Avui vuit de maig s'ha produït la declaració de Carme Forcadell i l'Anna Simó davant del jutge instructor del TSJC com a conseqüència d'haver permès debatre i votar -parlamentar!- sobre el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya. La Carme -presidenta- i l'Anna -secretària primera- són els primers dels cinc càrrecs de la mesa del Parlament imputats per deixar fer allò que és propi de l'activitat parlamentaria a qualsevol cambra legislativa del món. Un suposat delicte de desobediència instigat per la capacitat penal atribuïda a TC per part del Gobierno de Mariano Rajoy, per intentar aturar l'independentisme hegemònic a Catalunya.
"A Espanya en absència de violència es pot parlar de tot. Espanya és un estat de dret. A Espanya hi ha separació de poders. La democràcia espanyola no te res a envejar a altres d'Europa i de la resta del món....". Aquestes frases i d'altres semblants en boca d'un polític espanyol sonen a broma pesada. I si qui les pronuncia és membre del partit polític més corrupte que hi ha a la capa de la Terra, el PP, estem davant de la sublimació del cinisme. Doncs bé!. Això ho diuen i s'ho creuen polítics populars com ara Mariano Rajoy, socialistes del tipus Susana Díaz, o lerrouxistes reciclats de l'escola d'Albert Rivera. PP, PSOE i C's monopolitzen les Cortes, imposant la seva llei -castellana, per descomptat- i interessos polítics -espanyols-, econòmics i socials per sobre dels de la resta de formacions i de la societat civil de l'estat..... De fet, s'han apropiat de la societat espanyola en tots els àmbits. La potinejada Justícia castellana es troba a les seves mans. Manipulen policies, advocats de l'estat, jutges i magistrats a tort i dret com si foren membres de les seves pròpies famílies. Tant és així que en realitat configuren una mena de família espanyolista única i unitària, hereva directa de la Unidad de Destino en lo Universal, frase pròpia d'un altre Rivera del primer terç del segle XX però que a Espanya continua plenament vigent. També manipulen fiscals, molts dels quals conspiren, afinen o desafinen a gust del consumidor. Nombren jutges i magistrats a la carta, encarregats d'investigar, jutjar i condemnar adversaris polítics no adscrits a l'UDU. I culminen la feina magrejant els membres del Tribunal Constitucional per que interpretin les sagrades escriptures de la forma més favorable a l'espanyolisme més excloent que existeix avui i que abans aixoplugava el franquisme.
A Espanya no es pot parlar de tot!. No pots defensar el dret d'autodeterminació, ni demanar un referèndum i molt menys fer-ho sobre la independència. Si ho fas, t'arrisques a ser inhabilitat, multat o empresonat per desobeir un TC investit de competències especials i específiques -ad hominem- atorgades per anorrear políticament la majoria sobiranista existent a Catalunya. Es un estat de dret ful, perquè en realitat es el dret que exerceix sobre els ciutadans i que a l'edat mitjana se'n deia dret de pernada. Que utilitza la policia com a guàrdia pretoriana del poder, per defensar els seus i reprimir i amenaçar la resta ja siguin presumptes innocents o reconeguts culpables. I que utilitza la premsa del règim, la reconeguda caverna mediàtica madrilenya per emmerdar innocents, difamar-los i assetjar-los sense cap mena d'escrúpols. Un estat que no sap ni qui és ni què va dir Montesquieu. Una democràcia la qual, efectivament, no té res a envejar d'altres estats com ara Rússia o Veneçuela. En definitiva, un estat corromput, magrejat i avocat a la fallida social i financera per culpa d'uns polítics sense principis ni ètica i amb una acusada fòbia a la democràcia.
Però aquestes institucions i personatges són culpables, sobretot, d'haver conduït els seus compatriotes a la desesperança, la vergonya aliena i ruïna material i moral......
La Carme Forcadell i l'Anna Simó ara, com abans Mas, Rigau, Ortega i Homs i els propers dies la resta de la mesa -Corominas, Barrufet i Nuet-, no s'haurien de sotmetre a la justícia espanyola. Perquè no existeix!. Espanya ha perdut l'oremus i no sap què és JUSTÍCIA. A tot estirar, sap què és aplicar lleis arbitràries o la revenja, però no la justícia. Sap donar garrotades amb el codi penal o amb la constitució, però no sap enraonar. Sap imputar i difamar però no sap que és la presumpció d'innocència. Espanya és una entelèquia disfressada d'estat de dret. I la gent amb aspiracions a la llibertat, a la justícia i amants de la democràcia no hi tenen -tenim!- cabuda.
¡"Fora, fora, fora la justícia espanyola"!. Aquest era la consigna que majoritàriament cridaven els centenars de manifestats que donaven suport als imputats quan van comparèixer davant dels jutges i fiscals castellans. Però els al·ludits no van voler adonar-se. La justícia castellana es sorda de naixement. No sap escoltar. I cega. No sap adonar-se..... Però no és muda!. Parla massa. I això la mata.....
Catalunya té l'oportunitat d'abandonar la desesperança, les injustícies i l'autoritarisme d'un estat fallit i en decadència. La primera passa hauria de ser la desobediència a lleis, jutges, fiscals, policies i polítics espanyols..... Aquí i ara!.
Fer la gara-gara a les institucions castellanes és alimentar la mentida espanyola. Prou!. Ha arribat l'hora d'acomiadar-nos definitivament...... Perquè si no ho fem ara, no ho farem mai!.
I ja en tenim ganes..... Moltes ganes!.
A Espanya no es pot parlar de tot!. No pots defensar el dret d'autodeterminació, ni demanar un referèndum i molt menys fer-ho sobre la independència. Si ho fas, t'arrisques a ser inhabilitat, multat o empresonat per desobeir un TC investit de competències especials i específiques -ad hominem- atorgades per anorrear políticament la majoria sobiranista existent a Catalunya. Es un estat de dret ful, perquè en realitat es el dret que exerceix sobre els ciutadans i que a l'edat mitjana se'n deia dret de pernada. Que utilitza la policia com a guàrdia pretoriana del poder, per defensar els seus i reprimir i amenaçar la resta ja siguin presumptes innocents o reconeguts culpables. I que utilitza la premsa del règim, la reconeguda caverna mediàtica madrilenya per emmerdar innocents, difamar-los i assetjar-los sense cap mena d'escrúpols. Un estat que no sap ni qui és ni què va dir Montesquieu. Una democràcia la qual, efectivament, no té res a envejar d'altres estats com ara Rússia o Veneçuela. En definitiva, un estat corromput, magrejat i avocat a la fallida social i financera per culpa d'uns polítics sense principis ni ètica i amb una acusada fòbia a la democràcia.
Però aquestes institucions i personatges són culpables, sobretot, d'haver conduït els seus compatriotes a la desesperança, la vergonya aliena i ruïna material i moral......
La Carme Forcadell i l'Anna Simó ara, com abans Mas, Rigau, Ortega i Homs i els propers dies la resta de la mesa -Corominas, Barrufet i Nuet-, no s'haurien de sotmetre a la justícia espanyola. Perquè no existeix!. Espanya ha perdut l'oremus i no sap què és JUSTÍCIA. A tot estirar, sap què és aplicar lleis arbitràries o la revenja, però no la justícia. Sap donar garrotades amb el codi penal o amb la constitució, però no sap enraonar. Sap imputar i difamar però no sap que és la presumpció d'innocència. Espanya és una entelèquia disfressada d'estat de dret. I la gent amb aspiracions a la llibertat, a la justícia i amants de la democràcia no hi tenen -tenim!- cabuda.
¡"Fora, fora, fora la justícia espanyola"!. Aquest era la consigna que majoritàriament cridaven els centenars de manifestats que donaven suport als imputats quan van comparèixer davant dels jutges i fiscals castellans. Però els al·ludits no van voler adonar-se. La justícia castellana es sorda de naixement. No sap escoltar. I cega. No sap adonar-se..... Però no és muda!. Parla massa. I això la mata.....
Catalunya té l'oportunitat d'abandonar la desesperança, les injustícies i l'autoritarisme d'un estat fallit i en decadència. La primera passa hauria de ser la desobediència a lleis, jutges, fiscals, policies i polítics espanyols..... Aquí i ara!.
Fer la gara-gara a les institucions castellanes és alimentar la mentida espanyola. Prou!. Ha arribat l'hora d'acomiadar-nos definitivament...... Perquè si no ho fem ara, no ho farem mai!.
I ja en tenim ganes..... Moltes ganes!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada