Hem passat del "que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" recollit al decret de Nova Planta del segle XVIII a l'actual "que se consiga el efecto aunque se note el cuidado" ben entrat ja el segle XXI. Passen anys i segles i el regne d'Espanya, incansable, continua la seva tasca colonitzadora per tal d'anorrear Catalunya i per assimilar els catalans i la terra a l'imperi castellà.
Ara per aconseguir aquesta colonització incruenta Espanya utilitza la seva Constitució, els jutges, la policia, els funcionaris i els polítics, guardant a la reserva l'exercit, sempre disposat a defensar les essències pàtries fins i tot, si s'escau, amb tancs i canons....
Els nacionalistes espanyols senten predilecció per atacar Catalunya utilitzant la judicatura com ariet contra la llengua catalana. Els jutges, encantats, es deixen utilitzar complint escrupolosament allò que Espanya espera d'ells, es a dir, sentenciant a favor del castellà contra la llengua catalana. No serveix de res que el Parlament hagi aprovat lleis, decrets i normes protegint i enfortint la nostra llengua davant els atacs i imposicions hegemòniques dels nacionalistes espanyols. La judicatura en primera, segona, tercera o enèsima instàncies recull i fa seu l'embat espanyolista i sempre sentència a favor del castellà. No valen per res els arguments dels experts en educació, ni lingüistes prestigiosos, ni la literalitat ni l'esperit de les lleis, ni l'opinió majoritària dels ciutadans. L'opinió que preval es la seva: el castellà, com a llengua oficial d'Espanya, ha de mantenir l'estatus que li correspon. Es a dir, ha de mantenir l'hegemonia perquè "es la lengua que nos hemos dado entre todos".
El regne borbònic ataca la llengua catalana perquè no accepta l'existència de la nació catalana. Contra Catalunya si val tot. Anorreant la llengua, espoliant els recursos financers, manllevant els impostos dels catalans, empresonant i exiliant líders polítics, fent la guerra bruta des de les clavegueres infectes de l'estat, utilitzant la Constitució espanyola com a garrot o fent servir el Tribunal Constitucional com a jutge de part -espanyola per descomptat- per culminar la colonització de Catalunya per cert, mai reeixida.
Mentrestant els catalans anem atacant-nos uns partits contra els altres. Recolzem governs, aquí i allà, que no afavoreixen a Catalunya, ans el contrari, que ens fan mal i menyspreen. Ens preocupem en perseguir els nouvinguts perquè no son, ni pensem, ni creuen el mateix que nosaltres, sota la inspiració de l'extrema dreta espanyolista. Ens esquincem els vestits perquè no aconseguim el finançament singular que alguns volen. O perquè rodalies no funcionen, perquè no fan el manteniment acurat de les infraestructures o perquè mai s'executen el 100% els pressupostos de l'estat pel que fa a Catalunya. Alguns ingenus creu fins i tot que abraçant fronts electorals amb partits d'esquerres -tan espanyolistes com les dretes- aconseguiran millores per Catalunya.....
No es això, companys, no es això. Hem de rebutjar la Constitució espanyola i el seu TC. Hem de desobeir la judicatura castellana. Hem d'enfrontar-nos als governs espanyols, als partits i als funcionaris..... Hem de lluitar per la independencia com sigui i amb el que calgui. Fins i tot utilitzant la DUI
Tots els pobles que han aconseguit la independència ho han fet plegats, disposats a patir injustícies i repressió. Alguns ho han fet utilitzant les aturades generals i les movilitzacions massives ocupant places i carrers i/o practicant la desobediència civil. Altres ho han fet pacíficament, manifestant-se incansablement, defensant urnes o fent marxes per arreplegar sal com a mostra de desobediència, com va fer Gandhi a la Índia....
Hi ha mil exemples del que podríem fer per aconseguir la llibertat i que no estem fem.... Per por?. Per cansament?. O per la cómoda submissió?.
Si no ho fem, els nacionalistes espanyols aconseguiran l'efecte encara que es noti la cura.
