Sembla que s'obra pas la idea de fer una única llista independentista patrocinada per les entitats catalanistes davant les eleccions del 27 de setembre.
Cada actor concernit en el procés posa les seves condicions. Òmnium vol que sigui transversal i que no inclogui ni partits, ni polítics en actiu. ERC demana que abans es pacti un govern de concentració per encarar el 28 de setembre, amb un programa de mínims que ens condueixi indefectiblement a la independència. La CUP està d'acord, sempre que no inclogui ni polítics, ni govern de concentració, per poder convocar immediatament després de proclamada la independència noves eleccions constituents. Per la seva banda, l'ANC avala també una llista de la societat civil sense polítics en actiu. L'AMI es suma a l'idea de l'ANC i Òmnium. Procés Constituent diu que no li desagrada l'idea i que s'ho pensaran. CDC manté un prudent silenci, encara que recolza una llista unitària i transversal, sense partits però si amb polítics en actiu, singularment dels caps de llista dels partits sobiranistes.
El denominador comú es l'acceptació de la llista independentista unitària i que no hi hagi les sigles dels partits que puguin contaminar la transversalitat política i social exigides. I el principal desacord es troba en la conveniència o no de la participació de polítics en actiu, singularment dels líders, i què fer després, a partir del 28 de setembre.....
A la majoria de catalans independentistes ens sembla òptim el fet de pactar una única llista sobiranista, sense partits polítics. Serien eleccions inequívocament plebiscitàries -en substitució del referèndum prohibit per Espanya- i l'avantsala necessària per poder proclamar una inevitable DUI, donada l'atàvica mesquinesa espanyola amb les pràctiques i principis democràtics.... Però bona part d'aquests mateixos independentistes no acaben d'entendre quines avantatges pot aconseguir Catalunya al no aprofitar el capital polític acumulat per Artur Mas, Oriol Junqueras, David Fernàndez i altres polítics rellevants de totes les formacions polítiques que han lluitat o lluiten per la independència. De debò pensen que la seva presència restaria suports electorals?. No ho crec..... Ans el contrari!.
Pel que fa a què fer després de les eleccions, molts de nosaltres ho tenim molt clar. Haurem de fer la DUI, després de constatar que Espanya no voldrà negociar res que tingui a veure amb la independència de Catalunya. Ni repartiment d'actius i passius de l'antic estat, ni reconeixement polític de la independència catalana, ni negociació lleial espanyola a les institucions internacionals..... Res de res!. Per tant, Catalunya haurà de començar a caminar per la senda de la plena sobirania contant amb la ferma i agressiva oposició d'Espanya. Això vol dir que les decisions que anirem prenen estaran molt condicionades per l'actitud d'Espanya envers Catalunya i per tant, haurem d'anar improvisant en funció dels esculls que anem trobant. Especialment en polítiques internacionals. En política interior, el parlament sorgit de les eleccions haurà de confeccionar i aprovar una constitució -jo la voldria curta, oberta i flexible- i s'haurà de governar el dia a dia, construint les estructures d'estat necessàries i preocupar-se que l'economia se'n ressenti el mínim possible i l'estat del benestar no és col·lapsi. Si això no es fa bé la societat esclataria i el fracàs seria monumental. Es per això que no entenc el rebuig als polítics en actiu!. A partir del 28 de setembre, seran imprescindibles!. No podem fiar-ho tot a que després ja podrem votar polítics i partits segons les nostres preferències. Necessàriament els primers mesos -poden ser tres, sis o divuit, depèn- els catalans haurem de ser governats. Els pensionistes tenen que rebre les seves pensions. Els aturats els subsidis. Les fàbriques tenen que fabricar. Les empreses tenen que exportar, comprar, vendre, comerciar amb normalitat. Les escoles tenen que obrir portes i els nens rebre educació. Els malats tenen que ser atesos.....
Desprès del 27?. Doncs el 28!. El dia a dia. Una setmana darrera un altre. El mes a mes. I alhora, fer lleis, crear institucions, governar.... Fer POLÍTICA en definitiva!.
Crec que no incloure polítics dins la llista unitària es un greu error. Els necessitem..... Us necessitem!. Tant com vosaltres necessiteu els nostres vots.....!.
Cada actor concernit en el procés posa les seves condicions. Òmnium vol que sigui transversal i que no inclogui ni partits, ni polítics en actiu. ERC demana que abans es pacti un govern de concentració per encarar el 28 de setembre, amb un programa de mínims que ens condueixi indefectiblement a la independència. La CUP està d'acord, sempre que no inclogui ni polítics, ni govern de concentració, per poder convocar immediatament després de proclamada la independència noves eleccions constituents. Per la seva banda, l'ANC avala també una llista de la societat civil sense polítics en actiu. L'AMI es suma a l'idea de l'ANC i Òmnium. Procés Constituent diu que no li desagrada l'idea i que s'ho pensaran. CDC manté un prudent silenci, encara que recolza una llista unitària i transversal, sense partits però si amb polítics en actiu, singularment dels caps de llista dels partits sobiranistes.
El denominador comú es l'acceptació de la llista independentista unitària i que no hi hagi les sigles dels partits que puguin contaminar la transversalitat política i social exigides. I el principal desacord es troba en la conveniència o no de la participació de polítics en actiu, singularment dels líders, i què fer després, a partir del 28 de setembre.....
A la majoria de catalans independentistes ens sembla òptim el fet de pactar una única llista sobiranista, sense partits polítics. Serien eleccions inequívocament plebiscitàries -en substitució del referèndum prohibit per Espanya- i l'avantsala necessària per poder proclamar una inevitable DUI, donada l'atàvica mesquinesa espanyola amb les pràctiques i principis democràtics.... Però bona part d'aquests mateixos independentistes no acaben d'entendre quines avantatges pot aconseguir Catalunya al no aprofitar el capital polític acumulat per Artur Mas, Oriol Junqueras, David Fernàndez i altres polítics rellevants de totes les formacions polítiques que han lluitat o lluiten per la independència. De debò pensen que la seva presència restaria suports electorals?. No ho crec..... Ans el contrari!.
Pel que fa a què fer després de les eleccions, molts de nosaltres ho tenim molt clar. Haurem de fer la DUI, després de constatar que Espanya no voldrà negociar res que tingui a veure amb la independència de Catalunya. Ni repartiment d'actius i passius de l'antic estat, ni reconeixement polític de la independència catalana, ni negociació lleial espanyola a les institucions internacionals..... Res de res!. Per tant, Catalunya haurà de començar a caminar per la senda de la plena sobirania contant amb la ferma i agressiva oposició d'Espanya. Això vol dir que les decisions que anirem prenen estaran molt condicionades per l'actitud d'Espanya envers Catalunya i per tant, haurem d'anar improvisant en funció dels esculls que anem trobant. Especialment en polítiques internacionals. En política interior, el parlament sorgit de les eleccions haurà de confeccionar i aprovar una constitució -jo la voldria curta, oberta i flexible- i s'haurà de governar el dia a dia, construint les estructures d'estat necessàries i preocupar-se que l'economia se'n ressenti el mínim possible i l'estat del benestar no és col·lapsi. Si això no es fa bé la societat esclataria i el fracàs seria monumental. Es per això que no entenc el rebuig als polítics en actiu!. A partir del 28 de setembre, seran imprescindibles!. No podem fiar-ho tot a que després ja podrem votar polítics i partits segons les nostres preferències. Necessàriament els primers mesos -poden ser tres, sis o divuit, depèn- els catalans haurem de ser governats. Els pensionistes tenen que rebre les seves pensions. Els aturats els subsidis. Les fàbriques tenen que fabricar. Les empreses tenen que exportar, comprar, vendre, comerciar amb normalitat. Les escoles tenen que obrir portes i els nens rebre educació. Els malats tenen que ser atesos.....
Desprès del 27?. Doncs el 28!. El dia a dia. Una setmana darrera un altre. El mes a mes. I alhora, fer lleis, crear institucions, governar.... Fer POLÍTICA en definitiva!.
Crec que no incloure polítics dins la llista unitària es un greu error. Els necessitem..... Us necessitem!. Tant com vosaltres necessiteu els nostres vots.....!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada