Segueix la tempesta desencadenada sobre els caps -mai millor dit- dels populars i socialistes. Plou a bots i barrals damunt d'ells, però no precisament aigua..... Són llamps i trons en forma de feixucs cassos de corrupció, que brollen dels núvols, de sota les pedres o de dins de cassa seva. Els populars del País Valencià criden desesperadament auxili!, mentre imploren ajut i desitgen que tot només sigui un malson. Per la seva banda els socialistes malden i gesticulen exageradament, alhora que bramant ferotgement aquella vella i piadosa invocació bíblica, per més que es declarin ateus: "Déu meu, Déu meu!. Aparta de mi aquest calze....". A més a més, els parallamps en forma d'enquestes que tan generosament utilitzen delaten que ambdós formacions van de capa caiguda en la consideració i respecte polític que reben dels electors.... No hi ha res ha fer!. L'Apocalipsi planeja damunt les seves atribolades animes, mentre l'infern obre les seves portes de bat a bat per acollir-los encantats de la vida.... o de la mort!.
L'ombra de Gürtel-València no és menys allargada que la dels ERO's andalusos. País Valencià i Andalusia, terres càlides, pletòriques de sol, llum i bona gent estan reben tota la merda que el PP i el PSOE són capaços de traginar. Han desfermat entre ells una autèntica competició per establir quin dels dos te més llarga tradició en putrefacció.... Els jugadors -els imputats- es conten per centenars als dos territoris. S'ha de reconèixer que tots els contendents s'han esforçat al màxim per ocupar els últims llocs a la classificació de l'honestedat... Fins i tot els han acompanyat en aquesta esgotadora cursa altres membres dels respectius equips enfrontats en altres encontres; això si, amb major nombre de representants populars que no pas socialistes, provinents dels cassos com són Gürtel-Madrid-Bárcenas, BANKIA, Operació Púnica, i uns quants més...!.
Al final, els jutges diran que tots dos tenen la mateixa caca que justificar i per tant declararan el matx empatat... Fins i tot, no seria estrany que les dues formacions fossin declarades com a guanyadores!.
No resulta doncs inversemblant que tant el PP com el PSOE, constituents originals del bi-partidisme imperfecta hispà, encara què actualment estiguin íntimament relligats davant l'adversitat que s'albira com integrants del PPSOE -la casta!-, vegin com Podemos i Ciudadanos -la crosta!- els hi passen la mà per la cara en les enquestes, les quals anuncien un desgavell electoral definitiu per ambdós castes formacions. De res els ha servit anar pactant reformes constitucionals per acontentar Merkel a costa del benestar dels ciutadans, o aprovant la cadena perpetua amb el nom de presó permanent revisable, i la nova definició de terrorisme -ara serà considerat així tot aquell que vagi pacíficament contra la Constitució, sense necessitat de exercir violència física-. Com tampoc resulten atractives les continues retallades dels drets socials, laborals, de llibertat d'expressió, manifestació, opinió...., endegades pel Govern d'Espanya, altrament conegut com Govern d'Escanya.... De poc serveix negar-se a pactar una reforma constitucional -la fantasmagòrica tercera via-, o definir-se com a federalista de tota la vida, per guanyar-se el cor dels esgotats ciutadans. No tenen cap mena de credibilitat.... El seu temps s'esgota inexorablement.
Malauradament pels espanyols, però, el canvi de casta per crosta no reportarà, em temo, ni renovades esperances ni cap mena de millora. Ni per l'Estat en general ni pels ciutadans en particular. No es pot passar per alt que Podemos -neo-falangista- i Ciudadanos -neo-lerrouxista- basen els seus discursos amb el populisme més descarnat que es coneix i amb la demagògia mes manipuladora que existeix. Les seves propostes polítiques i econòmiques son etèries, vaporoses.... inversemblants. I els seus programes electorals impossibles de complir!.
No resulta agosarat pronosticar que el futur d'Espanya es presenta molt negre, incert.... L'esdevenidor dels espanyols es troba en sortir de les graelles per caure a les brases. En altres temps aquesta situació s'arreglava amb una revolució.... Ara, chi lo sa!.
Sortosament, els catalans si tenim esperança. Perquè tenim projecte. Perquè sabem el que volem i on anem. No basem el nostre futur en Constitucions petrificades, ni en formacions polítiques fracassades o ancorades al passat, per més gloriós que aquest passat pogués ser. O senzillament, no fem volar coloms com aquell que no vol la cossa... Volem disposar dels nostres recursos financers -generats per nosaltres- sense restriccions ni condicionaments previs. Volem fer les lleis d'acord amb les nostres necessitats i idiosincràsia. Volem jutges i justícia catalana i no castellana. Volem construir les infraestructures amb criteris de rendibilitat i tenint en compte els nostres interessos i no els aliens..... Volem la independència.
Qui sap....!. Potser la propera llibertat i sobirania de Catalunya farà despertar del malson els espanyols. Potser reaccionaran i trobaran la solució adequada al dilema que tenen plantejat:
Casta o crosta....?. Cap de les dues.....!. Que segueixin l'exemple de Catalunya i facin el mateix que hem fet nosaltres: escollir els desitjos de la societat i els ciutadans per damunt de tot i tothom!.
L'ombra de Gürtel-València no és menys allargada que la dels ERO's andalusos. País Valencià i Andalusia, terres càlides, pletòriques de sol, llum i bona gent estan reben tota la merda que el PP i el PSOE són capaços de traginar. Han desfermat entre ells una autèntica competició per establir quin dels dos te més llarga tradició en putrefacció.... Els jugadors -els imputats- es conten per centenars als dos territoris. S'ha de reconèixer que tots els contendents s'han esforçat al màxim per ocupar els últims llocs a la classificació de l'honestedat... Fins i tot els han acompanyat en aquesta esgotadora cursa altres membres dels respectius equips enfrontats en altres encontres; això si, amb major nombre de representants populars que no pas socialistes, provinents dels cassos com són Gürtel-Madrid-Bárcenas, BANKIA, Operació Púnica, i uns quants més...!.
Al final, els jutges diran que tots dos tenen la mateixa caca que justificar i per tant declararan el matx empatat... Fins i tot, no seria estrany que les dues formacions fossin declarades com a guanyadores!.
No resulta doncs inversemblant que tant el PP com el PSOE, constituents originals del bi-partidisme imperfecta hispà, encara què actualment estiguin íntimament relligats davant l'adversitat que s'albira com integrants del PPSOE -la casta!-, vegin com Podemos i Ciudadanos -la crosta!- els hi passen la mà per la cara en les enquestes, les quals anuncien un desgavell electoral definitiu per ambdós castes formacions. De res els ha servit anar pactant reformes constitucionals per acontentar Merkel a costa del benestar dels ciutadans, o aprovant la cadena perpetua amb el nom de presó permanent revisable, i la nova definició de terrorisme -ara serà considerat així tot aquell que vagi pacíficament contra la Constitució, sense necessitat de exercir violència física-. Com tampoc resulten atractives les continues retallades dels drets socials, laborals, de llibertat d'expressió, manifestació, opinió...., endegades pel Govern d'Espanya, altrament conegut com Govern d'Escanya.... De poc serveix negar-se a pactar una reforma constitucional -la fantasmagòrica tercera via-, o definir-se com a federalista de tota la vida, per guanyar-se el cor dels esgotats ciutadans. No tenen cap mena de credibilitat.... El seu temps s'esgota inexorablement.
Malauradament pels espanyols, però, el canvi de casta per crosta no reportarà, em temo, ni renovades esperances ni cap mena de millora. Ni per l'Estat en general ni pels ciutadans en particular. No es pot passar per alt que Podemos -neo-falangista- i Ciudadanos -neo-lerrouxista- basen els seus discursos amb el populisme més descarnat que es coneix i amb la demagògia mes manipuladora que existeix. Les seves propostes polítiques i econòmiques son etèries, vaporoses.... inversemblants. I els seus programes electorals impossibles de complir!.
No resulta agosarat pronosticar que el futur d'Espanya es presenta molt negre, incert.... L'esdevenidor dels espanyols es troba en sortir de les graelles per caure a les brases. En altres temps aquesta situació s'arreglava amb una revolució.... Ara, chi lo sa!.
Sortosament, els catalans si tenim esperança. Perquè tenim projecte. Perquè sabem el que volem i on anem. No basem el nostre futur en Constitucions petrificades, ni en formacions polítiques fracassades o ancorades al passat, per més gloriós que aquest passat pogués ser. O senzillament, no fem volar coloms com aquell que no vol la cossa... Volem disposar dels nostres recursos financers -generats per nosaltres- sense restriccions ni condicionaments previs. Volem fer les lleis d'acord amb les nostres necessitats i idiosincràsia. Volem jutges i justícia catalana i no castellana. Volem construir les infraestructures amb criteris de rendibilitat i tenint en compte els nostres interessos i no els aliens..... Volem la independència.
Qui sap....!. Potser la propera llibertat i sobirania de Catalunya farà despertar del malson els espanyols. Potser reaccionaran i trobaran la solució adequada al dilema que tenen plantejat:
Casta o crosta....?. Cap de les dues.....!. Que segueixin l'exemple de Catalunya i facin el mateix que hem fet nosaltres: escollir els desitjos de la societat i els ciutadans per damunt de tot i tothom!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada