Resulten veritablement cridaners el trasbalsos que provoquen a l'unionisme espanyol les reivindicacions dels ciutadans catalans capficats en aconseguir la propera independència de Catalunya. D'una banda, aquells que es diuen socialistes i es creuen progressistes s'escarrassen per aparentar seny i desapassionament -sense aconseguir-ho- davant un fet que els resulta terriblement incomoda. Ells, que es consideren adalils de la justícia, paladins de la democràcia, líders de la societat, capdavanters en la defensa d'una Constitució de biaix progressista, ells, obreristes com pocs i moralment superiors a tots, precisament ells, no saben que fer. Ni que dir. Ni què volen o no volen. Dubten, són ostatges de la indefinició ideològica i la pusil·lanimitat política que els aclapara. Només son evidents el seu centralisme auto-qualificat com solidari que disfressen de jacobinisme federalista, així com les ganes d'assolir el poder per manar i manegar a tothom i arreu amb total impunitat; i l'aparent comprensió que manifesten cap l'existència d'una tímida i tènue pluralitat nacional de l'Estat, que aigualeixen amb l'igualitarisme més caspós i tronat que existeix. D'altra banda, aquells que s'auto reconeixen com a lliberals, centristes i no nacionalistes, si que saben el que volen i el que fan. Se'ls veu el llautó d'una hora lluny!. Encara que són incapaços de dialogar i pactar amb ningú. El problema és que volen semblar lliberals però actuen i parlen com a genuïns conservadors. Quasi com a ultra-tradicionalistes. Diuen que són centristes però en realitat se senten més còmodes en posicions polítiques -i morals- més properes als talibans; per això poden ser qualificats com extremadament dretans!. I, per descomptat, el seu declarat anti-nacionalisme és exclusivament de caire anti-catalanista, ja que en realitat professen un abrandat nacionalisme d'arrels netament castellanes. És a dir, marcadament espanyoles i per tant, notòriament excloents i agressives.
Miquel Iceta ha sigut elegit com a nou líder dels socialistes catalans. Tanmateix, la crisis que pateixen com a conseqüència de l'ambigu posicionament adoptat envers el procés sobiranista català, no es remunta pas amb un simple canvi de noms a la cúpula dirigent del partit. Conscient d'aquesta dificultat, Miquel Iceta, personalitat rellevant del partit i eternament vinculat a l'aparell, ha volgut agafar el toro per les banyes i desprès de criticar agrament la pregunta plantejada per Artur Mas, fruit del consens previ obtingut per les cinc formacions polítiques que recolzen la celebració del referèndum el proper 9 de novembre, proposa la seva pròpia pregunta, per cert consensuada tant sols amb ell mateix: "Vol que el Govern negociï amb les institucions de l'Estat un acord que garanteixi el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya, un pacte fiscal solidari i el blindatge de les competències en llengua i cultura?".
Hem de reconèixer que es tracta d'una pregunta interessant. Llarga i un pel feixuga, però interessant. Encara que no és tan llarga com l'Estatut d'Autonomía que ara fa quatre anys va tombar el Tribunal Constitucional espanyol, desprès d'haver-ho rumiat durant quatre anys més. En total vuit pesats, esgotadors i durs anys!. És clar!. Perquè en realitat la pregunta que proposa Miquel Iceta és precisament això. Un resum reconcentrat del fracassat intent de encaixar -un cop més- Catalunya i Espanya, que es va traduir amb un text de nou estatutet minuciós i detallat -blindat se'n va dir-, que va ser olímpicament ignorat i menystingut per totes les institucions espanyoles, fins el punt de buidar-lo de contingut sense cap mena de consideració ni mínima pietat cap els catalans que l'havien aprovat i acceptat, encara que amb un pel -en realitat, molt- d'escepticisme. Compte, aprovat mitjançant referèndum vinculant, només a l'àmbit de Catalunya!. Cal preguntar-se dons perquè el flamant nou secretari del PSC proposa aquesta tercera via ja descarrilada com reeixida alternativa a la plena sobirania de Catalunya, que reclamem insistentment la majoría de ciutadans catalans. Proposar ara aquesta pregunta només te una explicació coherent possible. Es tracta d'embolicar la troca. El que li passa a Miquel Iceta i als socialistes en general és que estan a favor de preguntar als catalans, però mai sobre la independència. Ells son federalistes asimètrics i estan a favor de Catalunya i els catalans, diuen; naturalment sempre que no sigui contra els interessos d'Espanya, que prevalen per damunt de qualssevol altres. I quina millor forma hi ha per aconseguir-ho que no sigui guanyar temps -o fer-ho perdre als altres- fent preguntes obsoletes, passades de moda i completament inútils?. Miquel Iceta i els unionistes jacobins s'estan convertint en veritables mestres marejadors de perdiu, encara que això signifiqui tenir pocs escrúpols democràtics i molta desídia social cap els seus conciutadans, els quals només volem exercir el dret d'autodeterminació que tenim com a poble i que tant els hi costa reconèixer. Per aquesta raó el novell líder d'esquerres advoca perquè la llei de consultes que està a punt d'ésser aprovada per l'àmplia majoria del Parlament -incloent-hi el Partit Socialista de Catalunya-, no sigui utilitzada per convocar-la pel proper 9 de novembre, "ja que serà immediatament suspesa pel Tribunal Constitucional". Això si, diu que vol que es celebri, però que la convocatòria sigui legal i pactada.... Au, va home, va!.
En canvi, els unionistes de dretes no són pas jacobins. Són buròcrates de mena i rematadament centralistes....!. En definitiva, són genèticament funcionaris i, per sobre de tot, acomodats advocats de l'Estat!. S'amaguen darrera d'una Constitució la qual utilitzen, ara com a mur infranquejable, ara com excusa legal a favor seu, i també com a fuet castigador pels descarrilats. Però també es troben revoltats, inquiets, neguitosos. Per això es dedicant a negar el pa i la sal als ciutadans catalans. No es votarà!. Flotareu per l'espai per tota l'eternitat!. No romandreu dins d'Europa!. Catalunya no és viable econòmicament sense Espanya, s'arruïnarà. La consulta és il·legal. Sou anti-constitucionals, i nazis, i terroristes, i colpistes...!. No es pot negar pas que Madrit ens estima tant que no volen que marxem!. Ni de broma!.
Alguns intel·lectuals de la corda de la FAES -i no només del PP- s'han pronunciat signant un manifest anti-nacionalista en què es demana a Mariano Rajoy que no negociï amb la Generalitat. Reclamen ma dura contra el nacionalisme català -que s'apliqui tota la llei i s'adverteixi amb claredat a Artur Mas de les conseqüències que tindrà fer la consulta- per tal d'evitar la derrota de la democràcia espanyola. Demanen a PP, PSOE i UPyD que demostrin el seu compromís amb Espanya i ho facin amb fets: que s'imposi la Constitució, que no es parli ni pacti amb Catalunya i per acabar, reclamen als ciutadans que treballin organitzadament per la deslegitimació intel·lectual i política del nacionalisme, i que es mobilitzin públicament. Intel·lectuals que no volen que es parli de política?. Reivindiquen una Constitució opressora?. Inviten els ciutadans a manifestar-se contra el 80% de la població catalana que volem votar?. Amenacen el president de Catalunya amb penes de presó cas de voler exercir la democràcia...?. Només falta que l'adverteixin que pot acabar com el president Companys....!. Renoi, com les gasten els intel·lectuals espanyols!. No nacionalistes, per descomptat!.
No hem d'oblidar pas el galdós paper que també juguen els militars, i la policia nacional, i la guàrdia civil, i la premsa del nou Movimiento Nacional reeixit, tots ells colpits per l'afer català. Ara fa un any, l'exercit de l'aire espanyol va fer uns exercicis d'entrenament que van pertorbar la pau i tranquil·litat dels ciutadans catalans, amb vols rasants que feien tremolar els vidres de les cases i que van provocar més d'un esglai pel soroll que feien. Ara son helicòpters militars els que solquen amenaçadorament els cels catalans volant per sobre dels taulats d'algunes viles i ciutats catalanes. Mentrestant, l'acadèmia de sotsoficials de Talarn aprofita l'estada al Pirineu català per fer uns quants jocs de guerra, per tal d'entrenar-se contra una suposada insurgència terrorista. Fa pocs dies els barcelonins més grans van evocar l'entrada del exercit franquista el 1939 per la Diagonal, quant un grup de vehicles cuirassats van anar a petar al quarter del Bruc per fer una ostentosa demostració de força i poder militar. Demà potser que l'armada d'Espanya vulgui retre homenatge a la invasió aliada feta a Normandia, desembarcant a les platges del Maresme o del Garraf, prop de Barcelona. I la caverna mediàtica madrilenya segueix informant -i manipulant- amb la seva peculiar i esbiaixada manera d'exercir la llibertat d'informació i d'expressió.
Falten només quatre mesos perquè els ciutadans catalans siguem cridats a votar si volem que Catalunya es constitueixi com un Estat lliure, sobirà i independent d'aquest Estat espanyol, tan ben representat per aquests jacobins federalistes, talibans tradicionalistes, intel·lectuals inconscients, periollestos troglodites i forces de seguretat sempre disposats a fomentar incertesa i inestabilitat a la societat catalana.... Davant d'aquest panorama no crec que em pugui equivocar gaire si dic que la resposta més assenyada el proper dia 9 de novembre serà un SI como una catedral. SI a la independència. SI a la llibertat. SI a la justícia. I per més costerut que resulti, SI al futur. A la esperança i la felicitat.
Miquel Iceta ha sigut elegit com a nou líder dels socialistes catalans. Tanmateix, la crisis que pateixen com a conseqüència de l'ambigu posicionament adoptat envers el procés sobiranista català, no es remunta pas amb un simple canvi de noms a la cúpula dirigent del partit. Conscient d'aquesta dificultat, Miquel Iceta, personalitat rellevant del partit i eternament vinculat a l'aparell, ha volgut agafar el toro per les banyes i desprès de criticar agrament la pregunta plantejada per Artur Mas, fruit del consens previ obtingut per les cinc formacions polítiques que recolzen la celebració del referèndum el proper 9 de novembre, proposa la seva pròpia pregunta, per cert consensuada tant sols amb ell mateix: "Vol que el Govern negociï amb les institucions de l'Estat un acord que garanteixi el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya, un pacte fiscal solidari i el blindatge de les competències en llengua i cultura?".
Hem de reconèixer que es tracta d'una pregunta interessant. Llarga i un pel feixuga, però interessant. Encara que no és tan llarga com l'Estatut d'Autonomía que ara fa quatre anys va tombar el Tribunal Constitucional espanyol, desprès d'haver-ho rumiat durant quatre anys més. En total vuit pesats, esgotadors i durs anys!. És clar!. Perquè en realitat la pregunta que proposa Miquel Iceta és precisament això. Un resum reconcentrat del fracassat intent de encaixar -un cop més- Catalunya i Espanya, que es va traduir amb un text de nou estatutet minuciós i detallat -blindat se'n va dir-, que va ser olímpicament ignorat i menystingut per totes les institucions espanyoles, fins el punt de buidar-lo de contingut sense cap mena de consideració ni mínima pietat cap els catalans que l'havien aprovat i acceptat, encara que amb un pel -en realitat, molt- d'escepticisme. Compte, aprovat mitjançant referèndum vinculant, només a l'àmbit de Catalunya!. Cal preguntar-se dons perquè el flamant nou secretari del PSC proposa aquesta tercera via ja descarrilada com reeixida alternativa a la plena sobirania de Catalunya, que reclamem insistentment la majoría de ciutadans catalans. Proposar ara aquesta pregunta només te una explicació coherent possible. Es tracta d'embolicar la troca. El que li passa a Miquel Iceta i als socialistes en general és que estan a favor de preguntar als catalans, però mai sobre la independència. Ells son federalistes asimètrics i estan a favor de Catalunya i els catalans, diuen; naturalment sempre que no sigui contra els interessos d'Espanya, que prevalen per damunt de qualssevol altres. I quina millor forma hi ha per aconseguir-ho que no sigui guanyar temps -o fer-ho perdre als altres- fent preguntes obsoletes, passades de moda i completament inútils?. Miquel Iceta i els unionistes jacobins s'estan convertint en veritables mestres marejadors de perdiu, encara que això signifiqui tenir pocs escrúpols democràtics i molta desídia social cap els seus conciutadans, els quals només volem exercir el dret d'autodeterminació que tenim com a poble i que tant els hi costa reconèixer. Per aquesta raó el novell líder d'esquerres advoca perquè la llei de consultes que està a punt d'ésser aprovada per l'àmplia majoria del Parlament -incloent-hi el Partit Socialista de Catalunya-, no sigui utilitzada per convocar-la pel proper 9 de novembre, "ja que serà immediatament suspesa pel Tribunal Constitucional". Això si, diu que vol que es celebri, però que la convocatòria sigui legal i pactada.... Au, va home, va!.
En canvi, els unionistes de dretes no són pas jacobins. Són buròcrates de mena i rematadament centralistes....!. En definitiva, són genèticament funcionaris i, per sobre de tot, acomodats advocats de l'Estat!. S'amaguen darrera d'una Constitució la qual utilitzen, ara com a mur infranquejable, ara com excusa legal a favor seu, i també com a fuet castigador pels descarrilats. Però també es troben revoltats, inquiets, neguitosos. Per això es dedicant a negar el pa i la sal als ciutadans catalans. No es votarà!. Flotareu per l'espai per tota l'eternitat!. No romandreu dins d'Europa!. Catalunya no és viable econòmicament sense Espanya, s'arruïnarà. La consulta és il·legal. Sou anti-constitucionals, i nazis, i terroristes, i colpistes...!. No es pot negar pas que Madrit ens estima tant que no volen que marxem!. Ni de broma!.
Alguns intel·lectuals de la corda de la FAES -i no només del PP- s'han pronunciat signant un manifest anti-nacionalista en què es demana a Mariano Rajoy que no negociï amb la Generalitat. Reclamen ma dura contra el nacionalisme català -que s'apliqui tota la llei i s'adverteixi amb claredat a Artur Mas de les conseqüències que tindrà fer la consulta- per tal d'evitar la derrota de la democràcia espanyola. Demanen a PP, PSOE i UPyD que demostrin el seu compromís amb Espanya i ho facin amb fets: que s'imposi la Constitució, que no es parli ni pacti amb Catalunya i per acabar, reclamen als ciutadans que treballin organitzadament per la deslegitimació intel·lectual i política del nacionalisme, i que es mobilitzin públicament. Intel·lectuals que no volen que es parli de política?. Reivindiquen una Constitució opressora?. Inviten els ciutadans a manifestar-se contra el 80% de la població catalana que volem votar?. Amenacen el president de Catalunya amb penes de presó cas de voler exercir la democràcia...?. Només falta que l'adverteixin que pot acabar com el president Companys....!. Renoi, com les gasten els intel·lectuals espanyols!. No nacionalistes, per descomptat!.
No hem d'oblidar pas el galdós paper que també juguen els militars, i la policia nacional, i la guàrdia civil, i la premsa del nou Movimiento Nacional reeixit, tots ells colpits per l'afer català. Ara fa un any, l'exercit de l'aire espanyol va fer uns exercicis d'entrenament que van pertorbar la pau i tranquil·litat dels ciutadans catalans, amb vols rasants que feien tremolar els vidres de les cases i que van provocar més d'un esglai pel soroll que feien. Ara son helicòpters militars els que solquen amenaçadorament els cels catalans volant per sobre dels taulats d'algunes viles i ciutats catalanes. Mentrestant, l'acadèmia de sotsoficials de Talarn aprofita l'estada al Pirineu català per fer uns quants jocs de guerra, per tal d'entrenar-se contra una suposada insurgència terrorista. Fa pocs dies els barcelonins més grans van evocar l'entrada del exercit franquista el 1939 per la Diagonal, quant un grup de vehicles cuirassats van anar a petar al quarter del Bruc per fer una ostentosa demostració de força i poder militar. Demà potser que l'armada d'Espanya vulgui retre homenatge a la invasió aliada feta a Normandia, desembarcant a les platges del Maresme o del Garraf, prop de Barcelona. I la caverna mediàtica madrilenya segueix informant -i manipulant- amb la seva peculiar i esbiaixada manera d'exercir la llibertat d'informació i d'expressió.
Falten només quatre mesos perquè els ciutadans catalans siguem cridats a votar si volem que Catalunya es constitueixi com un Estat lliure, sobirà i independent d'aquest Estat espanyol, tan ben representat per aquests jacobins federalistes, talibans tradicionalistes, intel·lectuals inconscients, periollestos troglodites i forces de seguretat sempre disposats a fomentar incertesa i inestabilitat a la societat catalana.... Davant d'aquest panorama no crec que em pugui equivocar gaire si dic que la resposta més assenyada el proper dia 9 de novembre serà un SI como una catedral. SI a la independència. SI a la llibertat. SI a la justícia. I per més costerut que resulti, SI al futur. A la esperança i la felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada