Tot just falten quinze dies per arribar al 11 de Setembre, la primera fita d'aquest costerut camí endegat per la majoria de catalans i que culminarà el 9 de Novembre amb la votació a favor -o en contra- de la independència de Catalunya. Com s'ha dit, el camí està farcit d'entrebancs i perquè no reconèixer-ho, ple d'incerteses. D'entrada, a l'Espanya que representen Mariano Rajoy i el Partit Popular no creuen veritablement en els principis democràtics. Per això no accepten que les confrontacions polítiques que sorgeixen dins la societat d'un Estat complex com és l'espanyol tinguin com a única solució assenyada deixar que la gent decideixi quin és el futur que volen, a nivell individual i col·lectiu. Sembla que dret a decidir i estat de dret, pels populars, son qüestions contraposades, incompatibles. Creuen que la Constitució espanyola només te una única interpretació possible: aquella que s'assembli més al seu ideari, la més favorable als seus interessos. Defensen aferrissadament mots com ara consens i legalitat, sempre que vulguin dir adhesió infrangible, acatament, submissió i imposició, de grat o per força. No dubten d'utilitzar la seva llei d'exegesi netament castellana i els jutges i fiscals afins -n'hi ha moltíssims!- per aconseguir allò que les urnes els hi neguen sistemàticament. Especialment a Catalunya. Estan fent de l'Estat espanyol un regne injust, sòrdid i fosc on sempre es possible retorçar la llei fins a tornar-la il·legítima, així com desvirtuar la democràcia fins a tornar-la pur despotisme.
I els catalans?. Què fem?. Què volem?. Què pensem?. Molts catalans, que no som pas un poble fàcil de entendre, hem arribat a un punt al qual després de molt de temps de fer la viu-viu i conformant-nos amb el peix al cove, hem dit.... prou!. Prou imposicions lingüístiques i culturals castellanes. Volem que la nostra llengua i cultura deixin d'estar en perpetua posició defensiva, i passin a ser normals i indiscutides dins Catalunya. Prou des-lleialtats polítiques, administratives i institucionals de l'Estat espanyol, envers la Generalitat. Prou de constitucions petrificades, inamovibles i que exclouen i menyspreen els no castellans. Prou d'intolerància i cinisme governamental i mediàtic. S'ha acabat fer pedagogia insubstancial que no porta enlloc i de demanar autonomia política i reconeixement de la nació catalana, sense resultats mínimament acceptables. No més espoli fiscal disfressat de falsa solidaritat insostenible, que ens porta a la ruïna. Ja n'hi ha prou de ser una locomotora que arrossega un tren llarg i feixuc, i a la qual se li nega el combustible que necessita per tirar endavant. Volem gaudir d'autèntica llibertat i justícia. Volem exercir la plenitud democràtica sense renuncies ni restriccions de cap mena. Volem decidir com gastem els nostres recursos, quina política econòmica i laboral és la millor per a nosaltres, quines infraestructures ens interessant més, quina quota (sostenible) de solidaritat podem aportar a la resta del món, o l'abast de l'estat de benestar que podem i volem gaudir.
L'immensa majoria de catalans pensem, potser ingènuament, que l'única manera que tenim d'arribar a aconseguir els nostres propòsits sobiranistes és mitjançant l'exercici de la democràcia. Perquè creiem en ella. I ens sotmetem als seus principis. Per a nosaltres la democràcia és l'origen i fonament de tota legitimitat, tant política, com legal i administrativa, no pas la Constitució espanyola. Aquesta, en ser utilitzada pels espanyols com un bat de beisbol amb el qual anorrear les legitimes aspiracions catalanes, ha passat a no ser ja la nostra. La Constitució espanyola...?, doncs això, és espanyola; no pas catalana. Per tot plegat, volem tenir una constitució que aixoplugui els drets i deures de tots els ciutadans catalans. Que empari la cultura i la llengua catalana, no perquè siguin millors o pitjors que d'altres, o més o menys grans i esteses per arreu del mon, sinó perquè són les pròpies de Catalunya. Som plenament conscients que tots els entrebancs que Espanya posa davant nostre per tal d'impedir la independència faran que els esforços emprats siguin molts més cars. Però aconseguirem els nostres propòsits, perquè els afanys posats al seu servei seran molt gratificants i rendibles. Malgrat la guerra bruta desfermada per les clavegueres de l'Estat espanyol. Tot i les animalades que escriguin o diguin els mitjans cavernaris madrilenys. Fins i tot contra les actuacions esbiaixades i partidistes de la policia nacional, la guàrdia civil, de la judicatura i la fiscalia espanyoles. No ens fan por les amenaces militars o dels fiscals del govern, sempre delerosos d'anar contra Catalunya i els catalans, ja que consideren que no som prou espanyols -castellans, en realitat-. Perquè prefereixen que les empreses més importants de l'Estat siguin alemanyes abans que catalanes. Es vanaglorien dels èxits obtinguts pels atletes i clubs esportius catalans com si fossin espanyols i només remarquen la seva catalanitat quant no assoleixen la victòria desitjada. Per nosaltres, tant si guanyen com si perden sempre els considerem catalans. Per molts espanyols, Catalunya no te que ser reconeguda com l'exportadora de quasi el 30% del total espanyol, no fos cas que s'hi sentissin humiliats; ni que els impostos pagats pels ciutadans catalans fan més profit fora, a Espanya, que no pas dins, a Catalunya, on en molt bona part no hi re-tornen. Que la riquesa generada a Catalunya, de la qual Espanya se'n aprofita, és el 20% del total estatal. I que els ingressos per turisme són superiors al 25% del total de l'Estat. Volen fer creure que la lacra de la corrupció és cossa típica de l'oasi català, del clan Pujol, de l'independentisme, dels mafiosos catalans, dels partits catalanistes irregularment finançats, de les subvencions a l'ANC i d'Òmnium Cultural -per cert, inexistents!-, mentre que al País València, a les Illes Balears, a Madrid o Andalusia la corrupció és una anècdota circumstancial. Gürtel, Bankia, Bárcenas, Matas, Fabra, Camps, Nóos, sobres al PP plens de diner negre o ERO's socialistes irregulars però multimilionaris, pels nacionalistes espanyols són un simple acudit. Per molt que ens acusin de nazis, terroristes o corruptes, ells no seran menys antidemocràtics i deshonestos del que en realitat són. Estem farts d'en Rajoy, dels Aznar de torn, dels populars, dels falsos socialistes i de propagandistes que es creuen periodistes. Estem fins al cap damunt del nacional-catolicisme (presente!), imperialista, abassegador i ofensiu que volen imposar-nos des de fa tres segles.... L'onze de setembre pròxim farà ja tres-cens anys....!. Com passa el temps!.
De veritat creuen que les reiterades negatives de Mariano Rajoy contra l'exercici de la democràcia, el recolzament a les tesis d'Espanya de frau Merkel, les amenaces dels fiscals contra Mas i/o Junqueras, l'actuació i manipulacions de les clavegueres i la caverna a base de dossiers, informes i suposat periodisme d'investigació, els advertiments i amenaces dels militars i policies, les denuncies dels franquistes de Manos Limpias, o l'anunciada violència verbal i física de la Falange espanyola el proper 11 de setembre, aconseguiran aturar l'ànsia -què ja és una necessitat peremptòria- de independència de Catalunya....?. Ens l'hem guanyada a pols durant els últims tres-cents anys!. I ara que la tenim a l'abast no hi renunciarem pas. Ens defensarem aferrissadament dels atacs espanyolistes -ja siguin agressius, violents o matussers-, els quals refermen els nostres anhels i conviccions. I ho farem de l'única manera que sabem fer: Amb democràcia, en pau i llibertat. I serem, per fi, autènticament lliures i sobirans.
I els catalans?. Què fem?. Què volem?. Què pensem?. Molts catalans, que no som pas un poble fàcil de entendre, hem arribat a un punt al qual després de molt de temps de fer la viu-viu i conformant-nos amb el peix al cove, hem dit.... prou!. Prou imposicions lingüístiques i culturals castellanes. Volem que la nostra llengua i cultura deixin d'estar en perpetua posició defensiva, i passin a ser normals i indiscutides dins Catalunya. Prou des-lleialtats polítiques, administratives i institucionals de l'Estat espanyol, envers la Generalitat. Prou de constitucions petrificades, inamovibles i que exclouen i menyspreen els no castellans. Prou d'intolerància i cinisme governamental i mediàtic. S'ha acabat fer pedagogia insubstancial que no porta enlloc i de demanar autonomia política i reconeixement de la nació catalana, sense resultats mínimament acceptables. No més espoli fiscal disfressat de falsa solidaritat insostenible, que ens porta a la ruïna. Ja n'hi ha prou de ser una locomotora que arrossega un tren llarg i feixuc, i a la qual se li nega el combustible que necessita per tirar endavant. Volem gaudir d'autèntica llibertat i justícia. Volem exercir la plenitud democràtica sense renuncies ni restriccions de cap mena. Volem decidir com gastem els nostres recursos, quina política econòmica i laboral és la millor per a nosaltres, quines infraestructures ens interessant més, quina quota (sostenible) de solidaritat podem aportar a la resta del món, o l'abast de l'estat de benestar que podem i volem gaudir.
L'immensa majoria de catalans pensem, potser ingènuament, que l'única manera que tenim d'arribar a aconseguir els nostres propòsits sobiranistes és mitjançant l'exercici de la democràcia. Perquè creiem en ella. I ens sotmetem als seus principis. Per a nosaltres la democràcia és l'origen i fonament de tota legitimitat, tant política, com legal i administrativa, no pas la Constitució espanyola. Aquesta, en ser utilitzada pels espanyols com un bat de beisbol amb el qual anorrear les legitimes aspiracions catalanes, ha passat a no ser ja la nostra. La Constitució espanyola...?, doncs això, és espanyola; no pas catalana. Per tot plegat, volem tenir una constitució que aixoplugui els drets i deures de tots els ciutadans catalans. Que empari la cultura i la llengua catalana, no perquè siguin millors o pitjors que d'altres, o més o menys grans i esteses per arreu del mon, sinó perquè són les pròpies de Catalunya. Som plenament conscients que tots els entrebancs que Espanya posa davant nostre per tal d'impedir la independència faran que els esforços emprats siguin molts més cars. Però aconseguirem els nostres propòsits, perquè els afanys posats al seu servei seran molt gratificants i rendibles. Malgrat la guerra bruta desfermada per les clavegueres de l'Estat espanyol. Tot i les animalades que escriguin o diguin els mitjans cavernaris madrilenys. Fins i tot contra les actuacions esbiaixades i partidistes de la policia nacional, la guàrdia civil, de la judicatura i la fiscalia espanyoles. No ens fan por les amenaces militars o dels fiscals del govern, sempre delerosos d'anar contra Catalunya i els catalans, ja que consideren que no som prou espanyols -castellans, en realitat-. Perquè prefereixen que les empreses més importants de l'Estat siguin alemanyes abans que catalanes. Es vanaglorien dels èxits obtinguts pels atletes i clubs esportius catalans com si fossin espanyols i només remarquen la seva catalanitat quant no assoleixen la victòria desitjada. Per nosaltres, tant si guanyen com si perden sempre els considerem catalans. Per molts espanyols, Catalunya no te que ser reconeguda com l'exportadora de quasi el 30% del total espanyol, no fos cas que s'hi sentissin humiliats; ni que els impostos pagats pels ciutadans catalans fan més profit fora, a Espanya, que no pas dins, a Catalunya, on en molt bona part no hi re-tornen. Que la riquesa generada a Catalunya, de la qual Espanya se'n aprofita, és el 20% del total estatal. I que els ingressos per turisme són superiors al 25% del total de l'Estat. Volen fer creure que la lacra de la corrupció és cossa típica de l'oasi català, del clan Pujol, de l'independentisme, dels mafiosos catalans, dels partits catalanistes irregularment finançats, de les subvencions a l'ANC i d'Òmnium Cultural -per cert, inexistents!-, mentre que al País València, a les Illes Balears, a Madrid o Andalusia la corrupció és una anècdota circumstancial. Gürtel, Bankia, Bárcenas, Matas, Fabra, Camps, Nóos, sobres al PP plens de diner negre o ERO's socialistes irregulars però multimilionaris, pels nacionalistes espanyols són un simple acudit. Per molt que ens acusin de nazis, terroristes o corruptes, ells no seran menys antidemocràtics i deshonestos del que en realitat són. Estem farts d'en Rajoy, dels Aznar de torn, dels populars, dels falsos socialistes i de propagandistes que es creuen periodistes. Estem fins al cap damunt del nacional-catolicisme (presente!), imperialista, abassegador i ofensiu que volen imposar-nos des de fa tres segles.... L'onze de setembre pròxim farà ja tres-cens anys....!. Com passa el temps!.
De veritat creuen que les reiterades negatives de Mariano Rajoy contra l'exercici de la democràcia, el recolzament a les tesis d'Espanya de frau Merkel, les amenaces dels fiscals contra Mas i/o Junqueras, l'actuació i manipulacions de les clavegueres i la caverna a base de dossiers, informes i suposat periodisme d'investigació, els advertiments i amenaces dels militars i policies, les denuncies dels franquistes de Manos Limpias, o l'anunciada violència verbal i física de la Falange espanyola el proper 11 de setembre, aconseguiran aturar l'ànsia -què ja és una necessitat peremptòria- de independència de Catalunya....?. Ens l'hem guanyada a pols durant els últims tres-cents anys!. I ara que la tenim a l'abast no hi renunciarem pas. Ens defensarem aferrissadament dels atacs espanyolistes -ja siguin agressius, violents o matussers-, els quals refermen els nostres anhels i conviccions. I ho farem de l'única manera que sabem fer: Amb democràcia, en pau i llibertat. I serem, per fi, autènticament lliures i sobirans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada