L'ACTE DE CONTRICIÓ DE ORIOL JUNQUERAS.....

Oriol Junqueras ha publicat un article al diari ARA i el portal digital de La Sexta on exposa la seva opinió sobre la possibilitat de la concessió d'indults pels presos polítics, aprofitant l'avinentesa per fer unes reflexions sobre la inviabilitat de la via unilateral com a eina per aconseguir la independència.....

Des de Madrit sempre s'ha demanat que els líders polítics engarjolats han de mostrar una mena de penediment cristià sobre tot el que va succeir l'any 2017, acompanyat d'autocrítica, renuncies ideològiques i l'oblit dels compromisos electorals defensats pels presos i exiliats, perquè diuen que no tenen cabuda dins la legalitat estatal ni del marc constitucional espanyol. Tot això per recolzar les lleis i normes vigents aplicades arbitràriament contra l'independentisme i per a no incórrer en cap mena d'acte suposadament delictiu o inconstitucional, ja sigui inventat o real. Alhora es va posar en marxa una causa general contra l'independentisme qué, fins avui i de la mà de la fiscalía afinadora i la policia patriòtica, ha portat a més de tres mil catalans davant la peculiar justícia espanyola. A part, s'ha imputat a desenes d'alts càrrecs de la Generalitat, batlles, regidors i ciutadans de la societat civil davant de l'il·legítim Tribunal de Comptes espanyol amb l'objectiu d'arruïnar famílies i persones i esquilmar patrimonis independentistes. Naturalment, tot això acompanyat de la inevitable propaganda mediàtica cavernària nacional-espanyolista més abrandada que s'hagi conegut mai i del boicot econòmic-financer contra empreses i executius catalans patrocinat per l'IBEX 35, impulsat i executat pel govern espanyol a base de xantatges, pressions i amenaces, accions totes elles borbònicament beneïdes per Sa Majestat.

Oriol Junqueras ha claudicat, vet-ho aquí!. Sempre he sostingut que mantenir el lideratge d'una formació política dins de la presó és posar les opinions i decisions del partit i del condemnat en mans dels seus botxins. Es coneix com patir la síndrome d'Estocolm. Fer autocrítica està molt bé però l'altra part també l'ha de fer. I això de moment no ha passat. Demanar perdó per haver posat urnes i convocar la gent perquè decideixi el seu futur és renegar de la democràcia i donar una coartada a aquells que sí que haurien de disculpar-se i auto-inculpar-se pels excessos comesos des de l'octubre de 2017. És reconeixer que has comés un delicte. És convidar a que tothom renunciï i s'auto-censuri pel que vam fer. És desvirtuar l'1, 3 i 27 d'octubre. Justificar l'indult com a mal menor és legitimar la repressió, els cops de porra, el robatori d'urnes i paperetes, la violència policial, política i judicial desfermades des d'aleshores per l'Estat. Renunciar a la unilateralitat és sotmetre's a fer i dir tot allò que imposi il·legítimament l'autoritat espanyola, contradir els compromisos electorals adquirits i menysprear els electors que et recolzen i que t'han donat els vots.....

Espanya farà servir l'indult per blanquejar la repressió policial, la violència, la injustícia i per malmetre l'estratègia guanyadora que s'està desplegant des de l'exili, la qual posa en evidència el tarannà gens democràtic de l'Estat. En canvi, la renuncia a la unilateralitat servirà per reforçar l'estratègia repressora, avalar la il·legalitat comesa per totes les institucions espanyoles i reforçar l'impossibilitat d'executar el dret d'autodeterminació, tal i com interpreten la seva Constitució. Sempre ho fan, per cert, de forma restrictiva, castradora, excloent i imposant unilateralment les seves polítiques abrandadament nacional-espanyolistes contra Catalunya i els catalans.  

És perfectament comprensible que totes aquestes reflexions, pel que fa els presos polítics, es vegin diluïdes o enfosquides pel desig de llibertat i set de justícia que alberga tot presoner. I més si ho son per causes polítiques. Tot el meu escalf cap a ells. Pensem que la seva condemna la pateixen ells directa i personalment però també les parelles, fills, nets, pares, germans, la resta de la família, els amics i tots els coneguts i saludats. Per tant, tot allò que pugui representar un alleujament d'aquesta injusta situació és absolutament prioritari per a ells. Per aquest mateixa raó un pres mai ha d'ostentar el lideratge de cap mena de formació política o institució nacional. Mantenir aquest lideratge engarjolat és sotmetre'l als interessos dels carcellers. Els quals condicionaran, pressionaran i amenaçaran per tal de controlar les decisions del segrestat en benefici propi, a canvi promeses i subterfugis d'alleujar magnànimament la pena del condemnat.....

En fi, la renuncia de la via unilateral d'Oriol Junqueras afortunadament només l'afecta a ell, encara que sigui assumida per la cúpula del seu partit, tot i esperant que sigui confirmada pels militants de la formació i per la resta d'electors. Per altra banda, l'indult és quelcom personal, particular, que afectarà exclusivament el beneficiari de la gràcia reial. Ambdues circumstàncies però, pel que fa al moviment secessionista, només fan que refermar les conviccions de independència i republicanisme dels catalans i les ànsies d'assolir-les com més aviat millor. 

Pel que fa al gruix dels independentistes aquestes renuncies i aquests indults tindrem que posar-los a la mateixa cistella que posarem l'esbombada taula de diàleg quan fracassi: a la paperera de la història, com diria un bon cupaire. El resultat, pel que fa a la independència, serà negativament neutre.... en ambdues circumstàncies.

Al cap i a la fi l'amnistia i el referèndum d'autodeterminació son assumptes absolutament prioritaris per la majoria de catalans fins assolir la independència..... No pas l'acte de contrició d'Oriol Junqueras!. El qual, per cert, té tota la meva -la nostra!- comprensió i simpatia, extensibles a la resta de presos, exiliats, represaliats i perseguits polítics.