Des de fa uns dies estic intranquil.... Han estat convocades noves eleccions a les Corts espanyoles i tot sembla que ens porta al fet que els partits sobiranistes no concorreran plegats. No aniran junts a la mateixa llista!. Això, al marge dels enfrontaments seculars de CDC i ERC amb les CUP, provoca l'aparició d'esquerdes entre ambdues formacions perquè ERC prioritza la vessant esquerrana i tira més cap la formació un nou-vell tripartit -com els d'abans!-, mentre CDC es troba amoïnada pel seu procés de re-fundació partidista i pels mals auguris electorals que s'albiren a l'horitzó. Tot això em produeix un cert desencís. I si afegim els nervis observats a l'ANC per les ingerències dels partits i pel procés electoral intern que ha de portar a la renovació dels membres del secretariat, més un cert desconcert evidenciat dins l'AMI per donar consells tebis i contradictoris als ajuntaments sobiranistes perseguits implacablement per la judicatura i els fiscals espanyols, el quadre que es configura davant de la ciutadania no es massa galdós.
La meva intranquil·litat, però, es veu incrementada quan observo entre incrèdul i sorprès com els independentistes catalans malmeten l'oportunitat brindada pel fracàs que les formacions polítiques espanyoles han conreat durant aquests darrers mesos després dels enrevessats resultats electorals produïts el passat 20 de desembre, mostrant-se incapaços d'acordar un executiu de coalició i un programa de govern de consens.
Val a dir que totes aquestes circumstancies no em treuen pas la son..... Es cert que durant el dia visc el malson que ens regalen convergents, republicans i cupaires amb neguit. Però com els malsons els viscs a ple sol, ben despert, amb els ulls com a plats i les orelles parades com radio-antenes, quan es fa fosc i m'adormo, me'n envaeixen dolços somnis.... Al cap i a la fi crec sincerament que aquests tiquismiquis polítics, obra de veritables perepunyetes independentistes, no faran descarrilar el tren que hem posat en marxa i que conduïm la ciutadania catalana rabents fins la propera estació: la independència....
Somnio que malgrat que cada formació sobiranista presentarà les seves pròpies candidatures electorals, els catalans votarem massivament les dues llistes presentades, ja que les CUP sembla que no ho faran. Nosaltres farem que allà on hi ha divisió partidista ho aprofitem per votar units a favor de la independència. Somnio que això farà que els partits independentistes obtinguin una majoria aclaparadora. I que aquesta immensa majoria farà fora del mapa polític català les formacions unionistes, com ara PP, C's i PSC, els quals són abrandats partits nacionalistes espanyoles declaradament anti-catalans, cínics i manipuladors, que únicament pretenen preservar els seus interessos i privilegis estatals i que tenen la corrupció com a senya visible d'identitat, actuant sovint contra Catalunya i els catalans, però sempre a favor d'Espanya, a qualsevol preu. Somnio que la coalició entre Ada Colau i Pablo Iglesias, EnComúPodem i Podemos o CatalunyaSiQueEsPOT, els quals políticament no són ni carn ni peix, ni cuixa ni pit, es diuen Comú per no dir-se Comunistes -què s'avergonyeixen?-, encara que defensen una consulta per Catalunya sense definir-se si serà d'autodeterminació, ni si recolzaran el si o el no o només servirà per aprovar una nova Constitució espanyola convenientment tunejada, somnio dic, que els ciutadans catalans els posaran a lloc mitjançant el vot emès per ells.... força escadusser, desitjo!.
Us imagineu que el meu somni es faci realitat....?. La dreta, el centre i l'esquerra nacionalistes espanyoles no obtindrien quasi cap mena de representativitat al Principat!. Podemos no tindria massa veu ni vots per continuar marejant indefinidament la perdiu a Catalunya!. I l'independentisme esdevindria hegemònic i transversal a la societat catalana, la qual es mostraria indefectiblement plural i democràtica!. Les llistes d'ERC i Convergència resultarien victorioses.... per àmplia majoria absoluta!. En vots i escons....!.
Un moment, un moment....!. Pareu màquines!. Perquè ha de ser només un dolç somni tot això?. Si, ja sé!. Els somnis, somnis són!. Però, perquè no ajudem a que es facin realitat?. Quasi totes les realitats humanes abans han sigut somnis!. Si anem a votar massivament i ho fem per ERC i Convergència, la majoria absoluta està assegurada.... Aleshores la realitat seria d'ensomni!. Les picabaralles entre partits independentistes desapareixerien. L'ANC i l'AMI recuperarien el pols i l'empenta!. Les CUP podrien deixar de batre's contra molins de vent espanyols i tornar a empentar la independència amb renovada força i encert. I la sobirania plena de Catalunya també deixaria de ser una esperançadora il·lusió per fer-se una tangible realitat, d'una punyetera vegada.....
Desitjo que el meu somni es faci realitat. Entre d'altres coses, perquè el comparteixo amb centenars de milers de catalans.... Amb milions de ciutadans!. Si tots lluitem per fer realitat els nostres somnis, ja haurem guanyat.... la llibertat, la vida!. Com deia Calderón: "¿Qué es la vida? Un frenesí. Qué es la vida? Una ilusión, una sombra, una ficción; y el mayor bien es pequeño; que toda vida es sueño y los sueños, sueños son....
Haurem guanyat el cel i la independència.......
La meva intranquil·litat, però, es veu incrementada quan observo entre incrèdul i sorprès com els independentistes catalans malmeten l'oportunitat brindada pel fracàs que les formacions polítiques espanyoles han conreat durant aquests darrers mesos després dels enrevessats resultats electorals produïts el passat 20 de desembre, mostrant-se incapaços d'acordar un executiu de coalició i un programa de govern de consens.
Val a dir que totes aquestes circumstancies no em treuen pas la son..... Es cert que durant el dia visc el malson que ens regalen convergents, republicans i cupaires amb neguit. Però com els malsons els viscs a ple sol, ben despert, amb els ulls com a plats i les orelles parades com radio-antenes, quan es fa fosc i m'adormo, me'n envaeixen dolços somnis.... Al cap i a la fi crec sincerament que aquests tiquismiquis polítics, obra de veritables perepunyetes independentistes, no faran descarrilar el tren que hem posat en marxa i que conduïm la ciutadania catalana rabents fins la propera estació: la independència....
Somnio que malgrat que cada formació sobiranista presentarà les seves pròpies candidatures electorals, els catalans votarem massivament les dues llistes presentades, ja que les CUP sembla que no ho faran. Nosaltres farem que allà on hi ha divisió partidista ho aprofitem per votar units a favor de la independència. Somnio que això farà que els partits independentistes obtinguin una majoria aclaparadora. I que aquesta immensa majoria farà fora del mapa polític català les formacions unionistes, com ara PP, C's i PSC, els quals són abrandats partits nacionalistes espanyoles declaradament anti-catalans, cínics i manipuladors, que únicament pretenen preservar els seus interessos i privilegis estatals i que tenen la corrupció com a senya visible d'identitat, actuant sovint contra Catalunya i els catalans, però sempre a favor d'Espanya, a qualsevol preu. Somnio que la coalició entre Ada Colau i Pablo Iglesias, EnComúPodem i Podemos o CatalunyaSiQueEsPOT, els quals políticament no són ni carn ni peix, ni cuixa ni pit, es diuen Comú per no dir-se Comunistes -què s'avergonyeixen?-, encara que defensen una consulta per Catalunya sense definir-se si serà d'autodeterminació, ni si recolzaran el si o el no o només servirà per aprovar una nova Constitució espanyola convenientment tunejada, somnio dic, que els ciutadans catalans els posaran a lloc mitjançant el vot emès per ells.... força escadusser, desitjo!.
Us imagineu que el meu somni es faci realitat....?. La dreta, el centre i l'esquerra nacionalistes espanyoles no obtindrien quasi cap mena de representativitat al Principat!. Podemos no tindria massa veu ni vots per continuar marejant indefinidament la perdiu a Catalunya!. I l'independentisme esdevindria hegemònic i transversal a la societat catalana, la qual es mostraria indefectiblement plural i democràtica!. Les llistes d'ERC i Convergència resultarien victorioses.... per àmplia majoria absoluta!. En vots i escons....!.
Un moment, un moment....!. Pareu màquines!. Perquè ha de ser només un dolç somni tot això?. Si, ja sé!. Els somnis, somnis són!. Però, perquè no ajudem a que es facin realitat?. Quasi totes les realitats humanes abans han sigut somnis!. Si anem a votar massivament i ho fem per ERC i Convergència, la majoria absoluta està assegurada.... Aleshores la realitat seria d'ensomni!. Les picabaralles entre partits independentistes desapareixerien. L'ANC i l'AMI recuperarien el pols i l'empenta!. Les CUP podrien deixar de batre's contra molins de vent espanyols i tornar a empentar la independència amb renovada força i encert. I la sobirania plena de Catalunya també deixaria de ser una esperançadora il·lusió per fer-se una tangible realitat, d'una punyetera vegada.....
Desitjo que el meu somni es faci realitat. Entre d'altres coses, perquè el comparteixo amb centenars de milers de catalans.... Amb milions de ciutadans!. Si tots lluitem per fer realitat els nostres somnis, ja haurem guanyat.... la llibertat, la vida!. Com deia Calderón: "¿Qué es la vida? Un frenesí. Qué es la vida? Una ilusión, una sombra, una ficción; y el mayor bien es pequeño; que toda vida es sueño y los sueños, sueños son....
Haurem guanyat el cel i la independència.......
