Espanya es troba atrapada en una realitat que no sap com entomar. El fet que des de Catalunya s'hagi endegat el camí cap a la independència de forma decidida i sense possibilitats de fer marxa enrere, ha descol·locat a l'Estat espanyol fins un punt d'autèntica follia.
Primer van intentar ignorar el problema fent allò que es diu que fan els estruços quan se senten amenaçats: amagar el cap dins d'un forat sota terra i no reconèixer l'existència de las demandes catalanes. Desprès van decidir que el millor que podien fer era prendre-s'ho en broma i per això van voler ridiculitzar i burlar-se de les formacions polítiques i entitats socials que recolzaven i impulsaven el procés. Tot seguit van intentar escapçar i anorrear els líders del moviment catalanista mitjançant la manipulació mediàtica, desfermada i dirigida per les rates que pul·lulen dins les clavegueres de l'Estat, a base de dossiers apòcrifs i noticies falses publicades per diaris afectes al nacionalisme espanyol institucional i per periodistes que s'hi van posar bé, però traint la seva ètica professional de forma vergonyosa. No contents amb això i donada l'impossibilitat metafísica d'utilitzar el text constitucional com eina per trobar una solució justa i democràtica al contenciós català, van decidir que l'única manera de fer servir el petri llibre sagrat fora com si es tractes d'un bat de beisbol per apallissar el cap de més de dos milions de ciutadans catalans, plens a vessar de renovades esperances i il·lusions, amb l'intenció de fer-nos recular cap a la resignació submisa i el sotmetiment incondicional a l'Espanya eterna i immutable. Finalment, han acabat desplegant tota la artilleria legal, al·legal i il·legal al seu abast, servida sense manies ni escrúpols per jutges, fiscals, advocats de l'estat i les diverses instàncies judicials, fins arribar al Tribunal Constitucional, els quals són utilitzats com a mur de contenció anti-català, cadafal de la llibertat i botxins de la democràcia.
S'ha de dir que s'han negat sistemàticament a parlar, dialogar i enraonar amb els legítims representants de Catalunya -Generalitat, comissió parlamentària a les Corts, president Mas-, excusant-se amb una suposada manca de respecte per part catalana, de l'estat de dret espanyol. Es a dir, han canviat les regles de joc i l'han transformat en el dret de l'estat -el dret de Madrit!- per imposar les seves normes en defensa dels seus interessos -de tota mena-, com si els ciutadans catalans ja no forméssim part d'aquest estat i per tant, no es tinguessin que atendre les nostres demandes.... Mai han volgut escoltar els clams dels ciutadans catalans quan ens hem quedat sense veu demanant democràcia i justícia. En definitiva, han substituït els codis democràtics universalment acceptats pel codi penal espanyol, amb la sana intenció de solucionar d'aquesta manera les reivindicacions catalanes..... Una follia!. Una veritable follia!.
Però els catalans no defallim. Més del 70% dels ciutadans amb dret a vot defensem el dret d'autodeterminació, malgrat alguns que fins ara ho defensaven s'hagin passat al bàndol dels botiflers. El 50% dels ciutadans volem directament la independència ja, sense comptar el 60% dels vots de ciutadans residents a l'estranger -dos-cents mil dels quals 14.000 votants que ho van poder fer les darreres eleccions; el 64% ho van fer a llistes independentistes- i de les desenes de milers de ciutadans que van votar opcions indefinides -Unió Democràtica i CSQEP-. Les darreres Diades, el 30% del habitants de Catalunya ens hem manifestat any darrera any cridant amb esperança i il·lusió a favor de la independència.
Us imagineu que el 30% dels ciutadans alemanys, francesos, anglesos, americans o d'Andorra es manifestessin reiteradament per les places i carrers de les seves respectives capitals i el govern de torn fes oïdes sordes a les seves reivindicacions?.
Doncs bé!. Tot això està passant a l'Estat Espanyol. Un govern de sords que no sap ni vol parlar. Uns polítics espanyols que han renunciat a fer política i en canvi utilitzen la llei i els jutges per aconseguir allò que no poden obtenir amb vots. Una judicatura partidista i que no coneix l'objectivitat, l'equanimitat i el veritable sentit de justícia. Un TC que farà la feina de policia, torturador -sentències lentes i de partit- i botxí. Un Estat que té por a la democràcia i avantposa el seu dret a la justícia i llibertat dels ciutadans. I uns mitjans de comunicació servils i deutors amb els poders polítics, financers i burocràtics que manen per damunt de tot i tothom.
Perquè volem la independència?. Algú necessita més arguments?. Fa tres-cents anys vam perdre la guerra de successió. Catalunya va perdre els drets nacionals i la llibertat. Des d'aleshores estem vivim en un perpetu armistici artificial salpebrat d'episodis de violència i repressió, dins d'un Estat que a més de conquerir-nos ha volgut anorrear-nos i esclafar-nos com cultura i com poble. Des de 1714 s'està aplicant sobre els ciutadans catalans el Decret de Nova Planta, aquell que demana que "se consiga el efecto sin que se note el cuidado". Aquest decret s'ha convertit en una mena de bíblia, la qual el nacionalisme espanyol segueix al peu de la lletra, segle darrera segle i règim darrera règim. Fins ara. Malgrat tot, l'encaix de Catalunya dins l'Estat espanyol mai no ha reeixit. Catalunya no és Castella. Però Espanya si és Castella. I aquesta Espanya castellana mai acceptarà compartir el poder polític, econòmic, financer, cultural i burocràtic amb ningú. I menys amb Catalunya, per una barreja de gelosia, enveja i superba.
Ja que van voler aconseguir l'efecte sense que importes gens ni mica si es notava o no la cura, els catalans vam obrir el ulls i l'intel·lecte i van cridar: Prou!. El 10 de juliol de 2010 més d'un milió de catalans van entendre el missatge que ens va enviar el TC i vam iniciar el camí que ens ha de portar a la plena sobirania de Catalunya. Van arribar a la conclusió que dins d'Espanya, per Catalunya, no hi ha futur, ni esperança, ni il·lusions.... Ni llibertat!. Ni democràcia!.
Per això volem la independència......
Primer van intentar ignorar el problema fent allò que es diu que fan els estruços quan se senten amenaçats: amagar el cap dins d'un forat sota terra i no reconèixer l'existència de las demandes catalanes. Desprès van decidir que el millor que podien fer era prendre-s'ho en broma i per això van voler ridiculitzar i burlar-se de les formacions polítiques i entitats socials que recolzaven i impulsaven el procés. Tot seguit van intentar escapçar i anorrear els líders del moviment catalanista mitjançant la manipulació mediàtica, desfermada i dirigida per les rates que pul·lulen dins les clavegueres de l'Estat, a base de dossiers apòcrifs i noticies falses publicades per diaris afectes al nacionalisme espanyol institucional i per periodistes que s'hi van posar bé, però traint la seva ètica professional de forma vergonyosa. No contents amb això i donada l'impossibilitat metafísica d'utilitzar el text constitucional com eina per trobar una solució justa i democràtica al contenciós català, van decidir que l'única manera de fer servir el petri llibre sagrat fora com si es tractes d'un bat de beisbol per apallissar el cap de més de dos milions de ciutadans catalans, plens a vessar de renovades esperances i il·lusions, amb l'intenció de fer-nos recular cap a la resignació submisa i el sotmetiment incondicional a l'Espanya eterna i immutable. Finalment, han acabat desplegant tota la artilleria legal, al·legal i il·legal al seu abast, servida sense manies ni escrúpols per jutges, fiscals, advocats de l'estat i les diverses instàncies judicials, fins arribar al Tribunal Constitucional, els quals són utilitzats com a mur de contenció anti-català, cadafal de la llibertat i botxins de la democràcia.
S'ha de dir que s'han negat sistemàticament a parlar, dialogar i enraonar amb els legítims representants de Catalunya -Generalitat, comissió parlamentària a les Corts, president Mas-, excusant-se amb una suposada manca de respecte per part catalana, de l'estat de dret espanyol. Es a dir, han canviat les regles de joc i l'han transformat en el dret de l'estat -el dret de Madrit!- per imposar les seves normes en defensa dels seus interessos -de tota mena-, com si els ciutadans catalans ja no forméssim part d'aquest estat i per tant, no es tinguessin que atendre les nostres demandes.... Mai han volgut escoltar els clams dels ciutadans catalans quan ens hem quedat sense veu demanant democràcia i justícia. En definitiva, han substituït els codis democràtics universalment acceptats pel codi penal espanyol, amb la sana intenció de solucionar d'aquesta manera les reivindicacions catalanes..... Una follia!. Una veritable follia!.
Però els catalans no defallim. Més del 70% dels ciutadans amb dret a vot defensem el dret d'autodeterminació, malgrat alguns que fins ara ho defensaven s'hagin passat al bàndol dels botiflers. El 50% dels ciutadans volem directament la independència ja, sense comptar el 60% dels vots de ciutadans residents a l'estranger -dos-cents mil dels quals 14.000 votants que ho van poder fer les darreres eleccions; el 64% ho van fer a llistes independentistes- i de les desenes de milers de ciutadans que van votar opcions indefinides -Unió Democràtica i CSQEP-. Les darreres Diades, el 30% del habitants de Catalunya ens hem manifestat any darrera any cridant amb esperança i il·lusió a favor de la independència.
Us imagineu que el 30% dels ciutadans alemanys, francesos, anglesos, americans o d'Andorra es manifestessin reiteradament per les places i carrers de les seves respectives capitals i el govern de torn fes oïdes sordes a les seves reivindicacions?.
Doncs bé!. Tot això està passant a l'Estat Espanyol. Un govern de sords que no sap ni vol parlar. Uns polítics espanyols que han renunciat a fer política i en canvi utilitzen la llei i els jutges per aconseguir allò que no poden obtenir amb vots. Una judicatura partidista i que no coneix l'objectivitat, l'equanimitat i el veritable sentit de justícia. Un TC que farà la feina de policia, torturador -sentències lentes i de partit- i botxí. Un Estat que té por a la democràcia i avantposa el seu dret a la justícia i llibertat dels ciutadans. I uns mitjans de comunicació servils i deutors amb els poders polítics, financers i burocràtics que manen per damunt de tot i tothom.
Perquè volem la independència?. Algú necessita més arguments?. Fa tres-cents anys vam perdre la guerra de successió. Catalunya va perdre els drets nacionals i la llibertat. Des d'aleshores estem vivim en un perpetu armistici artificial salpebrat d'episodis de violència i repressió, dins d'un Estat que a més de conquerir-nos ha volgut anorrear-nos i esclafar-nos com cultura i com poble. Des de 1714 s'està aplicant sobre els ciutadans catalans el Decret de Nova Planta, aquell que demana que "se consiga el efecto sin que se note el cuidado". Aquest decret s'ha convertit en una mena de bíblia, la qual el nacionalisme espanyol segueix al peu de la lletra, segle darrera segle i règim darrera règim. Fins ara. Malgrat tot, l'encaix de Catalunya dins l'Estat espanyol mai no ha reeixit. Catalunya no és Castella. Però Espanya si és Castella. I aquesta Espanya castellana mai acceptarà compartir el poder polític, econòmic, financer, cultural i burocràtic amb ningú. I menys amb Catalunya, per una barreja de gelosia, enveja i superba.
Ja que van voler aconseguir l'efecte sense que importes gens ni mica si es notava o no la cura, els catalans vam obrir el ulls i l'intel·lecte i van cridar: Prou!. El 10 de juliol de 2010 més d'un milió de catalans van entendre el missatge que ens va enviar el TC i vam iniciar el camí que ens ha de portar a la plena sobirania de Catalunya. Van arribar a la conclusió que dins d'Espanya, per Catalunya, no hi ha futur, ni esperança, ni il·lusions.... Ni llibertat!. Ni democràcia!.
Per això volem la independència......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada