Ja des de bon inici de la pre-campanya electoral s'entreveu en tots els partits que volen concórrer a les properes eleccions al Parlament l'existència d'un candidat a batre. Ho és pels partits espanyolistes però també per alguns que se'n diuen independentistes. Fins i tot se'l considera com el principal enemic polític d'Espanya a ulls de periodistes, jutges, fiscals, serveis secrets, policia nacional i guardia civil, tots ells al servei del règim vigent de l'estat espanyol. Per cert, estat neofranquista de pedra picada. El candidat a qui em refereixo és, òbviament, el president Puigdemont..
Carles Puigdemont, segons la imatge confegida pels mitjans espanyolistes, és el dimoni amb cua que cal foragitar de l'escenari polític de l'estat. La judicatura el considera com el cap d'un perillos grup terrorista -tsunami- i malversador -de diners públics?- perquè ha posat en risc la sagrada unitat de la pàtria i perquè qüestiona la legitimitat d'un sistema judicial reconegudament sòrdid. Les forces de seguretat espanyoles no paren d'imputar-li greus fets delictius en base a suposicions i invents que de ridículs -inversemblants!- que resulten fan riure i plorar a l'hora. Els partits espanyols el consideren una perillosa nosa que impedeix aconseguir les aspiracions unitaristes i la desitjada submissió politico-administrativa de la nació catalana per a què no puguem assolir el que la majoria de ciutadans volem: la independència de Catalunya. Pel que fa a les formacions independentistes malden per evitar que Carles Puigdemont arreplegui darrera del seu lideratge una majoria de vots que li permetin arrabassar la presidència de la Generalitat i tornar a Catalunya en olor de multituds....
Pel que sembla, tots els adversaris del president Puigdemont s'han posat d'acord per a colocar-lo al centre de l'escenari ocupant el lloc de protagonista absolut d'aquest drama en que esdevindran les eleccions al Parlament. Donat que, sens dubte, per Catalunya significaran la reafirmació de l'independentisme majoritari o la confirmació d'aquesta paràlisis autonomista que hores d'ara estem patint.
Messiànic, botifler, dictador, partidista, fugat, venedor de fum, malversador.... Aquestes son algunes de les floretes que li dedican tots aquells que el consideran com l'enemic polític a liquidar.
Però Carles Puigdemont només és un exiliat polític com n'hi ha tants a Catalunya, perseguit per una judicatura que practica desinhibidament la lawfare amb notable desimboltura. És un polític a qui les patriòtiques forces de seguretat de l'estat li volen encolomar el lideratge d'un suposat grup terrorista que només existeix en els cervells enfebrats d'uns policies capaços de mentir i manipular fets essencialment polítics, ocorreguts durant el procés protagonitzat per l'independentisme català, el qual consideren ha sigut i és una traïció a l'Espanya pretesament immemorial. Deliris tots ells recolzats per fiscals afinadors i jutges sense ètica ni escrúpols, capaços de sustentar les infumables bajanades d'uns instructors fidels al franquisme sociològic, encara avui existent a Espanya després de cinquanta anys transcorreguts des de la mort del dictador.
El més xocant, però, no és pas la rancúnia, l'odi o l'hostilitat que l'espanyolisme de tota mena sent i projecta cap a Carles Puigdemont. El que veritablement sobta és l'animadversió que alguns polítics independentistes manifesten cap a ell. Li retreuen que s'hagués exiliat a Waterloo, que demani unitat a tot l'independentisme o que reivindiqui una confrontació intel·ligent amb l'estat espanyol. L'acusen d'aprofitar-se de la non nata llei d'amnistia en benefici propi i de l'expulsió del l'executiu català decretada de facto per Aragonés amb l'excusa de deslleialtat de JUNTS cap el govern republicà. Li fan retrets de tota mena amb l'esbiaixada intenció d'impedir que re-assoleixi la presidencia de la Generalitat, negant-li el dret a recuperar allò que l'article 155 li va arrabassar de forma tant injusta com antidemocràtica i per tant il·legítimament, aviat farà set anys.
No se'n sortiran!. Ni els que volen aniquilar-lo per ser poc independentista, ni els que ho volen fer per ser massa independentista. No sé si guanyarà les properes eleccions al Parlament. Si crec que l'estan fent gratuïtament la campanya electoral perquè pugui aconseguir-ho. Quant bases l'escomesa contra l'adversari polític en mentides, exageracions, insults i atacs personals sense fonament, és molt probable que provoquis el resultat contrari al que inicialment desitges.
Per tant, jo votaré independència més enllà d'insults, fal·làcies i volades de coloms....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada