La independència de Catalunya ha rebut un nou impuls sorgit del pacte subscrit entre Mas, Junqueras i les entitats sobiranistes -AMI, ANC, ÒMNIUM i SÚMATE-, que ens ha de portar fins la darrera fita que ens queda per conquerir el proper 27 de setembre d'enguany. Un pacte transversal, d'ampli espectre i respectuós amb les diferents sensibilitats polítiques que s'han aliat voluntàriament per poder fer realitat l'esperançador futur de llibertat i plena sobirania que s'albira per la nostra nació. La CUP, la qual aparentment ha quedat al marge de l'entesa però que recolza inequívocament la independència, presentarà la seva pròpia llista electoral per confrontar-la directament amb PODEMOS, la coalició unionista d'esquerres alternatives creada per aturar l'independentisme català amb les concebudes pretensions de seduir la gent oferint-li com noves, velles promeses buides de contingut, per reformar o canviar la Constitució, oferint federalisme -sui generis- a la espanyola, i compromisos genèrics i in-concrets per poder decidir sobre totes les coses que afecten els ciutadans catalans, com ara els models social, econòmic, educatiu, sanitari, turístic o energètic. Decidir sobre tot sense poder canviar res...!. Encara menys el dret d'autodeterminació!.
La societat catalana ha mostrat, per enèsima vegada, la seva maduresa política i fortalesa social. Tots acceptarem el resultat que s'acabi assolin el proper 27 de setembre. Els catalans unionistes acceptaran el recolzament majoritari a la independència, si aquesta acaba consumant-se. Els independentistes no cal ni dir-ho. Fins fa poc, en ser minoritaris, hem assumit la dependència d'Espanya amb resignació i naturalitat, però també amb l'esperança de poder arribar a ser majoritaris. Per nosaltres, és més important assumir els principis democràtics internacionalment acceptats que no pas obeir lleis -espanyoles!- que sovint semblen fetes per anorrear-nos com a poble. Hores d'ara tot ens porta a concloure que ja hem arribat a ser majoria. Com Espanya continua imposant les seves lleis i contraposant-les a la democràcia, és evident que tard o d'hora tindrem que desobeir l'ordenament jurídic-policial-polític castellà. Això és el que s'ha pactat per després de les eleccions!.
L'acord al que s'ha arribat és clar, minuciós, realista i inequívoc, i culminarà amb la proclamació de la República de Catalunya a finals del proper any 2016 o principis del 2017, com a molt tard. El rellotge marcarà aviat l'hora 25 per Catalunya.... Amb o sense acord amb Espanya!.
L'encert del pacte bé donat pel desconcert causat entre l'unionisme espanyolista.... Una barreja d'ira, ràbia, incredulitat i astorament s'ha evidenciat en Mariano Rajoy i el seu govern, els partits polítics i els mitjans de comunicació espanyols, també coneguts com caverna mediàtica. És vergonyós que alguns diaris madrilenys en prou feina han informat de l'acord assolit entre les forces polítiques catalanes i de la importància que això representa, mentre que d'altres han acabat dient que no s'ha assolit cap mena de pacte!. Es pot dir, sense que resulti una exageració, que es troben a la vora d'un atac de nervis. Govern, polítics i premsa!. Imagino que José Maria Aznar, malastruc major del regne i patró de la FAES, deu estar esparverat davant l'entesa catalana, ja que va profetitzar fa uns mesos -entre grans escarafalls de joia i xerinoles- què "abans es trencaria Catalunya que Espanya.....". Doncs bé!. Això no està passant, malgrat les continues crides i advertiments que fan alguns amb l'esperança que acabi produint-se.... Quan arribi la independència, els agafarà amb els pixats al ventre.... Com a poc!.
La societat catalana ha mostrat, per enèsima vegada, la seva maduresa política i fortalesa social. Tots acceptarem el resultat que s'acabi assolin el proper 27 de setembre. Els catalans unionistes acceptaran el recolzament majoritari a la independència, si aquesta acaba consumant-se. Els independentistes no cal ni dir-ho. Fins fa poc, en ser minoritaris, hem assumit la dependència d'Espanya amb resignació i naturalitat, però també amb l'esperança de poder arribar a ser majoritaris. Per nosaltres, és més important assumir els principis democràtics internacionalment acceptats que no pas obeir lleis -espanyoles!- que sovint semblen fetes per anorrear-nos com a poble. Hores d'ara tot ens porta a concloure que ja hem arribat a ser majoria. Com Espanya continua imposant les seves lleis i contraposant-les a la democràcia, és evident que tard o d'hora tindrem que desobeir l'ordenament jurídic-policial-polític castellà. Això és el que s'ha pactat per després de les eleccions!.
L'acord al que s'ha arribat és clar, minuciós, realista i inequívoc, i culminarà amb la proclamació de la República de Catalunya a finals del proper any 2016 o principis del 2017, com a molt tard. El rellotge marcarà aviat l'hora 25 per Catalunya.... Amb o sense acord amb Espanya!.
De res els servirà insultar o ridiculitzar els candidats que encapçalen la llista sobiranista, ni amenaçar amb renovades accions judicials contra Artur Mas, la Generalitat o contra els polítics rellevants que recolzen el procés. Ni el manteniment de la política popular d'escanyament financer o la manca d'inversions públiques a Catalunya aconseguirà res de res. Tampoc la negació del caràcter plebiscitari de les eleccions traurà un bri de legitimitat al procés. Tot això ho tenim assumit i processat..... Els donaré una idea: l'únic que no esperem que facin és que reconeguin la legitimitat del procés endegat per la societat catalana i que ens portarà a la independència!. Això si que ens descol·locaria!. Tanmateix això és l'únic que podria pal·liar el terrabastall que per Espanya pot significar que Catalunya proclami una DUI. Perquè si així ho acabem fent, Catalunya perdrà l'impuls econòmic transitòriament durant un any o dos, però amb certa facilitat ho acabarem recuperant i superant. Però Espanya patirà molt més.... De cop perdria el 25% del PIB, el 30% de exportacions, de la recaptació fiscal i de seguretat social. El més greu serà, però, la assumpció de la totalitat del deute públic acumulat -un bilió d'euros!-, ja que a les males, Catalunya no tindrà que fer-se càrrec ni d'un sol euro, ja que està contret a nom del Reino d'Espanya......
Sorprengui'ns, senyor Rajoy!. Reconegui la condició de nació de Catalunya com a subjecte polític i jurídic!. Asseguis a negociar i pactar sense restriccions ni condicions prèvies!. Accepti que ens trobem en un afer purament polític i no policial o judicial!. I abraci i confiï en els principis democràtics amb tanta força com ho fem els catalans. Fent-ho no evitarà la independència de Catalunya però potser si evitarà la catàstrofe per Espanya. Al cap i a la fi, Catalunya no desitja cap mal per Espanya, només el bé per Catalunya. Però, i Espanya?. També vol el millor per ella mateixa....?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada