Des de fa unes setmanes confesso que m'he tornat molt més crític i esquerp del que habitualment soc envers certes actituds, que considero massa tèbies i condescendents, defensades per alguns dirigents sobiranistes. Sembla que avantposen l'estabilitat, el possibilisme i una certa resignació i impotència de la Generalitat -fins i tot amb picades d'ull còmplices incloses-, cap el nou gobierno sorgit després d'haver recolzat l'investidura de Pedro Sánchez com a flamant i novell president de l'executiu espanyol, així com el reconeixement del PSOE com l'actual partit pivot a la política de l'Estat. Aquests líders, fonamentalment d'ERC i del PDCat, defensen l'entesa, el diàleg i el pacte com eixos presents i futurs en les relacions entre Espanya i Catalunya. Com sempre han fet, per cert. Però també defensen encara que soterradament un possible govern tripartit de la Generalitat i fins i tot se'ls entén perfectament que voldrien tornar -ni que fora dissimuladament- a l'enyorat peix al cove duran-lleidista-pujolista, mort i enterrat ja fa uns quants anys. Donen unes excuses prou peregrines del tipus que hem d'eixamplar la base independentista o buscar una majoria aclaparadora favorable a la independència, o governar sobre la quotidianitat i el dia a dia, o triar per ocupar càrrecs polítics a persones lliures de futures causes penals, tot i fent una acceptació tàcita i submisa de les tesis unionistes a l'ús i mentre els espanyolistes més abrandats inciten a la violència, apadrinen l'extrema dreta desplaçada a Catalunya i busquen i provoquen enfrontaments, tot invocant el guerra civilisme. Es el que fan VOX, SCC, Albiol, Rivera i Arrimades i fins i tot el nou ministre d'afers exteriors del gobierno d'Espanya, Josep Borrell.
No deixa de ser compressible que aquests dirigents catalanistes, accidentals i eventuals, se sentin un pel atordits i esporuguits davant l'empresonament i desterrament dels veritables líders dels partits i institucions de la societat política i civil sobiranistes, i com a conseqüència de les amenaces, persecució i acarnissament de la caverna mediàtica, la policia, la fiscalia i la judicatura castellanes, amb la benedicció i esperonament dels polítics nacionalistes espanyols, tots ells embrancats en un despietat i irracional combat endegat contra l'independentisme. Però que sigui comprensible no vol dir que sigui justificable. Al cap i a la fi, la base independentista ja es troba per damunt del 50% de l'electorat en un possible referèndum homologat i convocat amb plenitud de garanties. Així ho constaten les enquestes suposadament secretes que manegen a Madrit, per la qual cosa no s'atreveixen a convocar-lo perquè sabem que el perdrien aclaparadorament. És per aquesta raó que demanen el 70% o més per fer cas dels anhels independentistes, ja majoritaris hores d'ara. I si s'obtingués aquest percentatge demanarien la quasi unanimitat dels electors a favor per donar validesa a un suposat reconeixement de la independència. És la forma com Madrit entén la democràcia. Pel que fa a la quotidianitat i el governament del dia a dia i d'alló que interessa als ciutadans, amb les traves constitucionals, assetjaments judicials, persecucions policials, boicots comercials i mancances financeres que estem patint poca governança podrà fer una Generalitat desarmada. Referint-nos a la tria dels càrrecs polítics lliures d'imputacions, això és tant com acceptar que els jutges beneeixin les designacions d'aquells que els hi semblin bé a ells, en contra de la potestat i competència del govern i de la sobirania del Parlament, en el nomenament de candidats i càrrecs públics.
Davant d'aquest astorament que pateixen els circumstancials líders sobiranistes, bo seria que tinguessin en compte com a punt de partida alguns aspectes que resulten incontrovertibles.
1/ La independència ja està proclamada. La vam guanyar el passat 1 d'octubre i la vam aprovar parlamentàriament el 27 del mateix mes. O és que no compte per res la defensa feta pels milions d'esforçats votants i els milers d'apallissats i escarnits ciutadans a mans de la guàrdia civil i la policia espanyoles, sota el crit de "a por ellos"?.
2/ Hem arribat a la independència perquè l'Estat espanyol no garanteix ni benestar ni prosperitat econòmiques, ni justícia, ni tan sols garanteix les llibertats bàsiques dels ciutadans. Per això volem un Estat nou que no ens vagi contra nosaltres i que ens ajudi, no pas que ens vulgui exterminar com a poble.
3/ Mentre hi hagi segrestats i expatriats no es pot enraonar. Mentre hi hagi persecució, xantatges i amenaces, no es pot parlar de res. Primer que alliberin sense condicions els empresonats y que permetin el retorn dels exiliats sense conseqüències de cap mena i després dialogarem i buscarem acords i pactes.
4/ Qualsevol acord i pacte haurà de comptar amb l'aprovació de la ciutadania. Res que no sigui votat i aprovat per la majoria de catalans tindrà cap mena de legitimitat.
5/ Les converses hauran de establir-se sense limitacions prèvies ni censures de cap mena i en condicions d'igualtat entre ambdues parts.
6/ No es pot descartar de cap manera ni la desobediència ciutadana individual o col·lectiva, ni la desobediència política i econòmica com instruments d'alliberament nacional i tampoc es pot descartar la legitimitat aconseguida després d'aquests anys transcorreguts en defensa del dret d'autodeterminació, malgrat l'agressivitat i violència emprada per l'Estat espanyol.
Hi ha molts més aspectes que tenir en compte en el moment polític actual. No és hora de fer una llista exhaustiva però si és hora de tenir-los ben presents. Constatem que Madrit no ha volgut negociar políticament mai res de res. I molt menys bilateralment. Tinguem en compte que només saben utilitzar la violència, les agressions judicials, les amenaces, les mentides i els insults. La venjança és una de les seves característiques més reeixides. Els importa un rave retorçar més o menys les lleis i els principis democràtics, pressionar i fer xantatge a les empreses i a la societat, esporuguir a la gent i mentir i manipular fins l'extenuació a tothom, per tal d'aconseguir els seus objectius unitaristes. Fins i tot permeten que l'extrema dreta espanyolista vinguda de tot l'Estat, pugui campar lliurament pels carrers i places de Catalunya, sense que la policia, la fiscalia o els jutges facin res per aturar-los. La missió dels fatxes es clara: provocar enfrontaments, agredir violentament els independentistes i amenaçar la pau i a la ciutadania. Res que no facin els grups feixistes arreu del món, certament......
Que els líders actuals no tinguin por. Que no es deixin entabanar. Que demanin negociar de tu a tu, però sense condicions prèvies ni limitacions constitucional ni legals de cap mena. Que exigeixin abans de res l'alliberament dels presos i el retorn dels expatriats sense càrrecs ni imputacions inversemblants o inventades contra ells. I que tinguin molt present que milions de catalans estem disposats a defensar els nostres drets i preservar la República i els nostres dirigents, siguin els legítims o els circumstancials.
No deixa de ser compressible que aquests dirigents catalanistes, accidentals i eventuals, se sentin un pel atordits i esporuguits davant l'empresonament i desterrament dels veritables líders dels partits i institucions de la societat política i civil sobiranistes, i com a conseqüència de les amenaces, persecució i acarnissament de la caverna mediàtica, la policia, la fiscalia i la judicatura castellanes, amb la benedicció i esperonament dels polítics nacionalistes espanyols, tots ells embrancats en un despietat i irracional combat endegat contra l'independentisme. Però que sigui comprensible no vol dir que sigui justificable. Al cap i a la fi, la base independentista ja es troba per damunt del 50% de l'electorat en un possible referèndum homologat i convocat amb plenitud de garanties. Així ho constaten les enquestes suposadament secretes que manegen a Madrit, per la qual cosa no s'atreveixen a convocar-lo perquè sabem que el perdrien aclaparadorament. És per aquesta raó que demanen el 70% o més per fer cas dels anhels independentistes, ja majoritaris hores d'ara. I si s'obtingués aquest percentatge demanarien la quasi unanimitat dels electors a favor per donar validesa a un suposat reconeixement de la independència. És la forma com Madrit entén la democràcia. Pel que fa a la quotidianitat i el governament del dia a dia i d'alló que interessa als ciutadans, amb les traves constitucionals, assetjaments judicials, persecucions policials, boicots comercials i mancances financeres que estem patint poca governança podrà fer una Generalitat desarmada. Referint-nos a la tria dels càrrecs polítics lliures d'imputacions, això és tant com acceptar que els jutges beneeixin les designacions d'aquells que els hi semblin bé a ells, en contra de la potestat i competència del govern i de la sobirania del Parlament, en el nomenament de candidats i càrrecs públics.
Davant d'aquest astorament que pateixen els circumstancials líders sobiranistes, bo seria que tinguessin en compte com a punt de partida alguns aspectes que resulten incontrovertibles.
1/ La independència ja està proclamada. La vam guanyar el passat 1 d'octubre i la vam aprovar parlamentàriament el 27 del mateix mes. O és que no compte per res la defensa feta pels milions d'esforçats votants i els milers d'apallissats i escarnits ciutadans a mans de la guàrdia civil i la policia espanyoles, sota el crit de "a por ellos"?.
2/ Hem arribat a la independència perquè l'Estat espanyol no garanteix ni benestar ni prosperitat econòmiques, ni justícia, ni tan sols garanteix les llibertats bàsiques dels ciutadans. Per això volem un Estat nou que no ens vagi contra nosaltres i que ens ajudi, no pas que ens vulgui exterminar com a poble.
3/ Mentre hi hagi segrestats i expatriats no es pot enraonar. Mentre hi hagi persecució, xantatges i amenaces, no es pot parlar de res. Primer que alliberin sense condicions els empresonats y que permetin el retorn dels exiliats sense conseqüències de cap mena i després dialogarem i buscarem acords i pactes.
4/ Qualsevol acord i pacte haurà de comptar amb l'aprovació de la ciutadania. Res que no sigui votat i aprovat per la majoria de catalans tindrà cap mena de legitimitat.
5/ Les converses hauran de establir-se sense limitacions prèvies ni censures de cap mena i en condicions d'igualtat entre ambdues parts.
6/ No es pot descartar de cap manera ni la desobediència ciutadana individual o col·lectiva, ni la desobediència política i econòmica com instruments d'alliberament nacional i tampoc es pot descartar la legitimitat aconseguida després d'aquests anys transcorreguts en defensa del dret d'autodeterminació, malgrat l'agressivitat i violència emprada per l'Estat espanyol.
Hi ha molts més aspectes que tenir en compte en el moment polític actual. No és hora de fer una llista exhaustiva però si és hora de tenir-los ben presents. Constatem que Madrit no ha volgut negociar políticament mai res de res. I molt menys bilateralment. Tinguem en compte que només saben utilitzar la violència, les agressions judicials, les amenaces, les mentides i els insults. La venjança és una de les seves característiques més reeixides. Els importa un rave retorçar més o menys les lleis i els principis democràtics, pressionar i fer xantatge a les empreses i a la societat, esporuguir a la gent i mentir i manipular fins l'extenuació a tothom, per tal d'aconseguir els seus objectius unitaristes. Fins i tot permeten que l'extrema dreta espanyolista vinguda de tot l'Estat, pugui campar lliurament pels carrers i places de Catalunya, sense que la policia, la fiscalia o els jutges facin res per aturar-los. La missió dels fatxes es clara: provocar enfrontaments, agredir violentament els independentistes i amenaçar la pau i a la ciutadania. Res que no facin els grups feixistes arreu del món, certament......
Que els líders actuals no tinguin por. Que no es deixin entabanar. Que demanin negociar de tu a tu, però sense condicions prèvies ni limitacions constitucional ni legals de cap mena. Que exigeixin abans de res l'alliberament dels presos i el retorn dels expatriats sense càrrecs ni imputacions inversemblants o inventades contra ells. I que tinguin molt present que milions de catalans estem disposats a defensar els nostres drets i preservar la República i els nostres dirigents, siguin els legítims o els circumstancials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada