Ens trobem en plena campanya electoral i ja podem endevinar quins arguments utilitzaran les diferents formacions que es disputen els vots el proper 27 de setembre. D'entrada, tots li donen la importància que veritablement tenen. Tothom les accepte com plenament plebiscitàries, encara que els unionistes es resisteixen a utilitzar aquest mot..... Només per una qüestió de pudor legal, si més no.
Si ens fitxem en l'unionisme, prefereixen carregar les tintes sobre la suposada corrupció que assota Catalunya, abans què fer ofertes i propostes en positiu als ciutadans. És veritablement xocant que qui més insisteixen en assumptes relacionats amb aquesta impudícia sigui la formació política més corrupta d'Europa... I potser del món mundial!. Efectivament, sentir parlar de corrupció al Partit Popular provoca vergonya aliena. No te ètica, ni cap autoritat moral, ni la més mínima legitimitat democràtica per alliçonar a ningú sobre corrupció. I menys per parlar de decència i honestedat. Serà potser per això que també fa servir sicaris mediàtics per escampar la merda damunt dels seus enemics polítics per donar-li un caire de respectabilitat i certesa a les grolleres imputacions que llencen... Però, sense aconseguir ni l'una ni l'altre!.
El mitja més fidel en aquesta tasca és sense cap dubte, La Razón, de Paco Marhuenda. El director d'aquest diari es declara sempre que pot, com amic de tothom. És amic de Rajoy i de Mas. De Iglesias i Sánchez, D'Albiol i Junqueras. Dels Pujols i dels Aznar. "Mi amigo...." es una cançoneta que no se la treu de la boca ni amb decapant. També es un veritable mestre en confegir titulars de premsa -entrant en clara competència amb El Mundo!- que no passarien la proba del cotó a cap facultat seriosa de periodisme. Sempre que pot des-informar a la seva audiència -també es un pròsper tertulià polític-, ho fa amb autèntic delit.... Avui s'ha permès anunciar a primera plana que "El jutge ordenarà detenir a una desena d'empresaris del 3% després el 27S". És destacable les dots profètiques de La Razón. I les bones relacions que tenen amb la judicatura i la policia castellana, essent Marhuenda com és: català!. Informar els seus lectors a qualsevol preu és per ell una obsessió, i per aconseguir-ho prescindeix si cal de la veritat, de la presumpció d'innocència i del secret de sumari, conceptes aliens a l'ètica periodística que practica. Beu directament de fons policials i dels jutjats i fiscalies, jugant amb la mateixa avantatge que fins ara només gaudia Eduardo Inda, mestre del periodisme d'investigació més groguenc que es practica per Madrit. La caverna mediàtica madrilenya no ha escatimat mai recursos ni formes, fent servir els seus instruments gremials, ja sigui en forma de partits polítics o de cabdills artificials com Albert Rivera, populistes demagogs com Pablo Iglesias, líders de fang -Sánchez, Iceta...-, o polítics fracassats -Rajoy, Sánchez Camacho....-, per atacar l'independentisme català amb acarnissament. Des de fa uns anys també utilitzen filtracions judicials i policials a dojo per amenaçar, acoquinar i manipular als desafectes catalans segons convingui als interessos de l'elit dirigent madrilenya.... O potser són les clavegueres de l'Estat las que mediatitzen la caverna mediàtica....!. Tant se val!. La qüestió es que a Madrit alguns manipulen a tothom com si fossin marionetes. Al servei dels interessos espanyols, es clar!. Els quals, curiosament, coincideixen amb els seus interessos particulars. I si poden explotar -i exposar!- l'origen català dels concernits, tant de bo!. És el cas del còmic Albert Boadella, del polític Xavier García-Albiol o el mateix Paco Marhuenda, periodista i tertulià....!. Quina vergonya i quina desgràcia per Catalunya, per major gloria d'Espanya!.
L'ultima escomesa de la caverna i de les rates de claveguera espanyoles contra el procés independentista l'ha denunciat el periodista José Antic, que va ser director de La Vanguardia i gens sospitós de ser un independentista infiltrat entre las files de La Santa Alianza barcelonina. Ans al contrari!. Doncs bé, José Antic informa que ja circula pels despatxos de Madrit un complet i destructiu dossier que té com a protagonista principal Artur Mas, el dimoni de l'unionisme. Senyala que només falta l'autorització política adient per filtrar-ho -i esbombar-lo- convenientment a la premsa del règim. Es a dir, es pretén repetir la jugada feta a les eleccions catalanes anteriors, quan es va fer públic un informe policial -avalat per un sindicat policial espanyol!- contra el president català, que va resultar més fals que un Picasso pintat per mi. La seva publicació va provocar una reculada de vots de CiU què de fregar la majoria absoluta segons enquestes va passar a perdre 12 escons fins quedar en 50. Ara es vol provocar una situació similar. Però ara ja no ens creiem els crits de Pedro demanant ajut per un suposat atac del llop que mai es produeix. La caverna i les rates espanyoles ja no tenen cap mena de credibilitat a ulls de la majoria de catalans.
És molt més difícil trobar catalans de naixement dins les files de l'exercit. N'hi han però són més discrets, com hauria de ser normal en aquest aguerrit gremi. Però no tots els militars compleixen amb aquest requisit. Abunden més els esperits altius d'hidalgos anacrònics que la sobrietat i senzillesa. Els temps que corren els provoquen una coïssor difícil de contenir, ho entenc. Alguns es creuen cridats a salvaguardar les essències pàtries i es veuen a si mateix com a veritables salvadors de l'unitat nacional. I si són esperonats per un ministre de Defensa bocamoll que no descarta l'intervenció de l'exercit segons que passi a Catalunya, doncs acaben parlant més del compte. El general a la reserva Juan Chicharro Ortega ha publicat un article prou contundent contra l'independentisme, contra els polítics -catalans i espanyols, per cert!- i contra la "massa popular abduïda i aborrallonada" que van assistir a la Via Lliure de l'onze de setembre passat. Desprès de lamentar la imatge de l'Espanya del 98 derrotada a Cuba que ara es podria repetir, carregava contra "els polítics que es solaçaven en els toros i en les revetlles". També carrega contra els que volen la ruptura constitucional "a la qual ens volen portar els pocavergonyes del 3%". Per tant, si Catalunya es declara en rebel·lia, "ningú pot negar que l'article 8 de la Constitució diu que les Forces Armades tenen como a missió garantir la sobirania d'Espanya i defensar la seva integritat territorial i l'ordenament constitucional".
Seria desitjable que els militars a la reserva -i també en actiu!- tinguessin la deguda continència verbal. Més que res per aparentar un respecte escrupolós cap els principis democràtics internacionalment acceptats, així com el sotmetiment degut a l'autoritat política del govern, per sobre de sentiments i records de temps passats en els quals l'exercit manava tant que fins i tot nomenaven els presentadors del telediario.
Com es pot veure, les rates infecten a la caverna. La caverna escalfa el cap dels polítics. Els polítics remouen les entranyes de les Forces Armades. I l'exercit amenaça i vol ficar la por al cos a milions de ciutadans adduïts i aborrallonats que només volem votar en pau i decidir el nostre futur en llibertat....
Definitivament, a Espanya li agrada complicar-se la vida inútilment i prefereix la confrontació -fins i tot violenta!- per arreglar els problemes que sorgeixen dins la societat.... Prefereix donar cops de Constitució com si d'un garrot es tractes abans que rellegir-la i amorosir-la al servei dels ciutadans i de la societat. I en última instància, no dubta en utilitzar el xantatge, las mentides i la manipulació de jutges, fiscals i policia per imposar les seves lleis, que per aquest motiu esdevenen injustes. Si es necessari, fins i tot amenaça amb utilitzar tancs, canons i soldats per mantenir l'unitat de l'Estat..... que gràcies a les classes poderoses -la casta, en diuen ara!- que manen ara i sempre, s'està esmicolant com un terròs de sucre. Amb lo bé que els aniria si confiessin més en la democràcia....!. És el que fem els catalans. I es per això que tenim totes las de guanyar!.
Si no es què utilitzen els tancs Leopard, estacionats a Saragossa, es clar. Si així ho fessin, la victòria seria més aclaparadora, encara que s'aconseguís amb un cert retard..... I resultaria definitiva i dolorosa. Com va passar amb Cuba......!. Què s'ho repensin.....
Si ens fitxem en l'unionisme, prefereixen carregar les tintes sobre la suposada corrupció que assota Catalunya, abans què fer ofertes i propostes en positiu als ciutadans. És veritablement xocant que qui més insisteixen en assumptes relacionats amb aquesta impudícia sigui la formació política més corrupta d'Europa... I potser del món mundial!. Efectivament, sentir parlar de corrupció al Partit Popular provoca vergonya aliena. No te ètica, ni cap autoritat moral, ni la més mínima legitimitat democràtica per alliçonar a ningú sobre corrupció. I menys per parlar de decència i honestedat. Serà potser per això que també fa servir sicaris mediàtics per escampar la merda damunt dels seus enemics polítics per donar-li un caire de respectabilitat i certesa a les grolleres imputacions que llencen... Però, sense aconseguir ni l'una ni l'altre!.
El mitja més fidel en aquesta tasca és sense cap dubte, La Razón, de Paco Marhuenda. El director d'aquest diari es declara sempre que pot, com amic de tothom. És amic de Rajoy i de Mas. De Iglesias i Sánchez, D'Albiol i Junqueras. Dels Pujols i dels Aznar. "Mi amigo...." es una cançoneta que no se la treu de la boca ni amb decapant. També es un veritable mestre en confegir titulars de premsa -entrant en clara competència amb El Mundo!- que no passarien la proba del cotó a cap facultat seriosa de periodisme. Sempre que pot des-informar a la seva audiència -també es un pròsper tertulià polític-, ho fa amb autèntic delit.... Avui s'ha permès anunciar a primera plana que "El jutge ordenarà detenir a una desena d'empresaris del 3% després el 27S". És destacable les dots profètiques de La Razón. I les bones relacions que tenen amb la judicatura i la policia castellana, essent Marhuenda com és: català!. Informar els seus lectors a qualsevol preu és per ell una obsessió, i per aconseguir-ho prescindeix si cal de la veritat, de la presumpció d'innocència i del secret de sumari, conceptes aliens a l'ètica periodística que practica. Beu directament de fons policials i dels jutjats i fiscalies, jugant amb la mateixa avantatge que fins ara només gaudia Eduardo Inda, mestre del periodisme d'investigació més groguenc que es practica per Madrit. La caverna mediàtica madrilenya no ha escatimat mai recursos ni formes, fent servir els seus instruments gremials, ja sigui en forma de partits polítics o de cabdills artificials com Albert Rivera, populistes demagogs com Pablo Iglesias, líders de fang -Sánchez, Iceta...-, o polítics fracassats -Rajoy, Sánchez Camacho....-, per atacar l'independentisme català amb acarnissament. Des de fa uns anys també utilitzen filtracions judicials i policials a dojo per amenaçar, acoquinar i manipular als desafectes catalans segons convingui als interessos de l'elit dirigent madrilenya.... O potser són les clavegueres de l'Estat las que mediatitzen la caverna mediàtica....!. Tant se val!. La qüestió es que a Madrit alguns manipulen a tothom com si fossin marionetes. Al servei dels interessos espanyols, es clar!. Els quals, curiosament, coincideixen amb els seus interessos particulars. I si poden explotar -i exposar!- l'origen català dels concernits, tant de bo!. És el cas del còmic Albert Boadella, del polític Xavier García-Albiol o el mateix Paco Marhuenda, periodista i tertulià....!. Quina vergonya i quina desgràcia per Catalunya, per major gloria d'Espanya!.
L'ultima escomesa de la caverna i de les rates de claveguera espanyoles contra el procés independentista l'ha denunciat el periodista José Antic, que va ser director de La Vanguardia i gens sospitós de ser un independentista infiltrat entre las files de La Santa Alianza barcelonina. Ans al contrari!. Doncs bé, José Antic informa que ja circula pels despatxos de Madrit un complet i destructiu dossier que té com a protagonista principal Artur Mas, el dimoni de l'unionisme. Senyala que només falta l'autorització política adient per filtrar-ho -i esbombar-lo- convenientment a la premsa del règim. Es a dir, es pretén repetir la jugada feta a les eleccions catalanes anteriors, quan es va fer públic un informe policial -avalat per un sindicat policial espanyol!- contra el president català, que va resultar més fals que un Picasso pintat per mi. La seva publicació va provocar una reculada de vots de CiU què de fregar la majoria absoluta segons enquestes va passar a perdre 12 escons fins quedar en 50. Ara es vol provocar una situació similar. Però ara ja no ens creiem els crits de Pedro demanant ajut per un suposat atac del llop que mai es produeix. La caverna i les rates espanyoles ja no tenen cap mena de credibilitat a ulls de la majoria de catalans.
És molt més difícil trobar catalans de naixement dins les files de l'exercit. N'hi han però són més discrets, com hauria de ser normal en aquest aguerrit gremi. Però no tots els militars compleixen amb aquest requisit. Abunden més els esperits altius d'hidalgos anacrònics que la sobrietat i senzillesa. Els temps que corren els provoquen una coïssor difícil de contenir, ho entenc. Alguns es creuen cridats a salvaguardar les essències pàtries i es veuen a si mateix com a veritables salvadors de l'unitat nacional. I si són esperonats per un ministre de Defensa bocamoll que no descarta l'intervenció de l'exercit segons que passi a Catalunya, doncs acaben parlant més del compte. El general a la reserva Juan Chicharro Ortega ha publicat un article prou contundent contra l'independentisme, contra els polítics -catalans i espanyols, per cert!- i contra la "massa popular abduïda i aborrallonada" que van assistir a la Via Lliure de l'onze de setembre passat. Desprès de lamentar la imatge de l'Espanya del 98 derrotada a Cuba que ara es podria repetir, carregava contra "els polítics que es solaçaven en els toros i en les revetlles". També carrega contra els que volen la ruptura constitucional "a la qual ens volen portar els pocavergonyes del 3%". Per tant, si Catalunya es declara en rebel·lia, "ningú pot negar que l'article 8 de la Constitució diu que les Forces Armades tenen como a missió garantir la sobirania d'Espanya i defensar la seva integritat territorial i l'ordenament constitucional".
Seria desitjable que els militars a la reserva -i també en actiu!- tinguessin la deguda continència verbal. Més que res per aparentar un respecte escrupolós cap els principis democràtics internacionalment acceptats, així com el sotmetiment degut a l'autoritat política del govern, per sobre de sentiments i records de temps passats en els quals l'exercit manava tant que fins i tot nomenaven els presentadors del telediario.
Com es pot veure, les rates infecten a la caverna. La caverna escalfa el cap dels polítics. Els polítics remouen les entranyes de les Forces Armades. I l'exercit amenaça i vol ficar la por al cos a milions de ciutadans adduïts i aborrallonats que només volem votar en pau i decidir el nostre futur en llibertat....
Definitivament, a Espanya li agrada complicar-se la vida inútilment i prefereix la confrontació -fins i tot violenta!- per arreglar els problemes que sorgeixen dins la societat.... Prefereix donar cops de Constitució com si d'un garrot es tractes abans que rellegir-la i amorosir-la al servei dels ciutadans i de la societat. I en última instància, no dubta en utilitzar el xantatge, las mentides i la manipulació de jutges, fiscals i policia per imposar les seves lleis, que per aquest motiu esdevenen injustes. Si es necessari, fins i tot amenaça amb utilitzar tancs, canons i soldats per mantenir l'unitat de l'Estat..... que gràcies a les classes poderoses -la casta, en diuen ara!- que manen ara i sempre, s'està esmicolant com un terròs de sucre. Amb lo bé que els aniria si confiessin més en la democràcia....!. És el que fem els catalans. I es per això que tenim totes las de guanyar!.
Si no es què utilitzen els tancs Leopard, estacionats a Saragossa, es clar. Si així ho fessin, la victòria seria més aclaparadora, encara que s'aconseguís amb un cert retard..... I resultaria definitiva i dolorosa. Com va passar amb Cuba......!. Què s'ho repensin.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada