Dues de les formacions polítiques que es presenten a les properes eleccions municipals ho fan amb candidatures fantasmes en quasi un 30% de les llistes aprovades. Estic parlant del Partit Popular -el 27% del total anunciat- i del Partit Socialista -un 27,5%-. Fent aquesta trampa, absolutament legal a Espanya, volen rentar la seva imatge i mostrar-se com partits de forta implantació a tot el territori i amb gran capacitat de mobilització d'uns militants disposats a defensar els principis polítics fins les últimes conseqüències.... Però.....
Sempre hi ha un però!. Els dos partits han tingut que recórrer a militants d'altres pobles i de fora de Catalunya per acabar d'omplir les candidatures. Valgui com exemple el cas d'un candidat popular a la ciutat de Berga que figurava en una llista de UPyD de.... Ferrol, a Galicia!. O la confessió feta pel candidat socialista Maurici Lucena el qual reconeix que quan vivia a Madrid figurava com a representant electe de Barcelona. El cas més cridaner ens el brinda -com sempre- el Partit Popular a Sant Joan de les Abadesses, on la majoría de figurants a la llista estan vinculats a la ciutat madrilenya de Getafe.
A part de fer el ridícul o intentar prendre el pel als ciutadans dels pobles on pateixen aquesta mena d'estafa política, perquè ho fan?. Doncs perquè volen aparentar allò que no són. No són precisament formacions que es trobin a la cresta de l'onada. Ans al contrari. Estan ensorrats sota un munt de corrupció -cas del PP-, o navegant sense brúixola ni GPS -cas dels socialistes-. Molts militants fugen esparverats davant dels escàndols i la confusió que regne a les cúpules d'ambdós partits, les quals veuen amb impotència com perden bous i esquelles davant de les formacions emergents, com ara Podemos i C's. Per aquesta raó es veuen obligats a recórrer al envellit fons de l'armari..... poblat d'espectres i influències estranyes.
Així doncs, és tracta d'una qüestió d'aparences.... i de diners!. Aquestes llistes fantasmes suposaran un cost en diner públic al voltant de 1,2 milions d'euros en forma de subvencions que rebran pel sol fet de presentar candidatures al 50% de cada circumscripció, al que s'hi afegiran 270 euros per regidor obtingut. A favor dels conservadors i socialistes cal reconèixer, però, que deu ser molt costerut acceptar que Podemos i C's els mengin l'espai polític de forma tant descarada i insolent. Els quals els roben candidats i afiliats, acaparen l'espai mediàtic, obtenen suports i recursos dels poders fàctics dominants -la casta, més reeixida que mai!-, quan no fa gaire temps PP i PSOE eren els partits alfa i omega del sistema bi-partidista espanyol. Sembla que ara el sistema s'ha duplicat.... Però.....
Altre vegada un però....!. Per una banda, Podemos s'ha fet políticament tan transversal que ha perdut l'oremus i la virginitat.... Juan Carlos Monedero, principal ideòleg de la formació, ha dimitit de tots els seus càrrecs, mentre el partit comença a davallar en les enquestes i no ha assolit els resultats esperats -i prèviament anunciats!- a Andalusia. Podemos, fins ara imparable a les enquestes -sempre cuinades convenientment- i objecte de màxima atenció -i recolzament!- dels mitjans de comunicació espanyols, ha començat a fumejar. A evaporar-se!. El que hi havia dins del globus inflat artificialment era un gas inert, incolor i insípid.... Fantasmagòric!. El mateix que hi ha dins del gran globus anomenat C's. La mateixa substància insubstancial de Podemos, ficada a major pressió encara.... I per tant, amb moltes més possibilitats d'esclatar ensordidorament, expulsant violentament l'inconsistència acumulada al seu interior. C's, nascuda com assot de la llengua catalana i per extensió del catalanisme, ha tingut que articular un discurs econòmic, social, cultural i polític, que justifiques la marxa endegada a la reconquesta d'Espanya.... I ara té que explicar d'on van sortir els recursos que van permetre la seva eclosió. Vénen de la FAES?. Dels fons reservats de l'Estat?. De donacions del Foro Puente Aéreo....?. El que sí sabem és que el seu programa econòmic és calcat a les propostes que fa pocs anys va fer el servei econòmic i fiscal de la FAES. Un programa ultra-liberal i fiscalment igual al del PP. En cultura i sanitat pensen i proposen el mateix que els populars. I políticament passen per ser la marca blanca dels conservadors..... Si a tot això hi afegim l'inexplicable atenció que reben de les televisions -publiques o privades, tant se val- i la deferència i carinyo que els mostren determinats presentadors i programes, trobarem la explicació més escaient a les ínfules conreades per C's i el seu mediàtic líder Alberto Rivera.... de professió tertulià!.
La política espanyola està plena de fantasmes i espectres dedicats a intentar assolir el poder amb qualsevol mena de medis al seu abast. Les influències -bones o dolentes- esdevenen imprescindibles per aconseguir els seus objectius, malgrat que siguin discutibles o estranys. Del bi-partidisme probablement passarem al quadri-partidisme. L'unionisme esdevindrà més dividit que mai. I en conseqüència, més perillós. Si Catalunya vol subsistir com a nació, els catalans tindrem que prescindir dels fantasmes, els espectres i les influencies estranyes. Mentre uns volen anorrear-nos i fer-nos por, nosaltres volem reeixir. Volem la llibertat, la pau i la prosperitat.... La independència!. I el més important és que ho podem aconseguir votant massivament formacions reals, consistents i lliures d'influències estranyes....!!!!.
Sempre hi ha un però!. Els dos partits han tingut que recórrer a militants d'altres pobles i de fora de Catalunya per acabar d'omplir les candidatures. Valgui com exemple el cas d'un candidat popular a la ciutat de Berga que figurava en una llista de UPyD de.... Ferrol, a Galicia!. O la confessió feta pel candidat socialista Maurici Lucena el qual reconeix que quan vivia a Madrid figurava com a representant electe de Barcelona. El cas més cridaner ens el brinda -com sempre- el Partit Popular a Sant Joan de les Abadesses, on la majoría de figurants a la llista estan vinculats a la ciutat madrilenya de Getafe.
A part de fer el ridícul o intentar prendre el pel als ciutadans dels pobles on pateixen aquesta mena d'estafa política, perquè ho fan?. Doncs perquè volen aparentar allò que no són. No són precisament formacions que es trobin a la cresta de l'onada. Ans al contrari. Estan ensorrats sota un munt de corrupció -cas del PP-, o navegant sense brúixola ni GPS -cas dels socialistes-. Molts militants fugen esparverats davant dels escàndols i la confusió que regne a les cúpules d'ambdós partits, les quals veuen amb impotència com perden bous i esquelles davant de les formacions emergents, com ara Podemos i C's. Per aquesta raó es veuen obligats a recórrer al envellit fons de l'armari..... poblat d'espectres i influències estranyes.
Així doncs, és tracta d'una qüestió d'aparences.... i de diners!. Aquestes llistes fantasmes suposaran un cost en diner públic al voltant de 1,2 milions d'euros en forma de subvencions que rebran pel sol fet de presentar candidatures al 50% de cada circumscripció, al que s'hi afegiran 270 euros per regidor obtingut. A favor dels conservadors i socialistes cal reconèixer, però, que deu ser molt costerut acceptar que Podemos i C's els mengin l'espai polític de forma tant descarada i insolent. Els quals els roben candidats i afiliats, acaparen l'espai mediàtic, obtenen suports i recursos dels poders fàctics dominants -la casta, més reeixida que mai!-, quan no fa gaire temps PP i PSOE eren els partits alfa i omega del sistema bi-partidista espanyol. Sembla que ara el sistema s'ha duplicat.... Però.....
Altre vegada un però....!. Per una banda, Podemos s'ha fet políticament tan transversal que ha perdut l'oremus i la virginitat.... Juan Carlos Monedero, principal ideòleg de la formació, ha dimitit de tots els seus càrrecs, mentre el partit comença a davallar en les enquestes i no ha assolit els resultats esperats -i prèviament anunciats!- a Andalusia. Podemos, fins ara imparable a les enquestes -sempre cuinades convenientment- i objecte de màxima atenció -i recolzament!- dels mitjans de comunicació espanyols, ha començat a fumejar. A evaporar-se!. El que hi havia dins del globus inflat artificialment era un gas inert, incolor i insípid.... Fantasmagòric!. El mateix que hi ha dins del gran globus anomenat C's. La mateixa substància insubstancial de Podemos, ficada a major pressió encara.... I per tant, amb moltes més possibilitats d'esclatar ensordidorament, expulsant violentament l'inconsistència acumulada al seu interior. C's, nascuda com assot de la llengua catalana i per extensió del catalanisme, ha tingut que articular un discurs econòmic, social, cultural i polític, que justifiques la marxa endegada a la reconquesta d'Espanya.... I ara té que explicar d'on van sortir els recursos que van permetre la seva eclosió. Vénen de la FAES?. Dels fons reservats de l'Estat?. De donacions del Foro Puente Aéreo....?. El que sí sabem és que el seu programa econòmic és calcat a les propostes que fa pocs anys va fer el servei econòmic i fiscal de la FAES. Un programa ultra-liberal i fiscalment igual al del PP. En cultura i sanitat pensen i proposen el mateix que els populars. I políticament passen per ser la marca blanca dels conservadors..... Si a tot això hi afegim l'inexplicable atenció que reben de les televisions -publiques o privades, tant se val- i la deferència i carinyo que els mostren determinats presentadors i programes, trobarem la explicació més escaient a les ínfules conreades per C's i el seu mediàtic líder Alberto Rivera.... de professió tertulià!.
La política espanyola està plena de fantasmes i espectres dedicats a intentar assolir el poder amb qualsevol mena de medis al seu abast. Les influències -bones o dolentes- esdevenen imprescindibles per aconseguir els seus objectius, malgrat que siguin discutibles o estranys. Del bi-partidisme probablement passarem al quadri-partidisme. L'unionisme esdevindrà més dividit que mai. I en conseqüència, més perillós. Si Catalunya vol subsistir com a nació, els catalans tindrem que prescindir dels fantasmes, els espectres i les influencies estranyes. Mentre uns volen anorrear-nos i fer-nos por, nosaltres volem reeixir. Volem la llibertat, la pau i la prosperitat.... La independència!. I el més important és que ho podem aconseguir votant massivament formacions reals, consistents i lliures d'influències estranyes....!!!!.
