 |
| "Azulito" vs. "Naranjito" |
Certament, aquestes dues fotos no són pas originals.... Ni tan sols la comparació entre l'Alberto i José Antonio és una novetat. Però no me pogut estar de fer-la. Si em diuen que són cosins, m'ho crec!. Tal para qual....!. El més cridaner, però, és la semblança ideològica que tenen. D'una banda José Antonio Primo de Rivera, a més de ser falangista -en realitat, feixista!- era profundament nacionalista espanyol, populista i unitarista de pedra picada, amb grans dosis de demagògia en el seu discurs pretesament social.... Igual que Alberto Rivera!.
El més inquietant però, és l'afinitat metodològica existent entre José Antonio Primo de Rivera i Alberto Rivera, que aquest últim utilitza per conquerir el vot -i la voluntat- dels ciutadans de tot l'Estat. D'una banda fa servir la seva imatge com la d'un líder indiscutible i inqüestionable. Ell és qui mana!. La presencia als mitjans de comunicació és tan abassegadora que fins i tot cansa. Tret del seu lideratge, els candidats de C's que es presenten als diferents pobles i ciutats de l'Estat no són ni coneguts ni reconeguts.... Políticament no existeixen pas!. El resultat d'aquest hiper-lideratge és que s'han colat a les seves llistes desenes de personatges singulars que qualsevol polític decent voldria mantenir ben lluny d'ell. Racistes de Plataforma per Catalunya, falangistes reciclats com a "demòcrates de tota la vida", militants traïdors o infiltrats d'altres grups de extrema dreta, xenòfobs intolerants, irredemptes anti-catalans reconeguts, ex-militars autoritaris de mena enyorats de temps millors, talibans ultra-constitucionalistes, etc.... Un seguit de personatges agressius de paraula i obra, arribistes i trepes, que han aprofitat l'oportunitat que tan generosament ha posat a la seva disposició un partit artificial com ara Ciudadanos, fabricat amb materials d'al·luvió o de rebuig, i per tant inconsistents i sovint menyspreables. Tant és així que han tingut que fer una enèrgica expurgació de fruits massa madurs i branques prou podrides.... O com diria l'intolerant batlle de Badalona, el popular Javier García Albiol -del partit germà de C's- , han tingut que fer una neteja a fons de púrria i presumptes delinqüents.
Si ens fixem en el contingut de l'oferta electoral de C's trobarem una manca de concreció, un excés de futileses, moltes vaguetats i generalitats, que pretenen servir per tot i tothom però que realment no serveixen per res. L'oferta electoral de Barcelona serveix també com a programa d'un petit poblet de la Castellà profunda, per exemple. I a l'inrevés..... Bé!. No és exactament així. A Barcelona, la ciutadana Carina Mejias no vol que Barcelona sigui capital d'un Estat lliure i sobirà, i vol destruir -això és literal!- el museu del Born, on es mostren les troballes i es recreen les vivències de l'antic barri arrasat per les tropes de Felip V, al 1714. Sembla que per Ciudadanos, la guerra de successió no va passar a Barcelona. No hi va haver milers de morts!. No van caure milers de bombes damunt del cap i casal!. No es va destruir la ciutat de Barcelona del segle XVIII!. No es van derogar la llei, els furs i les constitucions catalanes!. No es va prohibir la llengua catalana, ni es van imposar les lleis de Castella substituint les de Catalunya!. No es va construir la Ciutadella per vigilar els ciutadans!. No va passar res de res!. No ho volen reconèixer, perquè això no uneix ni cohesiona un Estat com l'espanyol, absolutament des-cohesionat, encara!.
Ciudadanos és una formació nascuda per combatre la llengua i la nació catalana. Es defineix com a centrista, liberal, constitucionalista i abanderada del reformisme i del regeneracionisme de la democràcia espanyola.... Però l'Alberto Rivera s'assembla a José Antonio Primo de Rivera com una gota d'aigua s'assembla a un altra!. Alberto i José Antonio, l'un per l'altre!. S'assemblen com si fossin cosins de sang. Fins i tot pensen el mateix i actuen igual.... Visca el canvi i el reformisme!. Encara que tinguin les arrels -i els gens- als anys trenta del segle passat.....!.
Els espanyols ja s'ho faran. Espanya ja s'ho trobarà. Amb líders com Alberto -o el seu cosí José Antonio- el seu futur serà obscur, negre..... Mentrestant, el sol no s'haurà amagat pas i lluirà amb tota la seva força i calidesa. I ens il·luminarà a la resta del Món. Aleshores, Catalunya ja serà lliure i sobirana..... Per què ja serem independents!.
