Aquest protagonisme de Ayuso com a pretensiós aspirant a cap nacional de l'oposició contra el socialisme també té una lectura interna dins la extrema dreta extrema espanyola. No s'escapa al més cec que Ayuso vol fer-li el llit a Alberto Núñez Feijóo com a líder nacional dels populars. Per això les polítiques de Madrit sovint es contraposen a les del carrer Génova, seu central del PP. I això provoca que Feijóo tingui l'obligació de ser més antisanchista que el més carcamal dels polítics madrilenys. Per això Feijóo està obsedit en aconseguir el poder sigui com sigui encara que les urnes li neguen aquest dret per a ell diví. Per això no fa propostes positives pròpies de l'oposició política que farien a qualsevol país democràtic. Diria més, no critica el programa socialista perquè no té cap programa propi per contraposar. Les seves obsessions es limiten a malparlar de Sánchez, de la seva esposa, del seu germà i de la suposada corrupció dels socialistes utilitzant a l'exdiputat Ábalos fora ja de l'orbita socialista i crucificant el fiscal general de l'estat acusant-lo d'una filtració que en realitat va fer M.A.R. Així doncs, l'antisanchisme de Feijóo no es altra cosa que una desaforada pulsió per arribar a la poltrona sobre la que ara descansa el cul de Pedro Sánchez. També en defensa del seu lideratge que fa trontollar l'aspirant madritdista, però.....
Pel que fa a l'altra pota de la dreta extrema madrilenya no podem oblidar que es tracta d'un personatge que ja va retratar El Greco -El cavaller amb la ma al pit que pot veure's a El Prado-, només que hores d'ara ho faria amb un rictus més amargat i esquerp que no pas com va fer al segle XVI. Santiago Abascal, ex popular revingut a l'extrema dreta dels conservadors, defensor i admirador confés de El Generalisimo i la seva obra, es dedica a tibar la corda dels populars cap a la seva extrema banda perquè facin i diguin les mateixes coses que Milei, Trump, Bolsanaro, Orbán i per descomptat, Elon Musk.Val a dir que l'èxit de Abascal en l'escorament cap a l'extrema dreta dels populars és tan rotund que ja podem parlar d'un partit únic: PPVOX.
Tots aquest personatges típicament madritlenys a més a més de la inquina contra Sanchez i les esquerres en general també pateixen i comparteixen unes altres dèries: la catalanofóbia galopant, el menyspreu cap a la llengua i cultura catalanes i la ràbia contra els polítics independentistes, especialment contra Puigdemont, que manifesten amb una abrandada oposició a l'amnistia aprovada pel legislatiu però reprovada i suspesa pel poder judicial. Per cert, amnistia de la qual només n'han tret profit mig centenar de "piolins" que van ser acusats per centenars de ciutadans catalans per haver-se extralimitat en el repartiment de cops de porra i violència gratuita l'1O de l'any 17..... Tot ells han sigut perdonats sense miraments pels jutges nacional-catòlics!. Els acusats independentistes encara estan esperant els miraments judicials....
SEGUEIX.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada