Sol passar que sovint ens fem algunes preguntes i tenim alguns pensaments que bé podrien ser formulats per nens o per adolescents incauts i ingenus, lliures de qualsevol indici d'hipocresia i de prejudicis. La infància és sincera, franca, noble, lliure. Malauradament, l'ésser humà és l'únic que transforma tot allò que són virtuts a la infància en desgraciats defectes a la maduresa. Matisem i manllevem grans conceptes com ara veritat, sinceritat, noblesa, entusiasme, llibertat, en altres que són producte de la nostra experiència vital, del nostre “aprenentatge històric particular”, cosa que ens porta de manipular i falsejar a utilitzar el cinisme i la por per explicar el perquè, el quan i el com de les coses.
Intentaré recuperar doncs la virginitat intel·lectual de la meva infància i adolescència. Hi ha alguns pensaments i algunes preguntes que em formulava aleshores en silenci, però que ara faré en veu alta. Naturalment, triaré les preguntes i els pensaments que siguin més interessants per l'objectiu d'aquest bloc. Per això demano disculpes per aquesta prova de maduresa. És un dels defectes a què m'ha portat el meu “aprenentatge històric particular”.
Per què els ciutadans catalans han de contribuir tan generosament al benestar dels espanyols, fins al punt de viure pitjor que aquells que reben la forçada i abundant solidaritat?
La solidaritat via dèficit i espoli fiscals català es un càstig diví que no te fi i que no s'acaba ni tant sols quant els que la reben viuen millor que els que la donen?
Per què voler viure en la llengua catalana a Catalunya és tan difícil i requereix un continu, insistent i infructuós esforç?
Hi ha alguna llei, naturalment espanyola, que obligui un catalanoparlant a ser bilingüe, mentre un castellanoparlant no pateix aquesta imposició?
Tinc, com a ciutadà, el dret a veure cinema doblat en català, a ser atès en català als comerços, a les companyies de telèfon o elèctriques, als tribunals o per contra són els comerços, els cinemes, les grans companyies o els jutges els que tenen dret a utilitzar el seu idioma en detriment del meu, per allò de la llibertat d'empresa o de les seves llibertats individuals?
Es que els meus drets i llibertats son d'inferior rang que els seus?.
Perquè els ciutadans de Madrid són constantment beneïts amb la generositat de l'estat espanyol, en forma d'obres d'art o béns culturals que contínuament engrandeixen els museus, els teatres, els centres culturals, etc..., sense que s'estengui aquesta generositat més enllà de la capital del regne?
Puc esperar, com a ciutadà, que aquest estat em proporcioni els mateixos recursos i oportunitats que a un ciutadà extremeny, andalús o madrileny mitjançant l'execució pressupostaria?
Perquè a Madrid, Andalusia o Extremadura, hi ha tants funcionaris i treballadors públics i no obstant, pateixen tanta desocupació mentre Catalunya patim la xacra de l'atur, sense que el sector públic contribueixi a la seva disminució?
Es pot esperar del govern central un tracte just en inversions, en infraestructures per als catalans?
Els polítics i els periodistes espanyols deixaran d'utilitzar Catalunya i els catalans per propagar i imposar el seu hiper-nacionalisme espanyol, excloent i opressor, sobre els ciutadans de la nació catalana?
La veritat és que podria passar moltes hores fent preguntes totes en la mateixa direcció sense que les respostes poguessin satisfer les meves inquietuds. No puc esperar que des d'Espanya s'arribi a comprendre el cansament que sentim molts ciutadans catalans. Cada dia es va incrementant la sensació d'irritació, de veritable fàstic i de profunda insatisfacció que arrosseguem molts ciutadans, perplexos davant les mentides, manipulacions i falsedats que s'utilitzen des d'Espanya contra Catalunya, amb l'únic objectiu d'anul·lar, suprimir i ignorar les profundes diferències socials, polítiques, econòmiques, culturals que tenim, al mateix ritme que van produint-se les contínues estupideses que des dels mitjans polítics i sobretot periodístics madrilenys deixen anar impertèrrits amb la supèrbia, complex d'inferioritat i fatxenderia que es gasten les elits "matrilenyes", dignes hereves de les més pures tradicions hispà-castellanes: gentilhomes anacrònics i moralment arruïnats.
Si us plau, deixeu Catalunya i els catalans en pau. Oblideu-vos de nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada