S'han celebrat eleccions autonòmiques a Andalusia. El resultat que han obtingut els diversos partits que s'han presentat ha sigut prou galdós. Per resumir-ho, les dretes han obtingut la majoria absoluta amb 59 escons, 12 dels quals pertanyen a VOX, un partit descaradament feixista. Els 50 restants se'ls han repartit socialistes (33) i podemitas (17). Així doncs, la dreta radical representada per PP (26) i C's (21) més VOX han desallotjat la socialista Susana Díaz, la faraona, després de quasi quaranta anys de regnat d'esquerres a aquella comunitat autònoma. I la clau de tot plegat ha re-caigut en mans dels feixistes. Ells poden fer i desfer ara el que més els convingui.
Naturalment, desprès del terratrèmol polític produït tothom vol analitzar els resultats electorals i atorgar les pertinents culpes del desgavell ocasionat. Doncs bé, tant els analistes polítics de dretes, d'esquerres i de centre, així com re-nombrats periodistes més o menys subjectius i adoctrinadors i tots els medis de comunicació, com ara son diaris, revistes, teles i ràdios cavernaris, groguencs o nacional-catòlics, tots, absolutament tots coincideixen en assenyalar com a principal culpable de terrabastall andalús a...... l'independentisme català!.
Perquè arriben a aquesta contundent conclusió?. Doncs per que volen aprofitar el fet de l'ascens de l'extrema dreta espanyola assenyalant-lo com a resposta al procés independentista iniciat a Catalunya i que es a punt de culminar tan bon punt conclogui la farsa de judici endegat contra els presos polítics catalans. Es a dir, culpabilitzen la independència com a causant del despertar del feixisme espanyol.....
Els unionistes cada cop mostrem amb més claredat una monumental miopia -absolutament premeditada i voluntària- a l'hora d'analitzar i reconèixer la realitat catalana i fins i tot la seva pròpia realitat, l'espanyola. Aviam..... El feixisme espanyol mai ha estat adormit!. D'ençà la mort de Franco el feixisme -a Espanya en diuen franquisme- s'ha mantingut amagat dins de les altes institucions espanyoles, per exemple en la judicatura, la policia i la guàrdia civil, periodistes, l'exercit i moltíssims alts funcionaris de carrera. Tots aquests franquistes ho son genèticament, de naixement. Pertanyen a famílies d'antiga soca i de llarga tradició com a servidors públics -abans, durant i després de la dictadura- que van prosperar durant el franquisme, els fills i nets dels quals han continuat la nissaga familiar. Durant la maleïda transició i primers anys de suposada democràcia els franquistes van acomodar-se a la nova situació amb absoluta impunitat i lliures d'anar ocupant els llocs estratègics i claus de l'Estat renovat però sempitern i incommovible, llocs per cert que sempre han restat a les seves mans. També van fundar Aliança Popular, formació política hereva directa del Movimiento Nacional i fundat pels jerarques franquistes, el qual després esdevindria en Partit Popular. Els populars sempre es van vantar de que a Espanya no hi havia extrema dreta però ho deien perquè la tenien dins de casa seva. Veien la brossa en ulls aliens però no veien la biga dins del seu propi ull. Mentre no veien els feixistes dins del seu partit aquests anaven acaparant protagonisme, escampant la seva ideologia, influint en els programes i propostes polítiques i recollint suports i complicitats dins i fora del partit. Es van escampar pel partit i d'allà van anant consolidant-se per totes les institucions de l'Estat, en un procés clarament metastàtic. Alhora va sorgir C's, partit anti-català i hiper nacionalista espanyol per excel·lència. Les connexions entre PP i C's s'evidencien no tan sols en el fet que els seus dirigents son antics militants populars i/o nacional-catòlics espanyolistes i lerrouxistes, si no també pels recursos econòmics arreplegats que van permetre la seva creació i ara sostenen les seves sòlides finances, l'origen de les quals venen de la FAES i l'IBEX 35, com el Partit Popular. Males llengües diuen que C's també va sucar-hi pa dels recursos sostrets al Palau de la Música per Millet i Montull. Per cert, circumstància mai investigada per la fiscalia afinadora espanyola.....
Doncs bé!. Amb aquests antecedents, el feixisme va arribar a la conclusió que ja era hora de sortir de l'ou i començar a viure pel seu compte. I va nàixer VOX. Mentre PP i C's anaven fent seu l'ideari feixista -autoritarisme, nacionalisme, intransigència, revisionisme, banderes, llengua hegemònica, centralisme, etc.-, VOX anava creixent, infiltrant-se a la policia i guàrdia civil -JUSAPOL-, a la judicatura -CGPJ-, anava comprant i arreplegant voluntats polítiques, periodístiques, econòmiques.... I es consolidava com a principal subjecte del feixisme sense caretes ni disfresses darrera de les quals amagar-se.
VOX es la síntesis de populars i ciudadanos. La seva cosmovisió es resumeix en nació espanyola única, llengua castellana hegemònica, catolicisme preconciliar, rebuig a la diferència, xenofòbia, supremacia hispana i unitat de destí en l'universal. Una mena del tradicionalista Dios, Patria y Rey passat pel sedàs falangista. Els seus principals enemics son els migrants, les feministes i els independentistes catalans. Si hom vol saber quines propostes electorals ofereixen arribarà a la conclusió que volen fer renàixer Franco. Si hom vol visualitzar aquest re-nascut franquisme només ha de mirar una bandera espanyola amb el ocellot franquista -la gallina!- estampat pel damunt del roig i el gualda.
La gallina franquista va posar un ou. L'ou es va covar amb l'escalf de PP i C's. Per fi va trencar la closca i va sortir una serp carregada d'antuvi de mortal verí, no pas un pollet dols, esponjós i suau. Durant la modèlica transició de la dictadura a la democràcia espanyola va anant inoculant el verí del feixisme en petites dosis dins dels partits dretans. El PP i C's van assimilar el feixisme subtilment, sens adonar-se. O potser adonant-se. El van blanquejar, el van normalitzar i donar ales fins que la serp s'ha fet gran i insaciable. I ara se'ls cruspirà...... El feixisme es caníbal. Es menga el pare, la mare i els germans. Un cop fora de l'ou res l'aturarà perquè el seu verí s'escampa per arreu fins embrutar les ànimes dels ingenus ciutadans, els quals acaben sucumbint. Comença a recollir vots i adhesions, a comprar voluntats i anorrear enemics. I es fa gran, fort, agressiu, violent i carregat de superba.
No podem ser tolerants amb el feixisme. Ni comprensius. I no podem tolerar que els seus pares i germans els facin viables i els permetin créixer. Al feixisme se'l combat!. Se'l rebutja, no pas se'l permet créixer lliurament com si no fos un verí per la societat en general i pels individus en particular. Per això tots hem de ser antifeixistes!. S'ha de ser intolerant amb el feixisme!.
La millor manera de ser antifeixista és ser demòcrates abrandats. És no permetre que s'apropiïn de les institucions, ni dels símbols, dels partits o de l'Estat. És exercir i defensar els drets individuals i col·lectius. És defensar la llibertat. I per descomptat, no hem de permetre que inoculin el seu verí a la gent.
En el cas de Catalunya, es defensar el republicanisme, l'autodeterminació i la independència. Sense por i sense embuts!. Només així ens deslliurarem del feixisme, sempre viu en la nostra societat per a voler matar-la. Per a voler matar-nos!.
No podran passar.....
Naturalment, desprès del terratrèmol polític produït tothom vol analitzar els resultats electorals i atorgar les pertinents culpes del desgavell ocasionat. Doncs bé, tant els analistes polítics de dretes, d'esquerres i de centre, així com re-nombrats periodistes més o menys subjectius i adoctrinadors i tots els medis de comunicació, com ara son diaris, revistes, teles i ràdios cavernaris, groguencs o nacional-catòlics, tots, absolutament tots coincideixen en assenyalar com a principal culpable de terrabastall andalús a...... l'independentisme català!.
Perquè arriben a aquesta contundent conclusió?. Doncs per que volen aprofitar el fet de l'ascens de l'extrema dreta espanyola assenyalant-lo com a resposta al procés independentista iniciat a Catalunya i que es a punt de culminar tan bon punt conclogui la farsa de judici endegat contra els presos polítics catalans. Es a dir, culpabilitzen la independència com a causant del despertar del feixisme espanyol.....
Els unionistes cada cop mostrem amb més claredat una monumental miopia -absolutament premeditada i voluntària- a l'hora d'analitzar i reconèixer la realitat catalana i fins i tot la seva pròpia realitat, l'espanyola. Aviam..... El feixisme espanyol mai ha estat adormit!. D'ençà la mort de Franco el feixisme -a Espanya en diuen franquisme- s'ha mantingut amagat dins de les altes institucions espanyoles, per exemple en la judicatura, la policia i la guàrdia civil, periodistes, l'exercit i moltíssims alts funcionaris de carrera. Tots aquests franquistes ho son genèticament, de naixement. Pertanyen a famílies d'antiga soca i de llarga tradició com a servidors públics -abans, durant i després de la dictadura- que van prosperar durant el franquisme, els fills i nets dels quals han continuat la nissaga familiar. Durant la maleïda transició i primers anys de suposada democràcia els franquistes van acomodar-se a la nova situació amb absoluta impunitat i lliures d'anar ocupant els llocs estratègics i claus de l'Estat renovat però sempitern i incommovible, llocs per cert que sempre han restat a les seves mans. També van fundar Aliança Popular, formació política hereva directa del Movimiento Nacional i fundat pels jerarques franquistes, el qual després esdevindria en Partit Popular. Els populars sempre es van vantar de que a Espanya no hi havia extrema dreta però ho deien perquè la tenien dins de casa seva. Veien la brossa en ulls aliens però no veien la biga dins del seu propi ull. Mentre no veien els feixistes dins del seu partit aquests anaven acaparant protagonisme, escampant la seva ideologia, influint en els programes i propostes polítiques i recollint suports i complicitats dins i fora del partit. Es van escampar pel partit i d'allà van anant consolidant-se per totes les institucions de l'Estat, en un procés clarament metastàtic. Alhora va sorgir C's, partit anti-català i hiper nacionalista espanyol per excel·lència. Les connexions entre PP i C's s'evidencien no tan sols en el fet que els seus dirigents son antics militants populars i/o nacional-catòlics espanyolistes i lerrouxistes, si no també pels recursos econòmics arreplegats que van permetre la seva creació i ara sostenen les seves sòlides finances, l'origen de les quals venen de la FAES i l'IBEX 35, com el Partit Popular. Males llengües diuen que C's també va sucar-hi pa dels recursos sostrets al Palau de la Música per Millet i Montull. Per cert, circumstància mai investigada per la fiscalia afinadora espanyola.....
Doncs bé!. Amb aquests antecedents, el feixisme va arribar a la conclusió que ja era hora de sortir de l'ou i començar a viure pel seu compte. I va nàixer VOX. Mentre PP i C's anaven fent seu l'ideari feixista -autoritarisme, nacionalisme, intransigència, revisionisme, banderes, llengua hegemònica, centralisme, etc.-, VOX anava creixent, infiltrant-se a la policia i guàrdia civil -JUSAPOL-, a la judicatura -CGPJ-, anava comprant i arreplegant voluntats polítiques, periodístiques, econòmiques.... I es consolidava com a principal subjecte del feixisme sense caretes ni disfresses darrera de les quals amagar-se.
VOX es la síntesis de populars i ciudadanos. La seva cosmovisió es resumeix en nació espanyola única, llengua castellana hegemònica, catolicisme preconciliar, rebuig a la diferència, xenofòbia, supremacia hispana i unitat de destí en l'universal. Una mena del tradicionalista Dios, Patria y Rey passat pel sedàs falangista. Els seus principals enemics son els migrants, les feministes i els independentistes catalans. Si hom vol saber quines propostes electorals ofereixen arribarà a la conclusió que volen fer renàixer Franco. Si hom vol visualitzar aquest re-nascut franquisme només ha de mirar una bandera espanyola amb el ocellot franquista -la gallina!- estampat pel damunt del roig i el gualda.
La gallina franquista va posar un ou. L'ou es va covar amb l'escalf de PP i C's. Per fi va trencar la closca i va sortir una serp carregada d'antuvi de mortal verí, no pas un pollet dols, esponjós i suau. Durant la modèlica transició de la dictadura a la democràcia espanyola va anant inoculant el verí del feixisme en petites dosis dins dels partits dretans. El PP i C's van assimilar el feixisme subtilment, sens adonar-se. O potser adonant-se. El van blanquejar, el van normalitzar i donar ales fins que la serp s'ha fet gran i insaciable. I ara se'ls cruspirà...... El feixisme es caníbal. Es menga el pare, la mare i els germans. Un cop fora de l'ou res l'aturarà perquè el seu verí s'escampa per arreu fins embrutar les ànimes dels ingenus ciutadans, els quals acaben sucumbint. Comença a recollir vots i adhesions, a comprar voluntats i anorrear enemics. I es fa gran, fort, agressiu, violent i carregat de superba.
No podem ser tolerants amb el feixisme. Ni comprensius. I no podem tolerar que els seus pares i germans els facin viables i els permetin créixer. Al feixisme se'l combat!. Se'l rebutja, no pas se'l permet créixer lliurament com si no fos un verí per la societat en general i pels individus en particular. Per això tots hem de ser antifeixistes!. S'ha de ser intolerant amb el feixisme!.
La millor manera de ser antifeixista és ser demòcrates abrandats. És no permetre que s'apropiïn de les institucions, ni dels símbols, dels partits o de l'Estat. És exercir i defensar els drets individuals i col·lectius. És defensar la llibertat. I per descomptat, no hem de permetre que inoculin el seu verí a la gent.
En el cas de Catalunya, es defensar el republicanisme, l'autodeterminació i la independència. Sense por i sense embuts!. Només així ens deslliurarem del feixisme, sempre viu en la nostra societat per a voler matar-la. Per a voler matar-nos!.
No podran passar.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada