Passen els dies i cada cop s'entén menys què coi està fent ERC. No es pot dir, crec, que les polítiques que fan Oriol Junqueras i Pere Aragonès siguin un èxit ni tan sols pírric a favor de Catalunya i la independència.....
Aviam!. Per començar la taula de diàleg, que en principi va semblar una bona idea recolzada per la majoria independentista, ha resultat un veritable fiasco. Però el pitjor és que ho ha sigut des de bon principi, quan la part espanyola va anunciar sense embuts que no parlaria mai d'amnistia ni d'autodeterminació, que havien sigut les prioritats platejades per l'independentisme. I per reblar el clau, ERC, sota la imposició del PSOE, va rebutjar els representants proposats per JxCat perquè no eren membres del govern. No va ser ben vist pel PSOE -vergonya aliena?- que haguessin de parlar cara a cara amb els representants de Junts sense abaixar la mirada davant dels presos polítics. Per tant, aquest veto vergonyant va provocar la sortida de la mesa de la formació de Carles Puigdemont.
Aleshores ERC ja havia iniciat un acostament polític cap el Gobierno, recolzant indirectament sense contrapartides mínimament acceptables la investidura de Pedro Sánchez i teixint una mena de complicitats i col·laboracions amb el PSOE i PODEMOS que va culminar amb l'aprovació dels PGE a canvi d'unes engrunes per a Catalunya que com sempre, mai s'acabaran complint.
Aquesta mena de decisions polítiques de ERC va portar a les CUP a exigir que Pere Aragonés se sotmetés a una moció de confiança a la qual s'havia compromès en l'acord subscrit entre ambdós partits per votar a favor de la investidura del president republicà. Naturalment, ERC s'hi va negar sota el pretext que encara no feia un any des de la investidura ni de la formació del govern de la Generalitat.
Ja llavors JxCat tenia la mosca darrera l'orella per la qual cosa va sumar-se a la petició de les CUP perquè Aragonès acceptes sotmetre's a la moció de confiança i perquè el govern i ERC complissin amb els compromisos adquirits amb ells per facilitar la investidura del republicà. Allò va ser pres per ERC com una manca de lleialtat del soci de govern i va decidir castigar Junts cessant el vicepresident Puigneró amb un seguit d'esquinçament de vestidures entre grans escarafalls. I com a lògica conseqüència Junts va decidir sortir del govern i passar a l'oposició....
ERC va decidir canviar de socis i es va apropar encara més a Els Comuns i el PSC -abrandats adversaris de l'independentisme, per cert- donant excuses de mal pagador com ara que havien d'aprovar-se uns pressupostos en benefici de tots els catalans.
Des d'aleshores la deriva de ERC ha anat de mal a pitjor. Va negociar un blindatge del català a l'escola que ha durat fins que un jutge ha decidit que de blindatge res de res. Va insistir en la taula de diàleg que no es reuneix ni per jugar al parxís. Va negociar uns indults pels presos polítics que implicava el reconeixement de que l'1O va cometre's un delicte i per tant, el judici farsa no fou tal i les conseqüents condemnes ajustades. Després ha negociat un canvi del Codi Penal -per eliminar el delicte de sedició- amb el gobierno sense tenir en compte que la negociació -impossible- hauria d'haver-la fet amb el jutge Marchena, ja que va ser ell qui va retorçar la llei acomodant-la capritxosament alló que volia fer: venjar-se i condemnar per delictes inexistents als líders independentistes a desenes d'anys de presó i inhabilitació, per a "general conocimiento y aviso a navegants".
Desprès de l'aprovació dels canvis del Codi Penal alguns membres del gobierno van afanyar-se a justificar davant la diatriba desfermada en contra de la reforma per l'extrema dreta i la dreta extrema espanyoles, que els canvis afavoririen que el president Puigdemont fora per fi extradit i posat a disposició del jutge Marchena. I per vantar-se alhora de que els delictes pels fets d'octubre continuen essent acarnissadament perseguits i convenientment jutjats.
Ailàs!. L'esmentat jutge encara tenia una altra carta amagada entre les seves punyetes i escapularis: El canvi fet al delicte de malversació, distingint entre ficar-se els calés a les butxaques -malversació agreujada, més anys d'inhabilitació- o destinar recursos públics a altres activitats no previstes -menys anys- que implicaven la reducció de les penes d'inhabilitació, ha sigut reinterpretat -novament- de tal manera que no es produirà cap mena de reducció de penes pels sentenciats per malversació i per tant, tot segueix com era abans de la infausta modificació penal en qüestió. Jutge el qual, per tant, ha decidit que la malversació aplicable és la que comporta més anys de presó i inhabilitació, fet que no implica cap reducció de pena als sentenciats polítics i que també serveix per demanar malversació agreujada per Jové i Salvadó, dos alts funcionaris imputats pels fets d'octubre i que properament s'asseuran a la banqueta dels acusats. Diuen les males llengües que ERC va negociar els canvis per afavorir que Oriol Junqueras pogués presentar-se a les properes eleccions. Si va ser així, no van comptar amb el jutge Marchena que és al cap i a la fi amb qui en realitat haurien d'haver negociat, ja que és ell -ells, tots els jutges!- qui de debò tallent el bacallà a Espanya.
ERC està empassant-se tants gripaus que ja està embafada. L'estan aixecant tantes camises que ja no li queda cap a l'armari. S'està tornat tan institucionalitzada que resulta més autonomista que no pas independentista. Està donant tantes excuses de mal pagador que ja l'han incorporat a la llista de morosos. Està buscant una hegemonia dins del moviment independentista que malmet la independència de Catalunya. A més a més ha aconseguit aprovar els pressupostos de la Generalitat abaixant-se metafòricament els pantalons davant les exigències del PSC amb ampliació de l'aeroport del Prat, continuar construint autovies al Vallès que quasi ningú troba a faltar i aprovant macroprojectes d'oci i jocs d'atzar per perpetuar un model de turisme de masses caducat i obsolet.
D'això jo en dic ser volgudament cornut i pagar el beure i a sobre agrair que t'apallissin.....
Sembla que els republicans no s'adonen que a Espanya no hi ha separació de poders. Montesquieu és més mort que el franquisme!. A l'estat espanyol hi ha un poder omnímode que està per damunt del poder executiu i legislatiu: el Judicial. A Espanya hi ha fins a tres càmeres legislatives: el Congrés, el Senat i la Judicatura, la qual té agafats les altres dues pels "dallonses", igual que passa amb la inexistent divisió de poders. Els jutges fan d'oposició, de govern, de legisladors, de polítics i de salvadors de la pàtria.
L'actual política de ERC, allunant-se de l'independentisme i propiciant el ressorgiment d'un tripartit autonomista d'infaust record, estan essent els poleznyye duraki -tontos útils- dels enemics de la independència de Catalunya.
Un veritable drama. No tant per a ERC, si no més aviat per Catalunya.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada