Crec que ja estem en condicions de fer inventari de tot allò que ha passat -i que encara passa i continuarà passant- en les tortuoses relacions que mantenen Espanya i Catalunya. Cal dir que no son precisament relacions senzilles ni normals. Més aviat s'assemblen més a les que mantenen una metròpoli prepotent i superba amb una colònia amant de la independència i la llibertat, encara que persistentment díscola.
Vegem!. Des de la vergonyosa i humiliant sentència sobre l'estatut dictada per un Tribunal Constitucional absolutament deslegitimat, la majoria de catalans vam decidir que ja n'hi havia prou i que l'única alternativa que ens quedava era assolir la independència. I ens hi vam posar.....
Manifestacions i performances multitudinàries any darrera any demanant la independència; consultes populars a centenars de pobles i ciutats catalanes; oferiment de la Generalitat per negociar un pacte fiscal rebutjat pel Gobierno; delegacions del Parlament català a les Corts espanyoles per debatre i que autoritzessin fer un referèndum d'autodeterminació pactat; consulta de la Generalitat a la gent oferint votar fins tres alternatives diferents; debats de lleis i resolucions al Parlament boicotejats per les formacions espanyolistes..... Ho vam intentar tot!. I la resposta sempre va ser la mateixa: No, no i no!. Fins i tot vam convocar un referèndum -en absolut il·legal perquè convocar referèndums està expressament despenalitzat a Espanya- on l'opció a la independència va obtenir una aclaparadora majoria. Però es veu que per Espanya això d'apel·lar als principis democràtics i que els ciutadans exerceixin drets universalment reconeguts a qualsevol estat veritablement democràtic no serveix per res. Espanya no es d'eixe món.....
Les respostes a totes les iniciatives catalanes van passar de les burles i menyspreus més feridors a la més brutal de les repressions violentes que mai s'hagin exercit a l'Estat espanyol. Ni als pitjors moments de la mal anomenada transició de la dictadura a la dictatova -de la llei a la llei- va perseguir-se amb tant acarnissament a tot un poble. Ni els anys de plom al País Basc les manifestacions acabaven sota la brutalitat policial espanyola com l'exercida hores d'ara contra els catalans. Tampoc podem oblidar el paper exercit per la premsa espanyola, més cavernaria i anti-catalana com mai havia passat fins aleshores. No es conformaven en burlar-se'n. També insultaven, s'inventaven noticies, feien titulars escandalosos i atiaven boicots comercials contra productes catalans, convidant a les empreses catalanes a marxar fora de Catalunya. Tanmateix, tota la cavalleria conformada per jutges, fiscals, policies i guàrdia civil va posar-se en marxa contra milions de ciutadans que només volíem exercir democràticament i pacíficament el dret d'autodeterminació. Així van començar la seva aclaparadora guerra contra els catalans, que dura fins avui i es perllongarà fins demà. Ni les finances dels represaliats i exiliats polítics se'n van deslliurar de la venjança siciliana endegada per l'Estat. Van ser i son espoliats pel més nepòtic Tribunal de Comptes que mai hagi existit, sense probes fefaents de malversació però amb absolut acarnissament. Ni els actes de solidaritat amb els presos polítics, ja fos amb pancartes o llaços grocs, van quedar sense persecució i condemna, atiats per una Junta Electoral Central en funcions prepotentment inquisitorials. I tot això amb la benedicció del Tribunal Constitucional més anti-constitucional que hom recorda.
A partir de l'1 d'octubre de 2017 Espanya va incrementar la repressió de forma inusitada. Van sentir ferit el seu orgull nacional per l'empenta i determinació demostrades per la gent catalana posant urnes i paperetes -que les autoritats no van trobar malgrat els esforços desplegats per la intel·ligència espanyola-, tot i exercint el nostre dret a votar, sota els cops de porra de Guàrdia Civil i Policia Nacional i defensant la democràcia -les urnes!- davant la brutalitat desplegada contra homes, dones, gent gran i joves, armats amb paperets de votació i pletòrics d'ànsies per auto-determinar-se..... I reblant el clau, sa borbònica majestat el rei Felip VI llançant missatges anti-catalans que es poden resumir en el malauradament ja famós càntic de "a por ellos, oe.....". Un rei de tots els espanyols -que no pas dels catalans!- capaç de posar-se al capdavant del xantatge fet a les empreses catalanes més importants del país perquè canviessin el domicili social i fiscal fora de Catalunya i cap a Espanya.
Ara s'ha confirmat que aquesta guerra bruta dels serveis d'intel·ligència espanyols s'ha efectuat directament sobre una seixantena de ciutadans catalans més o menys vinculats a l'independentisme. Polítics exiliats o empresonats, parlamentaris, presidents de la Generalitat, consellers, regidors, advocats defensors, periodistes, funcionaris, empresaris, ciutadans del carrer..... Aquesta vulneració flagrant de drets de tota mena, de defensa -quantes probes il·legítimes s'hauran fabricat contra els condemnats?-, de privacitat, de lliure circulació, que ja compte amb més de 3000 represaliats, no té aturador. L'espionatge s'escampa com una taca d'oli no només a les persones directament espiades si no que també afecta a tots aquells que han estat en contacte amb ells. Centenars de persones -potser milers- han estat i possiblement continuaran sent escrutats pels serveis d'intel·ligència d'un estat el qual retorna perillosament cap el forat negre d'una dictadura consolidada, com n'hi ha tantes al Món.....
Espanya no és un estat democràtic. Espanya no es un Estat de dret. Els catalans tenim tot el dret del Món en afirmar que Espanya és un Estat decadent, malalt, corrupte i autoritari. Capaç fins i tot de servir-se de la guerra més bruta, practicar l'espionatge més barroer i morir matant més i millor que ningú per anorrear la dissidència.
Definitivament, Espanya no és d'eixe Món. I el pitjor de tot és que els espanyols no fan res per remeiar-ho!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada