No recordo bé si va ser José Maria Aznar -o potser un dels seus ministres- que en els primers governs de la seva presidència va anunciar al so de bombo i platerets però sense embuts que les inversions de l'estat havien de fer-se preferentment al voltant de Madrid, no més enllà de 200-300 km de la capital. Estem parlant de la segona meitat dels anys 90 i primers dels anys 2000, desprès del "vayase señor Gonzalez". Concretament aquesta consigna la va donar durant la segona legislatura ja amb majoria absoluta, quan ja no va necessitar cap recolzament ni pactes del Majestic per arribar a obtenir la investidura. Es a dir, va ser llavors quan va mostrar desinhibidament la xuleria i prepotència que el caracteritzen.
Tots aquells que es demanen perquè les inversions de l'estat executades a Madrid sempre son molt més elevades a la capital d'Espanya que a Catalunya, ja ho haurien de saber..... perquè estaven avisats!. Catalunya es fora del cercle virtuós configurat a la villa y corte, fitxat per José Maria Aznar López a un radi de no més de 300 quilometres al voltant del melic del regne. Cercle, per cert, que han fet seu tots els anteriors i successius presidents del gobierno que hi ha hagut abans i després d'ell, independentment del partit que hagi governant, inclòs l'actual gobierno progresista de coalición més reeixit de la història universal.
És per aquesta raó que les inversions de l'estat al País Valencià, a les illes Balears i a Catalunya -els Països Catalans es materialitzen oficialment en el seu imaginari polític i per tant, esdevenim una joiosa realitat!- sempre queden molt per sota del pressupostat per cada una de les comunitats esmentades. I això passa perquè ens trobem fora el cercle virtuós d'Espanya!. Igual que passa amb el finançament, per cert. I amb la cultura i la llengua comuna d'aquests territoris!. Fora del melic del món fa molt de fred....Com també passa a l'atribolada España vaciada. També coneguda com a l'Espanya esgarrifosament esquilada. De fet, podem dir sense cap mena de recança que el cercle virtuós al voltant de Madrid és en realitat un immens forat negre xuclador de justícia i llibertats, capitals i empreses, institucions i persones, digne de ser estudiat per Stephen Hawking si encara fos viu.
Així doncs, l'estat més descentralitzat del món, més democràtic i l'estat de dret exemple per altres estats, en realitat és un forat negre igual que ho és Sagitari A al centre de la Via Làctia. Devora i esmicola tot alló que es troba dins del seu horitzó de successos.....
El problema dels forats negres és que per créixer han d'engolir tot alló que cau al seu abast. Per tant, si et trobes fora del seu horitzó -cercle virtuós!- arriba un moment que no pot créixer més per falta de combustible i aleshores esdevé un no res invisible que per fer-se notar no pot deixar escapar ni tant sols la llum.
Els forats negres necessiten matèria per sobreviure. I alhora la matèria per viure necessita estar lluny del cercle d'influència del forat. Per tant, els Països Catalans indefectiblement reconeguts per Espanya donat el maltracta que històricament ens dispensa, per viure il·luminats pel Sol de la prosperitat, llibertat i justícia només ens cal una cossa: Allunar-nos cames ajudeu-me del forat negre que és Madrit. Fer-ho junts o confederats entre nosaltres però fora del seu horitzó de successos. És a dir, ens cal la independència!. Hores d'ara la independència és més necessària com mai ho ha sigut abans.
Ras i curt!. Més clar, aigua.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada