"Si has donat més del que podies donar i malgrat tot no en tenen prou donant-lis absència, distancia i silenci. De vegades t'arriben a valorar més quant et perden que quant et tenen". Andrés Alfonso.
Des de que es va anunciar la negociació entre el gobierno del PSOE i ERC sobre el finançament singular per a Catalunya -equivalent al concert basc i navarrès-, s'ha desfermat una campanya anticatalana com no s'havia vist des de l'anunci del pacte sobre el nou estatut de Catalunya, allà pels anys 2005-2006, que va portar al Partit Popular a recollir signatures per tot l'Estat contra Catalunya -així ho reconeixien la gent que anava a firmar entusiàsticament la crida de l'extrema dreta extrema espanyola-, i que va desencadenar el procés independentista que va portant-nos fins el referèndum de l'1 d'octubre de 2017.
Les autonomies governades pel PP i destacats barons del PSOE s'han pronunciat abrandadament contra aquest acord encara que no s'hagi concretat ni negociat res de res. Quantifiquen ja les conseqüències que representaria el fet que Catalunya recaptés tots els impostos generats al país, sobre les autonomies receptores de la solidaritat catalana, malgrat que l'acord contempla l'obligatorietat de destinar una bona quantitat de milions en concepte de solidaritat cap a les regions més necessitades. Fins i tot s'oposen a que l'Estat condoni una part del deute acumulat per Catalunya, malgrat que és una mesura extensible al deute contret per totes les autonomies.
Insolidaris, egoistes, supremacistes o catalans que trenquen la igualtat, son algunes de les més suaus perles que dediquen els nacional-espanyolistes a l'anunci sobre el que denominen despectivament el cupo catalán. Però això no es tot, ja que tots els insults, mentides i desqualificacions cap a polítics, partits i institucions catalanes estan fetes des de la rabia, l'enveja, l'odi i el despit més feridors.... No son conscients que estan practicant la xenofòbia més injusta i per tant intolerable cap tots els catalans -independentistes o no- com en altres temps es feien contra altres pobles i nacions, que sovint van culminar en persecucions i fins i tot en genocidis. La demonització de tot un poble, ni que sigui el català, se sap com comença però mai se sap com pot acabar.
De tota manera, poc ens ha d'importar el que pensin o diguin els nacionalistes espanyols. Al cap i a la fi estan ensopegant altra cop amb la mateixa pedra, en aquest cas, amb l'anticatalanisme atàvicament present a l'historia d'Espanya i singularment a la de Castella. L'Espanya d'avui -com abans Castella- i Catalunya sempre ens hem mirat de reüll i mai hem confiat els uns amb els altres. Però el Regne de Castella es va imposar per la força sobre la nació catalana i en l'afany d'anorrear-nos utilitza qualsevol excusa per aconseguir-ho. Persecució de la llengua catalana, boicot als productes catalans, foment mitjançant xantatge reial de la deslocalització de les empreses catalanes més senyeres, una judicatura hostil i antidemocràtica a més d'injusta amb Catalunya..... Tot, absolutament tot s'hi val per fer de Catalunya una regió més d'Espanya. I, per descomptat, no reconeixeran mai que Catalunya es una nació i no és Espanya, com Escòcia no és Anglaterra ni Ucraïna és Rusia.
Però el fracàs conreat en el patètic intent de eliminar qualsevol sentiment nacional dels catalans els ha portat a practicar la més perniciosa i implacable xenofobia com a colofó a aquesta despietada lluita secular contra Catalunya, que pels catalans ha passat a ser una lluita per la supervivencia....
Per tot això, hi ha algun il·lús a Espanya que cregui que els catalans romandrem callats i submisos davant tanta ignominia i que renunciarem a la independència de la nostra nació?. De debò pensen que amb aquestes accions conqueriran els nostres cors i la nostra lleialtat?. Mai!. Els catalans no volem ser compatriotes d'aquells que odien la nostra llengua i cultura, que menyspreen la nostra nació i que estan amarats d'enveja pel sol fet de no sentirnos ni voler ser espanyols. No volem que només en valorin pel que extreuen dels nostres impostos i es reparteixen entre ells en nom d'una falsa solidaritat inventada per igualar els catalans i espanyols empobrint, però, els catalans.
Mai!. Mal que els pesi, mai ho aconseguiran. Catalunya es una nació la qual majoritàriament vol la independència. I aquestes accions d'espanyolitat anticatalana refermen la nostra voluntat i encoratgen els nostres esperits.
Som i serem per sempre més!.
