Hi ha tres partits polítics de l'àmbit espanyol que solen brandar a totes hores i cada dia les bondats de l'estat de dret que suposadament fonamenta la realitat de l'Espanya actual, la independència que gaudeix la seva justícia, així com la separació de poders que regeix el seu sistema polític o la sort que tenen els espanyols de comptar amb una constitució moderna i acollidora com l'espanyola, sense oblidar la imparcialitat i equanimitat que exhibeix el Tribunal Constitucional cada cop que dictamina sobre un conflicte polític o de competències dels que solen sorgir entre les diferents institucions d'aquest benaurat Estat. I si el conflicte es produeix entre la Generalitat i Madrit, totes aquestes benaurances augmenten exponencialment..... Com no podria ser d'una altre manera!. Aquests tres partits són, com el lector deu haver endevinat hores d'ara, el PP, el PSOE i Ciudadanos.
A un ciutadà català que hages rebut totes aquestes benaurances en forma de cops de porra damunt del seu cap el passat 1 d'octubre, no li costaria gens replicar les afirmacions fetes per aquesta mena de contuberni constitucional espanyolista, el qual defensa una espècie de Unidad de Destino en lo Universal i que es permet donar lliçons de democràcia, legalitat i proporcionalitat en l'ús de la força als milions d'electors que van refermar el seu capteniment independentista aquest passat 21 de desembre d'una forma prou contundent i democràtica, per cert!. Els hi podrien dir que l'estat de dret espanyol és més aviat de fireta. Com es pot parlar d'estat de dret si hi ha presos polítics i exiliats a l'estranger com a conseqüència d'haver complit el compromís adquirit davant la ciutadania i haver facilitat que tothom pogués expressar la seva opinió dipositant un SI o un NO dins d'una urna?. O com es pot parlar d'independència judicial i separació de poders si el gobierno assenyala els enemics a perseguir, la policia s'inventa les acusacions, la fiscalia les afina revestint-les d'una pàtina de suposada legalitat i els jutges les descarreguen damunt de centenars -aviat seran milers- d'imputats, investigats, detinguts, amenaçats, espoliats i engarjolats, sense mostrar cap mena de objecció jurídica, pel sol fet de voler que Catalunya obtingui la independència i esdevingui plenament sobirana?. Es pot parlar de la sort que tenen els catalans quan la pètria constitució espanyola els ha exclòs com a individus i nació i el Tribunal Constitucional els ha humiliat, ignorat i anorreat política, social i culturalment de forma sistemàtica?. Es pot parlar de democràcia si quan segueixes les normes i aproves un Estatut seguint tots els passos estipulats dins la legalitat vigent, hi ha un partit que no ho accepta, recull firmes per tota Espanya contra Catalunya, atia una catalanofòbia com mai s'ha vist abans històricament a l'Estat -almenys des dels anys 20-30 del segle passat-, demana fer un referèndum absolutament il·legal per prohibir el text acordat i finalment potineja el Tribunal Constitucional fins aconseguir que aquest text aprovat pels catalans sigui convenientment desnaturalitzat per uns magistrats afins i deutors al PP i al PSOE?. Quin futur espera als catalans quan totes les lleis que es discuteixen al Parlament, s'aproven i es publiquen al Diari Oficial de la Generalitat son automàticament suspeses perquè el Gobierno les recorre davant del seu tribunal, independentment de la naturalesa i contingut i de les majories assolides a favor de les lleis aprovades?. Quina mena d'autonomia financera té la Generalitat si ha de demanar permís per pagar les factures, bestretes per anar tirant més a més, per assignar subvencions a les entitats socials i culturals o té que pagar interessos per rebre una petita part dels impostos que paguem tots els catalans?. Quina seguretat jurídica dona el fet que per sotmetre i forçar la voluntat lliurament expressada pels ciutadans, es dicta un decret que facilita la marxa de les seus socials i fiscals de les empreses catalanes, per tant, fent por i xantatge a la ciutadania perquè canviï la seva opció política, i tot això amb la sola aprovació dels executius d'aquestes empreses, prescindint per tant de la voluntat dels accionistes.....?.
A aquests milers de ciutadans atonyinats tan durament per la policia i la guàrdia civil espanyoles i a tots els milions de catalans que van fer guàrdia davant dels col·legis electorals per poder votar a favor o contra la independència, o que van acudir també a votar en massa les darreres eleccions, no cal que els donin lliçons de res. Ni d'estat de dret, ni de independència judicial, ni de llibertat d'opinió, ni de separació de poders, ni tan sols de constitucionalisme..... Tampoc tenen que rebre lliçons de Democràcia perquè son veritables mestres en la matèria.
El PP, el PSOE i Ciudadanos no poden donar lliçons de res a ningú!. Per a ells, que componen i manipulen el règim constituït a l'ombra de la dictadura franquista, Espanya continua sent una "unidad de destino en lo universal". Com en temps de Franco, especialment en qüestions que tinguin a veure amb Catalunya. Creuen estar per sobre dels principis, de l'ètica i de la Justícia. Per ells, la Constitució espanyola es una text sagrat, forjat en ferro fred que sovint utilitzen com un garrot per fer que la lletra s'incrusti als caps de les persones, si cal amb sang i per força, sense que l'esperit que va recollir el consens de l'any 1978 pugui fluir lliurament dins dels cors dels catalans. Sembla com si la llei o la Constitució estiguessin per damunt de la Democràcia i de la legitimitat..... Han substituït els principis democràtics universalment acceptats per textos legals grandiloqüents però sense ànima!.
Els catalans hem parlat de l'única manera que sabem fer. Votant!. Hem dit ben alt i ben clar que volem continuar el camí iniciat l'u d'octubre. Si l'Estat espanyol fora un veritable estat de dret, democràtic i respectuós amb la separació de poders, s'hauria d'avergonyir per mantenir a la presó persones honorables, decents i pacífiques, sota acusacions i imputacions falses i inversemblants, només perquè volen el millor pel seu poble. Aquest Estat demanaria perdó per haver utilitzat la policia i la guàrdia civil en qualitat d'enrabietades forces d'ocupació, per una ofensa a Espanya que només rau en ments malaltes d'odi i enveja. Hauria d'acceptar que la solució al conflicte plantejat només es trobarà a traves de la democràcia i la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. Eliminaria l'estat de setge que s'amaga darrera de l'article 155 de la Constitució espanyola i que tan magres resultats polítics i electorals ha tingut pel prestigi i credibilitat de l'executiu i les institucions del regne d'Espanya. Arxivaria la Causa General endegada contra l'independentisme encara que només fons per no seguir l'exemple desfermat contra els republicans pel règim anterior. I per damunt de tot, tindria que reconèixer el caràcter nacional de Catalunya i admetre com únic interlocutor vàlid el govern legítim de la Generalitat.
Malauradament, l'anti-catalanisme venjatiu desfermat pels polítics i els partits, i per la premsa cavernària del règim, les forces d'ocupació repressores i violentes, o per l'IBEX 35 més especulador i roí com mai s'havia mostrat fins ara, així com per la fiscalia i els jutges d'aquest règim post-franquista que regeix actualment a Espanya, no desperten gaires esperances per a trobar una solució pactada, justa i democràtica a la confrontació entre ambdues nacions. Entre Catalunya i Espanya. Entre dret d'autodeterminació i legitimitat enfrontades a l'autoritarisme i el dret de pernada -no pas estat de dret!-.
Per tot això, els catalans només tenim una alternativa: Continuar fent república!. Això si, a partir d'ara, sense massa somriures ni anant amb el lliri a la mà. Lluitant fermament, pacíficament fins aconseguir la desitjada independència de Catalunya.....
És l'única solució que hi ha, hores d'ara!. Desgraciadament, però......
A un ciutadà català que hages rebut totes aquestes benaurances en forma de cops de porra damunt del seu cap el passat 1 d'octubre, no li costaria gens replicar les afirmacions fetes per aquesta mena de contuberni constitucional espanyolista, el qual defensa una espècie de Unidad de Destino en lo Universal i que es permet donar lliçons de democràcia, legalitat i proporcionalitat en l'ús de la força als milions d'electors que van refermar el seu capteniment independentista aquest passat 21 de desembre d'una forma prou contundent i democràtica, per cert!. Els hi podrien dir que l'estat de dret espanyol és més aviat de fireta. Com es pot parlar d'estat de dret si hi ha presos polítics i exiliats a l'estranger com a conseqüència d'haver complit el compromís adquirit davant la ciutadania i haver facilitat que tothom pogués expressar la seva opinió dipositant un SI o un NO dins d'una urna?. O com es pot parlar d'independència judicial i separació de poders si el gobierno assenyala els enemics a perseguir, la policia s'inventa les acusacions, la fiscalia les afina revestint-les d'una pàtina de suposada legalitat i els jutges les descarreguen damunt de centenars -aviat seran milers- d'imputats, investigats, detinguts, amenaçats, espoliats i engarjolats, sense mostrar cap mena de objecció jurídica, pel sol fet de voler que Catalunya obtingui la independència i esdevingui plenament sobirana?. Es pot parlar de la sort que tenen els catalans quan la pètria constitució espanyola els ha exclòs com a individus i nació i el Tribunal Constitucional els ha humiliat, ignorat i anorreat política, social i culturalment de forma sistemàtica?. Es pot parlar de democràcia si quan segueixes les normes i aproves un Estatut seguint tots els passos estipulats dins la legalitat vigent, hi ha un partit que no ho accepta, recull firmes per tota Espanya contra Catalunya, atia una catalanofòbia com mai s'ha vist abans històricament a l'Estat -almenys des dels anys 20-30 del segle passat-, demana fer un referèndum absolutament il·legal per prohibir el text acordat i finalment potineja el Tribunal Constitucional fins aconseguir que aquest text aprovat pels catalans sigui convenientment desnaturalitzat per uns magistrats afins i deutors al PP i al PSOE?. Quin futur espera als catalans quan totes les lleis que es discuteixen al Parlament, s'aproven i es publiquen al Diari Oficial de la Generalitat son automàticament suspeses perquè el Gobierno les recorre davant del seu tribunal, independentment de la naturalesa i contingut i de les majories assolides a favor de les lleis aprovades?. Quina mena d'autonomia financera té la Generalitat si ha de demanar permís per pagar les factures, bestretes per anar tirant més a més, per assignar subvencions a les entitats socials i culturals o té que pagar interessos per rebre una petita part dels impostos que paguem tots els catalans?. Quina seguretat jurídica dona el fet que per sotmetre i forçar la voluntat lliurament expressada pels ciutadans, es dicta un decret que facilita la marxa de les seus socials i fiscals de les empreses catalanes, per tant, fent por i xantatge a la ciutadania perquè canviï la seva opció política, i tot això amb la sola aprovació dels executius d'aquestes empreses, prescindint per tant de la voluntat dels accionistes.....?.
A aquests milers de ciutadans atonyinats tan durament per la policia i la guàrdia civil espanyoles i a tots els milions de catalans que van fer guàrdia davant dels col·legis electorals per poder votar a favor o contra la independència, o que van acudir també a votar en massa les darreres eleccions, no cal que els donin lliçons de res. Ni d'estat de dret, ni de independència judicial, ni de llibertat d'opinió, ni de separació de poders, ni tan sols de constitucionalisme..... Tampoc tenen que rebre lliçons de Democràcia perquè son veritables mestres en la matèria.
El PP, el PSOE i Ciudadanos no poden donar lliçons de res a ningú!. Per a ells, que componen i manipulen el règim constituït a l'ombra de la dictadura franquista, Espanya continua sent una "unidad de destino en lo universal". Com en temps de Franco, especialment en qüestions que tinguin a veure amb Catalunya. Creuen estar per sobre dels principis, de l'ètica i de la Justícia. Per ells, la Constitució espanyola es una text sagrat, forjat en ferro fred que sovint utilitzen com un garrot per fer que la lletra s'incrusti als caps de les persones, si cal amb sang i per força, sense que l'esperit que va recollir el consens de l'any 1978 pugui fluir lliurament dins dels cors dels catalans. Sembla com si la llei o la Constitució estiguessin per damunt de la Democràcia i de la legitimitat..... Han substituït els principis democràtics universalment acceptats per textos legals grandiloqüents però sense ànima!.
Els catalans hem parlat de l'única manera que sabem fer. Votant!. Hem dit ben alt i ben clar que volem continuar el camí iniciat l'u d'octubre. Si l'Estat espanyol fora un veritable estat de dret, democràtic i respectuós amb la separació de poders, s'hauria d'avergonyir per mantenir a la presó persones honorables, decents i pacífiques, sota acusacions i imputacions falses i inversemblants, només perquè volen el millor pel seu poble. Aquest Estat demanaria perdó per haver utilitzat la policia i la guàrdia civil en qualitat d'enrabietades forces d'ocupació, per una ofensa a Espanya que només rau en ments malaltes d'odi i enveja. Hauria d'acceptar que la solució al conflicte plantejat només es trobarà a traves de la democràcia i la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. Eliminaria l'estat de setge que s'amaga darrera de l'article 155 de la Constitució espanyola i que tan magres resultats polítics i electorals ha tingut pel prestigi i credibilitat de l'executiu i les institucions del regne d'Espanya. Arxivaria la Causa General endegada contra l'independentisme encara que només fons per no seguir l'exemple desfermat contra els republicans pel règim anterior. I per damunt de tot, tindria que reconèixer el caràcter nacional de Catalunya i admetre com únic interlocutor vàlid el govern legítim de la Generalitat.
Malauradament, l'anti-catalanisme venjatiu desfermat pels polítics i els partits, i per la premsa cavernària del règim, les forces d'ocupació repressores i violentes, o per l'IBEX 35 més especulador i roí com mai s'havia mostrat fins ara, així com per la fiscalia i els jutges d'aquest règim post-franquista que regeix actualment a Espanya, no desperten gaires esperances per a trobar una solució pactada, justa i democràtica a la confrontació entre ambdues nacions. Entre Catalunya i Espanya. Entre dret d'autodeterminació i legitimitat enfrontades a l'autoritarisme i el dret de pernada -no pas estat de dret!-.
Per tot això, els catalans només tenim una alternativa: Continuar fent república!. Això si, a partir d'ara, sense massa somriures ni anant amb el lliri a la mà. Lluitant fermament, pacíficament fins aconseguir la desitjada independència de Catalunya.....
És l'única solució que hi ha, hores d'ara!. Desgraciadament, però......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada