Tres-cents destacats militants d'ERC han fet públic un manifest on es demana inequívocament el relleu de tota la cúpula del partit. I cada dia que passa s'hi afegeixen uns quants centenars més....
El sotrac que la formació republicana ha sofert a les darreres comtesses electorals ha provocat una crisis que hores d'ara té un molt mal pronòstic.
El problema d'ERC és que li ha tocat agafar paella pel mànec i per tant qui ha de decidir cap on s'ha de decantar políticament. Al Parlament de Catalunya i a les Corts espanyoles. Per tant, si cedeix novament al dictat del PSOE i les seves polítiques pretesament progressistes -per cert, sovint carregades de fal·làcies i aixecades de camissa-, rebrà clatellades per part de l'independentisme. Això és el que ha vingut passant fins ara i que en bona mesura és la causa de la brutal davallada soferta per la formació republicana, fet que l'ha portat a la vora de l'abisme electoral. Si no cedeix i no dona suport a Salvador Illa com a candidat a la presidència de la Generalitat, les clatellades vindran des de les files espanyolistes, de dretes i d'esquerres. I la caverna mediàtica madrilenya s'encarregarà de posar ERC al costat fosc de la força al mateix nivell que Carles Puigdemont -el dimoni amb cua, segons Espanya- i de JUNTS -l'infern independentista-.
Davant d'aquest panorama, què pot fer ERC?. No té gaires alternatives. Si vol la independència com a prioritat, no pot cedir a l'autonomisme descafeïnat que ofereix Pedro Sánchez i el PSOE en forma d'un finançament singular dins de la multilateralitat de la LOFCA -recordem que l'Espanya de Rajoy ja va rebutjar el pacte fiscal semblant al concert basc proposat per Artur Mas-. Sánchez tampoc vol pactar un referèndum d'autodeterminació -com ja va fer Rajoy- i proposa aprofundir en un estatut d'autonomia que hores d'ara està més superat que el Memorial de Greuges de 1885.
L'única alternativa bona pel partit i per la Catalunya independentista és aplegar-se amb CUP i JUNTS i la resta d'entitats sobiranistes de la societat civil, prioritzant i reafirmat-se en la independència i tornar a ser el pal de paller de l'independentisme catalanista. Incidir en la confecció del necessari full de ruta que demanden i exigeixen els ciutadans i liderar col·legiadament el camí cap a la llibertat de Catalunya.
Al cap i a la fi mentre va fer això que m'he atrevit exposar va liderar la societat catalana i va obtenir els millors resultats electorals com a partit polític. Tot això gràcies a l'empenta independentista que va saber encomanar....
Per tant, ja sap què ha fer!. Autocritica, humilitat i valentia. No n'hi ha més.....
