ACTUALITZANT ALGUNES REFLEXIONS. JA N'HI HA PROU!.

Certes formacions polítiques les quals fins ara havien guardat les formes convenients davant el procés sobiranista, han anat recuperant velles actituds pròpies de temps polítics normals on les lluites partidistes podien girar lliurament entorn de la dicotomia dreta o esquerra, liberalisme, conservadorisme o progressisme, si així ho volien i els interessava.

Malauradament, els catalans i Catalunya ens trobem immersos en un atzucac que no vol distraccions, ni divisions partidistes, ni posicionaments porucs, pusil·lànimes o egoistes, si es que volem superar aquest mal tràngol. Són temps de coratge i de generositat. D'arriscar-se sense dubtar-ho. Són dies d'unitat entre els diferents, de principis ideològics enfortits i de transversalitat democràtica. Ara és l'hora de la confluència d'interessos plurals per aconseguir un difícil objectiu ple d'esperança i llibertat, que només estarà al nostra abast si superem les divisions partidistes i/o fins i tot caïnites, les quals encara que s'han de tenir en compte alhora de prendre determinades decisions no poden condicionar el nostre objectiu primordial ni les nostres prioritats de país. 

Encara som a temps d'aconseguir la independència. No fa gaires anys que l'Estat espanyol va rebutjar de mala manera la reforma d'estatut aprovat pel Parlament i referendat pels catalans perquè no s'ajustava a la pètria Constitució espanyola, versió Partit Popular. Ho van fer trencant el compromís adquirit davant tota la ciutadania per aleshores president del govern d'Espanya José Luis Rodriguez Zapatero, malgrat haver estat aprovat per les Corts espanyoles després d'haver-hi passat el ribot de l'atàvic dirigent socialista Alfonso Guerra. Alhora, els populars van endegar una ominosa campanya recollint signatures i mala llet per tota la pell de brau contra Catalunya i els catalans, campanya que va reeixir davant del Tribunal Constitucional el qual va dictar una sentència tan vergonyosa com mancada de legitimitat contra la reforma del maleït Estatut.

En diverses ocasions, els catalans ens hem manifestat contra l'atzucac on es troba ficada la nostra nació. Hem fet manifestacions amb participacions milionàries cada 11 de setembre. Vam demanar un pacte fiscal del tipus concert econòmic i obrir un diàleg sobre l'encaix polític de Catalunya dins la feixuga Constitució espanyola. La resposta va ser un sonor No. Vam anar desprès a les Corts espanyoles a demanar el traspàs de la competència per poder convocar un referèndum d'autodeterminació oficial. Novament la resposta va ser un eixordador No, més contundent si s'escau que l'anterior negativa. Des de aleshores molts polítics i líders independentistes ha estat arbitràriament amenaçats per la justícia castellana, a causa de les denuncies interposades per policies, fiscals i jutges resultant una escandalosa persecució política impròpia a qualsevol estat democràtic. L'estat ofega les finances de la Generalitat, sense miraments de cap classe. Deixa d'invertir en infraestructures vitals per Catalunya. Per exemple, rodalies o el corredor Mediterrani cap a la frontera francesa, o les connexions ferroviàries de l'aeroport del Prat i dels ports de Barcelona i Tarragona.... De tant que ens estimen, ens abracen fins l'estrangulació. Els principis democràtics cada dia que passa, a Espanya, són més escadussers, mentre la guerra bruta desfermada per l'estat i les seves clavegueres contra Catalunya i el catalanisme va in crescendo.... No val la pena seguir!. Perquè fer-ho?. No és prou clar tot el que passa?.

Hora és ja que els ciutadans diguem prou. Prou a l'egoisme i l'arrogància, fins i tot menyspreu i l'auto odi d'alguns catalans. De Oriol Junqueras, Gabriel Rufián i ERC. Prou a l'excés de prudència de Jordi Turull i d'aquesta mena de parèsia política -fins i tot d'indefinició- de Junts. Prou de la senyoreta Rottenmeier Miriam Nogueras, més dedicada a fer-se odiosa que no pas empàtica. Prou a la mesquinesa partidista. Prou de marejar la perdiu dels Comuns i la Colau amagant-se vergonyosament darrera una suposada pluralitat de sentiments nacionals entre els seus militants. Prou d'entabanar i dividir l'independentisme i de demonitzar nouvinguts a base de racisme i xenofòbia com practica AC i Orriols.

Diguem prou!. Els ciutadans catalans recolzaríem una llista unitària i transversal, integrant-hi fins i tot militants de tots els partits independentistes, prescindint de l'opinió de les cúpules dels partits i que reflecteixi la pluralitat de la societat civil catalana. Ho volem així perquè ens estan decebent tots els líders suposadament sobiranistes i especialment aquells que recolzen el gobierno de la nación o que volen tornar als temps d'un autonomisme castrador. Recolzem les entitats i institucions catalanistes i la tasca que fan ja que és la nostra, no pas la dels polítics. Perquè sabem que només així aconseguirem la independència. Malgrat Oriol, Joan, Gabriel, Ada, Jordi, Miriam o Sílvia i la resta de líders que esdevenen autonomistes fins tornar-se espanyolistes més favorables a la unió que no pas de la independència. 

JA N'HI HA PROU!.

CABÒRIES.....

Estic constatant que darrerament a quasi tots els mitjans de comunicació públics o privats, bé siguin catalans o espanyols -aquests amb més intensitat, però- dediquen la seva atenció a ressaltar la incidència de l'extrema dreta dins de l'escenari polític de Catalunya. Es com si estiguessin inflant un globus amb només aire -o fum- per tal que aquest volum exageradament engrandit -fins que exploti- hagués de desplaçar fora de l'escenari parlamentari altres alternatives veritablement independentistes, com poden ser JUNTS però també ERC i les CUP. 

Alguns saberuts analistes fan còrrer la brama que Orriols s'està menjant l'espai de JUNTS. Que JUNTS ha entrat en pànic i copia les propostes xenòfobes i racistes d'AC per aturar la fuita de vots. Diuen que dins del partit comencen a sentir-se crítiques contra Puigdemont. Titllen els liders del partit com botiflers. I diuen també que algunes enquestes cuinades i precuinades albiren la desaparició de JUNTS com a partit independentista.... 

Altres "periollestos" de mitjans d'aquí i d'allà inflen el globus Rufián lloant la seva aposta com aglutinador de l'esquerra del PSOE, però sense comptar amb el PSOE. Diuen també que Rufián, l'influencer i la seva proposta -inspirada per un Tardà activament jubilat- son els únics que poden aturar l'ascens de PPVOX cap el gobierno de la nación. També aplaudeixen amb les orelles el seu discurs manifestament descarnat i sectari contra JUNTS, bé sigui des del faristol del Congrés o a través de les xarxes socials, les quals sap utilitzar en benefici propi com pocs polítics saben fer ni que sigui a base de titulars cridaners a favor de les seves tesis anti-juntaires. Alguns mitjans també es dediquen a propagar la brama que hores d'ara Rufian està considerat, segons aquestes enquestes curosament cuinades, com a líder d'ERC millor valorat per sobre de sa santedat Oriol Junqueras i que per aquesta raó li està fent el llit....

Reconec que sovint peco de malpensat. Fins i tot reconec que considero la figura de Puigdemont com el necessari engrescador de l'independentisme després de l'1 Octubre de 2017. No resulta fàcil mantenir-se fidel als principis des de l'exili a Waterloo i alhora sent vilipendiat a casa per uns quants eixelebrats. Ja m'agradaria que aquests que blasmen contra el president Puigdemont i els altres exiliats haguessin passat una temporada a l'exili. Sense poder assistir a l'enterrament de pares, germans o fent una vida a casa amb la família aplegada al teu voltant. Ser un exiliat no es cap premi i menys per un polític que no renega del que ha fet en benefici del país i que està disposat a seguir lluitant. Va preferir anar-se'n abans de lliurar-se a una justícia que de justa i imparcial no en té gaire. No puc negar que considero imprescindible que Junqueras i la resta de polítics que van lliurar-se a l'estat, negant-se a formar un govern a l'exili i van acceptar l'indult per la gràcia del Rei, reconeixent en conseqüència la seva culpa política, haurien de fer un pas al costat i deixar els càrrecs a saba nova. I Rufián no es precisament saba nova. Més aviat és una nosa nova per l'independentisme. Fins i tot no m'amago quant dic que Rufian i Orriols estan fent la feina bruta a l'unionisme, l'un com tonto util de l'espanyolisme d'esquerres anti-independentista -fent un mal inqüestionable a ERC- i l'altra com a cavall de Troia de l'unionisme espanyol d'extrema dreta extrema, tan anti-independentista com és l'esquerra espanyola. Tant el tonto com el cavall fan mal a l'independentisme i engreixen l'unionisme.

Hi ha un director -o directors- d'orquestra que manipula diaris, periodistes, tertulians, mitjans, "teles", radio i les xarxes per tal d'anorrear l'independentisme, dividint els partits i dimonitzant els liders?. Jo, que reconec que també tinc certes cabòries que ballen pel meu cap, crec sincerament que si. I aquest director es troba dins les emmerdades clavegueres de l'estat. Les rates que viuen dins tanta merda son patriotes espanyols, perquè ja se sap que els espanyolistes no son pas nacionalistes -almenys no se'n reconeixen-. Però també sabem que aquestes rates emmerdades fins les celles poden ser de dretes, d'esquerres, nacional-catòliques, unionistes, federalistes, funcionaris, policies, jutges, periodistes, racistes, xenòfobes i/o feixistes -franquistes a Espanya-, els quals abans volien aconseguir l'efecte sense que es notés la cura i ara els importa una figa aconseguir l'efecte encara que es noti la cura.  

No podem permetre que facin forat dins de l'independentisme. No hem de dividir-nos, ni insultar-nos, ni criticar-nos caïnitament. Temps hi haurà un cop haguem aconseguit la independència. Prou que ho fan i ens assetgen les nombroses  rates de claveguera espanyoles. No hem de donar-lis canxa per que juguen amb regles trucades, manipulades, plenes de paranys i mentides, com a consumats trilers que son.

Acusar-me de ser malpensat, de tenir les cabòries desbordades, potser si. Acuseu-me del que volgueu. De processista, de convergent, de republicà, de fer volar coloms o del que us plagi. Sigueu benvolents i moderats amb els insults i les atribucions descarnades que em dediqueu. Però no m'acuseu que les meves cabòries no es basen en fets i realitats evidents i certes.  

La independència bé que mereix fer públiques les cabòries de cadascun dels independentistes i d'aguantar el xàfec de falses acusacions i insults..... Això ho he après dels liders exiliats, ajusticiats i vilipendiats per Espanya, els quals mai es rendiran a l'opressió que exerceixen les rates de claveguera espanyoles.   

  

RUFIAN-DURAN. L'UN PER L'ALTRE.

Intentar trobar punts de semblança entre l'actuació política de Juan Gabriel Rufián Romero i Josep Antonio Duran i Lleida no és una tasca gaire fàcil. Més aviat tot el contrari. Però com diria aquell, haver-ne hi ha.

Aviam! Rufián, inspirat per Tardà, vol confegir una mena de candidatura d'esquerres amb partits suposadament federalistes però marcadament espanyolistes. Ho demana per aturar l'extrema dreta que treu el nas al futur gobierno d'Espanya de Feijóo. Recordem que l'esquerra espanyola va aplaudir -alguns fins i tot amb les orelles- la implementació del 155 i la conseqüent destitució, empresonament i exili del govern de la Generalitat. L'objectiu confessat per Tardà seria aconseguir una mena de Confederació de Repúbliques Ibèriques la qual contingues al seu si la República Espanyola, la Portuguesa, la Catalana i qualsevol altra república que volgués sumar-si a condició de formar part de la península Ibèrica. Es a dir, anar plegats amb l'Espanya actual, que es un regne centralista -i autoritari- i la resta de reialmes que composen l'actual estat espanyol. 

Per la seva banda, Duran i Lleida aspirava a una Catalunya confederada amb l'Espanya autonòmica on els lligams entre ambdues nacions s'enfortissin i seguissin unides gràcies el cap d'estat comú. Es a dir, amb el Rei d'Espanya com a garant d'aquesta quimèrica confederació.

Confederació! Aquesta es la mare dels ous. Rufián ressuscita una vella aspiració dels republicans espanyols dels anys 30 del segle passat. En canvi Duran anà més lluny i va defensar sense embuts ressuscitar l'antiga Corona d'Aragó convenientment tunejada al segle actual, fent que el "tanto monta, monta tanto" de llavors recaigués damunt la corona d'un rei borbònic avui. Rei per cert, hereu directa d'un dictador.

On van a parar els partits d'ambdós polítics si aconseguiren els seus objectius? De moment Rufian està seguint les passes de Duran en el tarannà negociador amb el gobierno de la nación. Duran era un ferm defensor del "peix al cove" fins el punt de empassar-se tots els gripaus que periòdicament li servien des de Madrit. Rufián i ERC no es queden gaire enrere en la deglució de gripaus. El "peix al cove" d'abans s'ha tornat en "de mica en mica s'omple la pica" de l'esquerra republicana de Junqueras, còmplice i sostenidor declarat del gobierno Sánchez. Duran suportava les males digestions tot vivint com un rei al Palace mentre negociava amb l'eixut Aznar. Rufián viu igual de bé alimentant les xarxes amb titulars cridaners o expressions i retrets contra els altres independentistes que malviuen a Madrid, fet que complau enormement els nacionalistes espanyolistes ja siguin de dretes o d'esquerres.

Duran i Rufián. Rufián i Duran. L'un per l'altre. Ambdós volen diluir (anorrear) l'independentisme majoritari dels catalans proposant fantasies tan inabastables com son una Confederació, el federalisme del PSOE o la conversió del Regne d'Espanya en una república popular.  

Mentre els Duran i els Rufian es deixin seduir pels càntics de sirena madrilenys, ja sigui al Palace o a les xarxes, Catalunya i els catalans seguirem patint les conseqüències de seguir encadenats amb el Regne d'Espanya. CiU va desaparèixer per les seves errades i corrupteles. ERC si no fa foc nou amb els actuals líders i torna a les prioritats catalanistes, ja siguin Rufian, Tardà i el màxim responsable de tot plegat que és Junqueras, acabarà igual....

Recordo a tots plegats que dins la paperera de la història ja no hi ha lloc per a cap més bri polític fallit i estúpid.. Ja és massa plena!

SI ELS DEUS HO VOLEN, AIXÒ NO PASSARÀ!

Observo que els darrers temps hi ha molts que defensen el feixisme (franquisme a Espanya) com aquell que defensa que la terra es plana. Es a dir, defensen allò que no te defensa a base de bajanades. Els defensors, naturalment, no es consideren feixistes, com fan tots els bons espanyols que no es consideren nacionalistes perquè sempre ho son els catalans o bascos. Abascal, Orriols, VOX, Aliança Catalana, Ciudadanos, SCC, alguns socialistes d'arrels falangistes, molts populars d'arrels franquistes..... Si molt m'apures fins i tot el PP de Feijóo, els quals subsisteixen i creixen agafats pels "dallonses" per les grapes d'Abascal. Per no dir res de la judicatura i les policies.Tots ells tenen trets força coincidents. Xenofòbia, racisme contra els "moros", anti-catalanisme, anti-independentisme, anti-sanchisme. Fins i tot molts d'ells son antidemòcrates i autoritaris..... Vatua, quina tropa!

Pel que fa a Catalunya solen blasmar contra la llengua pròpia dels catalans, neguen la unitat de la llengua catalana, van contra l'escola o la immersió lingüística i del català com llengua vehicular, ho fan contra Puigdemont, contra l'amnistia, contra la independència i per descomptat, contra alló que ells denominen despectivament "processisme". Cap dels líders esmentats, però, ens diuen que volen pels catalans que no ens sentim espanyols, es a dir, que proposen per Catalunya quelcom diferent que no sigui "cafè per a tots", el millor finançament del mon mundial que mantingui el dèficit fiscal inacabable o que es consolidi a Catalunya l'hegemonia -podem considerar-la com a llengua colonialista universal per excel·lència- de la "lengua común que todos nos hemos dado".

Qui no vulgui veure que volen entabanar els ciutadans de tot l'estat i especialment els catalans, és perquè és cec o està adduït sectariament pel feixisme -repeteixo, franquisme a Espanya-. Respecte Catalunya volen anorrear l'independentisme a base de receptes insistentment autonomistes ja fracassades com a solució màgica de tots els problemes que tenen l'origen i deriven d'estar dependents i relligats amb el Regne d'Espanya des de 1714. Donar com excusa de mal pagador que estan decebuts per la suposada traïció feta pels líders i partits independentistes ho diuen els ingenus que creu les mentides i manipulacions espanyolistes i conseqüentment son ferms candidats a incrementar la seva decepció per tota l'eternitat. En definitiva volen mantenir el desengany per sempre més per a tots els independentistes.

Cada cop que s'acosten eleccions, ja siguin municipals, autonòmiques, europees o generals, quan la ciutadania es vol manifestar a favor de personalitats o formacions polítiques compromesos amb la democràcia o la independència, sorgeixen per art de màgia nous casos de corrupció o assetjaments policials i judicials els quals són sospitosament airejats molt abans de l'esdeveniment electoral en qüestió. Tots són publicitats profusament als mitjans cavernaris espanyols i especialment "matrilenys", fins i tot abans que la Guàrdia Civil i l'UCO i/o la Policia Nacional i l'UDEF comencin els re-coneguts registres a domicilis, seus de partits, ajuntaments i/o empreses presumptament corruptes -tractant-los com si ja haguessin estat declarats culpables-, tot això amb tota la parafernàlia i aparatositat mediàtica i judicial que sigui possible desenvolupar, es clar que obviant la presumpció d'innocència. En diuen la pena del telenotícies, la pitjor de les condemnes que pugui rebre un innocent.... Però el més indignant es que els botxins saben que són innocents!

Aquesta manca d'ètica, de principis democràtics, de sentit d'autèntica Justícia, de valors com són la tolerància, l'honestedat, el respecte al pluralisme, aquesta absència de valors humans i d'empatia envers la ciutadania en general i els catalans en particular -en aquestes qüestions els colonitzats tenim el cul pelat- és la primera causa que ha portat molts ciutadans a la conclusió que al costat d'Espanya, Catalunya no guanya res i perd molt. No hi ha esperança si restem units a Espanya. Ni il·lusions. Ni futur. Ni prosperitat.... Ni llibertat!

Així dons, si guanyen Abascal, Feijóo, Orriols i els Garcia Page socialistes, preparem-nos que vénen corbes!

Encara que suposo que tot això son elucubracions estiuenques meves que desitjo que mai passin a l'estat espanyol. O potser es inevitable que acabi passant? Pel que fa a Catalunya, si de mi -de nosaltres- depèn això no passarà pas!

Adéu, Espanya! Potser les dues nacions seran més felices separades. A Catalunya almenys ho intentarem. A Espanya dependrà dels espanyols. Es la seva feina.... Perquè els catalans ja estem prou enfeinats!

ON ENS PORTES, ORIOL?

L'any 2015 va haver-hi un pacte entre aleshores CiU i ERC signat per Más i Junqueras i posteriorment rubricat entre en nou president de la Generalitat Carles Puigdemont i el mateix Oriol Junqueras, on el líder d'ERC va comprometre's i assumir l'encàrrec de posar en marxa les "estructures d'Estat" que haurien de servir per iniciar la que llavors semblava imminent independència de Catalunya, amb suficients garanties jurídiques i cobertura administrativa i política necessàries per culminar el colossal e inèdit procés sobiranista engegat amb l'èxit que ens mereixíem -i ens mereixem- els catalans.

Mentrestant van passar moltes coses. Entre d'altres, l'ocupació i registre de la conselleria d'hisenda comandada per Junqueras, la infructuosa recerca d'urnes i paperets del referèndum de la Guàrdia Civil i per fi, l'1 d'Octubre de 2017.

En tots aquests fets, Oriol va mantenir-se digne, assenyat i prou correcte, malgrat els estirabots que el govern espanyol, com també els polítics, les policies, la fiscalia i la judicatura tampoc li van posar gens fàcil al que aleshores era vicepresident de la Generalitat.

I arriben a la fatídica promulgació i execució de article 155 de la sagrada Constitució espanyola -per cert, aplicat des de Madrit de forma prou barroera i per tant, il·legítima-, que va comportar l'exili de Carles Puigdemont i dels consellers Ponsati, Puig i Comín  La resta de consellers i líders polítics van optar per quedar-se i lliurar-se a la justícia castellana. Suposo que van pensar que a Madrid serien benvolents ja que cap d'ells va fer res que mereixes la intromissió de la policia, fiscalia i judicatura al tractar-se de fets estrictament polítics. Però tots sabem que va acabar passant....

I doncs, perquè em demano "on ens portes, Oriol"? Oriol va ser elegit líder de ERC desfermant grans esperances en aconseguir la independència. Però va fracassar en aixecar les estructures d'estat necessàries, malgrat que quan li preguntaven deia que tot estava en marxa. Va acoquinar-se durant l'ocupació de la conselleria. I va rebutjar anar a l'exili amb el president malgrat que ho havia pactat amb Puigdemont, negativa la qual va fer que altres consellers es lliuressin a les autoritats de l'estat. Això va frustrar que es pogués constituir un govern alternatiu a l'exili, la qual cosa hauria enfortit els anhels de independència i el suport internacional a la causa catalana. El más greu de tot, però, és que va acceptar l'indult que implicava el reconeixement d'haver comés un delicte, arrossegant a la resta de condemnats independentistes per la (in)justícia castellana, a fer-ho. Per no parlar de recolzament posterior, aquí i allà, dels governs socialistes de Sanchez i Illa. Però...A canvi de fum, potser?

I ara pacta amb tots aquells que van aplicar el 155 uns pressupostos aigualint-los amb acords de trens orbitals posposats pel 2040, creant empreses fantasmagòriques per controlar la no execució sistèmica del PGE per Catalunya i oblidant-se alhora del desastre de rodalies en mans de RENFE i ADIF, de l'aeroport en mans d'AENA, del finançament singular -una mena de concert per Catalunya- o la recaptació del 100% de l'IRPF, entre d'altres. Es a dir, empassant-se uns quants gripaus que ens consoliden com una autonomia més de l'estat espanyol ad infinitum, mostrant una actitud prou submisa a favor dels interessos socialistes, no pas de Catalunya.

Oriol hauria d'haver dimitit un cop sortir de la garjola. En no fer-ho ha debilitat escandalosament el lideratge que ha de tenir el seu partit en la independència de Catalunya. No fer-lo plegar per part dels militants d'esquerra ha comportat que cada dia que passa ERC perdi un llençol de la bugada. Que Rufian i Tardà li estiguin fent el llit -a ell i al partit- apropant-se a l'esquerra nacional-espanyolista i allunyant-se de les altres forces independentistes. En definitiva, fent que la prioritat de la independència acabi formant part del gloriós passat històric de ERC.

En fi, Oriol Junqueras actualment es un llast pel seu partit. El pitjor de tot és ser també un feixuc llast per l'independentisme. I malgrat el seu evident fracàs, continua malmetent el lideratge de ERC i de la independència.... 

Fins quan? 

   

LA CAVERNA POST-FRANQUISTA.....

La caverna és un conjunt de persones que es creuen periodistes i mitjans de comunicació l'únic objectiu dels quals és econòmic, així com la defensa i divulgació d'uns valors rabiosament nacionalistes, patrioters, centralistes i espanyolistes al si d'una filosofia política, laxa i extensa, manifestament franquista. El seu domicili social està concentrat a Madrid, tot i que irradia la seva influència en altres punts d'Espanya i sobre altres mitjans afins, que també beuen de les enverinades fonts capitalines.

Utilitzen el periodisme com a arma per defensar unes idees, uns postulats, que només pretenen falsejar la realitat, mentir, manipular, denigrar, fent-la callar i ignorant-la, fins i tot insultar, per aconseguir el seu principal objectiu: controlar l'economia, la política, la cultura, en definitiva tot l'estat espanyol. És així com aconsegueixen mantenir una falsa imatge d'unitat, de cohesió i solidaritat entre tots els ciutadans de l'estat i dels territoris.

Un dels principals escenaris d'actuació és Catalunya. Combaten els ciutadans i la llengua catalana denigrant i mentint sobre els polítics i la cultura d'aquest país. No dubten a mentir sobre les necessitats i anhels dels catalans a fi de no propiciar allò que ells anomenen privilegis i que no són més que exigències de justícia i reconeixement per a Catalunya. Falsegen les dades objectives de les estadístiques, sondejos i informes per fer creure als espanyols que Catalunya i els catalans són egoistes, que s'ho queden tot, que explotem i robem com uns descarnats depredadors fiscals.

Potser no és una barroera mentida que a Catalunya es persegueix el castellà? No és cert que els ciutadans del país són espoliats cada any en més de vint mil milions d'euros? No discrimina Espanya els catalans en inversió pública com son les infraestructures, rodalies, corredor mediterrani, aeroport, etc....?

Hi ha altres exemples que podríem citar, potser anecdòtics però certament simptomàtics. Critiquen les suposades ambaixades catalans i amaguen les d'altres comunitats autònomes, fins i tot més nombroses i aparatoses. Posen el crit al cel per les subvencions que reben Òmnium Cultural, l'Institut Ramon Llull i altres entitats i institucions catalanes i ignoren i amaguen els quantiosos recursos que aporta l'estat espanyol via pressupostos a la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, a l'Institut Cervantes, al Museu del Prado i Reina Sofia, etc... Pot algú dir quants recursos dedica aquest pressupost espanyol per a la defensa i promoció del català? Potser no hi ha sancions econòmiques si no s'utilitza el castellà, en determinats àmbits?

Desgraciadament la caverna mediàtica està guanyant la partida al bon periodisme i als mitjans de comunicació honestes i veraços madrilenys, que també n'hi ha. La seva senya d'identitat es la manca d'ètica i de principis. No s'adonen que si no utilitzen l'ètica i els principis, la veritat acaba sent paraules buides i sense sentit.

En fi, coses de l'Espanya post-franquista......

ELS PUJOL.....

Estic seguint amb creixen curiositat tot el que està passant a l'Audiència Nacional i no me'n puc estar de dir-hi la meva com un català -com n'hi ha molts- que vam sentir-nos ferits i decebuts per les revelacions sobre la deixa del president Pujol i de l'activitat de la seva família. 

Els Pujol han estat utilitzats per les diferents institucions de l'Estat espanyol com a boc expiatori de la Catalunya sobiranista. D'allò que l'unionisme qualifica sorneguerament com “l'oasi català”. De fet, la família Pujol han estat els primers d'una llarga llista que continua amb Trias, Mas, Homs, Forcadell, Puigdemont, Junqueras i molts altres, així com batlles i regidors de tot l'espectre polític independentista. Una llista que no deixarà de créixer vist el comportament escassament democràtic de l'Espanya post franquista. Per tant i admetent les diferències existents entre els Pujol –diuen per corrupció– i la resta –per qüestions purament polítiques–, no és menys cert que l'assumpte Pujol s'activa o desactiva segons convingui o no al govern d'Espanya, la caverna mediàtica i els nacionalistes espanyols. Els Pujol són l'excusa perfecta per amagar la "merda" que embruta de cap a peus moltes de les institucions espanyoles i principalment els partits que a Madrit denominen com d'àmbit nacional, singularment el PPVOX, el govern progressista de Sànchez i els seus socis de l'esquerra extrema. Així doncs, és la mateixa Espanya la que barreja corrupció econòmica amb persecució política, de manera que tot passa a ser un assumpte estrictament polític.

Algú pot donar una altra explicació a tot allò que envolta l'assumpte dels Pujol? Quelcom diferent a una utilització esbiaixada d'uns fets estrictament econòmics per atacar políticament el comportament de bona part de la societat catalana? Així doncs, he arribat a la trista conclusió que els Pujol no estan sent tractats de manera justa ni equànime. Ja que no veig cap altra explicació als fets que envolten la família Pujol. Fets que ara s'estan exposant en el judici que es celebra a l'Audiència Nacional també coneguda com hereus del maleït TOP franquista.

Amb els antecedents acumulats coneguts i molts altres que encara es troben a l'ombra de les clavegueres de l'Estat però que sens dubte existeixen, hi ha algú que encara es refiï de la policia patriòtica espanyola? Del govern d'Espanya? De la fiscalia afinadora? Dels partits d'àmbit nacional i dels seus clons? Dels jutges neo-franquistes? De la Justícia espanyola?. Dels mitjans de comunicació cavernaris? Hi ha algú a Catalunya que encara cregui en aquesta Espanya?

Els Pujol potser siguin una colla de corruptes, d'aprofitats o de savis genis financers, però fins que no es demostri fefaentment la seva culpabilitat per a mi seran una família innocent que ha tingut la desgràcia de caure a les urpes d'una bandada de voltors que es disputen àvids de sang un cos encara viu -malat, envellit i decrèpit en el cas del president Pujol- amb l'esperança que els seus brutals cops de punyetes -els punys d'encaix que adornen les togues dels jutges- l'acabin rematant. I el més greu és que la grollera actuació de l'Estat pot malmetre i anul·lar les proves que poguessin existir contra ells, ja que el cas Pujol l'han corromput des del principi policia, fiscals, periodistes i polítics espanyols! L'han transformat en el pretext Pujol! Quan brollen com bolets!, nous escàndols de corrupció de PPVOX, del Govern o que afecta polítics espanyols, la fiscalia o la policia patriòtica, o es produeix un esdeveniment favorable a Catalunya, rebrota el cas Pujol, o l'amnistia, o la persecució del català, o la suposada corrupció a Catalunya..... Per cert, corrupció absolutament espanyola mentre Catalunya tingui la dissort de formar part de l'estat espanyol. Nous registres mediàtics, nous avisos als mitjans perquè retransmetin en directe l'escarni a un Pujol, noves proves sorgides de sobte, noves filtracions..... Un nou xou mediàtic-policial, un nou escarni als catalans!. I així l'afer Pujol l'utilitzen Madrit per tapar les seves pròpies vergonyes i defectes, que són múltiples i variats. Però, ail·làs!. Creuen que matant els mites debilitaran els anhels i les esperances de milions de catalans, pujolistes o no, que ens trobem ansiosos per culminar el cim de l'escarpat i costerut camí que ens conduirà cap a l'alliberadora independència. Utilitzen els Pujol i  l'independentisme d'aquest país per desprestigiar i aniquilar el sobiranisme. Per cert, procedir impropi a qualsevol estat de dret... Fins i tot és impropi d'un estat com l'espanyol que cínicament es vanta de ser exemple de democràcia i justícia!

A més a més posen en safata la possible anul·lació de les proves obtingudes grapejant drets i presumpcions d'innocència... Quan això passi, què dirà la policia, la fiscalia, els jutges i els periodistes que estan contribuint tan maldestre i vergonyosament que això acabi passant? També serà culpa de l'independentisme? O potser reconeixeran que passarà a causa de la mala llet que emborratxa aquest maleït Estat?

VA SENT HORA DE DESPERTAR.....

Hem passat del "que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" recollit al decret de Nova Planta del segle XVIII a l'actual "que se consiga el efecto aunque se note el cuidado" ben entrat ja el segle XXI. Passen anys i segles i el regne d'Espanya, incansable, continua la seva tasca colonitzadora per tal d'anorrear Catalunya i per assimilar els catalans i la terra a l'imperi castellà. 

Ara per aconseguir aquesta colonització incruenta Espanya utilitza la seva Constitució, els jutges, la policia, els funcionaris i els polítics, guardant a la reserva l'exercit, sempre disposat a defensar les essències pàtries fins i tot, si s'escau, amb tancs i canons....  

Els nacionalistes espanyols senten predilecció per atacar Catalunya utilitzant la judicatura com ariet contra la llengua catalana. Els jutges, encantats, es deixen utilitzar complint escrupolosament allò que Espanya espera d'ells, es a dir, sentenciant a favor del castellà contra la llengua catalana. No serveix de res que el Parlament hagi aprovat lleis, decrets i normes protegint i enfortint la nostra llengua davant els atacs i imposicions hegemòniques dels nacionalistes espanyols. La judicatura en primera, segona, tercera o enèsima instàncies recull i fa seu l'embat espanyolista i sempre sentència a favor del castellà. No valen per res els arguments dels experts en educació, ni lingüistes prestigiosos, ni la literalitat ni l'esperit de les lleis, ni l'opinió majoritària dels ciutadans. L'opinió que preval  es la seva: el castellà, com a llengua oficial d'Espanya, ha de mantenir l'estatus que li correspon. Es a dir, ha de mantenir l'hegemonia perquè "es la lengua que nos hemos dado entre todos".

El regne borbònic ataca la llengua catalana perquè no accepta l'existència de la nació catalana. Contra Catalunya si val tot. Anorreant la llengua, espoliant els recursos financers, manllevant els impostos dels catalans, empresonant i exiliant líders polítics, fent la guerra bruta des de les clavegueres infectes de l'estat, utilitzant la Constitució espanyola com a garrot o fent servir el Tribunal Constitucional com a jutge de part -espanyola per descomptat- per culminar la colonització de Catalunya per cert, mai reeixida. 

Mentrestant els catalans anem atacant-nos uns partits contra els altres. Recolzem governs, aquí i allà, que no afavoreixen a Catalunya, ans el contrari, que ens fan mal i menyspreen. Ens preocupem en perseguir els nouvinguts perquè no son, ni pensem, ni creuen el mateix que nosaltres, sota la inspiració de l'extrema dreta espanyolista. Ens esquincem els vestits perquè no aconseguim el finançament singular que alguns volen. O perquè rodalies no funcionen, perquè no fan el manteniment acurat de les infraestructures o perquè mai s'executen el 100% els pressupostos de l'estat pel que fa a Catalunya. Alguns ingenus creu fins i tot que abraçant fronts electorals amb partits d'esquerres -tan espanyolistes com les dretes- aconseguiran millores per Catalunya.....

No es això, companys, no es això. Hem de rebutjar la Constitució espanyola i el seu TC. Hem de desobeir la judicatura castellana. Hem d'enfrontar-nos als governs espanyols, als partits i als funcionaris..... Hem de lluitar per la independencia com sigui i amb el que calgui. Fins i tot utilitzant la DUI

Tots els pobles que han aconseguit la independència ho han fet plegats, disposats a patir injustícies i repressió. Alguns ho han fet utilitzant les aturades generals i les movilitzacions massives ocupant places i carrers i/o practicant la desobediència civil. Altres ho han fet pacíficament, manifestant-se incansablement, defensant urnes o fent marxes per arreplegar sal com a mostra de desobediència, com va fer Gandhi a la Índia.... 

Hi ha mil exemples del que podríem fer per aconseguir la llibertat i que no estem fem.... Per por?. Per cansament?. O per la cómoda submissió?.

Si no ho fem, els nacionalistes espanyols aconseguiran l'efecte encara que es noti la cura.

 

LA III GUERRA MUNDIAL.

Soc de l'opinió que la Tercera Guerra Mundial va començar amb la invasió russa a Ucraïna. Putin va fer el mateix que Hitler primer amb Àustria i els Sudets l'any 1938 i desprès envaint Polònia el 1939. Tots sabem com va acabar la II GM i les conseqüències de la desfeta de l'Alemànya de Hitler.

Trump té un rampell força autoritari i és molt capritxos i egocèntric. Per tant, és molt perillós. Com Hitler i Stalin, líders immorals i imprevisibles d'aleshores. Trump, agafat de la ma amb Netanyahu, va permetre que el sàtrapa jueu arrases Gaza i massacres el poble palestí. I desprès d'acoquinar Veneçuela segrestant Maduro, amenaçar annexionar-se  Groenlàndia i Canadà, menystenir Mèxic i coaccionar Cuba, inspirat pel preclar Netanyahu, el qual aprofitant l'avinentesa exporta la guerra també al Líban, ara USA i Israel tenen declarada la guerra contra Iran. Com va passar amb Veneçuela i el seu petroli, Trump vol satisfer la seva gola amb el petroli iranià. 

Quan un líder pensa que és l'amo del Món i que s'ha de fer el que vulgui i li plagui a ell, aleshores tothom s'ha de posar a tremolar. I si les motivacions que l'impulsen son els diners i gaudir de poder omnímode no hi ha status quo internacional que aguanti  l'envestida. La derrota de nazis i japonesos va establir unes normes diplomàtiques i nou ordre mundial que malgrat els alts i baixos han servit per atorgar-nos una relativa estabilitat i previsibilitat en las relacions internacionals. Ara, amb Trump i Putin tot això s'han anat en orris. I els dos tenen el gallet a punt per disparar l'arsenal atòmic si ho consideren oportú....

És molt trits que el líder del país més poderós del Món -encara avui-, que sempre s'havia ventat de defensar la democràcia, que s'havia erigit en defensor de les llibertats i la justícia hagi decidit trencar la baralla i fer el mateix que els dictadors dels anys 30 del segle passat, avoca el Món cap a la catàstrofe de la III GM.

Mentrestant Europa tremola, els seus líders s'escapoleixen vergonyosament de l'escomesa trumpista i fins i tot n'hi ha alguns que li riuen les gràcies i li fan la gara-gara. La UE d'avui fa vergonya aliena.....

Axó només ho podran aturar els mateixos americans que van coronar el bel·licós Trump al tron del reialme ianqui, fins avui una república que fracassa i s'enfosqueix a ulls de la humanitat, esdevenint hores d'ara un estat agressiu i sanguinari, odiós i tacat amb la resta de pecats capitals que llueix l'actual president dels Estats Units.....

PS: La Xina continua escalant acceleradament posicions al rànquing que l'apropen al primer lloc entre les potències mundials. Per mèrits propis, amb el seu imperialista i exacerbat comunisme hiper-capitalista que practica, però també gràcies a les erràtiques polítiques de l'eixelebrat Trump. 

RESSORGIM!.

L'independentisme es troba en un cul de sac. D'una banda, els partits d'esquerres, com ara ERC i Comuns, estan prefigurant una mena de tripartit amb els socialistes -de Barcelona i de Madrid- i a l'hora fan veure que aquí exigeixen el total compliment dels pactes establers per la investidura de Salvador Illa, mentre que allà recolzen ni que sigui rondinant amb la boca petita tot allò que planteja Pedro Sánchez. Fins i tot s'empassen vergonyosament l'exigència de la ministra d'hisenda per que renunciïn al que ella qualifica com radicalitat de voler recaptar la totalitat de l'IRPF com van pactar a la investidura del president socialista, aquí i allà. Per cert, sembla que els altres impostos que engreixen el dèficit fiscal català no mereixen cap mena d'exigència republicana. De l'altra banda, JUNTS s'entesta en negar el vot a qualsevol tipus de propostes i iniciatives fetes per la Generalitat i pel govern central, coincidint però massa sovint amb les votacions dels partits nacionalistes d'extrema dreta extrema espanyols i també de la suposadament independentista AC d'Orriols. 

Francament, no acabo d'entendre quines son les intencions d'ERC i JUNTS. Per descomptat no son  intencions que ens puguin apropar a la desitjada independència de Catalunya. Més aviat tot el contrari. S'estan deixant entabanar pel tradicional autonomisme de sempre que Madrit ofereix quan l'interessa. ERC s'encaparra en configurar un front d'esquerres espanyolista -per cert, sense comptar amb l'opinió del PSOE-, proposat per Rufian i inspirat per Tardà, per barrar el pas de PPVOX cap a la majoria absoluta que s'albira a l'horitzó sota els negres núvols que s'abraonen damunt d'Espanya. Sembla que l'enfortiment del franquisme de sempre no hi ha qui l'aturi, ni Rufián ni ERC..... I això ho està pagant l'independentisme.

Pel que fa a JUNTS negant el pa i la sal a la Generalitat i al govern central potser resulti profitós pel partit però no ho és tant pels ciutadans i per Catalunya. Miriam Nogueras està fent el paper de senyoreta Rottenmeier a Madrid  i això vol dir que s'està fent políticament antipàtica i odiosament intransigent. Però el pitjor és que aquesta mena de tarannà negatiu coincideix perillosament amb el de PPVOX. Per tant, aquesta coincidència ni que sigui circumstancial s'alluna de la independència que diuen defensar tant com ho fan Rufian i ERC.

Tot plegat és descoratjador. Tant ERC com JUNTS s'estan oblidant què volem la majoria de catalans, és a dir, la independència de Catalunya, no pas salvar al regne d'Espanya de la brama franquista-feixista ni recolzar o no el govern de l'Estat, sigui quin sigui el seu color. 

És clar que la tornada del president Puigdemont pot ser un catalitzador per reviure el moviment independentista malgrat que no serà suficient. I menys amb l'allunament que hi ha entre JUNTS i ERC.

Els independentistes hem de reaccionar d'una punyetera vegada. No pas votant un cavall de Troia com AC i Orriols, xenòfobs declarats i per tant, franquistes a l'alçada de VOX. Si es necessari votant noves sigles i líders que siguin inequívocament independentistes, sense embuts ni excuses de mal pagadors. 

Hem de tornar al carrer. Hem de recuperar la iniciativa política i ciutadana. No recordem que els carrers seran sempre nostres?. No temin una estelada sota la que aixoplugar-nos?. Hem de tornar a exigir que els partits facin allò que ens va portar a la victòria de l'1 O. I aquest cop hem de defensar aferrissadament la DUI que ens ha de portar a la República de Catalunya.

O ressorgim o morim. No n'hi ha més. De nosaltres depèn..... Ressorgir!.

PREGUNTES I PENSAMENTS INGENUS

Sol passar que sovint ens fem algunes preguntes i tenim alguns pensaments que bé podrien ser formulats per nens o per adolescents incauts i ingenus, lliures de qualsevol indici d'hipocresia i de prejudicis. La infància és sincera, franca, noble, lliure. Malauradament, l'ésser humà és l'únic que transforma tot allò que són virtuts a la infància en desgraciats defectes a la maduresa. Matisem i manllevem grans conceptes com ara veritat, sinceritat, noblesa, entusiasme, llibertat, en altres que són producte de la nostra experiència vital, del nostre “aprenentatge històric particular”, cosa que ens porta de manipular i falsejar a utilitzar el cinisme i la por per explicar el perquè, el quan i el com de les coses.

Intentaré recuperar doncs la virginitat intel·lectual de la meva infància i adolescència. Hi ha alguns pensaments i algunes preguntes que em formulava aleshores en silenci, però que ara faré en veu alta. Naturalment, triaré les preguntes i els pensaments que siguin més interessants per l'objectiu d'aquest bloc. Per això demano disculpes per aquesta prova de maduresa. És un dels defectes a què m'ha portat el meu “aprenentatge històric particular”.

Per què els ciutadans catalans han de contribuir tan generosament al benestar dels espanyols, fins al punt de viure pitjor que aquells que reben la forçada i abundant solidaritat?

La solidaritat via dèficit i espoli fiscals català es un càstig diví que no te fi i que no s'acaba ni tant sols quant els que la reben viuen millor que els que la donen?

Per què voler viure en la llengua catalana a Catalunya és tan difícil i requereix un continu, insistent i infructuós esforç?

Hi ha alguna llei, naturalment espanyola, que obligui un catalanoparlant a ser bilingüe, mentre un castellanoparlant no pateix aquesta imposició?

Tinc, com a ciutadà, el dret a veure cinema doblat en català, a ser atès en català als comerços, a les companyies de telèfon o elèctriques, als tribunals o per contra són els comerços, els cinemes, les grans companyies o els jutges els que tenen dret a utilitzar el seu idioma en detriment del meu, per allò de la llibertat d'empresa o de les seves llibertats individuals?

Es que els meus drets i llibertats son d'inferior rang que els seus?.

Perquè els ciutadans de Madrid són constantment beneïts amb la generositat de l'estat espanyol, en forma d'obres d'art o béns culturals que contínuament engrandeixen els museus, els teatres, els centres culturals, etc..., sense que s'estengui aquesta generositat més enllà de la capital del regne?

Puc esperar, com a ciutadà, que aquest estat em proporcioni els mateixos recursos i oportunitats que a un ciutadà extremeny, andalús o madrileny mitjançant l'execució pressupostaria?

Perquè a Madrid, Andalusia o Extremadura, hi ha tants funcionaris i treballadors públics i no obstant, pateixen tanta desocupació mentre Catalunya patim la xacra de l'atur, sense que el sector públic contribueixi a la seva disminució?

Es pot esperar del govern central un tracte just en inversions, en infraestructures per als catalans?

Els polítics i els periodistes espanyols deixaran d'utilitzar Catalunya i els catalans per propagar i imposar el seu hiper-nacionalisme espanyol, excloent i opressor, sobre els ciutadans de la nació catalana?

La veritat és que podria passar moltes hores fent preguntes totes en la mateixa direcció sense que les respostes poguessin satisfer les meves inquietuds. No puc esperar que des d'Espanya s'arribi a comprendre el cansament que sentim molts ciutadans catalans. Cada dia es va incrementant la sensació d'irritació, de veritable fàstic i de profunda insatisfacció que arrosseguem molts ciutadans, perplexos davant les mentides, manipulacions i falsedats que s'utilitzen des d'Espanya contra Catalunya, amb l'únic objectiu d'anul·lar, suprimir i ignorar les profundes diferències socials, polítiques, econòmiques, culturals que tenim, al mateix ritme que van produint-se les contínues estupideses que des dels mitjans polítics i sobretot periodístics madrilenys deixen anar impertèrrits amb la supèrbia, complex d'inferioritat i fatxenderia que es gasten les elits "matrilenyes", dignes hereves de les més pures tradicions hispà-castellanes: gentilhomes anacrònics i moralment arruïnats.

Si us plau, deixeu Catalunya i els catalans en pau. Oblideu-vos de nosaltres.

COL·LAPSE = RODALIES = CAOS = ESPANYA

La quarta i cinquena setmana d'aquest any que acabem de començar podem dir que han sigut les més il·lustratives i punyents que ens ha mostrat què comporta la dependència de Catalunya dins l'estat espanyol. L'escandalosa crisis dels trens de Rodalies i de la Xarxa Regional catalana depenent d'Espanya, hores d'ara pretesament íntegrament traspassada a la Generalitat, ha servit per demostrar la manca d'inversions estatals a la xarxa ferroviària i la mala gestió d'aquestes dues senyeres institucions típicament espanyoles que son RENFE i ADIF i que venim arrossegant des de sempre i pel que sembla per sempre més.

Digueu-me malpensat  però jo no tinc cap mena de dubte que es tracta d'una crisis feta ex profés per perjudicar els indignats usuaris i alhora l'economia dels catalans, del país i boicotejant el mal anomenat traspàs ferroviari a la Generalitat. Fins i tot es parla d'una vaga encoberta dels maquinistes i d'altres funcionaris estatals, els quals sempre han estat en contra d'aquest traspàs. Una crisis que fa mal els drets i per tant la convivència dels ciutadans, malmet l'activitat industrial i demostra que de traspàs integral, res de res. L'únic que s'ha traspassat ha sigut la responsabilitat entomada del ministeri de transports espanyol, que ja poden dir cofoiament  que la culpa és de la Generalitat....

Ja m'explicareu que fan RENFE i ADIF -vist el seu curriculum vitae- dins de la nova empresa creada sota la direcció de la Generalitat, tenint en compte que la majoria continuarà sent per a l'estat, del qual depenent inversions i gestió de tota la Xarxa. Es a dir, els calers, les inversions i les decisions continuaran en mans d'Espanya i d'aquests dues empreses creadores de caos i fracàs. Ep!. Però la responsabilitat del bon o mal funcionament i l'incompliment d'inversions mil milionàries promeses i compromeses seran culpa de la Generalitat.

Negociar traspassos o qualsevol altra cosa amb l'estat espanyol significa que t'acabaran aixecant la camisa i que t'hauràs d'empassar els gripaus que generosa i grollerament et serviran des d'Espanya.... L'estat espanyol son trilers de mena!. No només amb les inversions mai executades al 100% a Catalunya -en prou feines al 50%- si no que a més a més, per exemple, la comunitat de Madrid sempre es veu beneficiada amb una execució molt superior al 100%. Son trilers amb els diners, amb la política, amb la democràcia, amb l'estat de dret i amb el drets de persones i pobles. Especialment amb Catalunya i els catalans, tot s'ha de dir.

La propera clatellada serà la del finançament singular. I en seguiran moltes més. Em demano, quan deixarem de ser l'ase dels cops si no reaccionem i diem d'avui no passo?. La resposta a aquesta pregunta es molt fàcil: Quan diguem prou i assolim la independència!.

  

   

FETS, NO MÉS PARAULES!.

Francament, penso que sobre la independència de Catalunya ja s'ha dit pràcticament tot. Però la realitat es que per part de l'independentisme tot s'ha quedat només en paraules i alguna que altra gesticulació. Dels fets se'n ha encarregat l'estat espanyol. Persecució policial i judicial, repressió, presó, exili, inhabilitació i entabanament polític, administratiu i judicial. Aquest son els fets que el feixuc regne d'Espanya ha abocat damunt dels atribolats ciutadans de la darrera colònia del seu pansit mort, enterrat i putrefacte imperi on diuen que  "mai s'amaga el sol".   

Qué podem dir, doncs, sobre la independència de Catalunya?. Podem dir que hem de passar de les paraules i la gesticulació als fets. Ens hem d'oblidar del somriure a les cares i de no embrutar amb brossa els carrers de les nostres viles i ciutats desprès de les històriques manifestacions de no fa pas massa anys, repetint-les si cal ara amb el coratge y valentia necessaris per aconseguir la llibertat i plena sobirania que tanta falta ens fa. 

Ara es temps que les paraules i gesticulacions buides les facin els espanyols. Ells ens tornaran a prometre el millor finançament singular que mai haguéssim somiat, el traspàs integral de les polítiques d'immigració, el traspàs definitiu de rodalies, el compliment definitiu de l'amnistia per a tothom o la posada en marxa del corredor mediterrani i d'utilitzar el català a Europa. Tot això adobat amb bones paraules, com "ja no hi ha enfrontament entre Catalunya i Espanya", que "el govern de la Generalitat en mans socialistes ha aconseguit apaivagar l'independentisme fins anorrear-lo", que "mai Catalunya havia aconseguit créixer més econòmicament", que "ara es governa per a tots els ciutadans de Catalunya", o que "l'estabilitat política que hi ha es gràcies al govern socialista"....

Cants de sirena, al cap i a la fi. Mentrestant, el dèficit fiscal no s'atura i el finançament singular serà per totes les autonomies, es a dir, més cafè per a tothom. La immigració continuarà en mans de Madrit perquè Podemos no vol que es faci el traspàs a la Generalitat. Pel que fa a Rodalies serà un traspàs integral però compartint amb Madrit l'empresa que substitueixi ADIF i RENFE, ep! encara que la presidència de la societat serà catalana però la majoria espanyola. Les inversions del corredor mediterrani continuaran sufragant el corredor central, que segons Madrit queda més a prop del mar que no pas el Pais Valencià i Catalunya. I pel que fa el català a Europa mentre el Partit Popular i VOX espanyols facin campanya a la UE en contra, res de res.....

Hem de reaccionar!. Un bon catalitzador d'aquesta reacció pot ser la tornada de Carles Puigdemont a Catalunya. Més que res perquè el Tribunal Suprem es veurà obligat a aplicar l'amnistia encara que farà mans i mànigues per continuar buscant-li les pessigolles, inventant-se noves imputacions i delictes per engarjolar-lo, jutjar-lo i condemnar-lo, culminant així la seva venjança siciliana. Recordem que els jutges del Suprem no busquen escatir la veritat ni impartir JUSTÍCIA si no que actuen com a salvadors de la pàtria "Una, Grande y Libre" i defensors de la "unidad de destino en lo universal".

Caldran doncs movilitzacions massives de tot l'independentisme. Haurem de cercar la unitat d'acció de totes les forces polítiques, partits, institucions i ciutadans en general amb el coratge suficient per defensar la independència, ara si que al carrer i indefinidament. Si per aconseguir aquesta desitjada unitat cal fer fora els independentistes que prefereixen escatir la unitat amb les forces d'esquerres espanyoles -com vol Rufian- i aigualir el moviment independentista -el peix al cove de les dretes-, ho haurem de fer. No pas només en defensa de la llibertat de Carles Puigdemont si no sobretot pel dret de els catalans a decidir el nostre futur. Haurem d'exigir doncs que s'aixequi la suspensió de la Declaració Unilateral de la Independència feta pel Parlament el 10 d'octubre de 2017 i defensar-la aferrissadament com sigui i allà on faci falta. 

Fets, no més paraules!. Deixem que els cants de sirena els facin els espanyols. Que creguin que ens han vençut. I passem-los la mà per la cara. El nostre futur com a poble només depen dels catalans, no pas dels espanyols....

  

 

COM ACABARÀ TOT AIXÒ?. "CHI LO SA".....

Tot el que passa a Espanya malauradament afecta de ple a Catalunya i els catalans. Ens afecta i ens perjudica. El mal funcionament de la judicatura espanyola, de la policia, de la fiscalia o de la política i els polítics en general i dels partits nacionalistes espanyols en particular, ens arrossega a tots plegats dins d'un munt de corrupció i fang que fa autèntica basarda. Diuen que a Espanya hi ha separació de poders i que la democràcia i l'estat de dret espanyols son envejats arreu, malgrat ser unes afirmacions que de ridícules i falses fan plorar i riure alhora.... 

Si ens fixem en una de les institucions que hauria de ser model d'ètica i principis com és la Justícia, aleshores l'esglai és monumental. Hi ha jutges i magistrats que es guanyen a pols que la gent no els respecti com  s'han de respectar els togats que imparteixen justícia. A Espanya això passa massa sovint sobretot a l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, farcits com estan de jutges força peculiars. Fins i tot passa al Constitucional!. Em vaig refermar en aquesta opinió tot seguint el judici presidit per Marchena contra els líders independentistes i l'incansable persecució del jutge Llarena contra els exiliats. Maniobres inversemblants perquè no es pogués rebatre les mentides deposades pels piolins durant la bestial actuació que van tenir en els fets de l'1 O, o impedint que els defensors fessin la seva feina tallant-los la paraula, o que es mostressin els vídeos que refutaven el relat mentider de policies i guàrdia civil, o dictant sentencies desproporcionades i per tant injustes, son només uns exemples de les anomalies fetes per Marchena i el TS. Pel que fa a Llarena i els seus tripijocs demanat l'extradició de Carles Puigdemont així com altres exiliats a Bèlgica, Alemanya, Itàlia i no se on més retirant-les a continuació al ser-li denegades, passaran a l'historia de la feina jurídica feta amb mala baba i malament per un penós jutge en actiu de qualsevol estat del Món. 

Si parlem de la policia i els seus invents exposats en les instruccions contra l'independentisme, això ja depassa qualsevol mesura de manipulació policial. Suposicions, mentides i fabulacions sense límits ni mínima vergonya exposades en els atestats acusatoris. Tot per aconseguir que fiscals afinadors i jutges prevaricadors construïssin un relat absurdament inversemblant. Que si 10.000 soldats disposats a ajudar a Catalunya, que si espies russos operant a favor de la independència.... Un desori tot plegat!.

El fet és que ara s'han carregat el fiscal general de l'estat en aquesta lluita sense quarter que mantenen contra altres institucions i poders de l'estat, singularment contra el president del govern, Pedro Sánchez i el poder executiu. Investits com a salvadors de la pàtria amb toga estan assetjant a la seva esposa, el seu germà i la fortuna del seu difunt sogre en un totum revolutum adornat amb casos de presumpta corrupció  d'algun ex ministre, ex-col·laboradors del partit i altres personatges propers als socialistes poc curosos en el seu esdevenir partidista.

Tot plegat dibuixa una mena de cop d'estat judicial i policial per fer fora un president que va gosar guanyar una moció de censura amb el recolzament de catalans i bascos davant un partit de dreta extrema condemnat com organització criminal creada per delinquir i amb innumerables membres populars que passen els seus millors dies dins la garjola condemnats per ser  corruptes. Condemnes que continuaran presumiblement properament en altres judicis que s'albiren a l'immediat horitzó.

El socialistes i altres esquerres no van badar boca quant els independentistes van denunciar la lawfare de la judicatura i policia espanyoles. Aleshores ja els anava bé aquella persecució anticatalana. La lawfare espanyola però no té aturador. Ara estan pagant el seu silenci a la seva pròpia pell.

La democràcia a Espanya es tan feble que s'està esberlant acceleradament sense possibilitat d'aturar aquest desori. L'extrema dreta extrema espanyola s'han apoderat de la judicatura, la policia, molts mitjans de comunicació, tots els polítics de dretes i alguns d'esquerres, infectant totes i cadascuna de les institucions espanyoles.

Com acabarà això?. Chi lo sa!. Però no pinta gaire bé pels demòcrates d'aquest malaguanyat estat. 

Per tot això, es cada dia més urgent que els catalans ens rearmem i fugim cames ajudeu-me d'aquest estat que o bé acabarà com una dictadura d'inspiració franquista o en un enfrontament civil de conseqüències imprevisibles. Si no ho fem, acabarem pagant-ho nosaltres..... Com sempre!. 

FEIXISME, LERROUXISME, NACIONAL-CATOLICISME.

S'està establint en l'imaginari polític català el fet que resulta inevitable que Orriols i Aliança Catalana gaudeixen d'un sorprenent augment de les expectatives electorals a unes hipotètiques eleccions al Parlament de Catalunya. En parlen els diaris, els periodistes, molts tertulians i politòlegs, ho fan a les xarxes socials. Sorgeixen abrandats seguidors a Twitter -ara X-, Facebook o Instagram lloant Orriols i AC i blasmant contra els líders independentistes que han sofert presó, inhabilitació i encara estan patint exili i persecució política i mediàtica. Arreu donen versemblança a que Orriols serà la guanyadora a les properes eleccions. Fins i tot alguns polítics d'esquerres lamenten que Junts estigui perdent la batalla contra el partit d'extrema dreta català perquè diuen que assumeix el discurs racista d'AC. És com si desitgessin que el partit de Puigdemont s'acabes diluint dins del partit feixista, racista i xenòfob liderat per la batllessa Orriols.... 

Aquesta brama que s'escampa hores d'ara arreu em recorda molt el que va passar amb la Plataforma per Catalunya d'Anglada i sobretot a l'ínclit Alberto Rivera i la seva formació anomenada pomposament Ciudadanos. L'única diferència es que abans ambdós formaven part del nacionalisme més inflamat de l'Espanya immemorial. Anglada era i suposo que és un franquista recalcitrant i Rivera -i Arrimades- i els seus seguidors eren d'un lerrouxisme indissimulat, tots plegats exageradament populistes. Fins i tot C's van crear l'entelèquia Tabarnia com a contraposició a la Catalunya independentista. En canvi, Orriols diu que és independentista i s'embolcalla amb l'estelada per demostrar-ho, diu que no és racista ni classista però demana que els immigrants delinqüents siguin expulsats, sobretot els musulmans. I també diu que no es xenòfoba encara que vol fer fora a tot aquell nouvingut que no s'adapti al tarannà català. Curiosament no diu res dels nouvinguts llatinoamericans, els quals porten posada la llengua castellana d'origen, molts son evangelistes -no pas catòlics- i no fan massa per integra-se a la cultura i llengua catalanes..... No se'm entengui malament. No estic dient que els sud-americans han de rebre el tracte que defensa Orriols cap els nouvinguts del nord d'Africa, no!. El que em grinyola es que només blasma contra una raça concreta, els mal anomenats moros, demostrat així el seu evident racisme.

Soc de l'opinió que Orriols, feixista inconfessa, ha aprés la lliçó d'Anglada i Rivera per intentar arribar al cor dels catalans. Esgrimeix la bandera independentista enlloc de l'estanquera. Utilitza la llengua catalana de la mateixa manera que Rivera utilitzava la llengua castellana com un ariet per espolsar-se de sobre la nosa forana. Defensa la cultura catalana igual que Anglada defensava la cultura espanyola. En definitiva, Orriols està fent la feina bruta que no van saber fer Anglada i Rivera mantenint de pe a pa la ideologia de ultra dreta franquista de l'Espanya borbónica. Orriols es el cavall de Troia de l'espanyolisme de sempre. Orriols esta fent alló que en rus anomenem poleznyy idiot, que podrien traduir-ho com a "ximple útil" del nacional catolicisme espanyol. Orriols està inflant el globus de AC fins que esclati deixant darrera quatre giragonses esparracades.Ep!. Però el mal i la divisió de l'independentisme ja l'haurà aconseguit. Complint amb el paper de "ximple útil"..... 

En fi, queda dit perquè així ho penso fermament.... Sense ànim de voler ofendre a ningú. Ni tant sols als feixistes!.

PS: Prego als abrandats seguidors d'Orriols que s'estalviïn insults i altres grolleries cas de discrepar de la meva opinió. Demano que defensin la seva ideologia criticant-me tant abrandadament com els plagui, però amb una mínima educació, respecte i sense cap mena de ràbia. Gràcies. 

ESPANYA I EL SUPREMACISME.

 Avui parlarem de supremacisme, mot que està de moda entre els més abrandats nacionalistes espanyols quan critiquen i menyspreen qualsevol proposta feta per un polític català, tant se val si es de dretes o esquerres.

Segons el diccionari "supremacisme es una ideologia que defensa la preeminència d'un sector social sobre la resta, generalment per raons de raça, sexe, origen o nacionalitat".  Es a dir, tots som supremacistes ja que pertanyem a un sector social i a una raça, gaudim d'un sexe, tenim un origen i per tant som d'una nacionalitat determinada. El quid de la qüestió la troben en defensar o sentir-nos preeminents sobre els altres. Jo també diria que molts dels que s'atreveixen a acusar els altres de ser supremacistes senten o pateixen un terrible complexe d'inferioritat. O potser es tracta de supremacistes vinguts a menys que enyoren el passat perdut i senten una terrible enveja cap a la resta de la humanitat.

Anem a pams. Quan un nacionalista espanyol acusa a polítics catalans de ser supremacistes ho fa perquè no accepta que hi hagi moltíssims catalans que no se senten espanyols. Ho veuen com un menyspreu a la seva nació i no entenen que, senzillament, son d'un altre origen i se senten lligats a la seva terra. De la mateixa manera que un espanyol se sent relligat a Espanya. Aquest es el quid de la qüestió. D'aquesta errada d'inici provenen tots el malentesos. Buscats i rebuscats, manllevats i tergiversats, però al cap i a la fi, son malentesos.

D'aquí sorgeixen els insults dedicats a Catalunya i els catalans. Si un polític català demana recaptar i administrar els impostos generats pels catalans se'l acusa de supremacista, insolidari i/o egoista, malgrat que es comprometi a contribuir amb una quota solidaria per les autonomies que encara avui, desprès de anys i panys de dèficit fiscal català, necessiten finançament de butxaques catalanes. Si demana gestionar la immigració amb les mateixes lleis espanyoles!, passa a ser racista, xenòfob i, per descomptat, supremacista....

També es produeix un efecte d'emulació del nacionalisme espanyol envers les reivindicacions catalanes. Sempre ha estat així, per enveja o, senzillament, per fotre les aspiracions catalanes. Va passar, per exemple, amb l'últim estatut aprovat a les Corts espanyoles després de passar el ribot d'Alfonso Guerra  i la brutal retallada d'un Tribunal Constitucional absolutament des-legitimat i potinejat per PP i PSOE. El més curiós i punyent alhora és que molts dels articles d'aquell malaguanyat estatut declarats solemnement com inconstitucionals van ser literalment copiats en altres modificacions estatutàries posteriors, de la resta  d'autonomies encara que en aquest cas van ser declarats com plenament constitucionals....

En fi!. El veritable quid de la qüestió el trobem en el fet de l'abrandat nacionalisme espanyol. Molts espanyols no se'n reconeixen de nacionalistes. Diuen que ells no ho son i que el nacionalisme català es dolent. Però existeix. El nacionalisme espanyol és excloent, supremacista, agressiu, marcadament xenòfob i d'arrels castellanes, per tant, imperialista. 

Francisco Franco va manllevar el nacionalisme espanyol, -de la mateixa manera que Hitler a Alemanya i Mussolini a Itàlia-  que era com tots els nacionalismes que existeixen. Ni millor ni pitjor. Però el dictador el va amprar com un garrot donant-li alhora un biaix religiós. Va crear el nacional-catolicisme que encara perdura inamovible en l'inconscient col·lectiu dels espanyols. I fins i tot en el conscient dels més extremistes.

Catalunya té mala peça al teler. Un nacionalisme espanyol que vol anorrear els altres. Un nacional-catolicisme que vol imposar la seva idea sobre el món actual, sense permetre cap dissidència. En definitiva, un nacionalisme d'arrels castellanes que vol finiquitar en el nostre cas, el català, la nostra cultura, la nostra idiosincràsia i identitat. En definitiva vol acabar amb la nostra nacionalitat.

La supervivència de la nació catalana no es troba pas dins d'un estat tant agressiu i antipàtic com l'espanyol. El futur de Catalunya només serà factible si aconseguim un estat propi que es aixoplugui, com tenen la resta de nacions del mon. 

Ras i curt, només serà possible amb la independència de Catalunya. 

  

"QUI AMB SÀTRAPES FEIXISTES JEU, FEIXISTA ES LLEVA".

S'ha produït la tercera cimera entre Trump i Netanyahu d'ençà que l'actual manaire de USA va arrabassar la presidència del país més poderós que mai hagi existit a la Terra, fins aleshores en mans del decrèpit i defenestrat Joe Biden. La successora designada del jubilat Biden, Kamala Harris, va fracassar davant un candidat abassegador, el qual hores d'ara sembla que no toca quarts ni hores....

Anem a pams!. Netanyahu, com és sabut, està actualment capficat en el genocidi del poble palestí. És ben curiós que el líder d'un poble que va patir en mans del nazisme un veritable extermini, el més atroç i inversemblant que mai s'hagi produït històricament al Món, faci avui el mateix que van fer-li als jueus a la Varsovia ocupada per l'exercit nazi l'any 1944 durant la segona Guerra Mundial. 

Aviam!. Sé que les circumstàncies de l'aixecament jueu a Varsòvia i la guerra actual contra els palestins no son equiparables. Com tampoc ho son el genocidi de milions de jueus als camps d'extermini amb el que està passant ara a Gaza. Però el cert és que les causes i objectius perseguits en els dos successos son els mateixos: la revolta per evitar la deportació i el genocidi d'un poble, ja sigui jueu o palestí. És cert que al principi de l'actual guerra Israel va exercir un legítim dret de defensa davant la massacre soferta en mans de Hamás, quant l'any 2023 va segrestar i assassinar centenars de civils israelians durant un festival popular. Però aquest dret s'ha convertit en il·legítim tot transformant-se en una injusta i violenta guerra contra civils palestins desarmats, amb greu vulneració de drets humans bàsics universals i lleis de guerra inclosos. 

Tota la raó, comprensió i suport cap el poble jueu per part de la resta de la humanitat, pels assassinats perpetrats pels terroristes de Hamás, les han perdut a causa de les desenes de milers de palestins civils massacrats per l'exercit israelià sota les ordres de Netanyahu.

Netanyahu, que ja podem qualificar com a reconegut feixista, compte amb el suport incondicional de Trump, sàtrapa americà del segle XXI. Trump hauria de tenir en compte que qui amb sàtrapes feixistes jeu, feixista es lleva. I ara, en aquest encontre entre els dos mandataris, entre afalacs, rialles i petons, Netanyahu, sabedor del punt feble -l'inflat ego- del seu amfitrió li regala a l'eixelebrat Trump la proposta de fer-lo candidat al premi Nobel de la Pau, mentre aquell que sembla que li falta un bull s'afanya a recolzar la deportació del poble palestí fora de Gaza a camps de refugiats d'altres reialmes de l'Orient Mitja....

No hi ha millor manera per aconseguir que algun poderós faci una immoralitat que no sigui daurar-li la píndola i sotmetre's als seus capricis. Així s'aconsegueix el que vulguis, independentment de que sigui quelcom indecent, injust i il·legítim.

El judici de la història no serà pas massa generós amb Trump i Netanyahu davant dels fets que ambdós estan protagonitzant hores d'ara. I més tenint en compte que estan portant els seus respectius paisos i ciutadans al cim de l'odi i del meysteniment de la resta de paisos  assenyats i democràtics del món.

Ambdós ho acabaran pagant molt car..... Més ben dit, ho pagaran els ciutadans del seus respectius paisos. I de retruc, la resta de la humanitat!.

  

EL MÉS ESPANYOLISTA DELS FORATS NEGRES DE L'UNIVERS.

Diuen els astrònoms que al centre de les galàxies hi ha un forat negre que governa amb mà de ferro tot alló que l'envolta. El de la Via Làctia en diuen Sagitari A. Com se sap, els forats negres engoleixen tot alló que es posa al seu abast -l'horitzó d'esdeveniments- fins el punt que ni tan sols la llum pot escapar del seu poder omnímode....

Doncs bé!. La península Ibèrica també té el seu forat negre particular en plena activitat. Con és reglamentari, es troba al bell mig peninsular. S'anomena Madrid, capital d'Espanya..... També conegut senzillament com Madrit. 

Madrit ha engolit tot alló que l'envolta i que ara s'anomena la España vaciada. Empreses en busca del paradís fiscal madrileny, grans inversions, obres d'art, polítics, funcionaris, arribistes, estafadors, periodistes i periollestos, corruptes i corrupció.... Tot, absolutament tot ha sigut engolit per Madrit. Dins d'aquest forat negre, com deu mana, també es produeix el pertinent procés d'assimilació de les misèries i vergonyes de tota mena que esdevenen arreu l'estat, gràcies al centralisme i la xarxa radial que l'alimenta connectant el centre amb la perifèria. Naturalment, aprofitant-se dels innumerables servidors públics que engreixen les diferents institucions públiques i privades, les quals ennegreixen el forat en qüestió fins l'extrem. Parlo de la policia i guàrdia civil patriòtiques, de la magistratura i fiscalia patriòtiques, dels alts, mitjans i baixos funcionaris patriòtics, dels periodistes patriòtics, dels empresaris i els polítics patriòtics. En definitiva, de tots els patriotes madritistes que no gosen reconèixer-se com abrandats nacional-espanyolistes d'arrels profundament nacional-catòliques....O senzillament, hereus directes del  franquisme!.

Un exemple força escaient de les misèries assimilades per Madrit el trobem d'ençà l'arribada al poder del socialista Pedro Sánchez desprès de la moció de censura que va apropar Mariano Rajoy i les dretes ultra-conservadores a la paperera de la història.... Des d'aleshores el gobierno de España ha estat qualificat com a il·legítim, antidemocràtic, autoritari i últimament fins i tot com a govern mafiós. És com si la dreta reflectida en un mirall es reconeixes tal i com és. També s'ha produït la intervenció de la policia, assetjant la dona del president, el seu germà, el fiscal general de l'estat.... Persecucions avalades per jutges i fiscals tant o més patriòtics que els policies, com venen demostrant reiteradament per la desobediència practicada contra l'independentisme, per exemple no aplicant l'amnistia d'acord amb la voluntat i intencions del legislador. Malgrat que si l'han aplicat a tots els policies imputats pels excessos comesos l'1 d'octubre durant el referèndum d'autodeterminació català. Jutges que s'inventen noves figures delictives en matèria de malversació per tal de negar l'amnistia als líders del procés injustament sentenciats, empresonats, inhabilitats i exiliats per una judicatura i fiscalia partidistament polititzats, presumptament prevaricadores. Ep!. Però molt patriòtics, això si!. 

El PSOE però, ha posat les coses fàcils als assetjadors patriòtics, tot s'ha de dir. Ex ministre embolicat en negocis bruts degudament esbombats per la caverna mediàtica -alimentada per filtracions interessades-, militants d'esquerres conspirant contra les institucions ocupades per la dreta extrema, o titllant la parella de la xulesca presidenta Ayuso de delinqüent fiscal i corrupte confés per fer negocis tèrbols durant la pandèmia. També denunciant que Ayuso n'ha tret profit de la corrupció de la seva parella vivint amb ell en un apartament comprat amb els fruits d'aquests delictes. Però Ayuso -beneïda amb la impunitat secular de les dretes espanyoles- es molt Ayuso i quant s'emprenya, vitupera i insulta molt més que un camioner. Els socialistes també l'han acusat per la nefasta gestió feta pel govern autonòmic durant la pandèmia que va provocar milers de morts a les residències de la gent gran. Però com no hi ha millor defensa que un bon atac, el PPVOX ha passat a l'ofensiva contra el govern progressista, propiciant una mena de cop d'estat mediàtic per desallotjar els socialistes del Gobierno de España, el qual consideren que els pertany per dret diví. Ni més ni menys que apel·lant a un castís "quitate tu pa ponerme yo".

N'hi ha més, molt més..... Deixem fora el cas Mazón, president del País Valencià i la nefasta i vergonyosa gestió perpetrada per ell en la catastròfica DANA patida per la comunitat. Deixem a banda també la sentencia del Tribunal Suprem a favor de la devolució -expropiació!- dels murals de Sixena a Aragó, sense tenir en compte ni la opinió dels experts que ho desaconsellen, ni el cost sufragat per Catalunya en el rescat, restauració, conservació, manteniment i custodia durant tots aquest anys que han estat exposats al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Madrit es un veritable forat negre que ho engoleix tot, enfosquin les esperances dels espanyols. Fins i tot s'empassa la merda d'aquest estat en perpetua descomposició. Ho fa sense adonar-se que pateix una oclusió intestinal crònica que l'impedeix evacuar amb regularitat. Deu ser cosa del tarannà de Madrit. Una barreja infumable de xuleria, supèrbia, abrandat espanyolisme, nacional-catolicisme franquista i inexistència de principis ètics i morals. Tot això i molt més, ben barrejat i sacsejat  amb uns raigs de cinisme i mentides. Qui se'n aprofitarà, sens dubte, serà el feixisme des-acomplexat i no auto-reconegut de PPVOX, ara i sempre conegut a Espanya com a franquisme sociològic. De difícil cura, però....  

Vist aquest afany de Madrit de xuclar-ho tot no resulta gens estrany que Catalunya vulgui romandre fora del seu horitzó d'esdeveniments, on si hi ha llum i il·lusions. Crec que això ho han d'entendre fins i tot els ennegrits xucladors nacionalistes espanyols. 

El més curiós és que els bons ciutadans espanyols, que també n'hi ha,  no facin res per escapolir-se d'aquest mortal forat negre. Ja s'ho trobaran, malauradament.....

AMERICA ALONE?. ELS DEUS NO HO VULGUIN.....

Actualment el món gira esbojarradament al voltant d'un perillós sàtrapa, megalòman, groller i xantatgista que no sap tenir la boca tancada per a deixar de proferir amenaces, insults i menyspreu cap a la resta de la humanitat. Dic que és perillós perquè sembla que les seves decisions estan preses més per l'estomac que no pas per l'intel·lecte ni amb el cervell, com fa qualsevol home de qualsevol raça de la Terra que sigui suficientment assenyat i mitjanament intel·ligent. Es mou per estímuls viscerals absolutament irreflexius, sense calibrar les conseqüències cap els altres, ni cap ell mateix, que provoquen aquesta idea fitxa que guia el seu desenfrenat tarannà. Darrera del America first! s'amaga un terrible complexe d'inferioritat que esta portant el seu país al cim de les nacions més odiades del món mundial.... America alone!.

Desprès de tot l'exposat hom ja sabrà que m'estic referint a Donald Trump, 47è president electe dels Estats Units. Trump té declarada la guerra contra Xina per mantenir l'hegemonia econòmica, financera, política i militar que se li està escapant entre els dits. Una guerra, per cert, que estén a la resta del món per a enfortir-se davant de  l'imperi xinés. En definitiva, es tracta d'una guerra entre imperis, l'un en recessió i l'altre en creixement. L'arma preferida per Trump consisteix en fer xantatge i atemorir a tothom. Incloent-hi els que fins ara han sigut els seus fidels i millors socis i aliats: Europa i particularment, la Unió Europea. I ho fa agafat de la mà de Vladímir Putin, un altre acomplexat amb ínfules tan imperialistes com les de Trump i Xi Jinping. En definitiva ens trobem en mans dels tres sàtrapes més grans que mai han existit en tota la història de la humanitat.

Però la realitat sempre acaba per manifestar-se. Trump s'està veient obligat a recular ni que sigui xiulant i mirant el sostre. Això dels aranzels per a tothom està sent un tret al seu propi peu, perquè la borsa mundial s'enfonsa, les empreses dels USA comencen a desconfiar i els paisos estan reaccionant buscant-se la vida en altres contrades, lluny de l'inestable país governat per un no menys inestable governant. Pel que fa a l'espai militar, veient que Putin s'està passant pel forro les seves propostes de treva a la guerra de Ucraïna, ara amenaça amb abandonar la mediació que diu que està fent. Per cert, mediació que implicava la rendició de Ucraïna i la cessió de quasi un terç del seu territori en mans del sàtrapa agressor. 

Pel que fa a la aliança entre Trump i Putin, tota l'avantatge està sent pel tsar rus. Putin tira la pedra -els míssils- i amaga la mà -la treva-. Sap que té tot el suport de Trump i gens de ganes d'aturar l'agressió contra Ucraïna, fins aconseguir anorrear-la. Per cert, amb la maligna intenció d'anorrear de passada la UE i la resta  d'Europa....

Mentrestant, l'emperador xinés diu que li rellisquen els aranzels del 245% imposats per Trump i prefereix ignorar-los a la manera xinesa, alhora que enforteix lligams econòmics i diplomàtics amb altres paisos per sortejar olímpicament a Trump -i acòlits- que estan facilitant-li les coses per culminar l'avançament hegemònic sobre el seu descentrat enemic. 

Una de dues: o Trump deixa d'escoltar el seu estomac i comença a utilitzar el cervell o acabarà enfonsant USA i la seva hegemonia a la paperera de la història.

El problema és que si no fa servir el cervell, acabarà ensorrant a la resta del món amb ell. És el mal que tenen els egòlatres que son encoratjats pels pilotes que li fan la gara-gara....  Acaben destruint tot alló que els envolta.   

Els deus no ho vulguin, per cert....      

TRUMP-PUTIN: CUL I MERDA (ja em perdonareu).

S'ha produït la tan esperada trobada entre Donald Trump i Volodímir Zelenski a la Casa Blanca....

Val a dir que abans, durant i desprès de l'encontre entre ambdós mandataris s'ha pogut constatar que Trump no és gens previsible ni massa acadèmic. Groller, prepotent, egòlatra, xulo, dictatorial, xantatgista, aprofitat o rude son alguns dels qualificatius -per no dir tots ells- que defineixen aquest singular personatge el qual, malauradament, ha esdevingut president -per segon cop- de la fins ara primera potencia del Món. Per cert, votat per una majoria d'americans, la qual cosa no diu res de bo a favor dels ciutadans que l'han tornat a entronitzar.

L'entrevista en qüestió ha sigut una ensarronada en tota regla contra l'home que fins ara havia estat capaç d'enfrontar-se a la Rússia del sàtrapa Putin. Això si, amb l'ajut militar i econòmic de la UE. I dels Estats Units, fins avui és clar, perquè demà ja veurem. Ucraïna va ser envaïda per Rússia que alhora va desfermar una sagnant guerra que ha comportat la destrucció de bona part de ciutats i pobles del país, a més de causar milions de refugiats i la mort de desenes de milers de soldats i civils ucraïnesos.

Doncs be, aquesta agressió imperialista russa ha merescut el reconeixement i comprensió de Trump, el qual ha arribat a qualificar al president ucraïnès d'il·legítim i de voler provocar la tercera guerra mundial. Es a dir, segons Trump l'agredit ha resultat l'agressor. El culpable de la guerra ha esdevingut qui només vol mantenir la plena sobirania i integritat del seu país i que s'ha dedicat a defensar-se d'una agressió estrangera absolutament injustificable. I l'agressor ha esdevingut com un país que ha actuat en defensa pròpia.  

Trump esdevé còmplice de Putin, per tant és tan sàtrapa com el tsar rus. Trump està portant USA, el bressol de la democràcia cap el bressol de la satrapia. 

En català, que posseïm un ric vocabulari prou escatològic, ens permetem definir aquesta estrambòtica relació Trump-Putin de la mateixa manera com definim la relació de "cul i merda". Deixo a criteri del lector qui fa de cul i qui de merda.....

Però ens hem de demanar: Perquè s'ha tornat tan amic de Rússia?. Perquè justifica i defensa els arguments mentiders esgrimits per Putin?. Per raons econòmiques?. Polítiques, potser?. Per un atac irrefrenable de gelosia?. Em fa l'efecte que pateix una mena de garbuix mental, provocat per un terrible complexe d'inferioritat que l'ha esporuguit davant el reptes que s'albiren a l'horitzó d'aquest convuls Món que se l'escapa de les mans i per tant, que ja no pot controlar. 

En efecte, apropant-se a Rússia i seduint a Putin se sent més fort davant l'autèntic enemic de la l'hegemonia americana que suposa amenaçada per Xina. Per mantenir aquesta l'hegemonia econòmica mundial ha de mostrar-se més imperialista i agressiu com mai fins ara s'havia mostrat. D'aquí sorgeixen les amenaces a la UE, els aranzels i les exigències a mig món perquè es pleguin als seus capricis i dictats. Si vol mantenir a ratlla la Xina ha de ser més fort que Xi Jinping. També ha de reforçar l'industria militar del seu país.Una manera de fer-ho és exigint que els paisos europeus augmentin el seu pressupost de defensa perquè li comprin armes americanes. I com pateix un terrible complexe d'inferioritat humilia els que fins ara han sigut els seus aliats naturals perquè se sotmetin als seus desitjos.Sent tanta gelosia i animadversió cap a Europa que es capaç de sotmetre's als postulats de Putin a canvi d'entregar-li en safata Ucraïna, la UE -què segons Trump va ser creada per fotre USA- i tot alló que li demani Putin....

No s'adona que l'única victoria serà la de Rússia?. No s'adona que està bescanviant aliats fiables i afins a la democràcia per un aliat circumstancial, que menysprea la democràcia i sempre disposat a canviar de jaqueta segons bufi el vent?. No veu que amb aquesta actitud eixelebrada està malmetent els equilibris geo-estratègics i l'economia del seu país i de retruc de la resta del món?.

El xerif Trump segons proclamen el seu adulador vicepresident i la resta de la camarilla que l'envolta, que li riuen les gràcies fent-li la gara-gara, té com eslògan electoral  "America frist". Doncs bé, amb la seva política pro-russa sembla disposat a canviar l'eslògan per "Russia frist" i "America second".

En fi, si s'entesta a abandonar Europa en mans de Rússia i posar el món potes enlaire acabarà com a màxim en tercer lloc perquè el primer serà per a Xina i el segon per a Rússia. I potser els Estats Units ni pugui ocupar el tercer lloc.....