El PSOE està agafant el mateix caire que el PP. Per exemple en la renovació dels càrrecs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o blanquejant a Societat Civil Catalana, filla directa del nacionalcatolicisme típicament espanyol. Desprès es lamentaran pel fet que el PP està enfortint l'extrema dreta, manllevant el discurs de VOX. Coi, si el PSOE fa el mateix!.
Si això que passa a Espanya és propi d'un estat de dret i democratic no sé jo perquè s'entesten en demanar respecte a la llei, la Constitució o a les regles del joc -els principis democràtics- si després fan el que volen segons els seus interessos, sigui decents o indecents, morals o immorals. Espanya no va fer cap transició de la dictadura a la democràcia. I ara!. On vas a parar?. La modèlica transició de la llei a la llei per acabar sent una democràcia normal i occidental va ser un miratge, una filfa. El que veritablement va passar fou continuar la "democràcia orgànica" típicament espanyola, degudament tunejada. Es a dir: La transició des d'una dictadura formal i cruel cap a una dictatova informal i despietada, en accelerat procés d'enduriment.....
Vegem!. S'han de renovar els alts càrrecs de totes les institucions de l'Estat d'acord amb el mandat constitucional el qual, pel que sembla, se'l passen pel forro segons la conveniència partidista de cadascun. S'ha de renovar el Consejo General del Poder Judicial, l'òrgan de govern de la judicatura, de qui depèn tots els nomenaments de jutges i magistrats. S'ha de renovar per reforçar suposadament l'independència judicial, cada dia que passa més qüestionada. El mateix passa amb el Tribunal Constitucional, Tribunal de Cuentas, Defensor del Pueblo..... La Junta Electoral Central o els nomenaments d'alts directius dels mitjans públics, com son TVE, Radio Nacional o l'Agencia EFE s'han de renovar per reflectir en totes elles la nova realitat parlamentaria de les Corts Espanyoles, sorgida desprès de les darreres eleccions. Però, ailàs!. Resulta que la realitat parlamentaria esta obertament decantada més cap a l'esquerra del que no pas està disposada acceptar la dreta extrema més espanyolista -i franquista de mena!- que encara impera a tot l'Estat. El resultat és un bloqueig absolut a totes les institucions....
Per si no n'hi hagés prou, quelcom semblant passa a l'autonòmic Parlament de Catalunya, només que aquí les majories estan decantades cap l'independentisme d'una manera prou contundent i massa punyent pel gust de l'unionisme espanyolista minoritari. El Síndic de Greuges, els alts càrrecs de la Radio i Televisió públiques, el Consell de Garanties Estatutàries.... La diferència és que l'amenaça de bloqueig sorgeix ni més ni menys que des del Partit Socialista de Catalunya, també reconegut com a sucursal catalana del PSOE. A Catalunya el nacional-catolicisme està magníficament recolzat i representat pel PSC. Fins i tot son els socialistes de Catalunya els encarregats de blanquejar les entitats i associacions espanyolistes més ultramuntanes que pul·lulen arreu del país, encara que no se sap com ni amb quins recursos sobreviuen -vist l'escadusser nombre d'afiliats que tenen-, incloent-hi institucions i entitats que tenen els seus orígens i fundadors encastats en l'extrema dreta espanyolista, això si amb domicili social establert a Catalunya..... N'és un clar exemple el fet que Salvador Illa recolzi públicament tot alló que proposa Societat Civil Catalana què, casualment estan obsedits contra el catalanisme en general i l'independentisme en particular. Entre d'altres coses, demanen refundar i redefinir la CCMA perquè reculli la diversitat lingüística. És a dir, demanen reforçar l'hegemonia del castellà enfront del català als mitjans públics -i privats!- contradient la llei que va originar la creació de la corporació. També demanen un tomb cultural a base de toros, cinema espanyol i literatura castellana, tomb per cert extensible al contingut informatiu, parlant més d'Espanya i menys de Catalunya o el que és el mateix, parlant més d'unitat espanyola que no pas de sobirania popular catalana. No cal dir que l'hispano-esquerra també s'alinea al costat de l'espanyolisme més abrandat quan nega per activa i per passiva el dret d'autodeterminació -quan encara no fa massa temps defensaven el contrari-, l'amnistia pels presos i exiliats polítics catalans, o aturar la repressió judicial, policial i econòmica desfermada contra l'independentisme. Al cap i a la fi, el contundent NO a tot de Mariano Rajoy s'ha tornat en un inconcret SI però NO de Pedro Sánchez.
Tot això perquè es reflecteixi el pluralisme real que hi ha a Catalunya. Més ben dit, que s'amagui l'hegemonia de l'independentisme sobiranista en benefici d'un insubstancial i minoritari unionisme espanyolista..... En definitiva, volen que els mitjans públics catalans siguin l'eina escaient per l'adoctrinament dels catalans cap el camí de la correcció política més propera al nacionalisme espanyol que s'hagi vist des de temps d'en Franco, com per cert ja passa hores d'ara als mitjans públics espanyols i com va proposar fa un temps l'exministre d'educació José Ignacio Wert referint-se als infants catalans..... Ara ja es proposa obertament adoctrinar en les espanyolíssimes essències pàtries a tot aquell que visqui i treballi a Catalunya, sense cap mena d'excepció. Obviant-ne la seva realitat nacional, però.....
Partido Popular i Partido Socialista Obrero Español..... L'un per l'altra!.
Encara que a mi m'agrada més utilitzar una expressió catalana potser més escatològica però prou gràfica i encertada que defineix amb precisió el que són ambdós partits en realitat..... Són cul i merda!.
molt cert
ResponElimina