Aviam!. Procuro fer la feina que em pertoca com a independentista convençut que soc.
Per començar declaro que no soc fundador de res. Ni formo part de cap partit polític, ni de cap associació privada o pública favorable o no a la independència. Mai he representat políticament a ningú més que a mi mateix. Per aquesta raó, perquè no m'he deixat arrossegar per cap partit, sempre he estat a favor de la independència de Catalunya. Crec sincerament que romanent dins de l'Estat espanyol ni la nostra nació en general ni els ciutadans catalans en particular tenim res a guanyar i molt a perdre. Així ho corrobora tossudament la historia, des d'almenys l'edat mitjana fins els nostres dies.
Per tot el que he exposat ara i des de sempre, he anat a moltes manifestacions i també he recolzat a tots els presos i exiliats polítics. Per això crec que els indultats han de fer una passa al costat, en benefici dels seus partits i en benefici del moviment independentista. Feina feta no fa destorb però ja l'han fet i no cal que persisteixin perquè per més que s'esforcin el pes dels indults acceptats -uns més que altres- pesen com una gegantina llosa. Van acceptar-los i alhora acceptaven la culpa i la gràcia reial...... Malgrat això també em solidaritzo amb tots i cadascun dels perseguits per la justícia espanyola amb acusacions inquisitorials i manipulades pel sol fet de ser activistes favorables a la independència.
Doncs bé!. Per aquestes raons no comparteixo aquest atac generalitzat, absurd i indiscriminat, cap els líders i partits independentistes. Criticar-los és lícit i s'ha de fer. Però voler anorrear-los és injust i perjudica el moviment. Sempre he sospitat que no ho han fet millor perquè nosaltres, els independentistes del carrer, no hem estat a l'alçada del que requeria el procés endegat. Si, certament els hem empès amb totes les nostres forces cap al camí que ens havia de portar a l'anhelada Itaca votant-los, però a part d'això poca cosa més hem fet. Perquè la independència no la fan només els líders dels partits si no sobretot la fa la voluntat i la força del poble mobilitzat. En canvi, fins i tot molts han demanat l'abstenció a les darreres eleccions per castigar-los perquè ens han decebut. I amb vots i abstencions no n'hi ha prou.....
Va sent hora de deixar les crítiques caïnites a un costat. Va sent hora de deixar d'insultar injustament els líders i els partits. Va sent hora de tornar al principi del procés, quan la gent dels pobles i ciutats vam organitzar les consultes populars, vam manifestar-nos massivament i vam ocupar carrers i places públiques d'arreu del territori sota el crit "els carrers seran sempre nostres". Va sent hora de tornar a agafar les regnes del moviment d'alliberament nacional i guanyar la independència de Catalunya per més sang, suor i llàgrimes que ens costi. Sant Tornem-hi ens ho demana.
Ocupem altra cop les places i carrers de les nostres ciutats!. Recolzem massivament les forces independentistes, les velles, les noves i les que sorgeixin en el futur!. Mobilitzem-nos i fem vagues i aturades generals!. Defensem-nos dels brutals atacs d'un estat feble en democràcia, repressiu i sovint violent, inquisitorial i venjatiu, que té com a primer manament de la seva sagrada constitució anorrear l'independentisme per terra, mar i aire en defensa de l'Espanya una, gran i lliure.
Però sobretot hem de deixar de somicar i de llepar-nos les ferides. Abandonem els insults fratricides i donem una treva als atacs dels uns contra els altres. Tornem a fer pinya perquè això si que es bo per la independència i dolent pels nacionalistes espanyols. Perquè malgrat tot, mai hem de deixar de ser independentistes....
Ep!. Fins aconseguir la independència!. Desprès ja tindrem temps per tornar a barallar-nos per a fer el millor per Catalunya.
Per cert, jo soc ja un vell que no vol que l'abraçada de la parca arribi abans que Catalunya sigui lliure i independent..... Així que, endavant les atxes!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada