La militància de ERC ha recolzat investir Illa com a president de la Generalitat. Certament els resultats han estat prou ajustats. El 53% ha votat a favor del candidat socialista mentre que el 44% no ho ha fet.
I ara, què?.
No m'agrada ser au de mal averany però em temo que la travessa del desert que ha iniciat ERC serà tant o més dura i dramàtica que el canvi climàtic que ens assetja a tots plegats. Posar-se en mans d'un dels més acèrrims defensors de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya no ha sigut una bona pensada. I ho va fer agafat de la mà de PP, C's i altres formacions hiper nacionalistes espanyoles amb arrels nítidament nacional catòliques!. Perquè malgrat que els acords subscrits entre PSC i ERC pogueren semblar bons, no deixen de ser plenament acords autonòmics. I a més a més, molt semblants als acords compromesos entre Rodriguez Zapatero i la ciutadania catalana. Recordeu allò de "aprovaré els estatuto que apruebe el parlamento catalán"?. Després Alfonso Guerra va passar el ribot per damunt del text i el TC va reblar el clau violentant tant els articles com l'esperit que recollien el nou estatut. Sembla que l'estament judicial i legislatiu espanyols tenen la mà trencada per perjudicar qualsevol fet quant tracta d'assumptes que signifiquin una millora per Catalunya. I l'executiu la té per incomplir les promeses fetes aixecant-nos la camisa tantes vegades com vol.
Qui aturarà la catalanofòbia que ja han manifestat alguns prohoms socialistes contra el suposat "concert econòmic" per Catalunya?. Què no faran PPVOX contra l'acord utilitzant un cop més la judicatura castellana per fer-lo descarrilar?. I la premsa madrilenya i nacionalista espanyola en general no farà la concebuda campanya mediàtica -ja ha començat!- contra qualsevol qüestió que signifique una cosa bona pels catalans?.
Tinc la impressió que els militants que han votat a favor d'Illa ho han fet més per por a les greus conseqüències de la pèrdua d'hegemonia política del seu partit que no pas perquè fora bo per Catalunya. Em fa l'efecte que han preferit escoltar els cants de sirena entonats pels seus actuals líders, sense tenir en compte que els han abocat contra l'escullera.
Les motivacions estrictament partidistes de la militància no els han permès veure el mal que han fet al moviment independentista de Calalunya. Han acabat trencant la unitat envers la independència, tant necessària hores d'ara, que poden acabar posant-la als peus dels cavalls castellans.
Potser es que tot plegat significa que la majoria d'ERC ha deixat de ser independentista.....
Doncs, no!. Els independentistes no ens rendirem pas!. I continuarem fent camí amb o sense ERC. Malgrat ERC!.
