"Antes se romperà Catalunya que España". L'expresident del Gobierno José Maria Aznar López no és caracteritza precisament pels seus dots de profeta. Ni tan sols d'endevinador de fira. Aquesta sentència la va pronunciar fa uns mesos, davant el seguit d'actuacions i pronunciaments que es produïen a Catalunya -que encara es produeixen!- i que tant desassossec desferma entre els ultra-nacionalistes espanyols més abrandats. Més que un pronòstic manifesten un desig; és a dir, voldrien que els catalans ens dividíssim i per tant ens afeblíssim per així poder vèncer més fàcilment el que ells anomenen despectivament com a desafio independentista.
Aquesta mena de mals averanys també són utilitzats habitualment pel ministre amb més mala bava de tots els que integren l'actual govern del senyor Rajoy: Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior. Aquest home, de fàcil jaculatòria, que viu i respira santedat i avemaries i que es vanta de formar part d'allò que alguns qualifiquen com a secta -l'Opus Dei-, està obsessionat en anunciar a tort i dret un suposat enfrontament entre homes i dones, pares i fills o els veïns del primer pis contra els del quart -tot això passa només a Catalunya, per descomptat-, tot i advertint que podria derivar en autèntica violència física. Jorge Fernández es lamenta amb amargura -però també amb delit- que el separatisme està dividint les families i la societat catalana, i enfrontant els uns contra els altres, amb la vana esperança que cridant el mal temps desfermarà la tempesta. I per provocar i impulsar aquesta mena de reaccions viscerals carregades de brutalitat i injustícies no dubte en utilitzar barroerament tots els instruments que té al seu abast: la Policia Nacional i la guàrdia civil. Investigacions forassenyades contra jutges aparentment sobiranistes, informes difamatoris oficiosos contra polítics catalans filtrats sistemàticament a periodistes sicaris del poder, així com mil i una amenaces contra els catalanistes que confiem en els principis democràtics i en la Justícia, són diligentment patrocinades per aquest ministre el qual no sap que és la tradició judeocristiana, per més catòlic, apostòlic i romà que consideri el seu comportament, ja sigui privat o públic. I sovint, també l'ètica política i la decència ciutadana, en ell, brillen per la seva absència.
Així doncs, els nacional-unionistes es deleixen pels inexistents enfrontaments i divisions dins la societat catalana. Però, i entre ells?. Quins efectes causa el desafio independentista?.
Els efectes més evidents que pateixen són no comprendre absolutament res del que passa a Catalunya ni del què volem els catalans. En conseqüència, fer contínuament el ridícul de la forma més descarnada que és possible fer-ho es un altre de les seves senyes d'identitat. Aznar volia trencar Catalunya i s'està trencant el seu propi partit. I és que la corrupció és molt destructiva. Bárcenas, Gürtel, sobres amb diner negre generosament repartits entre la cúpula popular, pagaments de les reformes de la seu del partit amb diners d'origen desconegut, comptabilitat i caixes B a dojo -a la seu central i sucursals arreu de l'Estat-, comissions cobrades a les constructores i finançament irregular del partit. BANKIA, l'estafa de les preferents i una nefasta gestió financera amb un cost de més de 23.000 milions d'euros en ajuts públics, targetes de crèdit fosques de lliure disposició en mans dels polítics conservadors palanquejats al banc popular.... I una constant utilització i manipulació de policies, jutges i fiscals en defensa de la seva ideologia política. Policies extremadament loquaços amb la caverna. Jutges mesells però vulnerables al dictat de la premsa afí als populars, i fiscals agraïts i obedients.... fins que diuen prou!.
Mariano Rajoy ara diu que no sap què farà la fiscalia general de l'Estat amb la no consulta del 9 de novembre i amb Artur Mas i alguns consellers de la Generalitat. Afirma que no ha donat cap ordre a la fiscalia però l'omnipresent Soraya Sáenz de Santamaria insta -ordena i mana, en realitat- al fiscal Torres Dulce perquè presenti una querella penal contra Artur Mas. Torres s'encomana a la fiscalia de Catalunya i aquesta li contesta per dues vegades que no veuen base per la querella. I..... booom!. Explota un enfrontament entre fiscals i amb el Gobierno d'Espanya. Rajoy i companyia volen empaperar -inhabilitar o empresonar-, tant si com no, a Artur Mas per què no se vaya de rositas desprès del desafiament celebrat el 9 de novembre passat, però molts juristes creuen que no hi ha cap delicte que denunciar ni jutjar. Voilà la ruptura anunciada per Aznar. Però a casa seva!. Heus ací el violent enfrontament patrocinat per Fernández Díaz. Entre fiscals i jutges castellans contra el Gobierno!. Aquesta és la mena de ridícul que fa el Gobierno de Espanya, de la mà de Mariano Rajoy Brey. Voler manipular la judicatura, la fiscalia o el tribunal constitucional té un preu: La extravagància, la vergonya aliena, l'esperpent més valleinclanesc que hom ha conegut des de fa molt de temps. I el descrèdit internacional afegit.
Uns dels pocs arguments mínimamente assenyats que fan servir Rajoy i els nacionalistes espanyols contra els independentistes és afirmar que els catalans no podem exercir el dret d'autodeterminació perquè Catalunya mai ha sigut una colònia. Doncs bé, sembla que fins i tot aquest argument no és defensat per tothom amb la mateixa convicció. El cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra espanyol opina que "quan la metròpoli es fa dèbil és quan té lloc la caiguda". "Processos d'aquest tipus tenen lloc quan el poder central és dèbil". I va comparar la situació actual amb l'Espanya de 1898, quan va perdre les seves últimes colònies: Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam. Jo afegeixo que la desconsideració, la falta de respecte i el tracte que dona el govern d'en Rajoy a Catalunya i els catalans des de sempre i durant l'actual legislatura, són els mateixos que varen donar Cánovas i Sagasta a les colònies americanes i del Pacífic a les darreries del segle XIX. Sortosament, el general Domínguez Buj també ha rebutjat que el sobiranisme pugui arreglar-se amb l'ús de la força o els tribunals, encara que afegint que "les forces armades son l'eina que té el govern per fer complir la llei i la constitució" i que com a tal han d'obeir les ordres de l'Executiu espanyol.
La capacitat d'auto destrucció de Mariano Rajoy i el seu govern per manca de coratge polític, intel·ligència legal i administrativa, i per un excés de desídia governamental, d'insolvència democràtica i manifesta manca d'empatia emocional cap els ciutadans, que exhibeix amb tanta profusió convenientment abrigallat pels seus incondicionals, estan portant a l'Estat Espanyol a la vora de l'abisme. I no ajuden massa personatges com Aznar, Fernández Díaz o la mateixa Alicia Sánchez Camacho -auto nomenada portaveu de fiscals i jutges-, per poder evitar la catàstrofe que s'apropa a tota velocitat. Més aviat, les seves intervencions acceleren la marxa cap el forat. Per no parlar de la corrupció que està corcant irremeiablement el Partit Popular o de l'assassinat que estan perpetrant per enèsima vegada contra Montesquieu i la divisió de poders. Anunciar catàstrofes financeres i econòmiques per Catalunya, enfrontaments i violència dins la societat, querelles penals contra polítics, donar a entendre que una suspensió provisional del TC és una sentència ferma contra el procés català i mil bajanades més, és cridar al mal temps i que el desastre arrasi tot l'Estat, sense que la gansoneria del president del Gobierno pugen evitar-ho. Més aviat al contrari.
Catalunya se'n va. Per mèrits propis i perquè mereixem la independència. Ens l'hem guanyada. Però també per demèrit del Partit Popular i de tots aquells que encara li donen suport. I per damunt de tot, del seu president el qual per desgràcia d'Espanya també ho és del Gobierno del Reino.... Déu salvi el Reino!, perquè ni Mariano Rajoy ni el Partit Popular són capaços de fer-ho.... Ni tan sol saben fer POLÍTICA.
Aquesta mena de mals averanys també són utilitzats habitualment pel ministre amb més mala bava de tots els que integren l'actual govern del senyor Rajoy: Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior. Aquest home, de fàcil jaculatòria, que viu i respira santedat i avemaries i que es vanta de formar part d'allò que alguns qualifiquen com a secta -l'Opus Dei-, està obsessionat en anunciar a tort i dret un suposat enfrontament entre homes i dones, pares i fills o els veïns del primer pis contra els del quart -tot això passa només a Catalunya, per descomptat-, tot i advertint que podria derivar en autèntica violència física. Jorge Fernández es lamenta amb amargura -però també amb delit- que el separatisme està dividint les families i la societat catalana, i enfrontant els uns contra els altres, amb la vana esperança que cridant el mal temps desfermarà la tempesta. I per provocar i impulsar aquesta mena de reaccions viscerals carregades de brutalitat i injustícies no dubte en utilitzar barroerament tots els instruments que té al seu abast: la Policia Nacional i la guàrdia civil. Investigacions forassenyades contra jutges aparentment sobiranistes, informes difamatoris oficiosos contra polítics catalans filtrats sistemàticament a periodistes sicaris del poder, així com mil i una amenaces contra els catalanistes que confiem en els principis democràtics i en la Justícia, són diligentment patrocinades per aquest ministre el qual no sap que és la tradició judeocristiana, per més catòlic, apostòlic i romà que consideri el seu comportament, ja sigui privat o públic. I sovint, també l'ètica política i la decència ciutadana, en ell, brillen per la seva absència.
Així doncs, els nacional-unionistes es deleixen pels inexistents enfrontaments i divisions dins la societat catalana. Però, i entre ells?. Quins efectes causa el desafio independentista?.
Els efectes més evidents que pateixen són no comprendre absolutament res del que passa a Catalunya ni del què volem els catalans. En conseqüència, fer contínuament el ridícul de la forma més descarnada que és possible fer-ho es un altre de les seves senyes d'identitat. Aznar volia trencar Catalunya i s'està trencant el seu propi partit. I és que la corrupció és molt destructiva. Bárcenas, Gürtel, sobres amb diner negre generosament repartits entre la cúpula popular, pagaments de les reformes de la seu del partit amb diners d'origen desconegut, comptabilitat i caixes B a dojo -a la seu central i sucursals arreu de l'Estat-, comissions cobrades a les constructores i finançament irregular del partit. BANKIA, l'estafa de les preferents i una nefasta gestió financera amb un cost de més de 23.000 milions d'euros en ajuts públics, targetes de crèdit fosques de lliure disposició en mans dels polítics conservadors palanquejats al banc popular.... I una constant utilització i manipulació de policies, jutges i fiscals en defensa de la seva ideologia política. Policies extremadament loquaços amb la caverna. Jutges mesells però vulnerables al dictat de la premsa afí als populars, i fiscals agraïts i obedients.... fins que diuen prou!.
Mariano Rajoy ara diu que no sap què farà la fiscalia general de l'Estat amb la no consulta del 9 de novembre i amb Artur Mas i alguns consellers de la Generalitat. Afirma que no ha donat cap ordre a la fiscalia però l'omnipresent Soraya Sáenz de Santamaria insta -ordena i mana, en realitat- al fiscal Torres Dulce perquè presenti una querella penal contra Artur Mas. Torres s'encomana a la fiscalia de Catalunya i aquesta li contesta per dues vegades que no veuen base per la querella. I..... booom!. Explota un enfrontament entre fiscals i amb el Gobierno d'Espanya. Rajoy i companyia volen empaperar -inhabilitar o empresonar-, tant si com no, a Artur Mas per què no se vaya de rositas desprès del desafiament celebrat el 9 de novembre passat, però molts juristes creuen que no hi ha cap delicte que denunciar ni jutjar. Voilà la ruptura anunciada per Aznar. Però a casa seva!. Heus ací el violent enfrontament patrocinat per Fernández Díaz. Entre fiscals i jutges castellans contra el Gobierno!. Aquesta és la mena de ridícul que fa el Gobierno de Espanya, de la mà de Mariano Rajoy Brey. Voler manipular la judicatura, la fiscalia o el tribunal constitucional té un preu: La extravagància, la vergonya aliena, l'esperpent més valleinclanesc que hom ha conegut des de fa molt de temps. I el descrèdit internacional afegit.
Uns dels pocs arguments mínimamente assenyats que fan servir Rajoy i els nacionalistes espanyols contra els independentistes és afirmar que els catalans no podem exercir el dret d'autodeterminació perquè Catalunya mai ha sigut una colònia. Doncs bé, sembla que fins i tot aquest argument no és defensat per tothom amb la mateixa convicció. El cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra espanyol opina que "quan la metròpoli es fa dèbil és quan té lloc la caiguda". "Processos d'aquest tipus tenen lloc quan el poder central és dèbil". I va comparar la situació actual amb l'Espanya de 1898, quan va perdre les seves últimes colònies: Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam. Jo afegeixo que la desconsideració, la falta de respecte i el tracte que dona el govern d'en Rajoy a Catalunya i els catalans des de sempre i durant l'actual legislatura, són els mateixos que varen donar Cánovas i Sagasta a les colònies americanes i del Pacífic a les darreries del segle XIX. Sortosament, el general Domínguez Buj també ha rebutjat que el sobiranisme pugui arreglar-se amb l'ús de la força o els tribunals, encara que afegint que "les forces armades son l'eina que té el govern per fer complir la llei i la constitució" i que com a tal han d'obeir les ordres de l'Executiu espanyol.
La capacitat d'auto destrucció de Mariano Rajoy i el seu govern per manca de coratge polític, intel·ligència legal i administrativa, i per un excés de desídia governamental, d'insolvència democràtica i manifesta manca d'empatia emocional cap els ciutadans, que exhibeix amb tanta profusió convenientment abrigallat pels seus incondicionals, estan portant a l'Estat Espanyol a la vora de l'abisme. I no ajuden massa personatges com Aznar, Fernández Díaz o la mateixa Alicia Sánchez Camacho -auto nomenada portaveu de fiscals i jutges-, per poder evitar la catàstrofe que s'apropa a tota velocitat. Més aviat, les seves intervencions acceleren la marxa cap el forat. Per no parlar de la corrupció que està corcant irremeiablement el Partit Popular o de l'assassinat que estan perpetrant per enèsima vegada contra Montesquieu i la divisió de poders. Anunciar catàstrofes financeres i econòmiques per Catalunya, enfrontaments i violència dins la societat, querelles penals contra polítics, donar a entendre que una suspensió provisional del TC és una sentència ferma contra el procés català i mil bajanades més, és cridar al mal temps i que el desastre arrasi tot l'Estat, sense que la gansoneria del president del Gobierno pugen evitar-ho. Més aviat al contrari.
Catalunya se'n va. Per mèrits propis i perquè mereixem la independència. Ens l'hem guanyada. Però també per demèrit del Partit Popular i de tots aquells que encara li donen suport. I per damunt de tot, del seu president el qual per desgràcia d'Espanya també ho és del Gobierno del Reino.... Déu salvi el Reino!, perquè ni Mariano Rajoy ni el Partit Popular són capaços de fer-ho.... Ni tan sol saben fer POLÍTICA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada