Espanya resulta un país veritablement curiós. La premsa -cavernaria o aliancista, tant se val- va anunciar amb irreprimibles mostres de goig i joia que el Tribunal Constitucional anul·laria la consulta del 9 de novembre passat. Fins i tot el mateix Mariano Rajoy es va sumar a la festa tot afirmant durant el debat de l'Estat de la nació que l'alt tribunal procediria a declarar inconstitucional la llei catalana de consultes i el decret signat per Artur Mas convocant el suposat referèndum, el qual naturalment havia estat declarat inconstitucional preventivament. El que resulta més estrambòtic i inversemblant és que totes aquestes circumstancies han estat esbombades abans que es dictés sentència i per tant que se sabessin les conclusions definitives dels magistrats. Justament avui s'han pronunciat en contra, per descomptat, tant de la llei com del decret.
Que vol dir tot això?. Doncs que els magistrats que conformen el tribunal continua sent absolutament previsibles. I altament lleials als principis partidistes representats per l'entelèquia PPSOE. Res i ningú altera les seves decisions, les quals sempre són dictades a favor del mateix cantó. Es a dir, a favor del Govern espanyol de torn. En aquest cas popular. Però això també vol dir que continua sent una institució obsoleta i plenament amortitzada, mancada d'objectivitat, de sentit de justícia i d'ètica política, i absolutament complaent i servil amb els desitjos de la classe dirigent hispano-estatalista. El TC dona l'imatge més exacta del tarannà en el qual es troba atrapat aquest Estat i ens aclareix definitivament que no existeix la divisió de poders. Montesquieu, a Espanya, no se'l coneix ni se'l vol conèixer!. Ni se l'espera....!.
Podríem afegir a aquesta crònica no exhaustiva les presumptes corrupteles detectades en el món judicial de la comunitat de Madrid, on el govern autonòmic gratifica -això si, indirectament- a molts jutges, fiscals i secretaris judicials amb diners -en diuen primes- a canvi d'un suposat assessorament en el camp informàtic dins la justícia. També podríem afegir les militàncies interruptus del president de l'alt tribunal i altres magistrats, dins les files dels populars. O l'utilització partidista que fan de la policia -el cas de l'UDEF resulta escandalós-, o del ministeri d'Hisenda i les amenaces a tort hi ha dret del ministre Montoro.... Es miri com es miri, l'infiltració popular dins les institucions de l'Estat ha adquirit les característiques pròpies d'una infecció sèptica generalitzada. La corrupció, corrupteles i vicis s'han estès per quasi totes les institucions i comunitats autònomes, amb més o menys intensitat. La transmissió d'aquesta pesta es produeix fonamental a través de quasi tots els partits polítics, infectats per aquest virus..... Qui s'emporta però la major dosis d'enviliment és el Partit Popular, el partit de president del govern, esquitxat de porqueria fins la medul·la dirigent. Fins i tot la merda arriba a les pròpies celles del senyor Rajoy, en qualitat de màxim responsable dels populars. I que projecta a tot l'Estat per la seva condició de cap del Govern.....!.
Tant se val que declarin inconstitucional la llei de consultes, o el decret de convocatòria. Ens importa un rave que ens declarin inconstitucionals a dos milions quatre-centes mil persones que vam votar el 9 de novembre, malgrat tot. Quan una constitució és utilitzada com un vulgar garrot amb el qual atonyinar voluntats i principis ciutadans, aquesta constitució passa a ser inequívocament.... inconstitucional!. Utilitzar-la com un instrument repressor la converteix en anti-democràtica. I això clarifica i facilita molt les decisions que hem de prendre els catalans. Farem una Declaració Unilateral de Independència i trencarem definitivament amb la legalitat espanyola...... Com diem en català, desprès bon vent i barca nova!.
Que vol dir tot això?. Doncs que els magistrats que conformen el tribunal continua sent absolutament previsibles. I altament lleials als principis partidistes representats per l'entelèquia PPSOE. Res i ningú altera les seves decisions, les quals sempre són dictades a favor del mateix cantó. Es a dir, a favor del Govern espanyol de torn. En aquest cas popular. Però això també vol dir que continua sent una institució obsoleta i plenament amortitzada, mancada d'objectivitat, de sentit de justícia i d'ètica política, i absolutament complaent i servil amb els desitjos de la classe dirigent hispano-estatalista. El TC dona l'imatge més exacta del tarannà en el qual es troba atrapat aquest Estat i ens aclareix definitivament que no existeix la divisió de poders. Montesquieu, a Espanya, no se'l coneix ni se'l vol conèixer!. Ni se l'espera....!.
Podríem afegir a aquesta crònica no exhaustiva les presumptes corrupteles detectades en el món judicial de la comunitat de Madrid, on el govern autonòmic gratifica -això si, indirectament- a molts jutges, fiscals i secretaris judicials amb diners -en diuen primes- a canvi d'un suposat assessorament en el camp informàtic dins la justícia. També podríem afegir les militàncies interruptus del president de l'alt tribunal i altres magistrats, dins les files dels populars. O l'utilització partidista que fan de la policia -el cas de l'UDEF resulta escandalós-, o del ministeri d'Hisenda i les amenaces a tort hi ha dret del ministre Montoro.... Es miri com es miri, l'infiltració popular dins les institucions de l'Estat ha adquirit les característiques pròpies d'una infecció sèptica generalitzada. La corrupció, corrupteles i vicis s'han estès per quasi totes les institucions i comunitats autònomes, amb més o menys intensitat. La transmissió d'aquesta pesta es produeix fonamental a través de quasi tots els partits polítics, infectats per aquest virus..... Qui s'emporta però la major dosis d'enviliment és el Partit Popular, el partit de president del govern, esquitxat de porqueria fins la medul·la dirigent. Fins i tot la merda arriba a les pròpies celles del senyor Rajoy, en qualitat de màxim responsable dels populars. I que projecta a tot l'Estat per la seva condició de cap del Govern.....!.
Tant se val que declarin inconstitucional la llei de consultes, o el decret de convocatòria. Ens importa un rave que ens declarin inconstitucionals a dos milions quatre-centes mil persones que vam votar el 9 de novembre, malgrat tot. Quan una constitució és utilitzada com un vulgar garrot amb el qual atonyinar voluntats i principis ciutadans, aquesta constitució passa a ser inequívocament.... inconstitucional!. Utilitzar-la com un instrument repressor la converteix en anti-democràtica. I això clarifica i facilita molt les decisions que hem de prendre els catalans. Farem una Declaració Unilateral de Independència i trencarem definitivament amb la legalitat espanyola...... Com diem en català, desprès bon vent i barca nova!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada