Avui no penso parlar només dels partits independentistes perquè no fan el que haurien de fer, ni tampoc de la independència de Catalunya o dels catalans, atordits com estem per l'espectacle madrileny que vulguis o no, val a dir-ho, forçosament vivim. No!. Avui penso parlar sobretot de la toxicitat política que senyoreja pel regne d'Espanya, encara que em resultarà difícil no connectar aquesta toxicitat amb l'anticatalanisme que acull tan profusament des de sempre l'estat borbònic castellà.
Trobem un exemple paradigmàtic en la presidenta de la Comunitat de Madrid. Té un capteniment envers el que ella considera ha de ser l'exercici del poder, ara com ara com a líder de la comunitat, prou extremista. Diria d'extrema dreta perquè sovint s'emmiralla amb el partit franquista VOX. Es a dir, Ayuso combrega sovint amb les practiques franquistes, que vol dir feixistes. És per això que ara carrega abrandadament contra l'esposa de Pedro Sánchez i una suposada corrupció d'ell i del seu entorn, com pregona l'adveniment d'una reeixida ETA, utilitzant tant com li plau les victimes dels terroristes i la memoria dels assassinats. O bé s'omple la boca malparlant, mentint i exagerant -tot a l'hora- sobre els independentistes i contra Catalunya i els catalans en general, fent-ho com si no existissin i per tant no escoltessin les bajanades que gossa dir contra els independentistes, majoritaris encara avui a Catalunya.
Perquè ho fa tot això?. Doncs per amagar la corrupció confesa del seu company de llit i alhora fer-li el llit al seu teòric company de partit i líder del PPVOX, Alberto Nuñez Feijoo, per fer-lo fora i ocupar la seva poltrona per poder entosigar encara més aferrissadament a Pedro Sánchez i el govern més progresista de la historia mundial, que ella considera és una catàstrofe per a la seva estimada i esbiaixada Espanya unicolor i uniforme, absolutament madridlitzada. I com Feijoo sent com esbufega al seu clatell, se li eriça el pel alhora que un calfred mortal recorre tota la seva persona, assumeix sense embuts la política de terra cremada contra el gobierno, contra Sánchez i la seva dona i contra qualsevol cosa que s'interposi entre la seva frustració política i el seu enemic polític, el qual considera està ocupant el lloc que la història -no pas els vots- té reservat per a ell.
Aquest dos personatges de la ultradreta madrilenya i la resta de companys de l'executiva de la secta han encomanat la seva toxicitat al partit del qual tots plegats pengen, depenen i manegen. La qual cosa ha fet de PPVOX una formació altament tòxica i, per que no dir-ho, perillosament antidemocràtica. Però això no es tot.....
Aquesta toxicitat política, però, s'ha escampat com la metàstasi d'un càncer per cap quasi totes les institucions de l'estat. Jutges i magistrats, fiscals i policies, polítics, periodistes, empresaris.... Cap institució espanyola se'n deslliura. Ha contaminat tot allò que hom coneix com a Madrit, melic del món!.
Quan es polititza la justicia, es judicialitza la política, quan la policia esdevé patriòtica, la premsa es torna sectaria i els empresaris basen les seves decisions no pas en els interessos empresarials i econòmics si no en les seves dèries i preferències polítiques, el resultat final es un desgavell desastrós per totes aquestes institucions amarades per la toxicitat política del Madrit immemorial.
Madrit està fent de l'estat espanyol un producte altament tòxic, antipàtic i en accelerada descomposició cap l'estrepitosa i definitiva fallida com estat, com país i com nació, si no ho corregeixen els vots. O els deus, perquè es força difícil que s'arregli amb la fràgil democràcia espanyola....
Per tot això em demano: Per quins setze ous els catalans no fem mans i mànigues i fotem el camp d'aquest estat en precipitada fallida?. Perquè els partits independentistes no pacten i defensen un full de ruta unitari cap la independència?. Perquè nosaltres, els ciutadans, no forcem als partits, les institucions i el compatriotes que encara dubten i tornem a ocupar els carrers exigint ja la independència d'una maleïda vegada?. És que no ho ho entenc!.
Coi!. Que ens estem jugant la supervivència.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada