El govern d'Espanya continua ocupant-se de Catalunya escarnidament. Ara amenaça amb deixar en paper mullat el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya -DOGC- atorgant al Butlletí Oficial de l'Estat -BOE- "el monopoli de les notificacions de totes les administracions". Un nou pas cap a la re-centralització total del nou estat dissenyat i desitjat pel Partit Popular.
Fa unes setmanes van amenaçar, per enèsima vegada, de tancar les delegacions de la Generalitat a l'exterior. De fet van interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei d'Acció Exterior de Catalunya, alhora que condemnaven l'obertura de les noves delegacions a Viena i Roma. Pel que sembla, els cou molt que Catalunya es projecti a l'estranger amb personalitat pròpia, fora de la Marca Espanya i del control del servei diplomàtic espanyol. Però aquesta miopia política i comercial dels populars, unides a l'enveja que destil·len les accions espanyoles contra les oficines comercials de Catalunya per l'èxit aconseguit, sembla que s'està modulant. Davant d'un bon nombre d'empresaris catalans es van comprometre a "no tancar en cap cas les oficines de la Generalitat". Això si, persisteixen les seves intencions d'integrar-les -absorbir-les!- dins les ambaixades espanyoles. No es massa agosarat concloure que els empresaris catalans, líders en exportacions de tota la península -quasi el 30% del total-, hagin forçat el canvi de parer del ministeri d'afers exteriors i del ministre García-Margallo, persuadint-lo de la bogeria que resultaria canviar un model reeixit -el català-, per un de fracassat -l'espanyol-. Recordem el reconeixement internacional de la Marca Barcelona enfront del persistent desprestigi de la Marca Espanya.
No resulta estrany, doncs, aquesta fal·lera espanyola per assimilar oficines i delegacions catalanes a l'estranger per tal d'intentar apropiar-se de l'èxit català en favor de la grandesa d'Espanya.
De tot això, García-Margallo en diu aprofitar sinergies. Molts catalans, però, en diem escarnir Catalunya. Els temps no estan per establir sinergies amb un Estat que aprofita tots els seus recursos -jurídics, policials, administratius, polítics, financers, econòmics, comercials, culturals, mediàtics i de tota mena- legals i il·legals, nets o bruts i els utilitza contra un país que només aspira a la llibertat i plena sobirania dels seus ciutadans.... No volem tirar-nos pedres sobre la nostra pròpia taulada!. El temps de les sinergies ja ha passat. L'Estat espanyol la malgastat miserablement, gracies al Partit Popular. Ja és massa tard.....!. I a Catalunya no ens interessa.
Fa unes setmanes van amenaçar, per enèsima vegada, de tancar les delegacions de la Generalitat a l'exterior. De fet van interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei d'Acció Exterior de Catalunya, alhora que condemnaven l'obertura de les noves delegacions a Viena i Roma. Pel que sembla, els cou molt que Catalunya es projecti a l'estranger amb personalitat pròpia, fora de la Marca Espanya i del control del servei diplomàtic espanyol. Però aquesta miopia política i comercial dels populars, unides a l'enveja que destil·len les accions espanyoles contra les oficines comercials de Catalunya per l'èxit aconseguit, sembla que s'està modulant. Davant d'un bon nombre d'empresaris catalans es van comprometre a "no tancar en cap cas les oficines de la Generalitat". Això si, persisteixen les seves intencions d'integrar-les -absorbir-les!- dins les ambaixades espanyoles. No es massa agosarat concloure que els empresaris catalans, líders en exportacions de tota la península -quasi el 30% del total-, hagin forçat el canvi de parer del ministeri d'afers exteriors i del ministre García-Margallo, persuadint-lo de la bogeria que resultaria canviar un model reeixit -el català-, per un de fracassat -l'espanyol-. Recordem el reconeixement internacional de la Marca Barcelona enfront del persistent desprestigi de la Marca Espanya.
No resulta estrany, doncs, aquesta fal·lera espanyola per assimilar oficines i delegacions catalanes a l'estranger per tal d'intentar apropiar-se de l'èxit català en favor de la grandesa d'Espanya.
De tot això, García-Margallo en diu aprofitar sinergies. Molts catalans, però, en diem escarnir Catalunya. Els temps no estan per establir sinergies amb un Estat que aprofita tots els seus recursos -jurídics, policials, administratius, polítics, financers, econòmics, comercials, culturals, mediàtics i de tota mena- legals i il·legals, nets o bruts i els utilitza contra un país que només aspira a la llibertat i plena sobirania dels seus ciutadans.... No volem tirar-nos pedres sobre la nostra pròpia taulada!. El temps de les sinergies ja ha passat. L'Estat espanyol la malgastat miserablement, gracies al Partit Popular. Ja és massa tard.....!. I a Catalunya no ens interessa.
