S'han celebrat eleccions municipals a Catalunya. La participació ciutadana ha baixat el 6,5% respecte als passats comicis. Les formacions independentistes han perdut uns 315.000 vots que han anat a parar a l'abstenció..... L'independentisme també ha perdut l'hegemonia política, tant treballosament aconseguida fins ara a totes les eleccions.
És hora de senyalar culpes i culpables. Podem dir que l'abstenció s'ha registrat majoritàriament dins del moviment independentista. Es ben cert que s'havia endegat una agressiva campanya mediàtica i a les xarxes socials convidant els catalans a no votar les formacions independentistes. Campanya que ha reeixit l'objectiu que s'havia fitxat. L'abstenció ha afavorit les formacions unionistes i ha permès, en conseqüència, la victòria dels socialistes arreu de les capitals de les quatre demarcacions electorals i la consolidació de l'hegemonia a la corona metropolitana de Barcelona. I també ha afavorit la creixent presencia electoral de les formacions espanyoles de dreta extrema i extrema dreta. La desaparició del partit Ciutadans ha engreixat PP i especialment VOX. L'extrema dreta extrema espanyola aplaudeixen fins i tot amb les orelles pels resultats obtinguts aquí i arreu.
Que els votants independentistes s'hagin abstingut vol dir que el moviment es troba en una paràlisis induïda per uns partits incapaços d'oferir les il·lusions i esperances necessàries per superar l'astorament dominant des de l'1O de 2017 fins hores d'ara. Tanmateix, el capteniment dels líders d'aquests partits no exculpa a cap abstencionista de la seva responsabilitat, però. Ras i curt!. No hem guanyat perquè no han anat a votar massivament a formacions independentistes. I aquesta menor participació sempre afavoreix els partits espanyolistes i, singularment, PP i VOX.
On es troba la responsabilitat principal d'aquesta decadència independentista?. La primera responsabilitat és la de tots els independentistes per haver escoltat els cants de sirena de l'unionisme i per deixar que el desencís i la desconfiança s'hagin apoderat del moviment. La segona culpa la podem carregar a l'enfrontament produït entre JUNTS i ERC i a la desunió que aquesta lluita caïnita ha provocat entre la ciutadania. També podem atribuir la decadència independentista a l'inqualificable campanya que els més abrandats nacionalistes espanyols i moltíssims independentistes extremistes han fet des de les xarxes socials, com twitter, facebook, Instagram, fomentant l'abstencionisme i contra la necessitat d'anar a votar formacions sobiranistes, sota l'excusa de suposades traïcions i punyents insults, com ara botiflers, converjunts, Estel de Tramuntana, o titllant els exiliats de fugats, vividors i qualificatius similars, adjudicats injustament als líders, partits i entitats sobiranistes amanides amb tota mena d'exabruptes.....
Però segons la meva opinió la principal causa d'aquesta decadència ha sigut i és el capteniment de Oriol Junqueras, Pere Aragonès, Gabriel Rufián i les polítiques endegades i defensades per la cúpula d'ERC, més properes a un autonomisme submís i derrotat, als quals recauen les mes grans responsabilitats d'aquest atordiment i decadència de l'independentisme. Perquè.... Com es pot liderar un partit independentista propiciant l'entesa amb qui t'ha detingut, jutjat, sentenciat i engarjolat?. Com es pot col·laborar lleialment amb un gobierno al que l'acceptes que t'indulti, reconeixent per tant que has comés un delicte que no has comés i que t'arruïni amb multes per haver malversat uns diners que no has malversat?. Que continua perseguint independentistes, jutjant-los, sentenciant-los i condemnant-los en base a proves falses, atestats fantasiosos i manipulant lleis i judicis, com es feia als millors temps de la Santa Inquisició espanyola?. Com es pot negociar recolzaments als PGE a canvi d'engrunes quant sistemàticament, pel que fa a inversions a Catalunya, mai s'acaben de complir?. Com es pot demanar una taula de diàleg que no es reuneix ni per jugar a la botifarra?. Com es pot dir que un partit és hegemònic quan només ha tret un escó més que el segon i que el tercer n'ha tret nou?. Per tant, sent minoritari dins de l'independentisme -33 escons de 74-?. Com es pot buscar augmentar la base independentista amb Comuns o col·laborant amb el gobierno de Madrid, quant aquestes formacions s'han declarar abrandadament contraris a la independència de Catalunya?. Enlloc d'augmentar l'independentisme aconsegueixes el contrari, empetitir-lo!. Com s'obté la independència expulsant de la coalició del govern un dels socis perquè et demana que compleixis els compromisos adquirits per la investidura?. Pretens fer la independència sense JUNTS, les CUP, sense OMNIUM, l'ANC i l'AMI?. Tant hegemònic et creus que ets....?. És aquesta la mena d'acord de claredat que pretens aconseguir amb les entitats de la societat civil i amb els partits polítics?.
Oriol Junqueras, Gabriel Rufián, Pere Aragonés..... Líders ja completament amortitzats i que resulten una nosa per ERC i pel futur de l'independentisme. A tots ells se'ls ha d'agrair la tasca feta i els sacrificis soferts durant els anys àlgics del procés sobiranista però ara son temps de buscar saba nova i líders valents i decidits capaços d'arribar a la independència.
Si l'independentisme no ressorgeix de la decadència actual, propiciada pel malbaratament que tots plegats hem fet del moviment, més val que pleguem.... O fer foc nou que permeti el ressorgiment des de les cendres d'un nou moviment que no voli tant a prop del Sol com per que se'ns cremin novament les ales, com diuen que li passa a l'Au Fènix cada mil anys.....
Es troba a les mans de tots els independentistes fer callar a tots aquells que creuen que l'independentisme s'ha rendit i que està mort i enterrat....
Pel que fa a mi, mai!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada