Acabo de revisar una gran pel·lícula. Se'n diu "Senders de Glòria" de Stanley Kubrick. Molts ja sabeu l'argument. Ras i curt: Durant la primera guerra Mundial, l'any 1916, un coronel rep l'ordre del seu superior -el qual vol fer mèrits per conquerir honor, glòria i un ascens-, de prendre un turó en poder dels alemanys. Malgrat l'impossibilitat de complir el disbauxat desig de l'esbojarrat general, el coronel porta les seves tropes cap una mort segura per satisfer el caprici del seu cap. Davant el fracàs aconseguit, l'alt comandament, ofès, ordena que sotmetin a tres soldats escollits a l'atzar a un consell de guerra sumaríssim per donar exemple i aconseguir una motivació extra pels malaurats i escassos soldats supervivents. Ara comença el nus de la història: Judici farsa, patriotisme impostat i indigne, misèries humanes, petulància i vanitat, afusellament a l'alba i un final malenconiós i ple d'impotència del defensor -el coronel- i d'injustícia -el tribunal militar-..... I els soldats, guanyant-se el cel.
Per a mi el més interessant es, precisament, la visió que mostra sobre les conseqüències que pot causar exercir una justícia percebuda per tothom com a manifestament injusta, en mans de persones sense escrúpols. Que els encarregats d'impartir justícia ho facin matusserament només tenint en compte el que diuen les lleis prescindint del seu esperit, posant més èmfasi en les tradicions i l'ampul·lositat lingüística que no pas en la realitat i les circumstàncies que envolten els fets a jutjar, disfressant l'ètica i els principis que imprescindiblement han de guiar l'actuació de jutges, fiscals, defensors, perits, testimonis i policies encarregats d'investigar, per un esbiaixat i retorçat sentit del deure per acusar segons el codi legal i els desitjos dels que manen, tot això es el més interessant que narra la pel·lícula per no dir que es el més inquietant..... Dictar sentències sense impartir JUSTÍCIA és d'alló més injust. Es impartir injustícia!.
Però, què te a veure tot això amb les opinions personals sobre l'actualitat política, segons es llegeix a l'encapçalament de JOANCUGAT?. Doncs moltíssim..... De entrada, a l'estat espanyol, la justícia -en minúscula!- està tant mediatitzada pel poder polític que podem afirmar sense embuts que ha perdut la independència. Amb l'agreujant que aquesta mancança implica la pèrdua de la presumpció d'innocència. La justícia a Espanya no es innocent, ni objectiva. I per tant, es injusta, es parcial, es partidista. El fet que la degradació s'hagi produït a la cúpula vol dir que s'ha escampat a tot el cos, a tots els estaments de la justícia en el sentit més ampli del terme. Als jutges, que s'afanyen en seguir el joc del gobierno impartint injustícia i dictant sentències polítiques per anorrear legalment a polítics innocents fent el joc brut al poder polític que persegueix l'adversari. A constitucionalistes mesells que fan resolucions en última instància des del seu inviolable castell -el Tribunal Constitucional- per fer guanyar el seu amo allò que es incapaç de guanyar democràticament. Per exemple, tribunal investit pel gobierno amb nous instruments -impropis d'un tribunal de garanties- per perseguir i condemnar a polítics desafectes. Per exemple, dictaminar sobre un estatut d'autonomia ratificat pel poble en referèndum. Per exemple, declarant inconstitucionalitats a dojo en lleis confegides per afavorir els més vulnerables o per recaptar més recursos, es a dir més impostos, per alleugerir l'escanyament que el gobierno sotmet a la Generalitat.... Pel sol fet que interpreten formen part de les futures estructures d'estat i de la propera independència de Catalunya. Ho fan de forma preventiva, no pel que passa ara si no pel que creuen pot passar més endavant o molt abans d'haver comés cap mena d'il·legalitat. Ho van fer amb el text de l'estatut, declarant inconstitucionals articles que altres estatuts -l'andalús o el valencià, per exemple- van copiar literalment del català i que per a ells són plenament constitucionals. I què dir de la fiscalia?. Fiscals disposats a afinar imputacions falses contra polítics catalans, fiscals que ordenen registres i detencions mediàtiques, teatrals, espectaculars i absolutament prescindibles. Fiscal anti-corrupció que manté una societat instrumental en paradisos fiscals. Directors d'oficina anti-corrupció disposats a conspirar amb el ministre de l'interior per destruir persones, familiars de polítics o directament la sanitat catalana, segons converses secretes mantingudes entre ambdós, enregistrades i fetes públiques amb el conseqüent escàndol. Fiscals que arriben a pactes vergonyants amb delinqüents confessos -Millet i els Montull- a canvi d'acusar un determinat partit polític, transformant un judici contra delictes de cartera en un contra banderes i canonades..... Advocats defensors que són incapaços -per por!- de denunciar les arbitrarietats i els escarnis propis de linxaments del Far West que pateixen els seus defensats en mans dels fiscals, policies, periodistes o fins i tot jutges sense escrúpols. Policies patriòtics que s'inventen probes o les aconsegueixen mitjançant xantatges, amenaces i coaccions, compren i venen voluntats i honradesa, filtren i escampen mentides o fan interpretacions absolutament inversemblants contra persones honorables però culpables de ser independentistes. I periodistes partidistes -el quart poder, diuen- disposats a fer la gara-gara al poder polític, econòmic, policial i judicial abans de emprar l'ètica i l'objectivitat en la seva professió, la qual ells deshonoren sempre que escriuen una paraula.....
Tot això m'ha vingut al cap mentre veia la pel·lícula "Senders de Glòria". Acaba amb l'afusellament de tres soldats innocents. En acabar l'execució, que el general causant de la injustícia qualifica como cerimònia preciosa, el defensor, el coronel de l'exercit francès que va enviar a la mort la tropa per una qüestió d'obediència i deure militar, passa per davant d'una taverna mentre els seus soldats escolten, plorosos, com una espantada noia alemanya canta una cançó de bressol. Han de tornar al front però li diu al seu sergent que els deixi una estona més per que recordin que malgrat totes les injustícies i patiments, continuen sent éssers humans.....
No sé jo si la justícia espanyola està feta per éssers humans. El que es segur es què està guiada per la injustícia. Està tan contaminada pel corrupte poder polític que l'ha envaït que comença a fer pudor. Afortunadament, hores d'ara no sembla que puguin sentenciar a mort els innocents..... Descartem afusellaments, doncs!. Però tinguem en compte que a Espanya també s'imparteixen injustícies. Per tant, ens farem un immens favor a nosaltres mateixos si fugim d'aquesta realitat tant angoixant i decebedora buscant la veritable JUSTÍCIA. Només hem de seguir el nostre propi Sender de Glòria: la independència.
Per a mi el més interessant es, precisament, la visió que mostra sobre les conseqüències que pot causar exercir una justícia percebuda per tothom com a manifestament injusta, en mans de persones sense escrúpols. Que els encarregats d'impartir justícia ho facin matusserament només tenint en compte el que diuen les lleis prescindint del seu esperit, posant més èmfasi en les tradicions i l'ampul·lositat lingüística que no pas en la realitat i les circumstàncies que envolten els fets a jutjar, disfressant l'ètica i els principis que imprescindiblement han de guiar l'actuació de jutges, fiscals, defensors, perits, testimonis i policies encarregats d'investigar, per un esbiaixat i retorçat sentit del deure per acusar segons el codi legal i els desitjos dels que manen, tot això es el més interessant que narra la pel·lícula per no dir que es el més inquietant..... Dictar sentències sense impartir JUSTÍCIA és d'alló més injust. Es impartir injustícia!.
Però, què te a veure tot això amb les opinions personals sobre l'actualitat política, segons es llegeix a l'encapçalament de JOANCUGAT?. Doncs moltíssim..... De entrada, a l'estat espanyol, la justícia -en minúscula!- està tant mediatitzada pel poder polític que podem afirmar sense embuts que ha perdut la independència. Amb l'agreujant que aquesta mancança implica la pèrdua de la presumpció d'innocència. La justícia a Espanya no es innocent, ni objectiva. I per tant, es injusta, es parcial, es partidista. El fet que la degradació s'hagi produït a la cúpula vol dir que s'ha escampat a tot el cos, a tots els estaments de la justícia en el sentit més ampli del terme. Als jutges, que s'afanyen en seguir el joc del gobierno impartint injustícia i dictant sentències polítiques per anorrear legalment a polítics innocents fent el joc brut al poder polític que persegueix l'adversari. A constitucionalistes mesells que fan resolucions en última instància des del seu inviolable castell -el Tribunal Constitucional- per fer guanyar el seu amo allò que es incapaç de guanyar democràticament. Per exemple, tribunal investit pel gobierno amb nous instruments -impropis d'un tribunal de garanties- per perseguir i condemnar a polítics desafectes. Per exemple, dictaminar sobre un estatut d'autonomia ratificat pel poble en referèndum. Per exemple, declarant inconstitucionalitats a dojo en lleis confegides per afavorir els més vulnerables o per recaptar més recursos, es a dir més impostos, per alleugerir l'escanyament que el gobierno sotmet a la Generalitat.... Pel sol fet que interpreten formen part de les futures estructures d'estat i de la propera independència de Catalunya. Ho fan de forma preventiva, no pel que passa ara si no pel que creuen pot passar més endavant o molt abans d'haver comés cap mena d'il·legalitat. Ho van fer amb el text de l'estatut, declarant inconstitucionals articles que altres estatuts -l'andalús o el valencià, per exemple- van copiar literalment del català i que per a ells són plenament constitucionals. I què dir de la fiscalia?. Fiscals disposats a afinar imputacions falses contra polítics catalans, fiscals que ordenen registres i detencions mediàtiques, teatrals, espectaculars i absolutament prescindibles. Fiscal anti-corrupció que manté una societat instrumental en paradisos fiscals. Directors d'oficina anti-corrupció disposats a conspirar amb el ministre de l'interior per destruir persones, familiars de polítics o directament la sanitat catalana, segons converses secretes mantingudes entre ambdós, enregistrades i fetes públiques amb el conseqüent escàndol. Fiscals que arriben a pactes vergonyants amb delinqüents confessos -Millet i els Montull- a canvi d'acusar un determinat partit polític, transformant un judici contra delictes de cartera en un contra banderes i canonades..... Advocats defensors que són incapaços -per por!- de denunciar les arbitrarietats i els escarnis propis de linxaments del Far West que pateixen els seus defensats en mans dels fiscals, policies, periodistes o fins i tot jutges sense escrúpols. Policies patriòtics que s'inventen probes o les aconsegueixen mitjançant xantatges, amenaces i coaccions, compren i venen voluntats i honradesa, filtren i escampen mentides o fan interpretacions absolutament inversemblants contra persones honorables però culpables de ser independentistes. I periodistes partidistes -el quart poder, diuen- disposats a fer la gara-gara al poder polític, econòmic, policial i judicial abans de emprar l'ètica i l'objectivitat en la seva professió, la qual ells deshonoren sempre que escriuen una paraula.....
Tot això m'ha vingut al cap mentre veia la pel·lícula "Senders de Glòria". Acaba amb l'afusellament de tres soldats innocents. En acabar l'execució, que el general causant de la injustícia qualifica como cerimònia preciosa, el defensor, el coronel de l'exercit francès que va enviar a la mort la tropa per una qüestió d'obediència i deure militar, passa per davant d'una taverna mentre els seus soldats escolten, plorosos, com una espantada noia alemanya canta una cançó de bressol. Han de tornar al front però li diu al seu sergent que els deixi una estona més per que recordin que malgrat totes les injustícies i patiments, continuen sent éssers humans.....
No sé jo si la justícia espanyola està feta per éssers humans. El que es segur es què està guiada per la injustícia. Està tan contaminada pel corrupte poder polític que l'ha envaït que comença a fer pudor. Afortunadament, hores d'ara no sembla que puguin sentenciar a mort els innocents..... Descartem afusellaments, doncs!. Però tinguem en compte que a Espanya també s'imparteixen injustícies. Per tant, ens farem un immens favor a nosaltres mateixos si fugim d'aquesta realitat tant angoixant i decebedora buscant la veritable JUSTÍCIA. Només hem de seguir el nostre propi Sender de Glòria: la independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada