Soraya Sáenz de Santamaría és advocada de l'Estat. Diuen que és molt llesta encara que no dona l'imatge d'intelectual. No podria qualificar-la com a dona simpàtica o antipàtica.... És més aviat insustancial!. A més a més, és la tot poderosa vice-presidenta del Gobierno d'Espanya, ara en funcions encara que això no significa cap mena de limitació ètica o política. Peró per damunt de tot és la cara lletja de la guerra jurídic-policial -no pas política!- desfermada pel nacionalisme espanyol contra el procés independentista català.
No es l'única ni la més abrandada anti-catalana de l'executiu espanyol, però si és la que cada divendres presta, diria que amb delectació, la seva cara i la seva veu per anunciar una nova escomesa contra els polítics, contra el Parlament, les lleis catalanes o contra la governança general de l'executiu català. Mou els fils de la brigada Aranzadi, de la fiscalia i judicatura afecta al règim i especialment del Tribunal Constitucional, veritable buc insígnia de l'armada dissuasòria espanyola.... No oblidéssim pas que també és la màxima responsable del servei secret i en conseqüència, de les clavegueres de l'Estat. No hi ha setmana que no anunciï una nova acció d'Espanya contra Catalunya. L'estat té molt clares les malifetes que podrien fer trontollar el procés independentista i s'afanya en posar-les en solfa.... Impugnacions, recursos, decisions administratives, pressions polítiques o manipulacions financeres o informatives han passat a ser els únics arguments a utilitzar envers Catalunya. Bé!. Tot això ho sap tothom.....
El fet és que últimament Espanya ens toca massa els nassos i ja comencem a estar cansats. És per això que crec ha arribat l'hora de reaccionar. Potser és temps d'endegar un cop d'efecte prou contundent i clar per setgejar consciències i principis de tots els ciutadans i deixar ben clars els nostres objectius i la nostra determinació. Ara seria un bon moment de fer-ho, ja que els partits espanyols es troben embrancats en pactar programes de govern impossibles i investidures de presidents insostenibles els quals, curiosament, prescindeixen de partits i polítics catalans de la forma més despectiva que hom pot manifestar. Podríem considerar que no reconeixen el dret del poble català a la lliure determinació i que s'atorguen el dret de decidir ells sobre nosaltres i el nostre futur, prescindint de la nostra opinió i interessos....
En què pot consistir el cop d'efecte necessari per accelerar el procés?. Molt senzill!. Per exemple: Perquè no fem un ple extraordinari al Parlament per denunciar el capteniment abusiu del govern en funcions i d'altres institucions espanyoles envers Catalunya?. En aquest ple també es podria denunciar l'esbiaixament de l'alta judicatura, del Tribunal Constitucional i de la fiscalia espanyoles i la seva actuació parcial, partidista i l'ingerència política que practiquen, sempre fidels a les ordres i dictats polítics unionistes i d'imposició antidemocràtica. Per no parlar de l'actuació política de la policia i la Guàrdia Civil, filtrant informes falsos a la premsa, desplegant shows mediàtics en registres i detencions més aparatoses que efectives i fent elucubracions i propalant sospites infundades, mentre obeeixen un ministre sinistre que només escolta el seu àngel de la guarda..... Per rematar-ho tot plegat, també podríem posar en evidència l'indissimulat boicot financer i econòmic que els ministres Montoro, De Guindos, Soria o Ana Pastor mantenen contra la Generalitat i per extensió contra tots els ciutadans catalans..... Independentistes o no!. Els problemes financers de la Generalitat estan directament provocats pel capteniment d'Espanya. Els problemes en les infraestructures i la manca d'inversió -i d'execució pressupostaria!- a Catalunya també es culpa directa del govern d'Espanya. I les mancances en dependència i la pobresa energètica, també!. Pràcticament, quasi totes les carències que patim els catalans són culpa directa de l'Estat espanyol i les elits que en gaudeixen.....
Aquest ple no només tindria que servir per denunciar, a Catalunya, Espanya, Europa i el Món sencer, el capteniment d'Espanya cap a Catalunya. També podríem extreure algunes conclusions inqüestionables. Un cop debatut tot plegat, seria l'hora d'aprovar una solemne declaració de principis inspiradors de la llibertat i independència catalanes, clara, curta i contundent. També es podrien aprovar un seguit de resolucions encaminades a deixar clar i català la il·legitimitat de les accions jurídiques, policials, econòmiques i financeres endegades contra els catalans. I finalment, manifestar el rebuig per l'abús sistemàtic practicat pel Tribunal Constitucional a les ordres del govern d'Espanya i el ferm compromís de la cambra catalana de desobeir qualsevol resolució d'Espanya que no sigui respectuosa amb el drets sobirans del poble català....
Així podria començar el final d'un malson que es perllonga ja fa massa temps i que ens té condemnats a estar a la defensiva i no pas on tindríem que estar: A l'ofensiva!.
No es l'única ni la més abrandada anti-catalana de l'executiu espanyol, però si és la que cada divendres presta, diria que amb delectació, la seva cara i la seva veu per anunciar una nova escomesa contra els polítics, contra el Parlament, les lleis catalanes o contra la governança general de l'executiu català. Mou els fils de la brigada Aranzadi, de la fiscalia i judicatura afecta al règim i especialment del Tribunal Constitucional, veritable buc insígnia de l'armada dissuasòria espanyola.... No oblidéssim pas que també és la màxima responsable del servei secret i en conseqüència, de les clavegueres de l'Estat. No hi ha setmana que no anunciï una nova acció d'Espanya contra Catalunya. L'estat té molt clares les malifetes que podrien fer trontollar el procés independentista i s'afanya en posar-les en solfa.... Impugnacions, recursos, decisions administratives, pressions polítiques o manipulacions financeres o informatives han passat a ser els únics arguments a utilitzar envers Catalunya. Bé!. Tot això ho sap tothom.....
El fet és que últimament Espanya ens toca massa els nassos i ja comencem a estar cansats. És per això que crec ha arribat l'hora de reaccionar. Potser és temps d'endegar un cop d'efecte prou contundent i clar per setgejar consciències i principis de tots els ciutadans i deixar ben clars els nostres objectius i la nostra determinació. Ara seria un bon moment de fer-ho, ja que els partits espanyols es troben embrancats en pactar programes de govern impossibles i investidures de presidents insostenibles els quals, curiosament, prescindeixen de partits i polítics catalans de la forma més despectiva que hom pot manifestar. Podríem considerar que no reconeixen el dret del poble català a la lliure determinació i que s'atorguen el dret de decidir ells sobre nosaltres i el nostre futur, prescindint de la nostra opinió i interessos....
En què pot consistir el cop d'efecte necessari per accelerar el procés?. Molt senzill!. Per exemple: Perquè no fem un ple extraordinari al Parlament per denunciar el capteniment abusiu del govern en funcions i d'altres institucions espanyoles envers Catalunya?. En aquest ple també es podria denunciar l'esbiaixament de l'alta judicatura, del Tribunal Constitucional i de la fiscalia espanyoles i la seva actuació parcial, partidista i l'ingerència política que practiquen, sempre fidels a les ordres i dictats polítics unionistes i d'imposició antidemocràtica. Per no parlar de l'actuació política de la policia i la Guàrdia Civil, filtrant informes falsos a la premsa, desplegant shows mediàtics en registres i detencions més aparatoses que efectives i fent elucubracions i propalant sospites infundades, mentre obeeixen un ministre sinistre que només escolta el seu àngel de la guarda..... Per rematar-ho tot plegat, també podríem posar en evidència l'indissimulat boicot financer i econòmic que els ministres Montoro, De Guindos, Soria o Ana Pastor mantenen contra la Generalitat i per extensió contra tots els ciutadans catalans..... Independentistes o no!. Els problemes financers de la Generalitat estan directament provocats pel capteniment d'Espanya. Els problemes en les infraestructures i la manca d'inversió -i d'execució pressupostaria!- a Catalunya també es culpa directa del govern d'Espanya. I les mancances en dependència i la pobresa energètica, també!. Pràcticament, quasi totes les carències que patim els catalans són culpa directa de l'Estat espanyol i les elits que en gaudeixen.....
Aquest ple no només tindria que servir per denunciar, a Catalunya, Espanya, Europa i el Món sencer, el capteniment d'Espanya cap a Catalunya. També podríem extreure algunes conclusions inqüestionables. Un cop debatut tot plegat, seria l'hora d'aprovar una solemne declaració de principis inspiradors de la llibertat i independència catalanes, clara, curta i contundent. També es podrien aprovar un seguit de resolucions encaminades a deixar clar i català la il·legitimitat de les accions jurídiques, policials, econòmiques i financeres endegades contra els catalans. I finalment, manifestar el rebuig per l'abús sistemàtic practicat pel Tribunal Constitucional a les ordres del govern d'Espanya i el ferm compromís de la cambra catalana de desobeir qualsevol resolució d'Espanya que no sigui respectuosa amb el drets sobirans del poble català....
Així podria començar el final d'un malson que es perllonga ja fa massa temps i que ens té condemnats a estar a la defensiva i no pas on tindríem que estar: A l'ofensiva!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada