El govern britànic, davant l'enquesta que preveu un resultat favorable a la independència d'Escòcia -fins a dos punts per sobre del no-, ha decidit oferir major grau d'autonomia al parlament escocès, a canvi que els ciutadans votin el proper 18 de setembre contra la separació. El govern espanyol, davant el previsible èxit de la massiva manifestació que es produirà l'onze de setembre i la proximitat del nou de novembre que anuncia la clara victòria del si-si, ha decidit incrementar la pressió policial, judicial i mediàtica contra Artur Mas, acusant-lo de controlar en persona les comissions il·legals per obra pública licitades per la Generalitat; i també contra la ANC, acusant-la d'opacitat i de irregularitats comptables. Tot això, filtrant a la premsa cavernaria i la seriosa madrilenya suposats informes de la intel·ligència espanyola sobre la presumpta corrupció desfermada a Catalunya.
Vagi per endavant que la corrupció catalana és el dolorós peatge que hem de pagar pel fet d'haver estat sotmesos a Espanya aquest últims tres segles. Efectivament: són corruptors i corruptes tan espanyols com el que més, els que actuen a Catalunya. Una corrupció inspirada i tutelada per polítics i institucions netament espanyoles; és regulada per la llei espanyola i combatuda pels seus jutges i fiscals; els corruptes són denunciats i condemnats -per cert, abans de ser jutjats- per la premsa de Madrit; els resultats de les suposades investigacions són degudament esbombats -i prèviament filtrats- per la policia, la guàrdia civil i els serveis d'informació espanyols, a la caverna i d'altres pretesos periodistes mancats d'ètica i d'escrúpols. En definitiva, corruptes i corrupció d'abast estatal i arrels netament hispanes. Aquests són els fets. Aquest és el cas.
Tanmateix, sent això molt greu, no és pas el pitjor que està passant a l'Estat espanyol. Certament, la corrupció és una lacra. Es tracta de quelcom vergonyós i indignant. Està estesa per arreu i afecta a molta gent i institucions. Amb tot, és pitjor acusar de ser corrupte a algú amb meres suposicions o sospites poc fiables o poc creïbles, que no pas la pròpia corrupció imputada per interessos purament polítics. És el que està passant amb determinats personatges i institucions lligats de prop o de lluny amb el procés sobiranista català. Per exemple, al senyor Jordi Pujol i Soley li atribueixen acumulacions de milers de milions d'euros, que són absolutament falses. Però a Espanya l'interessa barrejar naps i cols, peres i pomes i churras con merinas per tal d'aturar i denigrar l'independentisme català. Per altra banda, a l'Assemblea Nacional Catalana l'han acusat no tant sols de rebre unes subvencions públiques que en realitat mai no ha rebut, sinó que a més la denuncien per manipulació comptable i malversació de cabdals, tot i tindre els seus comptes degudament auditats i d'haver publicat totes les actes de govern a la xarxa. Doncs bé, ara li toca a Artur Mas. Segons El Confidencial, un informe del CNI l'acusa de supervisar directament el cobrament de comissions -entre el 4 i el 6 per cent- i del control d'aquests ingressos bruts generats a benefici propi o del partit. Sembla ser que, suposadament, el senyor Mas feia el mateix que ha fet Mariano Rajoy amb el diner negre recol·lectat entre alguns -molts!- generosos empresaris benefactors del Partit Popular: posar-los dins de sobres i distribuir-los entre els amics i fidels. I les males llengües diuen què el que sobrava ho amagaven a Suïssa. La diferencia és que mentre els populars han sigut enxampats amb les mans a la massa, empastifades fins el cap damunt de calés enllardats, l'altre -Artur Mas- se'l suposa, li atribueixen, diuen, se sospita, es tem, és parla.... Tant se val si no es cert. La qüestió és embrutar, denigrar, difamar i emmerdar a la persona la qual se li suposa el lideratge -considerat l'impulsor principal- del procés independentista endegat a Catalunya i culpable de l'ofensa feta a Espanya amb tan gran traïció. L'important pels populars és impedir la celebració de la consulta i l'única manera que tenen per aconseguir-ho és, precisament, ficar por, fer xantatge -polític i financer!- i utilitzar l'espantall de l'enfrontament social, la divisió i la corrupció, exagerant-les desmesuradament fins el punt de fer-les increïbles. I voler que aquest procedir tan barroer del Govern d'Espanya obtingui el seu premi de consolació... Aquesta és l'autèntica corrupció que sacseja Espanya!. Mancada de tradició democràtica i clars vestigis d'autoritarisme, sempre vius!. Típicament popular, governamental i estatal!.
La proximitat de la Diada i de la consulta està endurin els missatges i els actes provinents del Govern d'Espanya i del Partit Popular. Els catalans no renunciem ni de bon tros a la plena sobirania. Per tant, ja no val posar la por al cor i el cap dels jubilats i aturats, o escanyar sense pietat les finances de la Generalitat, o atemorir els empresaris, o voler espanyolitzar els nens catalans. Això ja no serveix per obtenir els seus fins inconfessables. Ara ens amenacen directament amb aguerrides insinuacions carregades de marcialitat, amb jocs de guerra -maniobres, en diuen- i exhibicions de material militar i policial arreu del Principat, o amb censurar la cultura catalana i anorrear-nos política i diplomàticament a l'exterior, a més d'acusar a les personalitats i institucions catalanes més significatives de corrupció, de robar, de malversar, etc.... Utilitzen des-acomplexadament les clavegueres de l'Estat i els serveis d'intel·ligència -el CNI- per inventar una realitat fictícia que per exagerada i inexacta només se la creuen ells i els mesells. La mala llet, les mentides, les insinuacions i des-informacions que filtren a premsa escrita i tertúlies de radio i televisió, dia si dia també, pretenen voler seduir-nos perquè renunciem als nostres anhels i esperances de llibertat i independència. I si no ho fem, l'aparell de la judicatura, la fiscalia, la policia nacional, l'advocacia de l'Estat i els constitucionalistes de guàrdia sempre fidels a la causa, tots es mostren pre-disposats escapçar els caps del procés sobiranista i deixar orfes als milions de ciutadans que, com a borregos, els seguim a ulls clucs. Així ho creuen, els beneïts!.
Quanta enveja em fan els escocesos!. I suposo que molts espanyols voldrien que els seus representants es comportessin com els anglesos. Quines ganes tinc de debatre lliurament amb els que s'oposen a la independència!. Vull contrastar els meus arguments a favor amb els contraris!. Però amb aquests govern i partits espanyols és inversemblant. Amb els arguments de la por, les amenaces i les mentides és impossible. I amb la mala bava que destil·len molts polítics i institucions espanyoles només aconseguiran destruir la família Pujol, a Mas i d'altres polítics catalans que tant sols pretenen satisfer i complir els compromisos adquirits davant la societat catalana. Però els ciutadans catalans continuarem impertorbables cap a la independència. Perquè encara que no s'ho creguin, el procés sobiranista és propietat dels ciutadans i continuarà. I és imparable. Tard o d'hora votarem. I decidirem a favor de la independència de Catalunya.... Malgrat totes les bestieses que ens arribin des de l'Espanya més nacional-catòlica que els temps post-franquistes han conegut.
Vagi per endavant que la corrupció catalana és el dolorós peatge que hem de pagar pel fet d'haver estat sotmesos a Espanya aquest últims tres segles. Efectivament: són corruptors i corruptes tan espanyols com el que més, els que actuen a Catalunya. Una corrupció inspirada i tutelada per polítics i institucions netament espanyoles; és regulada per la llei espanyola i combatuda pels seus jutges i fiscals; els corruptes són denunciats i condemnats -per cert, abans de ser jutjats- per la premsa de Madrit; els resultats de les suposades investigacions són degudament esbombats -i prèviament filtrats- per la policia, la guàrdia civil i els serveis d'informació espanyols, a la caverna i d'altres pretesos periodistes mancats d'ètica i d'escrúpols. En definitiva, corruptes i corrupció d'abast estatal i arrels netament hispanes. Aquests són els fets. Aquest és el cas.
Tanmateix, sent això molt greu, no és pas el pitjor que està passant a l'Estat espanyol. Certament, la corrupció és una lacra. Es tracta de quelcom vergonyós i indignant. Està estesa per arreu i afecta a molta gent i institucions. Amb tot, és pitjor acusar de ser corrupte a algú amb meres suposicions o sospites poc fiables o poc creïbles, que no pas la pròpia corrupció imputada per interessos purament polítics. És el que està passant amb determinats personatges i institucions lligats de prop o de lluny amb el procés sobiranista català. Per exemple, al senyor Jordi Pujol i Soley li atribueixen acumulacions de milers de milions d'euros, que són absolutament falses. Però a Espanya l'interessa barrejar naps i cols, peres i pomes i churras con merinas per tal d'aturar i denigrar l'independentisme català. Per altra banda, a l'Assemblea Nacional Catalana l'han acusat no tant sols de rebre unes subvencions públiques que en realitat mai no ha rebut, sinó que a més la denuncien per manipulació comptable i malversació de cabdals, tot i tindre els seus comptes degudament auditats i d'haver publicat totes les actes de govern a la xarxa. Doncs bé, ara li toca a Artur Mas. Segons El Confidencial, un informe del CNI l'acusa de supervisar directament el cobrament de comissions -entre el 4 i el 6 per cent- i del control d'aquests ingressos bruts generats a benefici propi o del partit. Sembla ser que, suposadament, el senyor Mas feia el mateix que ha fet Mariano Rajoy amb el diner negre recol·lectat entre alguns -molts!- generosos empresaris benefactors del Partit Popular: posar-los dins de sobres i distribuir-los entre els amics i fidels. I les males llengües diuen què el que sobrava ho amagaven a Suïssa. La diferencia és que mentre els populars han sigut enxampats amb les mans a la massa, empastifades fins el cap damunt de calés enllardats, l'altre -Artur Mas- se'l suposa, li atribueixen, diuen, se sospita, es tem, és parla.... Tant se val si no es cert. La qüestió és embrutar, denigrar, difamar i emmerdar a la persona la qual se li suposa el lideratge -considerat l'impulsor principal- del procés independentista endegat a Catalunya i culpable de l'ofensa feta a Espanya amb tan gran traïció. L'important pels populars és impedir la celebració de la consulta i l'única manera que tenen per aconseguir-ho és, precisament, ficar por, fer xantatge -polític i financer!- i utilitzar l'espantall de l'enfrontament social, la divisió i la corrupció, exagerant-les desmesuradament fins el punt de fer-les increïbles. I voler que aquest procedir tan barroer del Govern d'Espanya obtingui el seu premi de consolació... Aquesta és l'autèntica corrupció que sacseja Espanya!. Mancada de tradició democràtica i clars vestigis d'autoritarisme, sempre vius!. Típicament popular, governamental i estatal!.
La proximitat de la Diada i de la consulta està endurin els missatges i els actes provinents del Govern d'Espanya i del Partit Popular. Els catalans no renunciem ni de bon tros a la plena sobirania. Per tant, ja no val posar la por al cor i el cap dels jubilats i aturats, o escanyar sense pietat les finances de la Generalitat, o atemorir els empresaris, o voler espanyolitzar els nens catalans. Això ja no serveix per obtenir els seus fins inconfessables. Ara ens amenacen directament amb aguerrides insinuacions carregades de marcialitat, amb jocs de guerra -maniobres, en diuen- i exhibicions de material militar i policial arreu del Principat, o amb censurar la cultura catalana i anorrear-nos política i diplomàticament a l'exterior, a més d'acusar a les personalitats i institucions catalanes més significatives de corrupció, de robar, de malversar, etc.... Utilitzen des-acomplexadament les clavegueres de l'Estat i els serveis d'intel·ligència -el CNI- per inventar una realitat fictícia que per exagerada i inexacta només se la creuen ells i els mesells. La mala llet, les mentides, les insinuacions i des-informacions que filtren a premsa escrita i tertúlies de radio i televisió, dia si dia també, pretenen voler seduir-nos perquè renunciem als nostres anhels i esperances de llibertat i independència. I si no ho fem, l'aparell de la judicatura, la fiscalia, la policia nacional, l'advocacia de l'Estat i els constitucionalistes de guàrdia sempre fidels a la causa, tots es mostren pre-disposats escapçar els caps del procés sobiranista i deixar orfes als milions de ciutadans que, com a borregos, els seguim a ulls clucs. Així ho creuen, els beneïts!.
Quanta enveja em fan els escocesos!. I suposo que molts espanyols voldrien que els seus representants es comportessin com els anglesos. Quines ganes tinc de debatre lliurament amb els que s'oposen a la independència!. Vull contrastar els meus arguments a favor amb els contraris!. Però amb aquests govern i partits espanyols és inversemblant. Amb els arguments de la por, les amenaces i les mentides és impossible. I amb la mala bava que destil·len molts polítics i institucions espanyoles només aconseguiran destruir la família Pujol, a Mas i d'altres polítics catalans que tant sols pretenen satisfer i complir els compromisos adquirits davant la societat catalana. Però els ciutadans catalans continuarem impertorbables cap a la independència. Perquè encara que no s'ho creguin, el procés sobiranista és propietat dels ciutadans i continuarà. I és imparable. Tard o d'hora votarem. I decidirem a favor de la independència de Catalunya.... Malgrat totes les bestieses que ens arribin des de l'Espanya més nacional-catòlica que els temps post-franquistes han conegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada