Hem de reconèixer que entre el desconcert i la divisió que regne a l'independentisme i l'assetjament a que el sotmeten els nacionalistes espanyols, la independència ho té fotut. I en canvi la gent s'hi afegeix cada dia més i s'apunta amb renovat goig a aquest costerut objectiu ple alhora d'esperança, de fam de veritable justícia i de la prosperitat que representarà aconseguir-ho.
Això es així!. Perquè.... Qui vol una justícia injusta, venjativa i nacional-catòlica, defensora d'ofici dels drets de la banca i dels poderosos?. Qui vol que els jutges esdevinguin salvadors de la pàtria enlloc de defensors de la justícia?. I una policia desprestigiada, violenta i partidista que és capaç d'assetjar i imputar innocents "porque lo digo yo" o "porque lo manda la superioridad?. Qui vol una guàrdia civil assedegada d'odi contra els catalans i prepotentment nacional-franquista, capaç de respondre a la rabiosa ordre de "a por ellos"?. Volem una fiscalia disposada a afinar tot allò que li mani el poder o que li roti, encara que sigui il·legítim?. Volem ser dins d'un Estat que ja fa massa anys va enterrar la separació de poders sota tones de cinisme i ranci nacionalisme espanyolista?. Creiem en uns polítics que recolzen un estatut, demanen firmes arreu de l'Estat per no aplicar-lo, copien el text literalment en els estatuts d'altres comunitats, després el retallen, el sotmeten a referèndum aprovant-se, l'impugnen davant el TC que torna a raspallar-lo, exigeixen que la Generalitat obeeixi fil per randa el text retallat, com s'ha de fer amb aquesta mena de codi d'Hammurabi que resulta ser la irreformable i pètria Constitució espanyola i que hores d'ara ofereixen fer un altre estatut per arreglar el desgavell creat per ells?. Volem uns polítics disposats a prometre la lluna i desprès donar-nos pel sac?. Volem que les grans empreses del país siguin sotmeses i es pleguin a xantatges i pressions financeres i comercials brutals -fins i tot des de la corona!- per a que marxin de Catalunya?. Hem de continuar patint la desinformació que fan els mitjans cavernaris quan menteixen, manipulen i retorcen la realitat de Catalunya i els catalans?. Volem un cap d'Estat que no hem escollit, que beneeix i s'apunta al crit i la violència que s'amaga darrera del "a por ellos" llançat contra els més que 2,5 milions de catalans independentistes, mentre s'oblida que la seva Constitució només li dona un paper d'àrbitre en els conflictes polítics....?. Son tants els motius que tenim per dir "adéu Espanya" que encara resulta més inversemblant la divisió, el desconcert i la por que l'independentisme mostra hores d'ara..... Bé!. No som el poble sobirà els que estem dividits. Estem units i sabem que volem i com aconseguir-ho. Els únics que tenen por, que estan desconcertats i dividits i que no saben on i com anar endavant son alguns polítics de segona fila dels nostres principals partits.
Per tot això és urgent que algú prengui el lideratge. Hem d'acceptar el fet que un segrestat engarjolat no pot prendre les decisions que necessita l'independentisme. Com podem demanar-li que avant posi la llibertat de Catalunya a la seva pròpia llibertat?. Quan hom pateix captiveri està absolutament condicionat a la voluntat dels seus carcellers. Poden endurir les condicions d'empresonament. Poden forçar la seva voluntat mitjançant xantatges, premiant o castigant segons que digui o faci. Fins i tot poden forçar la pressa de decisions del captiu amb tortura psicològica. No serà precisament això el que patiran els polítics catalans empresonats, durant i després del judici trampa a que seran sotmesos els propers mesos?. No sabem tots quina serà la sentència que dictaran els jutges del Tribunal Suprem basant-se en un relat fals construït a partir de les mentides recollides en els atestats de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, afinats per la fiscalia i signats i beneits per l'inquisidor general Pablo Llarena i la seva alter ego de l'Audiència Nacional -el TOP!- Carmen Lamela?. Oriol Junqueras no podrà dedicar-se en cos i ànima a liderar el procés independentista. Ni tant sols podrà fer-ho amb el seu propi partit. I en part la culpa es nostra, per no haver-lo alliberat ni física ni virtualment a ell i a la resta de segrestats de la feixuga càrrega que pot resultar exercir el lideratge d'un procés prou complicat i hores d'ara estancat, romanent injustament engarjolats per molts anys fins que la Justícia europea no hi posi remei.
He de confessar que hem sento més a prop del president Puigdemont que de cap altre líder que estigui a la presó, a l'exili o en llibertat. Entre altres motius perquè gaudeix d'un enorme potencial com a defensor i divulgador de la causa independentista arreu del Món. També penso que la creació de la Crida es un gran encert. Les pors i reticències desfermades entre PDCat, ERC i les CUP demostren la importància d'aquesta creació. I tant el lideratge del president legítim com la formació tenen una ineludible data de caducitat: quan siguem independents!. Per aquest motiu pot esdevenir una formació política que vagi més enllà dels partits. Us imagineu que passaria si s'afegissin a títol personal Marta Rovira d'ERC i Anna Gabriel de les CUP?. I David Fernàndez, que ara no és ni tan sols portaveu cupaire?. Perquè no pot passar?. Toni Comín de ERC ho ha fet!. I si les entitats sobiranistes -ANC, ÒMNIUM, AMI- li donen suport explícit i implícit, es multiplicaria la seva eficàcia. No és que pugui passar, és que ha de passar, necessàriament!. La Crida serà l'instrument aglutinador de forces polítiques i persones. És el desllorigador que necessitem!.
I desprès hem de tenir clar que Espanya mai reconeixerà ni el dret d'autodeterminació ni a Catalunya com a subjecte polític. Mai reconeixeran a Catalunya com a nació ni els drets inherents a aquesta condició!. Per tant quin sentit té demanar un cop i mil pactar un referèndum?. Podem refiar-nos d'una improbable reforma constitucional que depengui de PP, C's, VOX i també PSOE?. I més tenint en compte els reiterats incompliments de l'Estat i les seves institucions més senyeres en totes les promeses fetes a Catalunya..... De l'Estat espanyol només podem esperar enganys, falsedats, repressió i injustícia. Per tant s'imposa com a única alternativa, la qual mai hem de deixar a banda, la unilateralitat!. Malgrat totes les dificultats i violència que va endegar Espanya, el mandat de l'u d'octubre es inexcusable. L'empenta del 3, ho va reblar i impulsar i el resultat del 21 de desembre ho va confirmar. La resta es fer volar coloms.
Hem de tenir en compte que el mandat de l'u d'octubre també va representar que el procés cap a la independència depèn més que mai de tots els independentistes, no pas només dels líders i dels partits. Per tant, la defensa dels valors republicans recau a les nostres espatlles. Hem de defensar-nos de la violència espanyola. Hem de desobeir la justícia espanyola. Hem de renegar de la policia espanyola. Hem de deixar de pagar impostos a Espanya. Hem de denunciar i rebutjar la pantomima del judici contra els presos polítics...... Hem de fer -i no només anunciar!- la revolució pacifica, contundent i democràtica que sempre ens hem exigit a nosaltres mateixos!.
Per tant i per concloure, ens cal el lideratge ferm i clar de Carles Puigdemont. Ens cal potenciar la Crida i fer-ne d'ella el punt de confluència de totes les sensibilitats polítiques de l'independentisme i de més enllà. Hem d'involucrar-nos a nivell personal prescindint, o millor deixant per després de la independència, la nostra militància partidista en la presa de decisions que sorgeixin des d'aquesta nova organització aglutinadora. Hem d'establir complicitats i aliances amb institucions, partits i polítics d'altres països per reforçar i projectar encara més el sobiranisme de Catalunya cap el Món. Hem de posar negre sobre blanc els trets definitoris de la futura Constitució de la República. Hem de prescindir de l'opinió del Gobierno, de les institucions i dels partits polítics espanyols perquè no tenen cap altra intenció que no sigui aturar la independència, reprimir-nos i anorrear-nos. Hem de fer oïdes sordes dels cants de sirena que ofereixen reformes constitucionals, nous estatuts, nou sistema de finançament autonòmic o aprovar pressupostos que ara si son generosos amb els catalans, no hem de creure en reconeixements fake i parcials de llengua i cultura catalanes dins la legislació espanyola, ni en nous encaixos impossibles de Catalunya dins d'una Constitució gravada a foc i d'inspiració divina i per tant, irreformable..... i per cert, absolutament obsoleta!. Es a dir, hem de començar a fer i anar a la nostra perquè si no, sempre anirem a la seva.....
El futur de l'independentisme no es pas incert. Es costerut, però no incert. Causa vertigen en els responsables polítics perquè no depèn d'ells. Dels d'aquí i dels d'allà. Causa por i desconcert entre els pusil·lànimes, catalans i espanyols. Però la gent, la majoria de catalans ho tenim clar. Volem la República!. Malgrat les incerteses, pors i vertígens que pateixen les formacions polítiques catalanes. I estem disposats a aconseguir-la malgrat Espanya i malgrat les pors i vertígens de tots ells!.
Aquesta es la nostra força i la seva por..... I a l'horitzó, la independència!.
Això es així!. Perquè.... Qui vol una justícia injusta, venjativa i nacional-catòlica, defensora d'ofici dels drets de la banca i dels poderosos?. Qui vol que els jutges esdevinguin salvadors de la pàtria enlloc de defensors de la justícia?. I una policia desprestigiada, violenta i partidista que és capaç d'assetjar i imputar innocents "porque lo digo yo" o "porque lo manda la superioridad?. Qui vol una guàrdia civil assedegada d'odi contra els catalans i prepotentment nacional-franquista, capaç de respondre a la rabiosa ordre de "a por ellos"?. Volem una fiscalia disposada a afinar tot allò que li mani el poder o que li roti, encara que sigui il·legítim?. Volem ser dins d'un Estat que ja fa massa anys va enterrar la separació de poders sota tones de cinisme i ranci nacionalisme espanyolista?. Creiem en uns polítics que recolzen un estatut, demanen firmes arreu de l'Estat per no aplicar-lo, copien el text literalment en els estatuts d'altres comunitats, després el retallen, el sotmeten a referèndum aprovant-se, l'impugnen davant el TC que torna a raspallar-lo, exigeixen que la Generalitat obeeixi fil per randa el text retallat, com s'ha de fer amb aquesta mena de codi d'Hammurabi que resulta ser la irreformable i pètria Constitució espanyola i que hores d'ara ofereixen fer un altre estatut per arreglar el desgavell creat per ells?. Volem uns polítics disposats a prometre la lluna i desprès donar-nos pel sac?. Volem que les grans empreses del país siguin sotmeses i es pleguin a xantatges i pressions financeres i comercials brutals -fins i tot des de la corona!- per a que marxin de Catalunya?. Hem de continuar patint la desinformació que fan els mitjans cavernaris quan menteixen, manipulen i retorcen la realitat de Catalunya i els catalans?. Volem un cap d'Estat que no hem escollit, que beneeix i s'apunta al crit i la violència que s'amaga darrera del "a por ellos" llançat contra els més que 2,5 milions de catalans independentistes, mentre s'oblida que la seva Constitució només li dona un paper d'àrbitre en els conflictes polítics....?. Son tants els motius que tenim per dir "adéu Espanya" que encara resulta més inversemblant la divisió, el desconcert i la por que l'independentisme mostra hores d'ara..... Bé!. No som el poble sobirà els que estem dividits. Estem units i sabem que volem i com aconseguir-ho. Els únics que tenen por, que estan desconcertats i dividits i que no saben on i com anar endavant son alguns polítics de segona fila dels nostres principals partits.
Per tot això és urgent que algú prengui el lideratge. Hem d'acceptar el fet que un segrestat engarjolat no pot prendre les decisions que necessita l'independentisme. Com podem demanar-li que avant posi la llibertat de Catalunya a la seva pròpia llibertat?. Quan hom pateix captiveri està absolutament condicionat a la voluntat dels seus carcellers. Poden endurir les condicions d'empresonament. Poden forçar la seva voluntat mitjançant xantatges, premiant o castigant segons que digui o faci. Fins i tot poden forçar la pressa de decisions del captiu amb tortura psicològica. No serà precisament això el que patiran els polítics catalans empresonats, durant i després del judici trampa a que seran sotmesos els propers mesos?. No sabem tots quina serà la sentència que dictaran els jutges del Tribunal Suprem basant-se en un relat fals construït a partir de les mentides recollides en els atestats de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, afinats per la fiscalia i signats i beneits per l'inquisidor general Pablo Llarena i la seva alter ego de l'Audiència Nacional -el TOP!- Carmen Lamela?. Oriol Junqueras no podrà dedicar-se en cos i ànima a liderar el procés independentista. Ni tant sols podrà fer-ho amb el seu propi partit. I en part la culpa es nostra, per no haver-lo alliberat ni física ni virtualment a ell i a la resta de segrestats de la feixuga càrrega que pot resultar exercir el lideratge d'un procés prou complicat i hores d'ara estancat, romanent injustament engarjolats per molts anys fins que la Justícia europea no hi posi remei.
He de confessar que hem sento més a prop del president Puigdemont que de cap altre líder que estigui a la presó, a l'exili o en llibertat. Entre altres motius perquè gaudeix d'un enorme potencial com a defensor i divulgador de la causa independentista arreu del Món. També penso que la creació de la Crida es un gran encert. Les pors i reticències desfermades entre PDCat, ERC i les CUP demostren la importància d'aquesta creació. I tant el lideratge del president legítim com la formació tenen una ineludible data de caducitat: quan siguem independents!. Per aquest motiu pot esdevenir una formació política que vagi més enllà dels partits. Us imagineu que passaria si s'afegissin a títol personal Marta Rovira d'ERC i Anna Gabriel de les CUP?. I David Fernàndez, que ara no és ni tan sols portaveu cupaire?. Perquè no pot passar?. Toni Comín de ERC ho ha fet!. I si les entitats sobiranistes -ANC, ÒMNIUM, AMI- li donen suport explícit i implícit, es multiplicaria la seva eficàcia. No és que pugui passar, és que ha de passar, necessàriament!. La Crida serà l'instrument aglutinador de forces polítiques i persones. És el desllorigador que necessitem!.
I desprès hem de tenir clar que Espanya mai reconeixerà ni el dret d'autodeterminació ni a Catalunya com a subjecte polític. Mai reconeixeran a Catalunya com a nació ni els drets inherents a aquesta condició!. Per tant quin sentit té demanar un cop i mil pactar un referèndum?. Podem refiar-nos d'una improbable reforma constitucional que depengui de PP, C's, VOX i també PSOE?. I més tenint en compte els reiterats incompliments de l'Estat i les seves institucions més senyeres en totes les promeses fetes a Catalunya..... De l'Estat espanyol només podem esperar enganys, falsedats, repressió i injustícia. Per tant s'imposa com a única alternativa, la qual mai hem de deixar a banda, la unilateralitat!. Malgrat totes les dificultats i violència que va endegar Espanya, el mandat de l'u d'octubre es inexcusable. L'empenta del 3, ho va reblar i impulsar i el resultat del 21 de desembre ho va confirmar. La resta es fer volar coloms.
Hem de tenir en compte que el mandat de l'u d'octubre també va representar que el procés cap a la independència depèn més que mai de tots els independentistes, no pas només dels líders i dels partits. Per tant, la defensa dels valors republicans recau a les nostres espatlles. Hem de defensar-nos de la violència espanyola. Hem de desobeir la justícia espanyola. Hem de renegar de la policia espanyola. Hem de deixar de pagar impostos a Espanya. Hem de denunciar i rebutjar la pantomima del judici contra els presos polítics...... Hem de fer -i no només anunciar!- la revolució pacifica, contundent i democràtica que sempre ens hem exigit a nosaltres mateixos!.
Per tant i per concloure, ens cal el lideratge ferm i clar de Carles Puigdemont. Ens cal potenciar la Crida i fer-ne d'ella el punt de confluència de totes les sensibilitats polítiques de l'independentisme i de més enllà. Hem d'involucrar-nos a nivell personal prescindint, o millor deixant per després de la independència, la nostra militància partidista en la presa de decisions que sorgeixin des d'aquesta nova organització aglutinadora. Hem d'establir complicitats i aliances amb institucions, partits i polítics d'altres països per reforçar i projectar encara més el sobiranisme de Catalunya cap el Món. Hem de posar negre sobre blanc els trets definitoris de la futura Constitució de la República. Hem de prescindir de l'opinió del Gobierno, de les institucions i dels partits polítics espanyols perquè no tenen cap altra intenció que no sigui aturar la independència, reprimir-nos i anorrear-nos. Hem de fer oïdes sordes dels cants de sirena que ofereixen reformes constitucionals, nous estatuts, nou sistema de finançament autonòmic o aprovar pressupostos que ara si son generosos amb els catalans, no hem de creure en reconeixements fake i parcials de llengua i cultura catalanes dins la legislació espanyola, ni en nous encaixos impossibles de Catalunya dins d'una Constitució gravada a foc i d'inspiració divina i per tant, irreformable..... i per cert, absolutament obsoleta!. Es a dir, hem de començar a fer i anar a la nostra perquè si no, sempre anirem a la seva.....
El futur de l'independentisme no es pas incert. Es costerut, però no incert. Causa vertigen en els responsables polítics perquè no depèn d'ells. Dels d'aquí i dels d'allà. Causa por i desconcert entre els pusil·lànimes, catalans i espanyols. Però la gent, la majoria de catalans ho tenim clar. Volem la República!. Malgrat les incerteses, pors i vertígens que pateixen les formacions polítiques catalanes. I estem disposats a aconseguir-la malgrat Espanya i malgrat les pors i vertígens de tots ells!.
Aquesta es la nostra força i la seva por..... I a l'horitzó, la independència!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada