Plors. Angunia. Tristor. Neguit. Aquests son alguns dels sentiments que s'han desfermat a Espanya, desprès de les votacions celebrades a tota Europa el passat diumenge 25 de maig. Tant a l'Estat com a la Unió la participació va ésser escandalosament minsa i els resultats inquietantment obscens. La càmera europea estarà farcida de parlamentaris estrafolaris i euro-escèptics, o al menys molt crítics amb la realitat europea d'avui que, no ho oblidéssim, és filla directa de la família que conformen el grup popular -amb Àngela Merkel en qualitat de matriarca-, i socialista -amb François Hollande com l'actual gran patriarca-. Espanya, que no és més que un pèssim corol·lari d'aquesta unió incestuosa conformada des de sempre a Europa, compta però amb Rajoy com a mare superiora i Rubalcaba com a pare franciscà, tanmateix ambdós popular-socialistes convençuts. Aparentment, l'Estat espanyol es veu lliure d'aquest malson. "A Espanya no hi ha euro-escèptics ni extrema dreta", diuen orgullosament.... En canvi, és plena de frikis!. O a mi m'ho sembla.
Perquè, aviam!. Com definiríem un partit que es vanta d'honestedat i transparència i que es troba atrapat dins el caldo gros de la corrupció més escandalosa que hagi existit mai?. Gürtel, tripijocs i suculentes comissions a dojo; Bárcenas i els milions d'euros fugats a Suïssa, la comptabilitat i caixa B dels populars i els sobres amb diner negre a disposició de destacats militants i dirigents d'aquest mateix partit; Jaume Matas, imputat per 12 delictes de corrupció a les Balears; Francisco Camps i la ruïnosa -i tèrbola- megalomania constructora valenciana; Carlos Fabra i els aeroports sense avions -i la seva increïble sort a la loteria-; la esborronadora Sánchez Camacho, que és el mateix que dir comareig, espionatge i La Camarga; Llanos de Luna i el seu onerós i cutre no-nacionalisme espanyol; i la nefasta gestió de BANKIA, infiltrada pels populars fins la medul·la i que va arrossegar darrera seu el sistema financer d'Espanya fins el punt de tenir que ser rescatat -intervingut- per Europa. Això si, segons Rajoy amb "un préstec bancari amb condicions molt favorables".... Ecs!!!. I que pagaran fins i tot els rebesnéts de tots els espanyols!.... Buff!!!.
Hem de recordar que el Partit Popular és qui recolza el govern d'Espanya. Té l'aclaparadora majoria absoluta a les Corts. Controla totes les institucions i instàncies de l'Estat. Fins i tot aquelles que tindrien que ser teòricament independents o al menys neutrals. Dons bé. El govern fa aigües per tot arreu. Segueix fil per randa les demandes de la patronal espanyola, i de Merkel i la troika -CE, BCE i FMI-, incloses aquelles que perjudiquen greument a jubilats, infància, ocupats, aturats i classes mitjanes i populars en general. Els diputats conservadors imposen sense contemplacions l'ideari polític més retrògrad que mai no hi ha hagut: LOMQE, avortament, seguretat ciutadana, amnistia fiscal pels poderosos, limitacions a la sanitat pública universal, abolició de la justícia universal -per sort dels capos de la droga-, lleis recentralitzadores i anti-autonòmiques, etc.... El PP interfereix -manipula- el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial, la fiscalia general i si cal, jutges i magistrats que si posin bé; i també la policia i guàrdia civil, en molts cassos utilitzats com a mers sicaris al servei del partit hegemònic. Nomenaments de magistrats amics i submisos, policies que fan informes contra adversaris polítics, fiscals que actuen més com advocats defensors dels imputats que no pas com acusadors, periodistes al servei dels poders fàctics mitjançant dossiers apòcrifs i filtracions interessades dels aparells de l'estat, guerra bruta des de les clavegueres d'aquest mateix estat contra polítics sobiranistes catalans o contra l'oposició.... Un autèntic reguitzell d'extravagàncies i vesanías absolutament autoritàries que defineixen amb meridiana claredat l'ínfima qualitat democràtica de l'Espanya popular. Serà per aquesta raó que a Espanya no hi ha l'extrema dreta!. Perquè la necessiten, si la porten per damunt, per dintre i per tot arreu?.
Què dir dels socialistes?. Com quasi totes les formacions polítiques de l'estat també gaudeixen d'una bona dosis de corrupció pròpia. Principalment a Andalusia -l'escandalós afer dels ERO-. Tanmateix, s'amaguen darrera d'un suposat federalisme que proposen com a tercera via per substituir l'independentisme desfermat a Catalunya, amb un èxit veritablement galdós.... El federalisme socialista no se'l creuen ni ells mateixos!. El que realment passa amb aquesta formació pretesa-ment progressista és que s'ha oblidat -ha traït- els seus orígens i principis. La política econòmica i social que ha desenvolupat quan ha assaborit les mels del poder son quasi les mateixes que les practicades pel Partit Popular. El Partit Socialista Obrer Espanyol ja no és socialista. Ni està a favor dels obrers. Actualment el PSOE, com el PP, no son més que vulgars corretges de transmissió dels interessos dels poders fàctics domiciliats a Madrid, als quals obeeixen amb fruïció. Madrit per entendre-nos, ha conquerit el bipartidisme espanyol. I la transformat en una senya d'identitat de la nación española. Això si, les dues formacions no son pas nacional-espanyolistes. O això volen fer creure, per descomptat sense cap mena d'èxit.
Davant d'aquest panorama no és rar que hagin sorgit com bolets noves o renovades formacions polítiques. En conseqüència, populars i socialistes senten fàstics, angunia i una immensa tristor, perquè ara tindran que repartir el pastis amb altres protagonistes. I el que és més esgarrifós per ells: confirma la tendència a la baixa de les dues formacions. S'ha acabat el bipartidisme!, es lamenten. I ploren desconsoladament perquè s'acosta la irrellevància...!.
Per acabar d'arrodonir-ho, el que ha fet la Unió Europea aquests últims anys no és pas massa diferent del que s'ha fet a Espanya -llevat l'inigualable corrupció nacional-. I a més, molt del que s'ha fet ha estat imposat a l'Estat espanyol -i d'altres- per la mateixa Comissió Europea. Per tant, no és estrany que la reacció dels votants europeus hagi sigut similar. O l'inrevés. I la feblesa del bipartidisme augmenta i es consolida també al Parlament europeu.... Mai una política de retallades socials d'inspiració ultra-liberal podria haver aconseguit el suïcidi polític de la Unió Europea amb més eficàcia, contundència i rapidesa, sense l'inestimable barroeria comesa pels cap d'Estat europeus, sota el comandament de la maternal Angela Merkel, de la Comissió, el BCE i el FMI....!. Així és la Europa dels estrafolaris!. Això és la Unió dels dissortats! Eixa és la Comissió dels malparits...!. És més aviat qüestió de frikis!. També a l'Estat espanyol.
Perquè, aviam!. Com definiríem un partit que es vanta d'honestedat i transparència i que es troba atrapat dins el caldo gros de la corrupció més escandalosa que hagi existit mai?. Gürtel, tripijocs i suculentes comissions a dojo; Bárcenas i els milions d'euros fugats a Suïssa, la comptabilitat i caixa B dels populars i els sobres amb diner negre a disposició de destacats militants i dirigents d'aquest mateix partit; Jaume Matas, imputat per 12 delictes de corrupció a les Balears; Francisco Camps i la ruïnosa -i tèrbola- megalomania constructora valenciana; Carlos Fabra i els aeroports sense avions -i la seva increïble sort a la loteria-; la esborronadora Sánchez Camacho, que és el mateix que dir comareig, espionatge i La Camarga; Llanos de Luna i el seu onerós i cutre no-nacionalisme espanyol; i la nefasta gestió de BANKIA, infiltrada pels populars fins la medul·la i que va arrossegar darrera seu el sistema financer d'Espanya fins el punt de tenir que ser rescatat -intervingut- per Europa. Això si, segons Rajoy amb "un préstec bancari amb condicions molt favorables".... Ecs!!!. I que pagaran fins i tot els rebesnéts de tots els espanyols!.... Buff!!!.
Hem de recordar que el Partit Popular és qui recolza el govern d'Espanya. Té l'aclaparadora majoria absoluta a les Corts. Controla totes les institucions i instàncies de l'Estat. Fins i tot aquelles que tindrien que ser teòricament independents o al menys neutrals. Dons bé. El govern fa aigües per tot arreu. Segueix fil per randa les demandes de la patronal espanyola, i de Merkel i la troika -CE, BCE i FMI-, incloses aquelles que perjudiquen greument a jubilats, infància, ocupats, aturats i classes mitjanes i populars en general. Els diputats conservadors imposen sense contemplacions l'ideari polític més retrògrad que mai no hi ha hagut: LOMQE, avortament, seguretat ciutadana, amnistia fiscal pels poderosos, limitacions a la sanitat pública universal, abolició de la justícia universal -per sort dels capos de la droga-, lleis recentralitzadores i anti-autonòmiques, etc.... El PP interfereix -manipula- el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial, la fiscalia general i si cal, jutges i magistrats que si posin bé; i també la policia i guàrdia civil, en molts cassos utilitzats com a mers sicaris al servei del partit hegemònic. Nomenaments de magistrats amics i submisos, policies que fan informes contra adversaris polítics, fiscals que actuen més com advocats defensors dels imputats que no pas com acusadors, periodistes al servei dels poders fàctics mitjançant dossiers apòcrifs i filtracions interessades dels aparells de l'estat, guerra bruta des de les clavegueres d'aquest mateix estat contra polítics sobiranistes catalans o contra l'oposició.... Un autèntic reguitzell d'extravagàncies i vesanías absolutament autoritàries que defineixen amb meridiana claredat l'ínfima qualitat democràtica de l'Espanya popular. Serà per aquesta raó que a Espanya no hi ha l'extrema dreta!. Perquè la necessiten, si la porten per damunt, per dintre i per tot arreu?.
Què dir dels socialistes?. Com quasi totes les formacions polítiques de l'estat també gaudeixen d'una bona dosis de corrupció pròpia. Principalment a Andalusia -l'escandalós afer dels ERO-. Tanmateix, s'amaguen darrera d'un suposat federalisme que proposen com a tercera via per substituir l'independentisme desfermat a Catalunya, amb un èxit veritablement galdós.... El federalisme socialista no se'l creuen ni ells mateixos!. El que realment passa amb aquesta formació pretesa-ment progressista és que s'ha oblidat -ha traït- els seus orígens i principis. La política econòmica i social que ha desenvolupat quan ha assaborit les mels del poder son quasi les mateixes que les practicades pel Partit Popular. El Partit Socialista Obrer Espanyol ja no és socialista. Ni està a favor dels obrers. Actualment el PSOE, com el PP, no son més que vulgars corretges de transmissió dels interessos dels poders fàctics domiciliats a Madrid, als quals obeeixen amb fruïció. Madrit per entendre-nos, ha conquerit el bipartidisme espanyol. I la transformat en una senya d'identitat de la nación española. Això si, les dues formacions no son pas nacional-espanyolistes. O això volen fer creure, per descomptat sense cap mena d'èxit.
Davant d'aquest panorama no és rar que hagin sorgit com bolets noves o renovades formacions polítiques. En conseqüència, populars i socialistes senten fàstics, angunia i una immensa tristor, perquè ara tindran que repartir el pastis amb altres protagonistes. I el que és més esgarrifós per ells: confirma la tendència a la baixa de les dues formacions. S'ha acabat el bipartidisme!, es lamenten. I ploren desconsoladament perquè s'acosta la irrellevància...!.
Per acabar d'arrodonir-ho, el que ha fet la Unió Europea aquests últims anys no és pas massa diferent del que s'ha fet a Espanya -llevat l'inigualable corrupció nacional-. I a més, molt del que s'ha fet ha estat imposat a l'Estat espanyol -i d'altres- per la mateixa Comissió Europea. Per tant, no és estrany que la reacció dels votants europeus hagi sigut similar. O l'inrevés. I la feblesa del bipartidisme augmenta i es consolida també al Parlament europeu.... Mai una política de retallades socials d'inspiració ultra-liberal podria haver aconseguit el suïcidi polític de la Unió Europea amb més eficàcia, contundència i rapidesa, sense l'inestimable barroeria comesa pels cap d'Estat europeus, sota el comandament de la maternal Angela Merkel, de la Comissió, el BCE i el FMI....!. Així és la Europa dels estrafolaris!. Això és la Unió dels dissortats! Eixa és la Comissió dels malparits...!. És més aviat qüestió de frikis!. També a l'Estat espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada