La justícia, a Espanya, no es fiable. Sé que dir això és greu..... Certament, és espantós!. Però puc afirmar-ho degut al capteniment que aquests darrers anys han tingut jutges i magistrats, fiscals, el Consell General del Poder Judicial, l'Audiència Nacional o el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Si hi sumem altres instàncies concernides al món de la justícia, com ara el Tribunal Constitucional, o la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, braços armats de la judicatura i repressors dels suposats delinqüents, el quadro que se'ns presenta ja estarà complert. I resulta d'allò més galdós.....
Aquesta reflexió es veu plenament confirmada si llegim -estorats!- el comunicat que el TSJC ha fet públic el 13 d'octubre i que també ha fet seu el CGPJ -o potser ha sigut inspirat pel mateix Consejo-, en el qual es queixen amargament de "l'atac directe i sense pal·liatius a la independència judicial", davant la convocatòria de manifestacions i concentracions a les portes del Palau de Justícia els dies que Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega han tingut que declarar com imputats pels fets ocorreguts el 9 de novembre de l'any passat. Ens recorden que "la independència judicial no es un privilegi dels jutges sinó una garantia pels ciutadans". Acaben insistint que "no es pot promoure la desconfiança social i pressionar els jutges ja que constitueix una negació de les bases de la convivència política". Demanen "respecte als valors democràtics" i reclamen "responsabilitat a aquells que tenen el deure de garantir la convivència en pau i llibertat".
Mai abans els jutges es van veure amenaçats quan, per exemple, el senyor Camps -president de la Generalitat valenciana- va ser acompanyat pel govern valencià en ple i de bona part de la cúpula del PP fins els tribunals valencians, quan va ser jutjat -i exonerat- per corrupció. Ni s'han queixat per l'inhabilitació d'alguns jutges que investigaven la corrupció de Gürtel o Bárcenas, o per la destrucció de proves feta pel PP, o pels discos durs esborrats d'ordinadors confiscats propietat del mateix partit. O quan Garcia-Albiol va anar a declarar com imputat acusat de xenofòbia i racisme rodejat de tots els seus companys del PP català fins les portes dels jutjats. O pel suport donat de forma explícita pel president espanyol Felipe González al seu ministre Barrionuevo i el sots-secretari d'estat Rafael Vera acusats i condemnats per la guerra bruta desfermada contra ETA. I si parlem de les filtracions a la premsa amiga de secrets del sumari que passen a exhibir-se impúdicament o de les investigacions policials contra persones a les quals se'ls vulnera sistemàticament la presumpció d'innocència fent públics informes reals o ficticis i passant les informacions a periodistes sense escrúpols.... Fins i tot, hores d'ara l'Estat està maniobrant per garantir-se un TSJC més dur contra el procés independentista. Per això, el CGPJ prepara la substitució del jutge Gimeno, president del TSJC, per algú més proper i submís a les tesis del govern del PP, partit el qual al seu torn controla el CGPJ.
Doncs bé, tot això no els ha causat la mínima sensació d'atac a l'independència judicial, ni els ha semblat cap mena de vulneració de les garanties dels ciutadans, ni s'han lamentat mai de pressions als jutges, ni de cap manca de respecte als valors democràtics. Mai han demanat responsabilitat als que tenien el deure de garantir la convivència en pau i llibertat..... Només se senten amenaçats quan els ciutadans mostren el seu suport a tres polítics imputats per fer política!.
La justícia castellana no es de fiar. Es subjectiva. Es partidista. No es equànime. I es deixa potinejar pel poder polític, davant del qual, sovint, es plega.... Per tant, es injusta, feixuga i lenta!.
¿O potser el magistrats del TSJC i els membres del CGPJ pensaven que davant d'unes imputacions -i amenaces de jutjar-los- per uns fets purament polítics, induïts pel govern d'Espanya, instigats pel Partit Popular i acceptats per la judicatura -ara ploramiques- a instàncies d'una fiscalia fracturada i amb membres destituïts o dimitits per les desvergonyides ingerències del govern de Mariano Rajoy, es pensaven, dic, que els ciutadans romandrien callats, impàvids i submisos davant tanta arbitrarietat?.
Quan el món judicial es deixa manipular pel poder polític i els periodistes, passen coses com les que estan passant ara: La gent no hi confia ni se'n fia!. I de la manca de confiança a la manca de respecte només hi ha una passa. Si la judicatura entra en el joc polític de grau o per força, fent imputacions polítiques i buscant conseqüències polítiques, la judicatura resulta injusta, inepta i menyspreable. I el més greu es que potser només afecta a les altes esferes judicials, però el mal s'escampa per tota la judicatura. Per totes les instàncies. Per tots el jutges. Una veritable tragèdia!. I un veritable atemptat a l'Estat de Dret......
Per a mi, el capteniment de la justícia espanyola es una causa molt important que em decanta cap a la independència: vull respectar els jutges, els fiscals, la llei i la Justícia. Però la que imparteix justícia a Espanya no es de fiar. Prefereixo una de vell-nou que sigui justa, imparcial, ràpida i curosa amb els drets de les persones. A Espanya això no passa..... Perquè els jutges espanyols fins ara han permès i tolerat que això passes!.
Aquesta reflexió es veu plenament confirmada si llegim -estorats!- el comunicat que el TSJC ha fet públic el 13 d'octubre i que també ha fet seu el CGPJ -o potser ha sigut inspirat pel mateix Consejo-, en el qual es queixen amargament de "l'atac directe i sense pal·liatius a la independència judicial", davant la convocatòria de manifestacions i concentracions a les portes del Palau de Justícia els dies que Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega han tingut que declarar com imputats pels fets ocorreguts el 9 de novembre de l'any passat. Ens recorden que "la independència judicial no es un privilegi dels jutges sinó una garantia pels ciutadans". Acaben insistint que "no es pot promoure la desconfiança social i pressionar els jutges ja que constitueix una negació de les bases de la convivència política". Demanen "respecte als valors democràtics" i reclamen "responsabilitat a aquells que tenen el deure de garantir la convivència en pau i llibertat".
Mai abans els jutges es van veure amenaçats quan, per exemple, el senyor Camps -president de la Generalitat valenciana- va ser acompanyat pel govern valencià en ple i de bona part de la cúpula del PP fins els tribunals valencians, quan va ser jutjat -i exonerat- per corrupció. Ni s'han queixat per l'inhabilitació d'alguns jutges que investigaven la corrupció de Gürtel o Bárcenas, o per la destrucció de proves feta pel PP, o pels discos durs esborrats d'ordinadors confiscats propietat del mateix partit. O quan Garcia-Albiol va anar a declarar com imputat acusat de xenofòbia i racisme rodejat de tots els seus companys del PP català fins les portes dels jutjats. O pel suport donat de forma explícita pel president espanyol Felipe González al seu ministre Barrionuevo i el sots-secretari d'estat Rafael Vera acusats i condemnats per la guerra bruta desfermada contra ETA. I si parlem de les filtracions a la premsa amiga de secrets del sumari que passen a exhibir-se impúdicament o de les investigacions policials contra persones a les quals se'ls vulnera sistemàticament la presumpció d'innocència fent públics informes reals o ficticis i passant les informacions a periodistes sense escrúpols.... Fins i tot, hores d'ara l'Estat està maniobrant per garantir-se un TSJC més dur contra el procés independentista. Per això, el CGPJ prepara la substitució del jutge Gimeno, president del TSJC, per algú més proper i submís a les tesis del govern del PP, partit el qual al seu torn controla el CGPJ.
Doncs bé, tot això no els ha causat la mínima sensació d'atac a l'independència judicial, ni els ha semblat cap mena de vulneració de les garanties dels ciutadans, ni s'han lamentat mai de pressions als jutges, ni de cap manca de respecte als valors democràtics. Mai han demanat responsabilitat als que tenien el deure de garantir la convivència en pau i llibertat..... Només se senten amenaçats quan els ciutadans mostren el seu suport a tres polítics imputats per fer política!.
La justícia castellana no es de fiar. Es subjectiva. Es partidista. No es equànime. I es deixa potinejar pel poder polític, davant del qual, sovint, es plega.... Per tant, es injusta, feixuga i lenta!.
¿O potser el magistrats del TSJC i els membres del CGPJ pensaven que davant d'unes imputacions -i amenaces de jutjar-los- per uns fets purament polítics, induïts pel govern d'Espanya, instigats pel Partit Popular i acceptats per la judicatura -ara ploramiques- a instàncies d'una fiscalia fracturada i amb membres destituïts o dimitits per les desvergonyides ingerències del govern de Mariano Rajoy, es pensaven, dic, que els ciutadans romandrien callats, impàvids i submisos davant tanta arbitrarietat?.
Quan el món judicial es deixa manipular pel poder polític i els periodistes, passen coses com les que estan passant ara: La gent no hi confia ni se'n fia!. I de la manca de confiança a la manca de respecte només hi ha una passa. Si la judicatura entra en el joc polític de grau o per força, fent imputacions polítiques i buscant conseqüències polítiques, la judicatura resulta injusta, inepta i menyspreable. I el més greu es que potser només afecta a les altes esferes judicials, però el mal s'escampa per tota la judicatura. Per totes les instàncies. Per tots el jutges. Una veritable tragèdia!. I un veritable atemptat a l'Estat de Dret......
Per a mi, el capteniment de la justícia espanyola es una causa molt important que em decanta cap a la independència: vull respectar els jutges, els fiscals, la llei i la Justícia. Però la que imparteix justícia a Espanya no es de fiar. Prefereixo una de vell-nou que sigui justa, imparcial, ràpida i curosa amb els drets de les persones. A Espanya això no passa..... Perquè els jutges espanyols fins ara han permès i tolerat que això passes!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada