Fins ara, els sobiranistes ens hem anat assabentant sobre les virtuts i bondats que comportarà la independència pel nostre país. Així, ens hem informat de les avantatges amb que contarà la Generalitat en matèria financera, l'eliminació de l'insuportable espoli fiscal que patim; del desenvolupament econòmic i comercial de les nostres empreses en la nova situació política i social; de la reparació d'injustícies laborals, salarials, legals i en benestar social causades per les polítiques implementades i imposades des de Madrit i Brussel·les; de la fi de les retallades en sanitat, educació o cultura dictades pel govern d'Espanya; o acabar amb la discriminació a les inversions en infraestructures i amb l'assetjament judicial, mediàtic i policial contra polítics, entitats i ciutadans catalans i contra la mateixa llengua catalana per qüestions merament polítiques..... Definitivament, els beneficis que comportarà la independència capgiraran l'actual situació d'atzucac que venim patint, de forma veritablement positiva i engrescadora, que ens permetrà albirar l'esdevenidor amb renovades esperances i il·lusions, tant a nivells individuals com col·lectius.
Fins aquí, les bondats. Sabem que res resultarà fàcil, però. Coneixem les dificultats que sorgiran en el nostre camí cap a l'autèntica llibertat i plena sobirania. També és cert que confiem cegament en les pròpies forces, en els nostres enteniment i recursos, per poder superar tots els entrebancs que ens posin davant nostre -més o menys matusserament!- els contraris al procés...... Però, som conscients d'allò què pot passar si el dia 27 de setembre l'independentisme no guanya amb prou claredat?. Què passarà si perdem?.
No pretenc utilitzar l'argument de la por per lloar el secessionisme, com sovint fan els unionistes -a tota hora i en tot moment!- amb l'intenció carregar-se l'independentisme. Només vull advertir del desastre que resultaria si tot plegat no sortís com la majoria de nosaltres volem. Tenim molts exemples palmaris els quals ens poden il·lustrar fefaentment de com reaccionaria l'unionisme institucional espanyol, davant una suposada victòria de les seves tesis. Recordem que la revenja és un tret molt arrelat a la idiosincràsia espanyola. Només cal veure el capteniment que mostren envers els presos bascos i les seves families. Per molts espanyols, el terrorisme basc continua ben viu......
Fins ara, en matèria de llengua i cultura s'han limitat a denunciar el català davant la justícia castellana, que s'ha afanyat en donar la raó sistemàticament els castellanoparlants. Donat que les denuncies han estat escasses, l'incidència sobre la condició del català com a llengua vehicular a l'escola, ha sigut limitada.... encara que també molt punyent!. No oblidem, però, la persecució política, legislativa i administrativa que pateix l'idioma català a les Illes Balears, al País Valencià i a la Franja de Ponent. Són aquests territoris de parla catalana els que han estat objecte de l'ira anticatalana més aferrissada desfermada per l'Estat espanyol. Un veritable intent de genocidi lingüístic i cultural, com sovint històricament ha fet Castella amb els territoris conquerits per la força. Per altra banda, ens hem acostumat a que el govern d'Espanya sigui tan escadusser en aportacions de tota mena a la cultura catalana, que ja no ens resulta rellevant el seu reiterat menyspreu. Però si el 27 de setembre perdem, tot aquest capteniment contrari es multiplicarà per mil. La llei Wert es quedarà curta!. Els jutges i fiscals quasi no necessitaran excuses per sentenciar a tort i dret contra el català negant-li la condició de llengua pròpia a l'ensenyament, als espectacles, a la tele i radio, a la premsa..... a tot arreu!. L'abassegament del castellà serà insuportable i les senyes d'identitat espanyoles -castellanes!- seran imposades a sang i fetge!.
En economia i fiances les coses encara poden anar pitjor. Faran mans i mànigues perquè les millors empreses catalanes es deslocalitzin cap a Espanya, oferint avantatges fiscals, prometen inversions, mà d'obra barata i mil caramels més, si acaben de donar el pas.... Ja ara la comunitat de Madrit, o la fidel Navarra, ofereixen desgravacions i exempcions fiscals prou sucoses per impulsar la deserció d'empreses i grans fortunes catalanes cap a les seves comunitats, ja què a Catalunya no podem rebaixar impostos als nivells espanyols, perquè ens manquen els recursos que ens sostrauen any darrera any en nom d'una falsa solidaritat!. Fins i tot el govern de l'Estat ha aprovat recentment una llei que permetrà que els consells d'administració -els presidents!- puguin imposar a les juntes generals de les empreses el canvi del domicili social i fiscal ipso facto, per raons subjectives -per tant, per raons fins i tot polítiques!-. Pel què fa a inversions en infraestructures, hores d'ara ni tan sols es compleix el mandat de l'anorreat però vigent Estatut d'autonomia, el qual obliga a invertir d'acord amb el pes específic de la economia catalana respecte el total de l'Estat -el 20%, mentre s'inverteix realment un 10-12%-, ni tampoc es compleixen l'execució de totes les inversions previstes als pressupostos generals. El grau de compliment es tan baix, mai superior al 75% pressupostat, que un de cada quatre anys les inversions executades resulten gratis, encara que aquest quart any tampoc s'executi totalment!. I ni tant sols això facilita la construcció del Corredor Mediterrani, mentre continua especulant-se amb la construcció del Corredor Central..... Com es pot veure, no s'inverteix el que toca i quant toca per llei i no es compleixen les lleis aprovades pel Parlament espanyol.... Malgrat que es permeten exigir que la Generalitat sigui lleial i complexi aquestes mateixes lleis, que ells es salten tan alegrement!. Doncs, bé!. Imagineu-vos el que podrien fer si acabessin guanyant.... Seria un veritable malson!.
Si l'independentisme no reeixeix el proper 27 S correm el risc de ser esclafats per l'Estat espanyol. A nivell polític ens aniquilaran. A nivell econòmic i financer ens arruïnaran. A nivell social ens trencaran. A nivell cultural i lingüístic ens voldran espanyolitzar..... Com històricament sempre han intentat fer!. La societat catalana serà sotmesa i re-conquerida per la causa castellana. I Catalunya passarà a ser una mera regió d'Espanya, sense veu ni esma per sobreviure amb prou dignitat. Passaríem a viure del technicolor al blanc i negre. Catalunya no serà lliure..... si això acabés passant!.
Tot això és el què ens juguem aquest proper 27 S. Nosaltres, els ciutadans, donem el caràcter plebiscitari a aquestes eleccions. I només de nosaltres dependrà que els reiterats no de Mariano Rajoy i d'Espanya es converteixin en la negació o afirmació de Catalunya com a nació lliure i sobirana. Jo no vull la negació. I lluitaré incansablement perquè això no succeeixi mai. Jo vull transformar aquests no espanyols amb un rotund si a Catalunya. Si a la independència....!. Perquè no tenim altre alternativa. El president Mas acaba de firmar el decret de dissolució del parlament i convoca eleccions pel 27 de setembre. Seran les més transcendentals que mai s'hagin celebrat a Catalunya. I nosaltres les volem guanyar!.
Fins aquí, les bondats. Sabem que res resultarà fàcil, però. Coneixem les dificultats que sorgiran en el nostre camí cap a l'autèntica llibertat i plena sobirania. També és cert que confiem cegament en les pròpies forces, en els nostres enteniment i recursos, per poder superar tots els entrebancs que ens posin davant nostre -més o menys matusserament!- els contraris al procés...... Però, som conscients d'allò què pot passar si el dia 27 de setembre l'independentisme no guanya amb prou claredat?. Què passarà si perdem?.
No pretenc utilitzar l'argument de la por per lloar el secessionisme, com sovint fan els unionistes -a tota hora i en tot moment!- amb l'intenció carregar-se l'independentisme. Només vull advertir del desastre que resultaria si tot plegat no sortís com la majoria de nosaltres volem. Tenim molts exemples palmaris els quals ens poden il·lustrar fefaentment de com reaccionaria l'unionisme institucional espanyol, davant una suposada victòria de les seves tesis. Recordem que la revenja és un tret molt arrelat a la idiosincràsia espanyola. Només cal veure el capteniment que mostren envers els presos bascos i les seves families. Per molts espanyols, el terrorisme basc continua ben viu......
Fins ara, en matèria de llengua i cultura s'han limitat a denunciar el català davant la justícia castellana, que s'ha afanyat en donar la raó sistemàticament els castellanoparlants. Donat que les denuncies han estat escasses, l'incidència sobre la condició del català com a llengua vehicular a l'escola, ha sigut limitada.... encara que també molt punyent!. No oblidem, però, la persecució política, legislativa i administrativa que pateix l'idioma català a les Illes Balears, al País Valencià i a la Franja de Ponent. Són aquests territoris de parla catalana els que han estat objecte de l'ira anticatalana més aferrissada desfermada per l'Estat espanyol. Un veritable intent de genocidi lingüístic i cultural, com sovint històricament ha fet Castella amb els territoris conquerits per la força. Per altra banda, ens hem acostumat a que el govern d'Espanya sigui tan escadusser en aportacions de tota mena a la cultura catalana, que ja no ens resulta rellevant el seu reiterat menyspreu. Però si el 27 de setembre perdem, tot aquest capteniment contrari es multiplicarà per mil. La llei Wert es quedarà curta!. Els jutges i fiscals quasi no necessitaran excuses per sentenciar a tort i dret contra el català negant-li la condició de llengua pròpia a l'ensenyament, als espectacles, a la tele i radio, a la premsa..... a tot arreu!. L'abassegament del castellà serà insuportable i les senyes d'identitat espanyoles -castellanes!- seran imposades a sang i fetge!.
En economia i fiances les coses encara poden anar pitjor. Faran mans i mànigues perquè les millors empreses catalanes es deslocalitzin cap a Espanya, oferint avantatges fiscals, prometen inversions, mà d'obra barata i mil caramels més, si acaben de donar el pas.... Ja ara la comunitat de Madrit, o la fidel Navarra, ofereixen desgravacions i exempcions fiscals prou sucoses per impulsar la deserció d'empreses i grans fortunes catalanes cap a les seves comunitats, ja què a Catalunya no podem rebaixar impostos als nivells espanyols, perquè ens manquen els recursos que ens sostrauen any darrera any en nom d'una falsa solidaritat!. Fins i tot el govern de l'Estat ha aprovat recentment una llei que permetrà que els consells d'administració -els presidents!- puguin imposar a les juntes generals de les empreses el canvi del domicili social i fiscal ipso facto, per raons subjectives -per tant, per raons fins i tot polítiques!-. Pel què fa a inversions en infraestructures, hores d'ara ni tan sols es compleix el mandat de l'anorreat però vigent Estatut d'autonomia, el qual obliga a invertir d'acord amb el pes específic de la economia catalana respecte el total de l'Estat -el 20%, mentre s'inverteix realment un 10-12%-, ni tampoc es compleixen l'execució de totes les inversions previstes als pressupostos generals. El grau de compliment es tan baix, mai superior al 75% pressupostat, que un de cada quatre anys les inversions executades resulten gratis, encara que aquest quart any tampoc s'executi totalment!. I ni tant sols això facilita la construcció del Corredor Mediterrani, mentre continua especulant-se amb la construcció del Corredor Central..... Com es pot veure, no s'inverteix el que toca i quant toca per llei i no es compleixen les lleis aprovades pel Parlament espanyol.... Malgrat que es permeten exigir que la Generalitat sigui lleial i complexi aquestes mateixes lleis, que ells es salten tan alegrement!. Doncs, bé!. Imagineu-vos el que podrien fer si acabessin guanyant.... Seria un veritable malson!.
Si l'independentisme no reeixeix el proper 27 S correm el risc de ser esclafats per l'Estat espanyol. A nivell polític ens aniquilaran. A nivell econòmic i financer ens arruïnaran. A nivell social ens trencaran. A nivell cultural i lingüístic ens voldran espanyolitzar..... Com històricament sempre han intentat fer!. La societat catalana serà sotmesa i re-conquerida per la causa castellana. I Catalunya passarà a ser una mera regió d'Espanya, sense veu ni esma per sobreviure amb prou dignitat. Passaríem a viure del technicolor al blanc i negre. Catalunya no serà lliure..... si això acabés passant!.
Tot això és el què ens juguem aquest proper 27 S. Nosaltres, els ciutadans, donem el caràcter plebiscitari a aquestes eleccions. I només de nosaltres dependrà que els reiterats no de Mariano Rajoy i d'Espanya es converteixin en la negació o afirmació de Catalunya com a nació lliure i sobirana. Jo no vull la negació. I lluitaré incansablement perquè això no succeeixi mai. Jo vull transformar aquests no espanyols amb un rotund si a Catalunya. Si a la independència....!. Perquè no tenim altre alternativa. El president Mas acaba de firmar el decret de dissolució del parlament i convoca eleccions pel 27 de setembre. Seran les més transcendentals que mai s'hagin celebrat a Catalunya. I nosaltres les volem guanyar!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada