A mesura que avancem imparablement cap a la independència, van sorgint al nostre camí els entrebancs que tots ens esperàvem. Per part de l'Estat, a més a més de la rotunda negativa del gobierno a celebrar un referèndum d'autodeterminació, hi ha l'actuació forassenyadament inhabilitadora del TC -en funcions de jutjat de guàrdia-, de la fiscalia -sempre a punt per imputar políticament a tort i dret separatistes-, de les més altes instàncies judicials -disposades a fer veure que imparteixen justícia-, de la policia pretoriana filo-nacional-catòlica -encarregada de filtrar mentides a la caverna-, dels serveis d'intel·ligència de SSS -ep!, vull dir Soraya Sáenz de Santamaría-, ocupats en fabricar la merda més pudent per escampar-la generosament contra el procés català, i de la mateixa caverna mediàtica madrilenya, sempre a punt per publicar noticies falses i desinformar a tothom tot el temps.....
El més inesperat, però, es que també hi ha altres entrebancs que provenen directament del cantó independentista i rodalies. Bé....!. Suposadament independentista!. Aquest és el cas del grup Endavant i de l'Anna Gabriel. No em refereixo a tots aquells membres de les CUP que es vantaven d'haver enviat a Artur Mas a la paperera de la història, un cop van exercir l'explotació de l'odi contra el president millor del que van fer Gemma Ubasart -autora de la frase- i els podemitas de torn durant la darrera campanya electoral. No!. Em refereixo a l'entrevista que Pablo Iglesias li ha fet a l'Anna i què tant de rebombori ha aixecat.
L'entrevista, difosa per Internet, semblava feta més per allunyar les CUP de l'ideal independentista i d'apropar-los més a l'unionisme camuflat de PODEMOS, que no pas d'informar a l'audiència espanyola sobre la realitat catalana. A preguntes de l'entrevistador, Gabriel deia: "La gent ha dit que no guanyi Junts pel Si, que no tingui majoria, i que la CUP sigui imprescindible. No es fa aquesta lectura i comença el 'pressing CUP'. Ens han portat a un terreny per a destrossar-nos; ens han volgut eliminar i encara hi ha gent que treballa per destrossar-nos".
Aquesta resposta ha merescut els retrets d'alguns ex-cupaires de renom, com ara Antonio Baños que li ha dit que "s'ha de venir plorat de casa", així com la negativa del Govern de la Generalitat en boca de la consellera de Presidència Neus Munté, negant rotundament que Junts pel Si pretengui destrossar la CUP.
L'Anna Gabriel la va vessar!. La seva resposta ha servit perquè l'unionisme es fregui les mans davant l'evidència de les desavinences existents entre les formacions sobiranistes. Però..... hi són aquests desacords?. Rotundament no!, L'immensa majoria del sobiranisme tenim clar tant els objectius com el full de ruta que ens han de conduir cap a la independència. Cert és que hi ha sectors -minúsculs- que no ho tenen tant clar. A junts pel Si i també dins les CUP. A la formació del govern hi ha uns pocs pusil·lànimes -porucs!- que senten vertigen davant l'esdevenidor, però ho porten en silenci mediàtic quasi sempre. I si no ho fan, tan bon punt surten a la llum les seves dèries, sempre acaben per matissar les pors mostrades. Però a les CUP hi ha un nucli dur que prioritza la lluita revolucionaria per damunt de tot, fins i tot per damunt de la independència. Es el cas d'Endavant i l'Anna Gabriel!.
La resposta no va ser encertada ni de bon tros. Ni en la forma -per anti-independentista, es a dir, unionista-, ni en el fons. Perquè resulta evident que JpelS no va guanyar per majoria absoluta, però no es menys cert que les CUP van assolir un resultat prou escanyolit. I aquest resultat no permet a ningú imposar el seu full de ruta o vetos polítics absolutament fora de lloc. Ni en vots -1.620.000 enfront de 336.000- ni en escons -62 davant de 10-. Malgrat aquesta proporció, la transigència de JpelS i el sentit històric d'Artur Mas per no malmetre el procés cap a la independència van permetre que les CUP pugessin dir que havien llançat Artur Mas a la paperera de la història. Per tant, les CUP són tan imprescindibles com Junts pel Si, però no més..... Aquesta es la lectura que hauria de haver fet l'Anna Gabriel!. El 'pressing CUP' va ser instigat pels resultats inversemblants assolits a l'assemblea que va acabar en empat..... Jo encara segueixo pensant que van empatar degut a les pressions -i fins i tot manipulacions!- de grups com Endavant obsedits en anorrear Mas i de passada l'independentisme. Tenen com prioritat aixoplugar-se sota el paraigües de Els Comuns per fer la revolució social que tenen pendent des de sempre i que mai podran tirar endavant..... Aquí va començar l'auto destrucció de les CUP!. Bona part dels seus votants es van penedir d'haver-ho fet veient que, com totes les formacions polítiques institucionalitzades, les CUP també eren capaços de caure en els mateixos defectes -punyalades!- i mancances -falsedats!- que la resta. El resultat es que hores d'ara les enquestes diuen que han perdut la meitat dels seus votants i escons....
La semi-destrucció de les CUP ha sigut auto-imposada. Que no carreguin els neulers a les espatlles dels altres i que ho facin damunt de qui te l'obligació d'assumir-ho: Endavant i Anna Gabriel.
La resta del sobiranisme estem massa ocupats en assolir la independència com per tenir que suportar bajanades com aquestes.....
El més inesperat, però, es que també hi ha altres entrebancs que provenen directament del cantó independentista i rodalies. Bé....!. Suposadament independentista!. Aquest és el cas del grup Endavant i de l'Anna Gabriel. No em refereixo a tots aquells membres de les CUP que es vantaven d'haver enviat a Artur Mas a la paperera de la història, un cop van exercir l'explotació de l'odi contra el president millor del que van fer Gemma Ubasart -autora de la frase- i els podemitas de torn durant la darrera campanya electoral. No!. Em refereixo a l'entrevista que Pablo Iglesias li ha fet a l'Anna i què tant de rebombori ha aixecat.
L'entrevista, difosa per Internet, semblava feta més per allunyar les CUP de l'ideal independentista i d'apropar-los més a l'unionisme camuflat de PODEMOS, que no pas d'informar a l'audiència espanyola sobre la realitat catalana. A preguntes de l'entrevistador, Gabriel deia: "La gent ha dit que no guanyi Junts pel Si, que no tingui majoria, i que la CUP sigui imprescindible. No es fa aquesta lectura i comença el 'pressing CUP'. Ens han portat a un terreny per a destrossar-nos; ens han volgut eliminar i encara hi ha gent que treballa per destrossar-nos".
Aquesta resposta ha merescut els retrets d'alguns ex-cupaires de renom, com ara Antonio Baños que li ha dit que "s'ha de venir plorat de casa", així com la negativa del Govern de la Generalitat en boca de la consellera de Presidència Neus Munté, negant rotundament que Junts pel Si pretengui destrossar la CUP.
L'Anna Gabriel la va vessar!. La seva resposta ha servit perquè l'unionisme es fregui les mans davant l'evidència de les desavinences existents entre les formacions sobiranistes. Però..... hi són aquests desacords?. Rotundament no!, L'immensa majoria del sobiranisme tenim clar tant els objectius com el full de ruta que ens han de conduir cap a la independència. Cert és que hi ha sectors -minúsculs- que no ho tenen tant clar. A junts pel Si i també dins les CUP. A la formació del govern hi ha uns pocs pusil·lànimes -porucs!- que senten vertigen davant l'esdevenidor, però ho porten en silenci mediàtic quasi sempre. I si no ho fan, tan bon punt surten a la llum les seves dèries, sempre acaben per matissar les pors mostrades. Però a les CUP hi ha un nucli dur que prioritza la lluita revolucionaria per damunt de tot, fins i tot per damunt de la independència. Es el cas d'Endavant i l'Anna Gabriel!.
La resposta no va ser encertada ni de bon tros. Ni en la forma -per anti-independentista, es a dir, unionista-, ni en el fons. Perquè resulta evident que JpelS no va guanyar per majoria absoluta, però no es menys cert que les CUP van assolir un resultat prou escanyolit. I aquest resultat no permet a ningú imposar el seu full de ruta o vetos polítics absolutament fora de lloc. Ni en vots -1.620.000 enfront de 336.000- ni en escons -62 davant de 10-. Malgrat aquesta proporció, la transigència de JpelS i el sentit històric d'Artur Mas per no malmetre el procés cap a la independència van permetre que les CUP pugessin dir que havien llançat Artur Mas a la paperera de la història. Per tant, les CUP són tan imprescindibles com Junts pel Si, però no més..... Aquesta es la lectura que hauria de haver fet l'Anna Gabriel!. El 'pressing CUP' va ser instigat pels resultats inversemblants assolits a l'assemblea que va acabar en empat..... Jo encara segueixo pensant que van empatar degut a les pressions -i fins i tot manipulacions!- de grups com Endavant obsedits en anorrear Mas i de passada l'independentisme. Tenen com prioritat aixoplugar-se sota el paraigües de Els Comuns per fer la revolució social que tenen pendent des de sempre i que mai podran tirar endavant..... Aquí va començar l'auto destrucció de les CUP!. Bona part dels seus votants es van penedir d'haver-ho fet veient que, com totes les formacions polítiques institucionalitzades, les CUP també eren capaços de caure en els mateixos defectes -punyalades!- i mancances -falsedats!- que la resta. El resultat es que hores d'ara les enquestes diuen que han perdut la meitat dels seus votants i escons....
La semi-destrucció de les CUP ha sigut auto-imposada. Que no carreguin els neulers a les espatlles dels altres i que ho facin damunt de qui te l'obligació d'assumir-ho: Endavant i Anna Gabriel.
La resta del sobiranisme estem massa ocupats en assolir la independència com per tenir que suportar bajanades com aquestes.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada