Cada vegada veig més clar que els propers dies seran definitius per al futur de Catalunya. I també, i especialment, per Espanya. Pel que fa a Catalunya, s'acosta el temps de prendre les decisions mes importants, entre les quals es troba l'indesitjada -per alguns- ruptura de la legalitat espanyola, especialment temuda per l'estament polític i singularment pels catalans unionistes. Caldrà decidir si atorguem i reconeixem al Tribunal Constitucional espanyol la legitimitat necessària per acatar la resolució contraria al dret a decidir dels catalans, que sens dubte dictarà properament. Tothom dona per fet que el Govern d'Espanya recorrerà la llei de consultes catalana -així ho anuncien fins i tot abans que el Parlament aprovi el text!- i en conseqüència, serà suspesa automàticament per l'Alt Tribunal, fins que es pronunciï definitivament sobre la forma i el fons de la mencionada llei. Això comportarà aturar la convocatòria anunciada pel 9 de novembre, que suposadament significaria una pírrica victòria d'en Rajoy i del Partit Popular sobre el procés sobiranista. Però la realitat és tossuda, molt tossuda. Perquè, quines conseqüències tindrà l'enèssima negativa de Mariano Rajoy, no ja per Catalunya, sinó per la pròpia Espanya?.
La robustesa democràtica del Regne d'Espanya és posada en dubte per tothom. Tant davant d'ulls catalans com també els de la comunitat internacional. Són conegudes les actuacions de l'Estat espanyol respecte la legitima reclamació de Catalunya. "No es pot votar!", se'ns diu. "És inconstitucional. Mas i Junqueras, CiU i ERC són nazis, mafiosos i terroristes, a més de corruptes", afirmen des de la caverna. I segueixen: "la llei de consultes és il·legal. La corrupció campa per Catalunya més que en cap altre indret de l'Estat. Les finances de la Generalitat depenen de la bona voluntat del Govern d'en Rajoy i de la solidaritat dels espanyols. Catalunya no pateix cap espoli fiscal; això és un invent de la casta política. Catalunya flotarà descontroladament per l'espai sideral per sempre més. Si més no -o a la vegada, qui sap!-, romandrà desterrada a la desolada illa de Robinson Crusoe per tota l'eternitat....". És realment curiós com entén l'Espanya dels populars la forma d'afrontar les disputes polítiques dins del seu Estat; i la seva particular manera d'exercir i entendre la democràcia. És totalment oposada a l'estil britànic d'afrontar el procés escocès!. Per aquest motiu la credibilitat democràtica d'Espanya es troba en entredit. Perquè, com es poden utilitzar les clavegueres de l'Estat a tort i a dret com ariet per reconquerir el cor i la raó dels catalans?. Com poden afirmar que votar és il·legal?. Te cap sentit apel·lar a la democràcia, al diàleg i al pacte, i desprès demanar submissió i acatament sense matisos ni discussions de cap mena, implantar per pebrots lleis injustes, i prendre i imposar decisions filo-franquistes, arbitràries i pre-constitucionals?. Es pot defensar la regeneració de la vida política i alhora amenaçar amb aprovar una llei electoral feta a mida dels interessos populars?. Es pot acusar els altres de corruptes quant tens dins casa teva Bárcenas, fas negocis amb Gürtel i reparteixes sobres plens de diner negre entre els teus afiliats més senyers?.
No crec que els ciutadans espanyols siguin plenament conscients del mal que causen al prestigi del seu país aquesta mena d'actuacions populars. Utilitzar els serveis secrets contra un procés plenament democràtic com el plantejat pels catalans, no te perquè compartir-se però es pot entendre. Però fer-ho carregant les tintes contra persones individuals i contra les seves famílies per intentar aconseguir el desprestigi generalitzat de tot un moviment ciutadà, pacífic, il·lusionant i democràtic, és fastigós. Ja què si tenien la informació, perquè no la posaven en mans de la justícia?. Potser per utilitzar-la per fer xantatge?. Ho van fer?. Servir-se de pretesos periodistes d'investigació per filtrar informacions manipulades, esbiaixades, exagerades i en molts cassos falses no només posen en evidència els serveis d'informació de l'Estat, també els mitjans que s'hi presten i els informadors que s'han venut al poder instituït. Fer servir els jutges, els fiscals, les lleis, la policia i les institucions en benefici d'interessos partidistes, és vergonyós. Escanyar les finances de la Generalitat per fer trontollar els objectius polítics del Govern català, és d'una roïnesa aclaparadora. Estan perjudicant a tots els ciutadans catalans!. I sabem que l'Estat espanyol és el culpable!. Voler canviar la llei electoral en benefici propi per por de perdre el poder en mans d'altres formacions polítiques és absolutament antidemocràtic. Manipular les balances fiscals perquè diguin allò que no és veritat, és una bestiesa. Utilitzar el Tribunal Constitucional com a corretja de transmissió per imposar l'ideari del partit que ostenta el poder en cada moment, és anticonstitucional....!. Mare meva, quants disbarats!. Quin desgavell!. Quina basarda fa l'Espanya popular!.
Tots aquests despropòsits espanyols són motius necessaris i suficients pels quals els ciutadans catalans exigim la independència de la nostra nació. Espanya, de la mà de Mariano Rajoy i sota el jou del Partit Popular, se'n va en orris. I tot això perquè no accepten que els catalans votem si volem o no continuar amb l'estatus quo actual, que per la majoria de nosaltres s'ha tornat insuportable. Per tal d'impedir-ho utilitzen tots els mitjans al seu abast: legals o il·legals; justos o no; pacífics o violents. Manipulen jutges i fiscals. Amenacen utilitzant la seva policia, i espies i periodistes de malfiar. Fan servir el poder executiu, legislatiu i judicial, així com les finances i l'economia en general, amb l'únic objectiu d'aturar les ambicions i anhels de Catalunya. I els resultats aconseguits amb aquest procedir són just el contrari dels desitjats per ells. Les ganes de plena sobirania augmenten i la independència s'apropa acceleradament, imparable.
Els catalans, tard o d'hora, haurem de trencar la legalitat espanyola. No existeix cap alternativa a la independència prou atractiva. Les conviccions democràtiques d'en Rajoy, dels populars, també de molts socialistes es van esvaint cada dia que passa. El Tribunal Constitucional ha esdevingut un organisme típicament espanyol: parcial i subjectiu, sense cap mena de credibilitat, amb el desprestigi acumulat que el porta directament cap a la il·legitimitat.... Sí el seu president és un reconegut jurista anti-català!. Sense amagar-se ni dissimular-ho!. I fidel seguidor (ex-militant) del Partit Popular!. En conseqüència, no tenim perquè acatar les resolucions que puguin dictar. Especialment quant fan referència a Catalunya. Les sentencies, a Espanya, és dicten des del govern i/o des dels mitjans de comunicació cavernaris afectes al règim. Els magistrats del Tribunal Constitucional només serveixen per vestir-les amb ampul·loses expressions jurídiques i floritures semàntiques -això si, molt aparents-, i res més. Ho han demostrat al llarg i ample de la seva convulsa historia constitucional. Singularment, quant s'han pronunciat sobre qüestions catalanes, com ara el malaguanyat -i maleït- Estatut, o sobre la llengua vehicular de l'escola catalana. Per tant, perquè hem d'obeir-los...?. Si ja sabem que diran!. I el perquè ho diuen!. Ho fan per pur sectarisme.
Em temo que Espanya només te obert un únic pont, pel que fa a Catalunya. La resta, els ha destruït per tallar-se la retirada. És una via -no pas la tercera!- plena de brutalitat i d'agressions. Les seves tropes d'ocupació, la guardia civil i la policia nacional, sempre amenaçadores. La força i la imposició són el seu nord i guia. I si cal, l'exercit com a últim i contundent recurs. La raó, el seny i l'entesa política no entren pas dins del seu imaginari governamental. La Democràcia, a Espanya, rep un cognom que la desvirtua completament: Democràcia espanyola. El mateix li passa a l'estat de dret: s'entén com a dret de l'estat. Tanmateix, la seva feblesa argumental i ideològica la fan més perillosa. I per això, morirà matant. Al menys, ho intentarà. Ja ho va anunciar el senyor Aznar: "antes se romperá Catalunya que España....". Doncs no, senyor Aznar. Espanya ja s'ha trencat, gràcies al Partit Popular i les bajanades que ha fet i fa el Gobierno de la Nación. Espanya se'n va a norris graciés entre d'altres hidalgos, al senyor Aznar. I Catalunya i els catalans no volem pas acompanyar-los. Ens salvarem a nosaltres mateixos amb la democràcia -sense cognoms-, el pacifisme -sense violència-, i les ànsies d'autèntica Justícia i llibertat. És la nostra esperança.... Per cert, on és l'esperança pels espanyols?.
La robustesa democràtica del Regne d'Espanya és posada en dubte per tothom. Tant davant d'ulls catalans com també els de la comunitat internacional. Són conegudes les actuacions de l'Estat espanyol respecte la legitima reclamació de Catalunya. "No es pot votar!", se'ns diu. "És inconstitucional. Mas i Junqueras, CiU i ERC són nazis, mafiosos i terroristes, a més de corruptes", afirmen des de la caverna. I segueixen: "la llei de consultes és il·legal. La corrupció campa per Catalunya més que en cap altre indret de l'Estat. Les finances de la Generalitat depenen de la bona voluntat del Govern d'en Rajoy i de la solidaritat dels espanyols. Catalunya no pateix cap espoli fiscal; això és un invent de la casta política. Catalunya flotarà descontroladament per l'espai sideral per sempre més. Si més no -o a la vegada, qui sap!-, romandrà desterrada a la desolada illa de Robinson Crusoe per tota l'eternitat....". És realment curiós com entén l'Espanya dels populars la forma d'afrontar les disputes polítiques dins del seu Estat; i la seva particular manera d'exercir i entendre la democràcia. És totalment oposada a l'estil britànic d'afrontar el procés escocès!. Per aquest motiu la credibilitat democràtica d'Espanya es troba en entredit. Perquè, com es poden utilitzar les clavegueres de l'Estat a tort i a dret com ariet per reconquerir el cor i la raó dels catalans?. Com poden afirmar que votar és il·legal?. Te cap sentit apel·lar a la democràcia, al diàleg i al pacte, i desprès demanar submissió i acatament sense matisos ni discussions de cap mena, implantar per pebrots lleis injustes, i prendre i imposar decisions filo-franquistes, arbitràries i pre-constitucionals?. Es pot defensar la regeneració de la vida política i alhora amenaçar amb aprovar una llei electoral feta a mida dels interessos populars?. Es pot acusar els altres de corruptes quant tens dins casa teva Bárcenas, fas negocis amb Gürtel i reparteixes sobres plens de diner negre entre els teus afiliats més senyers?.
No crec que els ciutadans espanyols siguin plenament conscients del mal que causen al prestigi del seu país aquesta mena d'actuacions populars. Utilitzar els serveis secrets contra un procés plenament democràtic com el plantejat pels catalans, no te perquè compartir-se però es pot entendre. Però fer-ho carregant les tintes contra persones individuals i contra les seves famílies per intentar aconseguir el desprestigi generalitzat de tot un moviment ciutadà, pacífic, il·lusionant i democràtic, és fastigós. Ja què si tenien la informació, perquè no la posaven en mans de la justícia?. Potser per utilitzar-la per fer xantatge?. Ho van fer?. Servir-se de pretesos periodistes d'investigació per filtrar informacions manipulades, esbiaixades, exagerades i en molts cassos falses no només posen en evidència els serveis d'informació de l'Estat, també els mitjans que s'hi presten i els informadors que s'han venut al poder instituït. Fer servir els jutges, els fiscals, les lleis, la policia i les institucions en benefici d'interessos partidistes, és vergonyós. Escanyar les finances de la Generalitat per fer trontollar els objectius polítics del Govern català, és d'una roïnesa aclaparadora. Estan perjudicant a tots els ciutadans catalans!. I sabem que l'Estat espanyol és el culpable!. Voler canviar la llei electoral en benefici propi per por de perdre el poder en mans d'altres formacions polítiques és absolutament antidemocràtic. Manipular les balances fiscals perquè diguin allò que no és veritat, és una bestiesa. Utilitzar el Tribunal Constitucional com a corretja de transmissió per imposar l'ideari del partit que ostenta el poder en cada moment, és anticonstitucional....!. Mare meva, quants disbarats!. Quin desgavell!. Quina basarda fa l'Espanya popular!.
Tots aquests despropòsits espanyols són motius necessaris i suficients pels quals els ciutadans catalans exigim la independència de la nostra nació. Espanya, de la mà de Mariano Rajoy i sota el jou del Partit Popular, se'n va en orris. I tot això perquè no accepten que els catalans votem si volem o no continuar amb l'estatus quo actual, que per la majoria de nosaltres s'ha tornat insuportable. Per tal d'impedir-ho utilitzen tots els mitjans al seu abast: legals o il·legals; justos o no; pacífics o violents. Manipulen jutges i fiscals. Amenacen utilitzant la seva policia, i espies i periodistes de malfiar. Fan servir el poder executiu, legislatiu i judicial, així com les finances i l'economia en general, amb l'únic objectiu d'aturar les ambicions i anhels de Catalunya. I els resultats aconseguits amb aquest procedir són just el contrari dels desitjats per ells. Les ganes de plena sobirania augmenten i la independència s'apropa acceleradament, imparable.
Els catalans, tard o d'hora, haurem de trencar la legalitat espanyola. No existeix cap alternativa a la independència prou atractiva. Les conviccions democràtiques d'en Rajoy, dels populars, també de molts socialistes es van esvaint cada dia que passa. El Tribunal Constitucional ha esdevingut un organisme típicament espanyol: parcial i subjectiu, sense cap mena de credibilitat, amb el desprestigi acumulat que el porta directament cap a la il·legitimitat.... Sí el seu president és un reconegut jurista anti-català!. Sense amagar-se ni dissimular-ho!. I fidel seguidor (ex-militant) del Partit Popular!. En conseqüència, no tenim perquè acatar les resolucions que puguin dictar. Especialment quant fan referència a Catalunya. Les sentencies, a Espanya, és dicten des del govern i/o des dels mitjans de comunicació cavernaris afectes al règim. Els magistrats del Tribunal Constitucional només serveixen per vestir-les amb ampul·loses expressions jurídiques i floritures semàntiques -això si, molt aparents-, i res més. Ho han demostrat al llarg i ample de la seva convulsa historia constitucional. Singularment, quant s'han pronunciat sobre qüestions catalanes, com ara el malaguanyat -i maleït- Estatut, o sobre la llengua vehicular de l'escola catalana. Per tant, perquè hem d'obeir-los...?. Si ja sabem que diran!. I el perquè ho diuen!. Ho fan per pur sectarisme.
Em temo que Espanya només te obert un únic pont, pel que fa a Catalunya. La resta, els ha destruït per tallar-se la retirada. És una via -no pas la tercera!- plena de brutalitat i d'agressions. Les seves tropes d'ocupació, la guardia civil i la policia nacional, sempre amenaçadores. La força i la imposició són el seu nord i guia. I si cal, l'exercit com a últim i contundent recurs. La raó, el seny i l'entesa política no entren pas dins del seu imaginari governamental. La Democràcia, a Espanya, rep un cognom que la desvirtua completament: Democràcia espanyola. El mateix li passa a l'estat de dret: s'entén com a dret de l'estat. Tanmateix, la seva feblesa argumental i ideològica la fan més perillosa. I per això, morirà matant. Al menys, ho intentarà. Ja ho va anunciar el senyor Aznar: "antes se romperá Catalunya que España....". Doncs no, senyor Aznar. Espanya ja s'ha trencat, gràcies al Partit Popular i les bajanades que ha fet i fa el Gobierno de la Nación. Espanya se'n va a norris graciés entre d'altres hidalgos, al senyor Aznar. I Catalunya i els catalans no volem pas acompanyar-los. Ens salvarem a nosaltres mateixos amb la democràcia -sense cognoms-, el pacifisme -sense violència-, i les ànsies d'autèntica Justícia i llibertat. És la nostra esperança.... Per cert, on és l'esperança pels espanyols?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada