El dissabte passat, pocs minuts després que Oriol Junqueras contra-programés la conferència que havia anunciat Artur Mas, el president va demanar a l'ANC, Òmnium, l'AMI i els molts centenars d'entitats adherides al pacte nacional pel dret a decidir que donessin un pas més enllà i proposessin una llista el més transversal i unitària que fora possible aconseguir per guanyar les properes eleccions plebiscitàries, a celebrar el 27 de setembre d'enguany.... Dintre tot just de noranta dies!. El dilluns següent, el president va ser entrevistat a TV3 i va referir-se novament a la seva petició, per tal de clarificar y justificar -un cop més!- la proposta etzibada.
El cert és que la nova proposta d'Artur Mas, malgrat que ara vagi dirigida a la societat civil i no als partit polítics independentistes, en el fons és la mateixa que va anunciar mesos enrere, desprès de l'èxit de la consulta del 9 novembre de l'any passat. Advoca per presentar una llista unitària per tal d'evidenciar davant l'opinió publica nacional i internacional el caracter inequívocament plebiscitari de la propera convocatòria electoral. Però aquesta proposta ja va ser refusada tant per la CUP -de forma absolutament previsible-, com per ERC -de forma veritablement decebedora-. Ara, s'ha re-obert un debat que ja estava tancat i que amenaça enfrontar el món sobiranista entre els partidaris i els detractors de la llista independentista única i transversal.....
Vagi per endavant que soc un convençut partidari i ferm defensor de fer la llista unitària. Però que recolzi la proposta d'Artur Mas no es gaire significatiu. Més aviat, gens significatiu!. Entenc i comparteixo les raons exposades per ell i em semblen molt engrescadors -i certament invencibles!- els possibles resultats que obtindria cas de presentar-se una candidatura tan potent ... Per tant, no comparteixo ni el fons ni sobretot les formes esgrimides per ERC i el seu líder, Oriol Junqueras al rebutjar-la. No crec que el nombre d'escons obtinguts per almenys tres llistes sobiranistes sigui superior als que possiblement sumessin la llista unitària. Ans el contrari!. Entre d'altres raons pel caràcter plebiscitari de la convocatòria. Quan els ciutadans hauriem de decidir a favor o contra la independència no hauriem de distreure'ns entre més o menys estat del benestar, enfrontaments entre dretes o esquerres o prioritzar o no l'eix social per damunt de qualsevol altre. Aquestes qüestions ja seran objecte d'un profund debat quan haguem aconseguit arribar a Ítaca, no abans. Ara tots volem conquerir la independència per poder administrar tots el recursos i instruments que ara se'n van a Madrit i queden a les seves mans, sense que pugem disposar d'ells lliurament. Entre el 28 de setembre i el día de la independència el govern haurà de ser de concentració, no de confrontació i per tant, serà a les següents eleccions on es tindran que dirimir el què, com, quina i perquè volem la independència. Serà aleshores quan els partits es podran barallar tant com vulguin per esgarrapar els vots....
Ja sé que la meva opinió no val per res, però per això mateix m'atreveixo a parlar sense embuts. ERC i Oriol Junqueras estan mostrant el costat més calculador, egoista i envejós que adorna el seu partidisme -exacerbat, hores d'ara-..... Volen derrotar CDC i substituir el lideratge d'Artur Mas per poder ser hegemònics en l'escenari polític de la futura Catalunya lliure. Per aconseguir-ho no escatimen esforços ni maniobres. Prioritzen l'enfrontament dretes-esquerres per sobre de la independència. Contraposen -sense adonar-se- l'eix social a l'eix sobiranista. S'acosten a les formes i maneres de PODEMOS o d'Ada Colau demostrant el complex d'inferioritat ideològic que els tenalla. Si Artur Mas anuncia que farà una conferència per fer algun anunci important, immediatament ERC organitza un altre acte protagonitzat per Oriol Junqueras per tal de contra-programar el show de CDC. Donen raons inversemblants per justificar el seu rebuig a la llista unitària, com ara que separats sumarem més..... Excuses de malt pagador!. Calculadors, egoistes, envejosos i exageradament partidistes. Així es comporta ERC en aquest temps històrics per Catalunya. Però tot això es legítim.......!.
Potser si que és legítim. El que passa es que hores d'ara no és convenient. No aconseguirem la independència si no renunciem -ep, tots plegats!- a les petiteses i mesquineses polítiques pròpies del partidisme quotidià. No és bo que Artur Mas vagui fent propostes sense encomanar-se ni a deu ni al diable, per més engrescadores que puguin resultar. Ni pensar que com és el líder del procés i pateix l'acarnissament de l'Estat espanyol, tothom ha de estar al seu costat incondicionalment. Tampoc és bo que es rebutgin sistemàticament totes les propostes que es fan perquè las han tingut els altres i no nosaltres, o imitar i menysprear tot el que fa o diu el president perquè jo vull ser el líder i tinc les mans netes i ell no..... I per damunt de tot, no oblidessim pas que la independència és un mitjà, un instrument per millorar les condicions socials, polítiques, econòmiques i culturals dels ciutadans catalans. La independència no es un fi en si mateix. De la mateixa manera, la independència no es suplica, s'agafa. No es pot utilitzar com una eina partidista, per aconseguir més poder polític o per guanyar eleccions.
En el nostre cas, sempre, sempre sempre! s'ha de recordar que la independència ens l'hem guanyat els ciutadans catalans. Nosaltres l'hem lluitat, l'hem exigit i l'hem recolzat incondicionalment!. Milions de veus l'hem demanat any rere any i seran els nostres vots els que faran realitat el nostre objectiu. Per tant, no permetrem que les misèries d'uns pocs frustrin les esperances i anhels de moltíssims. La independència es nostra, no d'Artur Mas, ni d'Oriol Junqueras, ni de David Fernàndez o Quim Arrufat, ni de Jordi Sànchez, ni de Muriel Casals, ni de Josep Maria Vila d'Abadal, a títol individual. La independència és el patrimoni col·lectiu de set milions i mig de persones.... favorables o contraris a ella. Però és de tots, no d'uns quants.
El cert és que la nova proposta d'Artur Mas, malgrat que ara vagi dirigida a la societat civil i no als partit polítics independentistes, en el fons és la mateixa que va anunciar mesos enrere, desprès de l'èxit de la consulta del 9 novembre de l'any passat. Advoca per presentar una llista unitària per tal d'evidenciar davant l'opinió publica nacional i internacional el caracter inequívocament plebiscitari de la propera convocatòria electoral. Però aquesta proposta ja va ser refusada tant per la CUP -de forma absolutament previsible-, com per ERC -de forma veritablement decebedora-. Ara, s'ha re-obert un debat que ja estava tancat i que amenaça enfrontar el món sobiranista entre els partidaris i els detractors de la llista independentista única i transversal.....
Vagi per endavant que soc un convençut partidari i ferm defensor de fer la llista unitària. Però que recolzi la proposta d'Artur Mas no es gaire significatiu. Més aviat, gens significatiu!. Entenc i comparteixo les raons exposades per ell i em semblen molt engrescadors -i certament invencibles!- els possibles resultats que obtindria cas de presentar-se una candidatura tan potent ... Per tant, no comparteixo ni el fons ni sobretot les formes esgrimides per ERC i el seu líder, Oriol Junqueras al rebutjar-la. No crec que el nombre d'escons obtinguts per almenys tres llistes sobiranistes sigui superior als que possiblement sumessin la llista unitària. Ans el contrari!. Entre d'altres raons pel caràcter plebiscitari de la convocatòria. Quan els ciutadans hauriem de decidir a favor o contra la independència no hauriem de distreure'ns entre més o menys estat del benestar, enfrontaments entre dretes o esquerres o prioritzar o no l'eix social per damunt de qualsevol altre. Aquestes qüestions ja seran objecte d'un profund debat quan haguem aconseguit arribar a Ítaca, no abans. Ara tots volem conquerir la independència per poder administrar tots el recursos i instruments que ara se'n van a Madrit i queden a les seves mans, sense que pugem disposar d'ells lliurament. Entre el 28 de setembre i el día de la independència el govern haurà de ser de concentració, no de confrontació i per tant, serà a les següents eleccions on es tindran que dirimir el què, com, quina i perquè volem la independència. Serà aleshores quan els partits es podran barallar tant com vulguin per esgarrapar els vots....
Ja sé que la meva opinió no val per res, però per això mateix m'atreveixo a parlar sense embuts. ERC i Oriol Junqueras estan mostrant el costat més calculador, egoista i envejós que adorna el seu partidisme -exacerbat, hores d'ara-..... Volen derrotar CDC i substituir el lideratge d'Artur Mas per poder ser hegemònics en l'escenari polític de la futura Catalunya lliure. Per aconseguir-ho no escatimen esforços ni maniobres. Prioritzen l'enfrontament dretes-esquerres per sobre de la independència. Contraposen -sense adonar-se- l'eix social a l'eix sobiranista. S'acosten a les formes i maneres de PODEMOS o d'Ada Colau demostrant el complex d'inferioritat ideològic que els tenalla. Si Artur Mas anuncia que farà una conferència per fer algun anunci important, immediatament ERC organitza un altre acte protagonitzat per Oriol Junqueras per tal de contra-programar el show de CDC. Donen raons inversemblants per justificar el seu rebuig a la llista unitària, com ara que separats sumarem més..... Excuses de malt pagador!. Calculadors, egoistes, envejosos i exageradament partidistes. Així es comporta ERC en aquest temps històrics per Catalunya. Però tot això es legítim.......!.
Potser si que és legítim. El que passa es que hores d'ara no és convenient. No aconseguirem la independència si no renunciem -ep, tots plegats!- a les petiteses i mesquineses polítiques pròpies del partidisme quotidià. No és bo que Artur Mas vagui fent propostes sense encomanar-se ni a deu ni al diable, per més engrescadores que puguin resultar. Ni pensar que com és el líder del procés i pateix l'acarnissament de l'Estat espanyol, tothom ha de estar al seu costat incondicionalment. Tampoc és bo que es rebutgin sistemàticament totes les propostes que es fan perquè las han tingut els altres i no nosaltres, o imitar i menysprear tot el que fa o diu el president perquè jo vull ser el líder i tinc les mans netes i ell no..... I per damunt de tot, no oblidessim pas que la independència és un mitjà, un instrument per millorar les condicions socials, polítiques, econòmiques i culturals dels ciutadans catalans. La independència no es un fi en si mateix. De la mateixa manera, la independència no es suplica, s'agafa. No es pot utilitzar com una eina partidista, per aconseguir més poder polític o per guanyar eleccions.
En el nostre cas, sempre, sempre sempre! s'ha de recordar que la independència ens l'hem guanyat els ciutadans catalans. Nosaltres l'hem lluitat, l'hem exigit i l'hem recolzat incondicionalment!. Milions de veus l'hem demanat any rere any i seran els nostres vots els que faran realitat el nostre objectiu. Per tant, no permetrem que les misèries d'uns pocs frustrin les esperances i anhels de moltíssims. La independència es nostra, no d'Artur Mas, ni d'Oriol Junqueras, ni de David Fernàndez o Quim Arrufat, ni de Jordi Sànchez, ni de Muriel Casals, ni de Josep Maria Vila d'Abadal, a títol individual. La independència és el patrimoni col·lectiu de set milions i mig de persones.... favorables o contraris a ella. Però és de tots, no d'uns quants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada