Els catalans ja hem parlat. Ho hem fet amb prou contundència i claredat. Quasi dos milions de ciutadans -48% dels vots- hem recolzat els partits inequívocament independentistes. Un milió i mig -39% sobre el total- van votar les opcions indefugiblement unionistes, mentre que quatre-centes cinquanta mil persones -11,5% dels vots- van decidir fer-ho a les opcions que no s'han pronunciat amb claredat ni a favor ni en contra -encara estan enlluernades amb la tercera via, que no acaba de reeixir-. Són les formacions indefinides: potser si o no..... Aquesta és la lectura correcta -i no partidista- que s'ha de fer dels resultats del diumenge 27 de setembre de 2015.
La jornada va ser una festa de la democràcia, feta amb tranquil·litat, llibertat, plena d'il·lusions i també d'impaciència. Això és el que es pot llegir al manual del bon demòcrata. Però Spain is different -segons va decretar el ministre franquista Manuel Fraga en plena dictadura-, de manera què les eleccions també van estar farcides de molts neguits i negres ombres, malauradament previsibles. Coses d'un estat que se'n diu de dret però que veritablement està en mans de trilers, entabanadors i estafadors sense escrúpols, des de temps immemorials.
Els unionistes més abrandats van negar durant la campanya electoral la naturalesa plebiscitària de les eleccions. Ara s'afanyen a senyalar que l'independència ha perdut perquè el 52% dels votants no ho van fer a favor de la independència. Es a dir, sumen tots els vots que no són a favor com si fossin contra la independència. De res serveixen les queixes de CSQEP i d'Unió que no volen que els seus vots siguin comptats com oposats a la secessió, perquè demanen que es faci un referèndum oficial i vinculant pactat amb l'Estat i s'oposen a una Declaració Unilateral de Independència. Però els unionistes, no contents amb fer aquesta apropiació política indeguda, sumen a més a més els vots nuls i en blanc a favor de la seva causa.... Resultat: 52% de favorables al no. Una autèntica estafa democràtica. Un cop més, la manipulació ha sigut l'arma utilitzada pels poders fàctics de Madrit per intentar aigualir i anorrear l'aclaparadora victòria obtinguda per l'independentisme.
Alhora no s'avergonyeixen gens d'haver impedit que dos cent-mil catalans residents a l'estranger no hagin pogut votar lliurament per culpa del capteniment de l'Estat. En realitat i sense eufemismes, per culpa de la mala praxis i prevaricació del servei exterior d'Espanya. Per exemple, van extraviar els vots emesos pels residents a Itàlia o no van poder registrat-se als consolats per poder demanar el vot degut a les martingales que els van posar; o per la negligència del servei de correus ja què quasi totes les paperetes van arribar als ciutadans després de celebrades les eleccions; i per la parcialitat i sectarisme de la Junta Electoral Central, quan van allargar el termini perquè poguessin votar els militars en missió a l'estranger, potser perquè eren fàcilment manipulables per qüestions jeràrquiques i va negar el mateix tracte pels civils catalans emigrats a fora de Catalunya, però amb criteri propi no manipulable.....
No paga la pena parlar del favoritisme ni de l'arbitrarietat demostrada per les televisions i ràdios privades quan sistemàticament es van oblidar d'invitar les candidatures sobiranistes als molts espais dedicats a les eleccions autonòmiques, però si es van recordar de fer-ho abastament amb PPC, PSC, C's, Unió i fins i tot de CSQEP, per allò de la proximitat ideològica amb els partits tradicionals espanyols i amb PODEMOS. En canvi, la JEC si va atrevir-se a imposar la programació electoral de TV3 per compensar als partits unionistes per la retransmissió efectuada l'Onze de setembre. "Mori la llibertat d'informació", debian pensar els patriòtics magistrats de la Junta Electoral Central..... I de la premsa escrita cavernària més val no dir res de res. Només felicitar a La Razón per la seva capacitat premonitòria quan va anunciar en plena jornada de reflexió que Artur Mas seria imputat després de 27S. Així ha ocorregut dos dies després de la jornada electoral. Com la realitat sempre s'acaba imposant, el govern d'Espanya ha activat novament l'imputació política -encara no han paït la consulta del 9 de novembre de 2014!-, contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega per tal de continuar complint el seu propi full de ruta antidemocràtic. Volen escapçar el procés com si aquest depengués d'un sol home. Creuen què com a Espanya existeix una pulsió autoritària innata que fa i desfà tot el que vol al gust d'un cabdill, la resta del món també pateix aquesta patologia..... Doncs no!. Els catalans elegim els nostres líders en funció del servei que fan als ciutadans. I quan un falla, en triem un altre. Es a dir, el lideratge es dels ciutadans!. I francament, no crec que Espanya sigui capaç de tallar el coll a més de dos milions de ciutadans que estimen la democràcia, quasi tant com estimen la nostra nació....I que la volem lliure i sobirana. Som així!. I no canviarem pas perquè a Espanya no li agradi.....
Malgrat tot aquest comportament tant antidemocràtic i immoral de l'unionisme espanyolista, la independència va guanyar folgadament. Sense els tripijocs prevaricadors practicats sobre els votants de l'exterior, la majoria absoluta en vots i escons hages sigut abassegadora. Això va a missa!..... I com el nostre full de ruta es plenament democràtic, just, il·lusionant i esperançador, acabarà imposant-se per damunt dels trilers, entabanadors i estafadors nacionalistes espanyols.
Així sigui!.
La jornada va ser una festa de la democràcia, feta amb tranquil·litat, llibertat, plena d'il·lusions i també d'impaciència. Això és el que es pot llegir al manual del bon demòcrata. Però Spain is different -segons va decretar el ministre franquista Manuel Fraga en plena dictadura-, de manera què les eleccions també van estar farcides de molts neguits i negres ombres, malauradament previsibles. Coses d'un estat que se'n diu de dret però que veritablement està en mans de trilers, entabanadors i estafadors sense escrúpols, des de temps immemorials.
Els unionistes més abrandats van negar durant la campanya electoral la naturalesa plebiscitària de les eleccions. Ara s'afanyen a senyalar que l'independència ha perdut perquè el 52% dels votants no ho van fer a favor de la independència. Es a dir, sumen tots els vots que no són a favor com si fossin contra la independència. De res serveixen les queixes de CSQEP i d'Unió que no volen que els seus vots siguin comptats com oposats a la secessió, perquè demanen que es faci un referèndum oficial i vinculant pactat amb l'Estat i s'oposen a una Declaració Unilateral de Independència. Però els unionistes, no contents amb fer aquesta apropiació política indeguda, sumen a més a més els vots nuls i en blanc a favor de la seva causa.... Resultat: 52% de favorables al no. Una autèntica estafa democràtica. Un cop més, la manipulació ha sigut l'arma utilitzada pels poders fàctics de Madrit per intentar aigualir i anorrear l'aclaparadora victòria obtinguda per l'independentisme.
Alhora no s'avergonyeixen gens d'haver impedit que dos cent-mil catalans residents a l'estranger no hagin pogut votar lliurament per culpa del capteniment de l'Estat. En realitat i sense eufemismes, per culpa de la mala praxis i prevaricació del servei exterior d'Espanya. Per exemple, van extraviar els vots emesos pels residents a Itàlia o no van poder registrat-se als consolats per poder demanar el vot degut a les martingales que els van posar; o per la negligència del servei de correus ja què quasi totes les paperetes van arribar als ciutadans després de celebrades les eleccions; i per la parcialitat i sectarisme de la Junta Electoral Central, quan van allargar el termini perquè poguessin votar els militars en missió a l'estranger, potser perquè eren fàcilment manipulables per qüestions jeràrquiques i va negar el mateix tracte pels civils catalans emigrats a fora de Catalunya, però amb criteri propi no manipulable.....
No paga la pena parlar del favoritisme ni de l'arbitrarietat demostrada per les televisions i ràdios privades quan sistemàticament es van oblidar d'invitar les candidatures sobiranistes als molts espais dedicats a les eleccions autonòmiques, però si es van recordar de fer-ho abastament amb PPC, PSC, C's, Unió i fins i tot de CSQEP, per allò de la proximitat ideològica amb els partits tradicionals espanyols i amb PODEMOS. En canvi, la JEC si va atrevir-se a imposar la programació electoral de TV3 per compensar als partits unionistes per la retransmissió efectuada l'Onze de setembre. "Mori la llibertat d'informació", debian pensar els patriòtics magistrats de la Junta Electoral Central..... I de la premsa escrita cavernària més val no dir res de res. Només felicitar a La Razón per la seva capacitat premonitòria quan va anunciar en plena jornada de reflexió que Artur Mas seria imputat després de 27S. Així ha ocorregut dos dies després de la jornada electoral. Com la realitat sempre s'acaba imposant, el govern d'Espanya ha activat novament l'imputació política -encara no han paït la consulta del 9 de novembre de 2014!-, contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega per tal de continuar complint el seu propi full de ruta antidemocràtic. Volen escapçar el procés com si aquest depengués d'un sol home. Creuen què com a Espanya existeix una pulsió autoritària innata que fa i desfà tot el que vol al gust d'un cabdill, la resta del món també pateix aquesta patologia..... Doncs no!. Els catalans elegim els nostres líders en funció del servei que fan als ciutadans. I quan un falla, en triem un altre. Es a dir, el lideratge es dels ciutadans!. I francament, no crec que Espanya sigui capaç de tallar el coll a més de dos milions de ciutadans que estimen la democràcia, quasi tant com estimen la nostra nació....I que la volem lliure i sobirana. Som així!. I no canviarem pas perquè a Espanya no li agradi.....
Malgrat tot aquest comportament tant antidemocràtic i immoral de l'unionisme espanyolista, la independència va guanyar folgadament. Sense els tripijocs prevaricadors practicats sobre els votants de l'exterior, la majoria absoluta en vots i escons hages sigut abassegadora. Això va a missa!..... I com el nostre full de ruta es plenament democràtic, just, il·lusionant i esperançador, acabarà imposant-se per damunt dels trilers, entabanadors i estafadors nacionalistes espanyols.
Així sigui!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada