EL PAL DEL GALLINER.....

Atès que la vida és com el pal d'un galliner, curt però ple de merda i que una revolució és el triomf dels ambiciosos i esperançats d'a baix sobre els medrosos i prepotents de dalt, els catalans no ens rendim. Mai renunciarem a la independència de Catalunya. La aconseguirem democràticament. Els catalans conformarem abans que no us penseu un nou estat sobirà i lliure en forma de república, plenament independent respecte Espanya i probablement dins -o fora, tant se val- de la Unió Europea, ja que volem néixer, créixer, aprendre, estimar, procrear, treballar, prosperar, descansar i morir en pau, llibertat, prosperitat, justícia i independència. Sense que la mesquinesa espanyola ni la roïndat europea ens continuïn robant la felicitat per més temps, agriant el nostre caràcter i enfosquint les nostres ànimes. I com podria haver dit el mateix Santiago Rossinyol, que el vi del Rhin escanciat per les valquíries ennuegui els nibelungs, mentre amunteguen els tresors que abans eren nostres, alhora que els gentilhomes espanyols deixin de ser tan bruts com el pal d'un galliner.....

La cúpula judicial castellana es com la brutícia que s'amuntega damunt el pal i terra d'un galliner. Fa mala olor, és fastigosament bruta i enganxifosa, la qual es transforma en una crosta dura i pudenta que cobreix la totalitat del corral, emmerdant a totes les gallines que picotegen aquí i allà sense fer res per deslliurar-se de les males influences de tanta merda acumulada.

Quan un jutge defeca injusticia, prevarica. Quan manipula la llei i la retorça, prevarica. Quan dicta sentències manifestament desproporcionades i injustes, prevarica. Quan la resta de jutges callen miserablement davant les arbitrarietats i il·legalitats dels prevaricadors, ni s'oposen o denuncien aquests comportaments immorals, son cómplices dels prevaricadors.

Quan un fiscal s'erigeix en salvador de la pàtria, prevarica. Quan demana venjança enlloc d'escatir la veritat, prevarica. Quan fa política enlloc de fer la seva feina, prevarica. Quan acusa d'un delicte inexistent afinant convenientment les probes, prevarica. I els fiscals que callen i no denuncien aquests comportaments ja sigui per acció o per omissió i no fan res per aturar-los, son còmplices dels prevaricadors.

Quan policies persegueixen prospectivament opositors polítics, prevariquen. Quan s'inventen delictes i manipulen fets i atestats per acusar injustament a gent innocent, prevariquen. Quan es transformen en energumens violents que vexen, atonyinem i reprimeixen a avis, homes i dones, joves i infants perquè es manifesten pacíficament defensant urnes i paperetes, prevariquen. Si hi ha policies que miren cap un altra costat quan algún company seu delinqueix, son cómplices d'aquests delictes i dels delinqüents que els cometen.

Quan hi ha mitjans de comunicació i periodistes que blanquegen, aplaudeixen i recolzen tota aquesta merda sense cap mena de vergonya ni mínima crítica, l'estat es troba a les vespres de rebre les absoltes.

Quan un polític utilitza tota aquesta merda per atonyinar l'adversari fins anorrear-lo i aconseguir el seu propòsit -sovint indecent- manllevant la separació de poders, o judicialitza la política i polititza la justícia, adultera la democràcia i es transforma en un delinqüent antidemocràtic.

Quan això passa a un estat que es diu de dret, democràtic i constitucional, és un estat malalt que està en vies de deixar-ho de ser, on la separació de poders no existeix, on els drets humans personals i col·lectius son trepitjats sense miraments ni escrúpols. encara que disposi d'una constitució inoperant que és només la copia d'una mala aparença de Carta Magna....

Tot això està passant al Regne d'Espanya, el pal del galliner espanyol.....