Cada cop que algun polític espanyol afirma auto-complagut que Espanya és un Estat de Dret i Democràtic em ve al cap el nom d'altres estats que es vantaven ufanosos proclamant que eren de dret i que feien eleccions lliures als respectius parlaments com si fossin plenament democràtics i en canvi no passaven ni de bon tros la prova del cotó..... La URSS de Stalin i Khrushchev o la Rússia de Putin, per exemple. El mateix que el Tercer Reich de Hitler, o la DDR -Alemanya Oriental- de E. Honecker. O l'actual Turquia de Erdogan, també em ve al cap. O la Cuba de Fidel i la República Popular Xina de Mao Zedong. Com també l'actual Xina, tot s'ha de dir. L'una era un paradís comunista i l'altra el cel capitalista per excel·lència. Però la resta es el mateix. Tots aquest països eren o son estats de dret, perquè tenien lleis aprovades per un legislatiu democràticament elegit que feia i desfeia lleis i reglaments, un executiu que governava damunt de milions de ciutadans; jutges i fiscals que aplicaven les lleis, decrets i normes; i botxins que executaven les penes, partits i formacions polítiques fidels al règim de torn i tots gaudien de constitucions recolzades pel 99,9% de la població de cada país, com a poc. Alguns fins i tot celebraven eleccions periòdiques que sempre acabaven escollint els candidats proposats per la ideologia dominant la qual sovint inspirava l'únic partit legal i constitucional que existia a l'estat en qüestió. Doncs bé, tots ells també es vantaven i encara es vanten de ser estats de dret i democràtics.....
Un altre exemple més proper és l'Espanya franquista. Hi havia jutges i fiscals, les lleis s'aprovaven a les Corts, hi havia un partit únic -Movimiento Nacional-, diversitat ideològica -Falange, OJE, Sección Femenina, Requetes, Ex-combatientes, Alféreces provisionales, Opus Dei-, hi havia també eleccions a les Corts on s'escollien procuradors pel tercio familiar, membres nats i altres per designació directe -militars, bisbes i alts funcionaris-, d'acord amb l'estatus que gaudien dins del règim. En deien democràcia orgànica!. Hi havia un sindicat -vertical- i uns sindicalistes perfectament integrats a les estructures del règim. Gairebé com encara passa ara. També gaudien d'una premsa lliure i afecta al règim la qual tenia nom i cognom: Premsa del Movimiento. Fins i tot tenien una mena de constitució, Las Leyes Fundamentales del Movimiento i un cap d'estat al qual s'obeïa cegament amb una lleialtat absoluta i infrangible: El Generalíssim Francisco Franco Bahamonde, Cabdill d'Espanya per la gràcia de Deu..... Això si que era un Estat de Dret contrastat i assentat!.
S'ha de dir que tot estat de dret i democràtic a més a més d'auto considerar-se com a tal i creure-s'ho també ha de semblar-ho. I sobretot, ha de ser-ho. Ha d'exercir-ne!. Una mica com passava amb la muller del Cèsar.....
L'Estat espanyol actual es troba dins d'un pou profund i obscur on els polítics criden desesperadament que són un estat de dret i democràtic, on impera la llei i la justícia i es respecten les normes i els drets fonamentals dels individus i dels col·lectius. Però el pou s'endinsa tan avall que la seva proclama no arriba a oïdes de la gent que pateix una crua, brutal i indiscriminada repressió, com ara servidors públics i electes, titellaires, pallassos, còmics o artistes de tota mena i condició els quals son jutjats, empresonats, multats i censurats perquè ho mana una llei potinejada. Tampoc ho escolten aquells que han tingut que marxar lluny de casa seva perquè la policia els persegueix sota manament judicial per haver comés uns delictes que només veuen els que se'ls han inventat. I perquè uns fiscals i uns jutges donen credibilitat a una policia mentidera i fabricadora de faules però no creuen en la presumpció d'innocència. Per no parlar dels desnonats, acomiadats, aturats, mileuristes mal-pagats i falsos autònoms explotats, pobres en general, jubilats i viudes amb pensions de misèria, col·lectius vulnerables com ara dones i tots els marginats i exclosos socials, malgrat que la sagrada Constitució reconeix els seus drets i teòricament els protegeix. Però en realitat gaudeixen de molta menys protecció i reconeixement que els drets i immunitats reconegudes als poderosos, és clar!. Aquests es troben sans i estalvis i tenen tots els drets incòlumes mentre que els seus escadussers deures són tant evanescents com el fum!. Però aquesta proclama desesperada dels polítics constitucionalistes encara arriba menys a oïdes dels que pateixen injustament presó encara que sigui preventiva o provisional, ja sigui per una baralla de bar o per un suposat delicte polític. Les baralles de bar son jutjades com a delictes de terrorisme i els presos polítics són jutjats per delictes que mai s'han produït i per tant no s'han comés -ni tan sols com es recullen literalment al codi penal-, perquè han estat inventats per la policia i la guàrdia civil, en qualitat d'instructors judicials, avalats pels fiscals afinadors i jutjats i ja sentenciats prematurament per magistrats mancats d'escrúpols, venjatius i plegats a interessos polítics -per tant, jutjant delictes polítics-, molt abans de concloure la causa general i inquisitorial a les quals han estat vergonyosament sotmesos dins aquest Estat de Dret i Democràtic, com diu ser Espanya.
"Alceu-vos un i altre cop fins que els anyells es tornin lleons" hi ha gravat a l'espassa que Robin Longstride entrega a Sir Walter Losley complint l'última voluntat del fill del vell cavaller expressada abans de morir, a la pel·lícula "Robin Hood" de Ridley Scott. Tot gira doncs al voltant de la JUSTÍCIA, més que de la literalitat de la llei. Tot es vesteix al voltant de la legitimitat i no pas de la imposició tirànica del rei Joan I, el sense terra. Tot culmina amb la primera constitució de la història que va ser acceptada -però en principi no rubricada pel rei- que recollia els drets dels anglesos i els deures de la Corona, la Carta Magna......
Catalunya es mereix la seva pròpia Carta Magna perquè l'espanyola ja no ens serveix, per més que hagi estat rubricada pel rei i defensada matusserament pels polítics de la villa i corte. Els catalans ens mereixem que les nostres lleis siguin confegides pels parlamentaris a la nostra càmera legislativa escollits democràticament i aplicades per jutges objectius, imparcials i justos, que avantposin el principi de JUSTÍCIA per sobre de la literalitat de les lleis, especialment si s'apliquen injustament. El nostre poder judicial ha de ser veritablement independent i no ha de veure's a si mateix com quelcom diví que es troba en un estadi superior per damunt de l'ésser humà. Al cap i a la fi la JUSTÍCIA s'imparteix a favor dels ciutadans, no pas per satisfer l'ego de jutges i fiscals o per donar la raó i creure's cegament el relat d'una policia que massa sovint manipula o menteix. En canvi l'executiu de la República Catalana ha d'aspirar i mantenir l'humanisme ciutadà i republicà en el seu tarannà, així com els necessaris sentits de justícia i solidaritat envers els ciutadans que governa. Per descomptat, mai haurà d'imposar res contra la voluntat majoritària dels ciutadans, estant obligat a rendir comptes sobre tot alló que se li demani davant del Parlament i de la ciutadania. I s'han d'oblidar per sempre més de les excuses de mal pagador que tant els agrada donar als polítics.....
La legitimitat la dona o la treu la voluntat del poble lliure. I el poble ha de rebre JUSTÍCIA més enllà de l'aplicació literal de la llei en mans dels jutges i fiscals al cap i a la fi humans i per tant, propensos a l'error o la feblesa partidista. Perquè quan les lleis son injustes o els que les han d'aplicar ho fan arbitràriament, aleshores els anyells es tornen lleons i s'alcen contra la injustícia.
Sempre ha sigut així!. La historia n'està plena d'exemples on els anyells s'han tornat lleons. Un cop i un altre!. La revolució americana, la francesa, la russa, la dels països bàltics, les colònies dels imperis europeus.....I quasi totes han acabat amb la tirania que patien!. I doncs, hi afegim la revolta catalana?.
Quan enlloc de JUSTÍCIA s'apliquen lleis sense esperit ni ànima, de forma sectària i a favor dels poderosos. Quan les suposades democràcies es tornen tiràniques, abassegadores, impositives i repressores. Quan els drets individuals i col·lectius dels ciutadans i dels pobles es neguen sistemàticament, son trepitjats i van retallant-se dia a dia fins que acaben desapareixen, aleshores els estats deixen de ser de dret i democràtics i els ciutadans s'alcen un cop i un altre cop fins que els anyells es tornen lleons. I sempre acaben guanyant!.
I tornem-hi, que no ha estat res!. A més a més, s'acosta l'onze de setembre, la Diada......
Un altre exemple més proper és l'Espanya franquista. Hi havia jutges i fiscals, les lleis s'aprovaven a les Corts, hi havia un partit únic -Movimiento Nacional-, diversitat ideològica -Falange, OJE, Sección Femenina, Requetes, Ex-combatientes, Alféreces provisionales, Opus Dei-, hi havia també eleccions a les Corts on s'escollien procuradors pel tercio familiar, membres nats i altres per designació directe -militars, bisbes i alts funcionaris-, d'acord amb l'estatus que gaudien dins del règim. En deien democràcia orgànica!. Hi havia un sindicat -vertical- i uns sindicalistes perfectament integrats a les estructures del règim. Gairebé com encara passa ara. També gaudien d'una premsa lliure i afecta al règim la qual tenia nom i cognom: Premsa del Movimiento. Fins i tot tenien una mena de constitució, Las Leyes Fundamentales del Movimiento i un cap d'estat al qual s'obeïa cegament amb una lleialtat absoluta i infrangible: El Generalíssim Francisco Franco Bahamonde, Cabdill d'Espanya per la gràcia de Deu..... Això si que era un Estat de Dret contrastat i assentat!.
S'ha de dir que tot estat de dret i democràtic a més a més d'auto considerar-se com a tal i creure-s'ho també ha de semblar-ho. I sobretot, ha de ser-ho. Ha d'exercir-ne!. Una mica com passava amb la muller del Cèsar.....
L'Estat espanyol actual es troba dins d'un pou profund i obscur on els polítics criden desesperadament que són un estat de dret i democràtic, on impera la llei i la justícia i es respecten les normes i els drets fonamentals dels individus i dels col·lectius. Però el pou s'endinsa tan avall que la seva proclama no arriba a oïdes de la gent que pateix una crua, brutal i indiscriminada repressió, com ara servidors públics i electes, titellaires, pallassos, còmics o artistes de tota mena i condició els quals son jutjats, empresonats, multats i censurats perquè ho mana una llei potinejada. Tampoc ho escolten aquells que han tingut que marxar lluny de casa seva perquè la policia els persegueix sota manament judicial per haver comés uns delictes que només veuen els que se'ls han inventat. I perquè uns fiscals i uns jutges donen credibilitat a una policia mentidera i fabricadora de faules però no creuen en la presumpció d'innocència. Per no parlar dels desnonats, acomiadats, aturats, mileuristes mal-pagats i falsos autònoms explotats, pobres en general, jubilats i viudes amb pensions de misèria, col·lectius vulnerables com ara dones i tots els marginats i exclosos socials, malgrat que la sagrada Constitució reconeix els seus drets i teòricament els protegeix. Però en realitat gaudeixen de molta menys protecció i reconeixement que els drets i immunitats reconegudes als poderosos, és clar!. Aquests es troben sans i estalvis i tenen tots els drets incòlumes mentre que els seus escadussers deures són tant evanescents com el fum!. Però aquesta proclama desesperada dels polítics constitucionalistes encara arriba menys a oïdes dels que pateixen injustament presó encara que sigui preventiva o provisional, ja sigui per una baralla de bar o per un suposat delicte polític. Les baralles de bar son jutjades com a delictes de terrorisme i els presos polítics són jutjats per delictes que mai s'han produït i per tant no s'han comés -ni tan sols com es recullen literalment al codi penal-, perquè han estat inventats per la policia i la guàrdia civil, en qualitat d'instructors judicials, avalats pels fiscals afinadors i jutjats i ja sentenciats prematurament per magistrats mancats d'escrúpols, venjatius i plegats a interessos polítics -per tant, jutjant delictes polítics-, molt abans de concloure la causa general i inquisitorial a les quals han estat vergonyosament sotmesos dins aquest Estat de Dret i Democràtic, com diu ser Espanya.
"Alceu-vos un i altre cop fins que els anyells es tornin lleons" hi ha gravat a l'espassa que Robin Longstride entrega a Sir Walter Losley complint l'última voluntat del fill del vell cavaller expressada abans de morir, a la pel·lícula "Robin Hood" de Ridley Scott. Tot gira doncs al voltant de la JUSTÍCIA, més que de la literalitat de la llei. Tot es vesteix al voltant de la legitimitat i no pas de la imposició tirànica del rei Joan I, el sense terra. Tot culmina amb la primera constitució de la història que va ser acceptada -però en principi no rubricada pel rei- que recollia els drets dels anglesos i els deures de la Corona, la Carta Magna......
Catalunya es mereix la seva pròpia Carta Magna perquè l'espanyola ja no ens serveix, per més que hagi estat rubricada pel rei i defensada matusserament pels polítics de la villa i corte. Els catalans ens mereixem que les nostres lleis siguin confegides pels parlamentaris a la nostra càmera legislativa escollits democràticament i aplicades per jutges objectius, imparcials i justos, que avantposin el principi de JUSTÍCIA per sobre de la literalitat de les lleis, especialment si s'apliquen injustament. El nostre poder judicial ha de ser veritablement independent i no ha de veure's a si mateix com quelcom diví que es troba en un estadi superior per damunt de l'ésser humà. Al cap i a la fi la JUSTÍCIA s'imparteix a favor dels ciutadans, no pas per satisfer l'ego de jutges i fiscals o per donar la raó i creure's cegament el relat d'una policia que massa sovint manipula o menteix. En canvi l'executiu de la República Catalana ha d'aspirar i mantenir l'humanisme ciutadà i republicà en el seu tarannà, així com els necessaris sentits de justícia i solidaritat envers els ciutadans que governa. Per descomptat, mai haurà d'imposar res contra la voluntat majoritària dels ciutadans, estant obligat a rendir comptes sobre tot alló que se li demani davant del Parlament i de la ciutadania. I s'han d'oblidar per sempre més de les excuses de mal pagador que tant els agrada donar als polítics.....
La legitimitat la dona o la treu la voluntat del poble lliure. I el poble ha de rebre JUSTÍCIA més enllà de l'aplicació literal de la llei en mans dels jutges i fiscals al cap i a la fi humans i per tant, propensos a l'error o la feblesa partidista. Perquè quan les lleis son injustes o els que les han d'aplicar ho fan arbitràriament, aleshores els anyells es tornen lleons i s'alcen contra la injustícia.
Sempre ha sigut així!. La historia n'està plena d'exemples on els anyells s'han tornat lleons. Un cop i un altre!. La revolució americana, la francesa, la russa, la dels països bàltics, les colònies dels imperis europeus.....I quasi totes han acabat amb la tirania que patien!. I doncs, hi afegim la revolta catalana?.
Quan enlloc de JUSTÍCIA s'apliquen lleis sense esperit ni ànima, de forma sectària i a favor dels poderosos. Quan les suposades democràcies es tornen tiràniques, abassegadores, impositives i repressores. Quan els drets individuals i col·lectius dels ciutadans i dels pobles es neguen sistemàticament, son trepitjats i van retallant-se dia a dia fins que acaben desapareixen, aleshores els estats deixen de ser de dret i democràtics i els ciutadans s'alcen un cop i un altre cop fins que els anyells es tornen lleons. I sempre acaben guanyant!.
I tornem-hi, que no ha estat res!. A més a més, s'acosta l'onze de setembre, la Diada......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada