Hi havia una vegada un gran consens dins dels grups polítics del Parlament de Catalunya que va permetre aprovar una llei d'educació que blindava l'ús de la llengua catalana com l'única vehicular al sistema escolar català. Aquesta llei també garantia l'aprenentatge de la llengua castellana, establint que un cop acabada l'escolarització dels nois i noies catalans, tots gaudirien del domini d'ambdues llengües....
També les Corts espanyoles van aprovar al seu torn, -sense el mateix ampli consens que a Catalunya, tot s'ha de dir- una llei d'educació, batejada com a llei Celaá en honor a la ministra del ram. Establia un seguit de requisits i normes comuns per a tot l'estat, sense que això signifiques que es qüestionava la llei catalana i molt menys la condició de vehicular del català a Catalunya....
Però heus aquí que la justícia castellana -mai millor dit!- va decidir que tenien raó els pares d'uns alumnes els quals exigien que el castellà fos també llengua vehicular a Catalunya perquè "els seus fills tenien tot el dret del mon a rebre l'ensenyament en la llengua hegemònica en tots els àmbits de la societat a Espanya". Naturalment es referien al castellà. I com van adduir que el castellà -espanyol!- estava en perill i perseguit a Catalunya, doncs els jutges van sentenciar a favor d'ells d'una forma prou salomònica: Si uns pares ho demanaven tota l'aula havia de rebre la lliçó en castellà. Així es preservava el dret d'un alumne castellanoparlant a rebre l'ensenyament en la seva llengua per damunt del dret de la resta d'alumnes de l'aula a rebre l'ensenyament en català.... I per si no quedava prou clara l'hegemonia i consideració especial deguda a l'espanyol, s'imposava que totes les escoles implicades havien de fer el 25% de les clases en espanyol....
De poc serveix aprovar lleis amb tan amplis consensos, proclamant blindatges irreals, si una sola família abrandadament espanyolista que menystingui el català i un jutge complaent amb aquest menysteniment, canvien la lletra i l'esperit d'unes lleis aprovades al parlament per amplíssima majoria amb criteris merament pedagògics i socials, per satisfer les dèries anti-catalanes i els suposats drets d'uns pares a decidir per raons purament polítiques què, com i quant s'ha d'ensenyar els seus fills en la llengua hegemònica a l'Estat, modificant la llei vigent i el curriculum escolar de cada centre, vulnerant el dret de la resta d'alumnes catalans perquè aquests falsos no nacionalistes espanyols políticament no accepten el català -per motius d'odi?- com a llengua vehicular a Catalunya.
Ho fan utilitzant els seus fills com ariets contra la llengua pròpia de Catalunya. Ho fan acusant a l'escola catalana d'adoctrinament nacionalista català, de persecució de la llengua espanyola i de nazis perquè fan servir el català enlloc de l'espanyol, com creuen ells que hauria de ser..... Volen anorrear el català per imposar la llengua de Castella com a última baula de la cadena colonitzadora definitiva que relligui Catalunya a l'Espanya imperial per sempre més. I no volen reconèixer que Catalunya és un país diferent a Castella -a Espanya!- i que té els mateixos drets i mereix la mateixa consideració i respecta que qualsevol altra nació d'Europa i del Món.....
Totes aquestes acusacions -excuses de mal pagador- son el producte de mirar-se al mirall i no reconèixer que s'escauen millor en ells mateixos que no pas en els catalans.
Fa més de tres-cents anys que Castella -ara coneguda com Espanya- està intentant esborrar Catalunya de la nòmina de nacions lliures. La colonització empresa desprès de la conquesta a sang i fetge de 1714 abasta totes les instàncies, tots els àmbits de la societat catalana. Singularment la llegua del país, el català. Abans ho feien sentenciant "que se consiga el efecto sin que se note el cuidado". Avui els importa un rave que es noti la cura. Ho fan amb tots el mitjans al seu abast. La fiscalia, la judicatura, les lleis, la premsa, l'economia, les finances, la tele, la radio, el cinema, potinejant drets, malmetent la democràcia i l'estat de dret..... Tot serveix per anorrear el català!. Es a dir, per anorrear Catalunya i els catalans!. Tot si val per glorificar l'Espanya immemorial, es a dir, la Castella imperial....
Segle darrera segle, any darrera any, mes darrera mes Espanya fracassa en el intent. Perquè els catalans som i serem catalans per sempre més. Com un francès, un escocès, un ucraïnès o fins i tot un espanyol son i seran dels seus respectius països.....
De la mateixa manera que a cap nacional de cap altre país se li demana que renunciï a les seves arrels, per quins setze ous els catalans hem de renunciar a la nostra nació, a la nostra llengua, a la nostra cultura, a la nostra llibertat?. Perquè ho digui un no nacionalista espanyol?. Perquè ho vulgui un polític de Madrit?. Perquè ho sentenciï un jutge inquisitorial?.
Ni en broma renunciarem a la nostra llengua!. Ni a la nostra nació. Mai!. Ja siguem o no nacionalistes, independentistes o sobiranistes..... Mai deixarem de ser el que som: catalans!.
Encara no s'entén perquè volem la independència, ja?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada