ELS ESTATS UNITS.
Què podem dir dels Estats Units?. Hores d'ara res de bo!. El govern americà, comandat per Donald Trump, està sent sobrepassat per la pandèmia. Un miserable bitxo està guanyant la partida a l'estat que en temps no massa llunyans era considerat com la primera potència mundial. Economia, ciència, finances, exercit, esports, cultura..... Primera en tot!. America First, exclamava Trump!. Però la COVID-19 ha decidit que fins aquí podia arribar.....
Els Estats Units han tingut la desgràcia de gaudir del president més dolent que mai hagi sigut escollit, en la pitjor etapa de la seva història. Un polític racista i xenòfob, prepotent i xulo, classista com pocs i malaltissament egòlatra. Un veritable bocamoll!. Afavoridor dels rics -la seva classe social preferida- i menyspreador de la resta de la humanitat. Trump és l'artífex d'aixecar un nou mur de Berlín a la frontera amb Mèxic. També va decidir que la incipient posada en marxa de la sanitat pública pels americans -obra de Obama- era dolenta per Amèrica i la va eliminar. Gastar bilions de dòlars -ep, bilions americans!- contra els migrants i estalviar-los en sanitat pública, es un bon resum de la política de Donald Trump.
També forma part de la seva política enfrontar-se abassegadorament contra alguns estats d'Europa, d'Amèrica del Sud i d'Àsia. Per questions econòmiques molts estats del Món han rebut sancions comercials del gegant americà en forma d'aranzels desmesurats per impedir l'exportació cap a USA. Altres han patit i pateixen càstigs en forma de bloqueigs per motius polítics, com ara Rússia, Iran o Veneçuela. La Xina no se'n ha escapat dels càstigs, alhora per raons econòmiques i polítiques. Alguns països han sofert un brutal retrocés en les relacions amb Washington, com ara Cuba, la qual ha tornat a una situació semblant a la que existia abans de l'acostament iniciat per Obama. Trump reparteix precarietat, misèria i menyspreu a tort i dret. Els ciutadans dels països que tenen la desgràcia de patir la ira de Trump la sumen a la desgracia que pateixen a mans dels seus propis governats.
Ara els americans n'estan pagant les conseqüències. Primer el seu president va blasmar contra els governants dels països que patien la pandèmia. Xina va rebre de valent com a causant de la crisi i Trump va decidir batejar la malaltia com a producte del virus xinés, amb un clar biaix xenòfob. Després va criticar Itàlia perquè va convertir-se en el principal focus europeu, desprestigiant i criticant les mesures i el combat que van engegar les autoritats del país transalpí. Alhora li va tocar rebre a Espanya, França i la resta d'Europa utilitzant la cara més prepotent i lletja que va ser capaç de mostrar aquest nefast personatge. Però mentre es burlava i malparlava per l'ineptitud i incapacitat de la resta del món, el seu país va ser envaït pel virus xinés sumant dia darrera dia nous ciutadans infectats i morts, mentres cambiaba d'estratègia cada dos per tres perquè no sabia si salvar vides o guarir empreses i rics. Afortunadament els Estats Units son una república federal i els governs estatals tenen amplis poders per combatre pel seu compte l'atac de la COVID-19 i prou seny com per no seguir les passes vacil·lants del seu malaurat president.
Hores d'ara els Estats Units ja tornen a ser el primer estat en un rànquing mundial.... en el nombre d'infectats per la pandèmia i molt probablement en el nombre de morts.
Ara els americans trobaran a faltar l'escadusser sistema de salut pública endegat per Obama. Potser fins i tot començaran a penedir-se per haver donat la presidència a un personatge impresentable, nefast i incapaç políticament com és Donald Trump. Fins i tot poden penedir-se per no haver-lo fet fora amb l'impeachment endegat contra ell pel xantatge efectuat contra el president d'Ucraïna. I per fi, potser començaran a donar-se que com a primera potència mundial el lideratge del seu país es troba seriosament amenaçat. Perquè ja no son hegemònics al planeta Terra....
En altres temps, tots els països de món afectats per una crisi d'aquesta envergadura hagueren esperat l'ajut d'Amèrica en forma de subministraments, paraules d'encoratjament, ajuda financera, sanitària, mèdica..... Potser alguns països no hagueren considerat necessaris aquests tipus d'ajudes per motius polítics o per considerar-se capaços de solucionar-ho per si mateixos, però USA haguera estat al seu costat. Per motius humanitaris o propagandístics potser, però haguera estat allà. Però avui USA està absent, desapareguda del drama que assota l'humanitat. Els Estats Units està a la defensiva!. Defensant-se de l'empenta comercial de la Xina!. Defensant els sàtrapes del Golf!. Abassegant cubans, veneçolans, iranians, llatinoamericans.... Amenaçant, fent xantatge, boicotejant a tort i dret a mig món!.
En la qüestió de la gestió de la crisis sanitària mundial el America First de Trump s'ha tornat en America second -or disappeared-, perquè durant i probablement després de la pandèmia, la Xina li ha passat la ma per la cara.
Què podem dir dels Estats Units?. Hores d'ara res de bo!. El govern americà, comandat per Donald Trump, està sent sobrepassat per la pandèmia. Un miserable bitxo està guanyant la partida a l'estat que en temps no massa llunyans era considerat com la primera potència mundial. Economia, ciència, finances, exercit, esports, cultura..... Primera en tot!. America First, exclamava Trump!. Però la COVID-19 ha decidit que fins aquí podia arribar.....
Els Estats Units han tingut la desgràcia de gaudir del president més dolent que mai hagi sigut escollit, en la pitjor etapa de la seva història. Un polític racista i xenòfob, prepotent i xulo, classista com pocs i malaltissament egòlatra. Un veritable bocamoll!. Afavoridor dels rics -la seva classe social preferida- i menyspreador de la resta de la humanitat. Trump és l'artífex d'aixecar un nou mur de Berlín a la frontera amb Mèxic. També va decidir que la incipient posada en marxa de la sanitat pública pels americans -obra de Obama- era dolenta per Amèrica i la va eliminar. Gastar bilions de dòlars -ep, bilions americans!- contra els migrants i estalviar-los en sanitat pública, es un bon resum de la política de Donald Trump.
També forma part de la seva política enfrontar-se abassegadorament contra alguns estats d'Europa, d'Amèrica del Sud i d'Àsia. Per questions econòmiques molts estats del Món han rebut sancions comercials del gegant americà en forma d'aranzels desmesurats per impedir l'exportació cap a USA. Altres han patit i pateixen càstigs en forma de bloqueigs per motius polítics, com ara Rússia, Iran o Veneçuela. La Xina no se'n ha escapat dels càstigs, alhora per raons econòmiques i polítiques. Alguns països han sofert un brutal retrocés en les relacions amb Washington, com ara Cuba, la qual ha tornat a una situació semblant a la que existia abans de l'acostament iniciat per Obama. Trump reparteix precarietat, misèria i menyspreu a tort i dret. Els ciutadans dels països que tenen la desgràcia de patir la ira de Trump la sumen a la desgracia que pateixen a mans dels seus propis governats.
Ara els americans n'estan pagant les conseqüències. Primer el seu president va blasmar contra els governants dels països que patien la pandèmia. Xina va rebre de valent com a causant de la crisi i Trump va decidir batejar la malaltia com a producte del virus xinés, amb un clar biaix xenòfob. Després va criticar Itàlia perquè va convertir-se en el principal focus europeu, desprestigiant i criticant les mesures i el combat que van engegar les autoritats del país transalpí. Alhora li va tocar rebre a Espanya, França i la resta d'Europa utilitzant la cara més prepotent i lletja que va ser capaç de mostrar aquest nefast personatge. Però mentre es burlava i malparlava per l'ineptitud i incapacitat de la resta del món, el seu país va ser envaït pel virus xinés sumant dia darrera dia nous ciutadans infectats i morts, mentres cambiaba d'estratègia cada dos per tres perquè no sabia si salvar vides o guarir empreses i rics. Afortunadament els Estats Units son una república federal i els governs estatals tenen amplis poders per combatre pel seu compte l'atac de la COVID-19 i prou seny com per no seguir les passes vacil·lants del seu malaurat president.
Hores d'ara els Estats Units ja tornen a ser el primer estat en un rànquing mundial.... en el nombre d'infectats per la pandèmia i molt probablement en el nombre de morts.
Ara els americans trobaran a faltar l'escadusser sistema de salut pública endegat per Obama. Potser fins i tot començaran a penedir-se per haver donat la presidència a un personatge impresentable, nefast i incapaç políticament com és Donald Trump. Fins i tot poden penedir-se per no haver-lo fet fora amb l'impeachment endegat contra ell pel xantatge efectuat contra el president d'Ucraïna. I per fi, potser començaran a donar-se que com a primera potència mundial el lideratge del seu país es troba seriosament amenaçat. Perquè ja no son hegemònics al planeta Terra....
En altres temps, tots els països de món afectats per una crisi d'aquesta envergadura hagueren esperat l'ajut d'Amèrica en forma de subministraments, paraules d'encoratjament, ajuda financera, sanitària, mèdica..... Potser alguns països no hagueren considerat necessaris aquests tipus d'ajudes per motius polítics o per considerar-se capaços de solucionar-ho per si mateixos, però USA haguera estat al seu costat. Per motius humanitaris o propagandístics potser, però haguera estat allà. Però avui USA està absent, desapareguda del drama que assota l'humanitat. Els Estats Units està a la defensiva!. Defensant-se de l'empenta comercial de la Xina!. Defensant els sàtrapes del Golf!. Abassegant cubans, veneçolans, iranians, llatinoamericans.... Amenaçant, fent xantatge, boicotejant a tort i dret a mig món!.
En la qüestió de la gestió de la crisis sanitària mundial el America First de Trump s'ha tornat en America second -or disappeared-, perquè durant i probablement després de la pandèmia, la Xina li ha passat la ma per la cara.
