RESSORGIM!.

L'independentisme es troba en un cul de sac. D'una banda, els partits d'esquerres, com ara ERC i Comuns, estan prefigurant una mena de tripartit amb els socialistes -de Barcelona i de Madrid- i a l'hora fan veure que aquí exigeixen el total compliment dels pactes establers per la investidura de Salvador Illa, mentre que allà recolzen ni que sigui rondinant amb la boca petita tot allò que planteja Pedro Sánchez. Fins i tot s'empassen vergonyosament l'exigència de la ministra d'hisenda per que renunciïn al que ella qualifica com radicalitat de voler recaptar la totalitat de l'IRPF com van pactar a la investidura del president socialista, aquí i allà. Per cert, sembla que els altres impostos que engreixen el dèficit fiscal català no mereixen cap mena d'exigència republicana. De l'altra banda, JUNTS s'entesta en negar el vot a qualsevol tipus de propostes i iniciatives fetes per la Generalitat i pel govern central, coincidint però massa sovint amb les votacions dels partits nacionalistes d'extrema dreta extrema espanyols i també de la suposadament independentista AC d'Orriols. 

Francament, no acabo d'entendre quines son les intencions d'ERC i JUNTS. Per descomptat no son  intencions que ens puguin apropar a la desitjada independència de Catalunya. Més aviat tot el contrari. S'estan deixant entabanar pel tradicional autonomisme de sempre que Madrit ofereix quan l'interessa. ERC s'encaparra en configurar un front d'esquerres espanyolista -per cert, sense comptar amb l'opinió del PSOE-, proposat per Rufian i inspirat per Tardà, per barrar el pas de PPVOX cap a la majoria absoluta que s'albira a l'horitzó sota els negres núvols que s'abraonen damunt d'Espanya. Sembla que l'enfortiment del franquisme de sempre no hi ha qui l'aturi, ni Rufián ni ERC..... I això ho està pagant l'independentisme.

Pel que fa a JUNTS negant el pa i la sal a la Generalitat i al govern central potser resulti profitós pel partit però no ho és tant pels ciutadans i per Catalunya. Miriam Nogueras està fent el paper de senyoreta Rottenmeier a Madrid  i això vol dir que s'està fent políticament antipàtica i odiosament intransigent. Però el pitjor és que aquesta mena de tarannà negatiu coincideix perillosament amb el de PPVOX. Per tant, aquesta coincidència ni que sigui circumstancial s'alluna de la independència que diuen defensar tant com ho fan Rufian i ERC.

Tot plegat és descoratjador. Tant ERC com JUNTS s'estan oblidant què volem la majoria de catalans, és a dir, la independència de Catalunya, no pas salvar al regne d'Espanya de la brama franquista-feixista ni recolzar o no el govern de l'Estat, sigui quin sigui el seu color. 

És clar que la tornada del president Puigdemont pot ser un catalitzador per reviure el moviment independentista malgrat que no serà suficient. I menys amb l'allunament que hi ha entre JUNTS i ERC.

Els independentistes hem de reaccionar d'una punyetera vegada. No pas votant un cavall de Troia com AC i Orriols, xenòfobs declarats i per tant, franquistes a l'alçada de VOX. Si es necessari votant noves sigles i líders que siguin inequívocament independentistes, sense embuts ni excuses de mal pagadors. 

Hem de tornar al carrer. Hem de recuperar la iniciativa política i ciutadana. No recordem que els carrers seran sempre nostres?. No temin una estelada sota la que aixoplugar-nos?. Hem de tornar a exigir que els partits facin allò que ens va portar a la victòria de l'1 O. I aquest cop hem de defensar aferrissadament la DUI que ens ha de portar a la República de Catalunya.

O ressorgim o morim. No n'hi ha més. De nosaltres depèn..... Ressorgir!.