El president Puigdemont ha proposat a totes les forces independentistes endegar una confrontació intel·ligent contra l'Estat espanyol com a única via possible per a fer efectiva la independència de Catalunya, aprofitant l'experiència acumulada els darrers temps i vista la resposta violenta i venjativa que Espanya ha donat i encara dona a les democràtiques aspiracions, desitjos i esperances de bona part dels ciutadans catalans.
I doncs, què vol dir confrontació intel·ligent?. I diàleg intel·ligent?. Això ho han d'aclarir Carles Puigdemont i Pere Aragonès. Em fa l'efecte, però, que el president ho té molt més clar i ho exposa millor que no pas el vicepresident. Aquest reacciona com sempre han fet els líders d'ERC, matisant i contraposant-se a les idees que exposen els seus companys de viatge i alhora adversaris polítics, es diguin Mas, Puigdemont o Torra. És la vella tàctica de la contra-programació. Mas va donar una conferència fent propostes d'unitat a tot l'independentisme i Junqueras de seguida va donar-ne un altre fent propostes oposades. Puigdemont diu confrontació intel·ligent, Aragonès hi afegeix diàleg intel·ligent. Torra desobeeix la JEC i Torrent acatà obedientment per por a les amenaces que llancen des de l'Estat. És allò que els germans Marx demanaven amb reiterada ironia i sarcasme dins d'una cabina atapeïda de gent: i dos ous durs!. En definitiva, és una mena de reacció carregada de gelosia feta per aigualir les propostes que fan els altres partits independentistes.
Jo només puc donar la meva opinió sobre els conceptes llençats a la consideració pública per ambdós polítics, però no puc pas dir què entenen i volen dir ells sobre confrontació i diàleg intel·ligents. Per tant, em limitaré a exposar què penso jo sobre aquestes dues propostes....
D'entrada no crec que sigui massa intel·ligent demanar diàleg amb una de les parts manifestament contraria a enraonar sobre tot i tothom. L'Estat espanyol no s'ha mostrat mai partidari de reconeixer que els catalans i Catalunya som subjectes polítics i per tant, tenim tot el dret del món a una interlocució bilateral amb el Gobierno. Els bascos tenen un tracte diferenciat per alló del concierto i drets històrics i forals però Catalunya no. Ans el contrari, la multi-lateralitat ha sigut l'excusa perfecta que ha utilitzat Madrit per negar-nos qualsevol tracte diferenciat, no fora cas que l'afany emulador que pateixen la resta d'autonomies es desfermés, perquè a Espanya invocar o reconeixer la diferència provoca un erupció cutània catastròfica: "si lo pide Catalunya yo también lo quiero". El resultat era i és negar-ho a Catalunya per no atiar l'enveja de les altres autonomies..... Sempre ens han ficat al cistell de les comunitats i ciutats autònomes i a les negociacions multi-laterals. Una manera com un altre de diluir Catalunya i les seves aspiracions nacionals i financeres al recurrent cafè per a tots, cafè per cert cada cop més aigualit i amb més marro al fons de la tassa.
Per tant, diàleg intel·ligent amb un estat que no et reconeix políticament i que a més a més no atura la repressió política, ni les manipulacions judicials i fiscals retorçant lleis i procediments, que atia la persecució policial contra els independentistes, que t'escanya política i financerament, que a més t'esclafa sota la seva constitució i tribunals, que manté com a presoners i exiliats polítics els principals líders dels partits independentistes i et vol anorrear nacionalment, aquest suposat diàleg amb l'Estat, desprès de tot això, seria com sostenir un veritable diàleg de sords i no pas intel·ligent. És una bajanada demanar-ho. Més que intel·ligent seria mantenir un diàleg de besucs. Les veritables negociacions on la intel·ligència serà més necessària que mai es produiran quan s'hagi de parlar del repartiment d'actius i passius, desprès d'aconseguida la independència i que Catalunya hagi sigut reconeguda internacionalment com nou estat sobirà. Fer-ho abans es una pèrdua de temps.....
En canvi, trobo molt bona la idea de la confrontació intel·ligent. Encara que dir-ho ara fa pensar que la confrontació produïda des de ja fa uns quants anys ha sigut un desencert, maldestra. Això no és cert!. Fins ara ens hem confrontat amb un Estat disposat a tot per tal d'impedir la independència. Atestats falsos de la policia, fiscalia afinant o desafinat a gust del règim -del nou però també de l'antic!-, jutges descaradament manipuladors i per tant prevaricadors, clavegueres de l'estat treballant a preu fet, el gobierno negant el pa i la sal a Catalunya, la premsa cavernaria -madrilenya o barcelonina, tant se val- manipulant a dojo l'opinió pública, etc.... Mentre que els catalans aspiràvem a una confrontació política dura però democràtica i lleial, Madrit ha reaccionat amb fúria rabiosa i desesperació incontrolada, reaccions que anorreen qualsevol indici de racionalitat, lleialtat i respecte als principis democràtics. Si cal algun exemple del tarannà de l'Estat espanyol envers Catalunya i els independentistes només cal visionar el documental americà titulat "La Estafa d'Andorra" que pot veure's a https://youtu.be/wrvpawFzC3Y Especialment l'últim terç del documental.....
Tenint en compte, doncs, aquest tipus de confrontació irracional mantinguda per part de l'Estat espanyol, és una bona idea continuar confrontant-nos racionalment, amb renovada intel·ligència. Però, com fer-ho?. Què fer?. Quan fer-ho?. Aquestes són les veritable qüestions que hem de fer-nos i que hem de respondre.....
SEGUEIX.....
No havien passat ni unes poques hores de l'anunci i Pere Aragonès, actual vicepresident circumstancial del govern de la Generalitat -el titular virtual continua sent Oriol Junqueras-, va donar la resposta habitual a la proposta del president, senyalant que també calia entaular-se amb l'Estat espanyol per tal d'iniciar un diàleg intel·ligent, ja que tant la confrontació com el diàleg han de ser intel·ligents.
I doncs, què vol dir confrontació intel·ligent?. I diàleg intel·ligent?. Això ho han d'aclarir Carles Puigdemont i Pere Aragonès. Em fa l'efecte, però, que el president ho té molt més clar i ho exposa millor que no pas el vicepresident. Aquest reacciona com sempre han fet els líders d'ERC, matisant i contraposant-se a les idees que exposen els seus companys de viatge i alhora adversaris polítics, es diguin Mas, Puigdemont o Torra. És la vella tàctica de la contra-programació. Mas va donar una conferència fent propostes d'unitat a tot l'independentisme i Junqueras de seguida va donar-ne un altre fent propostes oposades. Puigdemont diu confrontació intel·ligent, Aragonès hi afegeix diàleg intel·ligent. Torra desobeeix la JEC i Torrent acatà obedientment per por a les amenaces que llancen des de l'Estat. És allò que els germans Marx demanaven amb reiterada ironia i sarcasme dins d'una cabina atapeïda de gent: i dos ous durs!. En definitiva, és una mena de reacció carregada de gelosia feta per aigualir les propostes que fan els altres partits independentistes.
Jo només puc donar la meva opinió sobre els conceptes llençats a la consideració pública per ambdós polítics, però no puc pas dir què entenen i volen dir ells sobre confrontació i diàleg intel·ligents. Per tant, em limitaré a exposar què penso jo sobre aquestes dues propostes....
D'entrada no crec que sigui massa intel·ligent demanar diàleg amb una de les parts manifestament contraria a enraonar sobre tot i tothom. L'Estat espanyol no s'ha mostrat mai partidari de reconeixer que els catalans i Catalunya som subjectes polítics i per tant, tenim tot el dret del món a una interlocució bilateral amb el Gobierno. Els bascos tenen un tracte diferenciat per alló del concierto i drets històrics i forals però Catalunya no. Ans el contrari, la multi-lateralitat ha sigut l'excusa perfecta que ha utilitzat Madrit per negar-nos qualsevol tracte diferenciat, no fora cas que l'afany emulador que pateixen la resta d'autonomies es desfermés, perquè a Espanya invocar o reconeixer la diferència provoca un erupció cutània catastròfica: "si lo pide Catalunya yo también lo quiero". El resultat era i és negar-ho a Catalunya per no atiar l'enveja de les altres autonomies..... Sempre ens han ficat al cistell de les comunitats i ciutats autònomes i a les negociacions multi-laterals. Una manera com un altre de diluir Catalunya i les seves aspiracions nacionals i financeres al recurrent cafè per a tots, cafè per cert cada cop més aigualit i amb més marro al fons de la tassa.
Per tant, diàleg intel·ligent amb un estat que no et reconeix políticament i que a més a més no atura la repressió política, ni les manipulacions judicials i fiscals retorçant lleis i procediments, que atia la persecució policial contra els independentistes, que t'escanya política i financerament, que a més t'esclafa sota la seva constitució i tribunals, que manté com a presoners i exiliats polítics els principals líders dels partits independentistes i et vol anorrear nacionalment, aquest suposat diàleg amb l'Estat, desprès de tot això, seria com sostenir un veritable diàleg de sords i no pas intel·ligent. És una bajanada demanar-ho. Més que intel·ligent seria mantenir un diàleg de besucs. Les veritables negociacions on la intel·ligència serà més necessària que mai es produiran quan s'hagi de parlar del repartiment d'actius i passius, desprès d'aconseguida la independència i que Catalunya hagi sigut reconeguda internacionalment com nou estat sobirà. Fer-ho abans es una pèrdua de temps.....
En canvi, trobo molt bona la idea de la confrontació intel·ligent. Encara que dir-ho ara fa pensar que la confrontació produïda des de ja fa uns quants anys ha sigut un desencert, maldestra. Això no és cert!. Fins ara ens hem confrontat amb un Estat disposat a tot per tal d'impedir la independència. Atestats falsos de la policia, fiscalia afinant o desafinat a gust del règim -del nou però també de l'antic!-, jutges descaradament manipuladors i per tant prevaricadors, clavegueres de l'estat treballant a preu fet, el gobierno negant el pa i la sal a Catalunya, la premsa cavernaria -madrilenya o barcelonina, tant se val- manipulant a dojo l'opinió pública, etc.... Mentre que els catalans aspiràvem a una confrontació política dura però democràtica i lleial, Madrit ha reaccionat amb fúria rabiosa i desesperació incontrolada, reaccions que anorreen qualsevol indici de racionalitat, lleialtat i respecte als principis democràtics. Si cal algun exemple del tarannà de l'Estat espanyol envers Catalunya i els independentistes només cal visionar el documental americà titulat "La Estafa d'Andorra" que pot veure's a https://youtu.be/wrvpawFzC3Y Especialment l'últim terç del documental.....
Tenint en compte, doncs, aquest tipus de confrontació irracional mantinguda per part de l'Estat espanyol, és una bona idea continuar confrontant-nos racionalment, amb renovada intel·ligència. Però, com fer-ho?. Què fer?. Quan fer-ho?. Aquestes són les veritable qüestions que hem de fer-nos i que hem de respondre.....
SEGUEIX.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada